Rapsol IPF sempre ha estat al costat del nàstic.
Rapsol IPF t'apropa l'altra cara del partit.
Rapsol IPF patrocina el futbolí de Tarragona Ràdio.
En fi, Jordi Sorinyac m'has explicat abans
que el partit d'ahir era un narinant-narinant.
A veure, situem-nos.
El partit d'ahir, sense transcendència,
el nàstic no s'hi jugava absolutament res,
el Tenerife pràcticament també estava salvat.
Tu creus que està bé?
Que si no t'hi jugues res, vagis així.
M'han dit que va jugar bé per això, el nàstic, eh?
Sí, era una que la va remenar bé.
Va perdre el final, però vaja,
un partit d'aquests una mica de patxanga del col·legi.
Partit de costellada, què diuen?
Els enviats especials a Tenerife.
Ui, no, sol i playa.
Aquí, Teneri Ortega i Àngel García
han estat de gràcia.
I fruit d'aquesta conjunció,
vam tenir una retransmissió amanida
de porres que han cert amens que a Nostradamus,
Àngel García repartint pitres en plan estrella.
Vaja, si et sembla,
t'he preparat un tall de 13 segons
a l'estil resum.
Ja sé que podria sonar malament això,
però quina tranquil·litat dona un partit així,
tot i perdre.
Com es nota que no es juga amb res, eh?
Sí, sí, és veritat, eh?
L'Àngel s'avorreix.
I l'altra part de vicerina.
Què diu, què diu ara?
Vaig mirar la Fórmula 1.
Quida't per Esquerrubia.
Mitja retransmissió, mirant a N'Àngel Fórmula 1.
Ja, ja, ja, veig allò.
Llavors, clar, jo me'ls imagino,
amb un marre i de fons,
It is love, tan tranquils,
m'imagino tres d'Ortega i a N'Àngel García.
Tens el següent que feia.
Amb les cames damunt de la taula,
com aquell qui diu,
prenent-se una begodeta, tan tranquils.
I el pitjor no és això,
el pitjor és que la setmana que ve
encara queda un altre partit d'aquests.
I ho faran igual.
Home, a 6 a la banca, dissabte, dos quarts de nou.
I al nou estadi, que estan a casa, a sobre,
que aniran justets i justets a l'hora
per dir quatre coses i ja està.
Sí, sí.
A mi no em sembla bé.
Jo crec que no.
Jo crec que, sobretot,
Quim Pons no hauria de cobrar aquest mes.
Què et sembla?
Un negoci és amb ell.
Dissabte, dilluns que més serà amb ell aquí.
No, que dilluns jo no vindré,
perquè després del que m'he adonat
que he dit tant la presentació,
millor que no vingui,
que serà l'últim futbolí, per cert.
Això mateix, que s'ha acabat temporal.
Escolta, per acabar de configurar,
per acabar de fer-nos una mica l'aigua escena,
decorat sonor, fixa't una mica,
ahir a l'estadi del TNF no hi havia pràcticament ningú,
2.000 persones que no tenien res més a fer,
com aquell qui diu.
Escoltem també una miqueta
quina era la banda sonora d'ahir,
l'Eliodoro Rodríguez López.
Certo, el tema perd.
Gràcies, moltes gràcies.
I ara la pilota ha acabat sortint fora.
El servei de banda és favorat
al gimnàstic de Tarragona.
Déu-n'hi-do, eh, Quim?
Has anat a trobar el millor lloc de l'estamà.
Ho estic veient, eh?
I tant, home.
No ha estat la vegada que n'ha estat pitjor, però...
T'has fixat el to de Jordi Blanc?
Del partit de la setmana anterior.
Ai, que estava que li donava un atac
i jo una mica ambientillo sol i playa, què deia.
Fixa't que no té tret ni els gols,
perquè no té cap tifus d'interès.
Escolta, música de misteri per ambientar,
perquè ell també, entre mitjador plegat,
va haver-hi...
No, home, no m'atreviria a dir-ho fenòmens paranormals,
no vindrà aquí Kér Jiménez,
ni tampoc Alex Garcia,
però sí que hi van haver coses que no van acabar d'equadrar.
Per exemple, el partit va començar 30 segons
abans de l'hora prevista,
30 segons abans de les 6,
que era l'hora prevista.
I què es pot fer?
Teòricament no,
però a partir d'aquí surt una cosa del rellotge,
Jordi Blanc, vaja, no ho sé, una mica tot estrany.
El meu rellotge ara són les 6.
Ara són les 6.
I ara sí, ara hauria de començar,
però aquí ja portem 28 segons d'avançada.
El rellotge de Jordi Blanc és el que mana l'LFP.
Sí, sí, sí, home.
Home, tu ja saps que aquest rellotge
me'l va regalar hàstia Zeran
amb el que li va sobrar del deuda de la Real Societat
de quan era president, clar.
L'hauria de veure Teri Ángel a Jordi Blanc
calculant el minutatge dels vols.
És un espectacle, amb aquest rellotge.
Jo m'imagino Jordi Blanc allà a l'aeroport de los rodeos...
Però quina poca feina que tenien ahir, eh?
Sí, sí, no, no.
És de camisa hawaiana, bermuda i caipirinha.
Sí, sí, sí, i les coses estic veient així, sí, sí.
Escolta, més coses estranyes.
El delay, hi havia, de vegades passa,
que el so arriba abans que les imatges de la televisió
i el partit era retransmès pel Canal 33.
Doncs a partir d'aquest delay, que se'n diu aquest retard,
Jordi Blanc allà a l'Ortega van acabar de configurar
una teoria que jo, sincerament, no he entès encara.
Esteu fets uns experts ja amb el delay televisiu.
Clar, però això era el partit que començava abans.
Eh?
Què?
Res.
Com?
Ara no l'hi he entès jo.
Clar, que la imatge començava molt abans
al partit del Nasti.
Què, què, què?
Clar, que la imatge de televisió vols dir.
Exacte.
Bueno, clar, lògicament.
Un moment, un moment.
És que la teoria aquesta no s'aguanta per al lloc.
No, però quan...
Si la Tere la vol explicar, tu mateixa.
No, però quan nosaltres hem dit que el partit començava...
Sí, sí, està intentant argumentar la seva teoria.
Jo ho tinc claríssim, és que jugàvem dos partits,
un per la Tere i un altre per la ràdio.
Sí, sí, anàvem, jo crec que estava sintonitzant la Fórmula 1
o alguna cosa d'aquestes.
Per acabar-ho d'adobar,
amb aquesta conjunció més o menys estranya,
el micròfon autónom de Quim Bons
no va parar de produir un soroll molesta
en l'inici de la retransmissió.
Fixa't com peta.
És que Pere Mayrata li torna a deixar de vegades el seu traspàs per l'equip Bona.
Sí, una bramca.
És una mica molesta, un S.
Una mica, òbviament, Jordi Blanc li demana
que pugui, es veu que era un problema d'antena,
per millorar la qualitat de so.
Entre tu i jo, Quim,
podries llançar el màstil de l'antena, sisplau?
Directament, eh?
Directament, oi?
Jo crec que molesta molt,
si acaso després de les declaracions
l'intentarem recuperar per si arribem millor.
Espero que ho intenti.
I fixa't quin és el resultat de la petició de Jordi Blanc,
on treu el màstil de l'antena...
Però així, tal qual, eh?
I passa això.
Doncs intentarem...
Millor amb el màstil.
Sí, sí, no era aquesta la bona.
Hem de dir que es va recuperar.
Vinga, va, fiquem una miqueta més,
música més animada,
per veure que tampoc ahir,
fruit de la relaxació,
no estàvem al 100%, situem-nos.
Primer gol del Tenerife,
gol de Culebres,
el davanter de les Illes Canàries.
Va ser un gol una mica estrany
perquè el davanter va treure la pilota
del porter del Nàstic, Rubén Pérez,
quan la tenia mitja agafada.
I, vaja, l'opinió majoritària de la ràdio
és que aquella acció era falta.
El gol no hauria d'haver estat vàlid
perquè el davanter havia comès falta al porter.
El dubte és, però,
si a Rubén Pérez se li escapa
i llavors l'atrapa...
La té agafada amb la mà.
Doncs llavors és falta, eh,
si li xuten.
O sigui, si ell la té agafada
i el del Tenerife li xuta,
és falta.
Primer se li escapa,
després l'agafa
i mentre la té aguantada
entre el terra i la seva mà...
Li xuta a Culebres.
Li xuta a Culebres.
Per tant, és asfalta.
És asfalta, eh.
Claríssim, eh?
Els quatre, eh?
Jordi Blanc, Quim Pons,
Anja García, Tere Ortega.
Molt bé.
Doncs arriba un urgent,
suposament més ben informat,
envia un correu electrònic
i crec que no era del mateix criteri.
Incorporem la figura d'un àrbitre
a les retransmissions.
Diu que el seu fill ho és,
que en la jugada de Rubén
i el gol de Culebres,
el Rubén no té blocada la pilota,
simplement té una de les seves mans
damunt de la pilota,
però aquesta continua
tenint contacte amb l'herba.
Per estar blocada,
ha d'estar les dues mans,
els dos guants subjectant la pilota.
Per tant,
el gol és completament legal de Culebres
i això indica el reglament
i l'International Board.
Oh, tot una lliçó, eh?
Lliçó magistral,
o sigui que suspens per Jordi Blanc,
Quim Pons,
Tere Ortega i Àngel García,
que s'han menjat la falta amb patatones.
Això ens passa per tenir oients
cada cop de més nivell.
Bueno,
tant de bo tots els problemes
fossin com aquest,
també t'ho dic ara.
El gol del Nàstic,
per acabar de no estar fins,
el gol del Nàstic
se li va donar en primer terme
a Calle,
després resulta
que no el va marcar ell,
va ser un gol en pròpia porta
d'un jugador del Tenerife,
però en qualsevol cas,
és clar, davant de Calle,
el milió en dòlar Baby,
l'home del milió d'euros,
doncs va marcar.
Llavors ja estàvem fent càlculs
a veure si Calle havia costat
un milió d'euros
al seu traspass
i havia marcat cinc gols
al llarg de la temporada.
Vaja,
escolta,
Quim Pons,
fent càlculs,
el més pura sí,
l'hostessa de l'1-2-3.
El cert és que li posem
el gol a Calle,
de moment,
cinc gols, eh?
Per les poquetes estones
que ha anat jugant,
no està malament,
els mateixos que en Moixés.
quan et surt això?
20.000 euros per gol.
Un mexe que Jandro
i dos mexe que Campana.
És una bona mitja.
No amortitzarem el fitxatge,
però bueno.
Home,
és una ganga,
20.000 euros per gol.
Sí, sí.
El cop de cap ara
és de Pabdió,
perquè intenti...
Pensa quan li ha costat el Barça
que els ho has darrermar el dinyo.
Quants han de fer
d'aquí tant punts?
Bueno,
aquí ja el tema
se'n va fora,
però vaja,
aquí,
què impons
amb la calculadora,
tot i que
la relaxació
encara s'ha per fer càlculs,
tot i que crec que
Escolta'm,
anem a porres
sense cap tipus d'afonament,
perquè fixa't,
ahir segona part,
2 a 1,
el partit no tenia
cap tipus d'interès ja,
llavors,
els nostres companys
es van dedicar
a fer apostes,
almenys pura si
el casino,
el concurs
del casino de Tarragona
que fem aquí.
Doncs vaja,
el tema era,
dir qui volien
que guanyés
de les quatre promocions
a 100,
de segona B
a segona A.
Aquest cap de setmana
s'està disfrutant
el segon playoff
de 100,
hi ha quatre eliminatòries
i es tracta de veure
quin equip vol
el nostre equip
que estigui l'any que ve
a la segona A
i per tant
sigui rival del Nàssic.
I amb això es van entretenir
largo i tendido,
com dirien.
Per exemple,
primer partit,
Zamora,
Rayo Vallecano,
qui vol que guanyi
l'equip de Tarragona Ràdio?
Mira,
el Rayo Vallecano
per allò que és un
equip de tota la vida,
no?
Jo tinc dubtes
entre el Rayo i el Zamora,
però bé.
El Zamora pobres,
allò que sempre han estat
amb aquells famosos playoff
de Jordi Gonzalvo,
però amb el de Noguers,
eh?
Sí,
Zamora se ganó en una hora.
Home,
però més que res
per veure el camp nou
que tenen,
perquè el playoff
amb Noguers
el van jugar a l'abaguada
i ara podem anar
a la ruta de la plata.
Sí,
aquí,
com pots veure tothom...
Fent les compostures
del viatge,
de la ruta...
Tothom té arguments
per donar i per vendre.
I mentre hi havia
un partit de futbol, eh?
Sí,
la Tere que es compadeix,
el Jordi que vol veure el camp,
l'Àngel Garcia
que encara no entès què diu.
Vaja,
o sigui,
preferència Zamora.
De moment tenim prou
que hi,
Zamora 0,
Rayo 1.
O sigui,
que a moment,
qui té més d'úmules
de passar
és el Rayo Vallecano.
O sigui,
que a moment,
això del Jordi Blanc
d'anar a veure
el nou camp del Zamora
ho té complicadet.
Segon partit,
segona eliminatòria
entre el joc
Alacant i Ponferradina.
Qui vol que guanyi
l'equip de Tarragona Ràdio?
Per una deferència
amb el Jordi Blanc,
doncs la Ponferradina,
perquè puguin anar a veure
la seva família política.
Entre Ponferradina
i Alacant
ho tinc clar,
Ponferrada.
Vinga.
Sí,
tots Ponferrada.
Àngel,
tu també o no?
O tu prefereixes a Granero?
Sí,
perquè així anirem
a la teva terra
i veurem Orujo.
Bueno,
aquí...
És igual,
aquí tothom
tenien rendibilitat.
Sí,
les motivacions
són diverses
i fins i tot discutibles.
O sigui,
unanimitat...
Un que vol fer
la ruta de la plata,
altre que vol veure Orujo,
però bé.
Unanimitat Ponferradina,
no?
Sí,
molt bé.
Què va passar?
Ahir com queda?
Alacant 2,
Ponferradina 0.
Molt bé.
O sigui,
que la Ponferradina té...
És a dir,
la bola de vidre
de l'equip de Tarragona Ràdio
que la llancin
i comprin una altra.
Complicadíssim per passar.
Vinga,
va,
tercera eliminatòria.
Entre Ceuta i Girona,
qui volen que guanyin
la gent del nostre equip?
Endavant.
Jo per Quimpons,
jo per Quimpons
prefereixo Ceuta,
sincerament.
No,
no,
no,
no.
Girona,
aquest indiscutible.
Per simpatia
i per proximitat.
Deixa'm de tonteries.
Hem de dir que,
en descàrrec d'ells,
el desplaçament a Ceuta
ha de fer una mandra
i impressionant.
Sí, que ha de fer mandra,
que Girona ho tens aquí
a tombar.
Però en qualsevol
que Ceuta i Girona,
doncs bé,
ahir el Girona
van patar zero
i s'ho juga tot
diumenge vinent
a Montilíbio.
Doncs encara està pendent el tema.
Que encara està pendent.
I última eliminatòria,
últim pronòcic,
el tema és ara
entre l'Òsca i l'Ècija.
És que dura un dècimo
en directe.
Per proximitat,
Òsca,
però per simpatia
podem,
no des i d'ordir
a pujar a l'Ècija,
no?
Ja vull que pugi l'Ècija.
Què vols que et digui?
Doncs així que pugi a Ceuta
i d'una tacada
fem a Ceuta.
O Ceuta o Ècija.
No, no,
ni parlar-ne.
Però aquí en pots continuar
que no vol anar a Ceuta.
Vaja,
total,
Òsca,
Òsca,
amb unanimitat per Òsca,
qui va guanyar?
Òsca 2,
Òsca 0.
O sigui que tenen
moltes possibilitats
l'any que ve
d'anar cap a parar-ho.
Però ni una,
ara verà què passa amb Girona.
A veure,
potser a veure què passa
diumenge vinent
que ens ho mengem tots,
però ara per ara
les eliminatòries
estan encarades
de desastre total
pels interessos
del nostre equip
que se n'hi ha
a la Cannes,
a Madrid,
potser a Ceuta
i a Òsca.
Déu-n'hi-do.
Escolta'm,
tres cosetes per acabar
amb Àngel García
en certa manera
com a gran protagonista.
No podia faltar
en els últims partits
la pizza.
Si en partits transcendents
hem donat pas
als companys de Telepizza
de la manera de serròtic...
En aquest que no hi havia
res per explicar...
Bueno,
doncs tu mateix,
escolta'm.
Doncs Àngel,
hauríem d'anar
a demanar una pizza
per veure si aconseguim
el gol de l'empat
una altra vegada.
Bueno,
doncs ara demanem
la javoyana,
perquè ja estem entrant
en estiu, eh?
Perquè la javoyana
només es menja a l'estiu,
no?
Home...
O és per què et ve
Hawaii al cap
i...
No, chato,
t'es senta millor.
És com menjar fabada
a Gijón
o menjar-te a Madrid.
Exactament.
Tu imagina't
que ara te fots una fabada
aquí en ple estiu
i et mores.
Bueno, bueno.
Quina conversa...
Bueno,
jo sigo esperant
que acabem-nos, eh?
Tema fabada,
estiu,
compatibilitat,
no compatibilitat,
doncs bé,
vam rebre un missatge
durant la retransmissió
i, bueno,
escoltem-ho.
Per cert, Àngel,
ha arribat un missatge
a la mitja part
del amic i company
Rafa González
dient que ell sí menja
a fabada a l'estiu.
Ah, sí?
Sí, no ho sé.
Sí, tenia a veure això.
Doncs digue,
fa una pujada
de pressió
que s'hi pot quedar
en qualquer moment, eh?
Bueno,
aquest és el nivell, eh?
Sí, sí,
trobo que el nàstic
potser no havia d'haver assolit
la permanència.
Hauríem d'haver esperat
una jornada.
Hauríem d'haver esperat
com a mínim
el penúltim partit
o l'últim, eh?
Mira què et dic ara,
ni que haguéssim patit més, eh?
I l'última perla,
una mica per resumir,
el partit d'ahir,
a partir de la segona meitat,
de la segona part,
ja ho diríem bé,
doncs Canal 33
feia de forma simultània
la retransmissió
del partit del nàstic
amb la retransmissió
del partit del Girona-Ceuta,
d'acord?
el nàstic no s'hi jugava res,
el Girona la sents a segona,
per tant,
se li donava
molta més canxa
als gironins.
Doncs bé,
a Àngel García
això
no li acabava de quadrar
i ell tenia ganes de veure...
Bueno, escoltem, escoltem.
Faltant 100 minuts com falten,
que s'acabi
i després ja tens tot el rato per tu
per veure tranquil·lament
allí al sofà
i amb un covatilla.
M'entens?
Clar.
Però ara
encara s'ha patat menys rius.
Ara connecto amb el nàstic,
ara connecto amb mi.
És tan deportiu tot això, no?
Enllacem.
El Bob Marley al davant,
els peus damunt de la taula,
el covatilla,
alguna cosa que s'haurien fumar
que no vam veure al sofà.
No, no, i dius,
això és esport.
Això és esport,
i insisteixo, eh,
que dissabte vinent ja partit,
encara menys transcendent,
a casa,
en plan,
digue-li festa,
digue-li comiat,
digue-li s'acaba el malson,
o sigui que dilluns...
Imagina,
darrer partit,
dilluns darrer futbol.
I per cert, Jordi,
que tu i jo hauríem de fer negocis
i ara que s'acaba el futbol
i comença la temporada castellera,
no podríem fer enlloc del futbol
i l'aleta,
alguna cosa,
tot allò que no s'explica
i no es diu...
Home,
hi ha coses interessants,
el que passa és que no sé
si et podria garantir un souvenir,
perquè hi ha places...
Perdona,
hi ha places perfectes,
si vas a Valls
emportes uns calçots,
ni que no sigui època,
si vas a un carquinyoli
de l'Espluga...
Però de Llorenç al Penedès,
què vols que...
De Llorenç al Penedès,
ja t'explicaré,
no, no.
A veure,
podem pactar-ho
i perquè no pensis
que sóc tan materialista.
Ja en parlarem,
ja farem negocis,
ja farem negocis.
Fins després de la nòdia.
Dos minuts,
dos quarts de dues,
moment per acomiadar-nos
de tots vostès.
Què dir-los,
que ha estat un plaer,
com sempre,
que hagin volgut compartir
amb la sintonia
de la Ràdio de la Ciutat
aquestes sis hores i mitja
de ràdio en directe,
mogudes,
d'altra banda,
amb frots de l'actualitat
oberts a l'exterior,
d'una banda,
l'incendi impressionant
que s'ha produït
aquesta matinada
a les Gavarres,
tota l'afectació o no
que pot donar la vaga
del transport
i altres elements
que han estat protagonistes
i que han volgut explicar-los
de primera mà
des de la sintonia
de la Ràdio de la Ciutat.
Demà tornem,
recordin,
a les 7 en punt,
gràcies per la seva atenció
i acabin de passar un bon dilluns.
Adéu-siau.