This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Les 10 del matí, pràcticament 39 minuts.
Canviem de registre, canviem de tema.
Hem estat parlant de la festa del nàstic aquesta tarda
a la plaça de la Font,
de la presentació de la campanya Més nàstic 10.000.
I ara canviem d'escenari, deixem els estudis,
anem fins al Palau de Congressos de Tarragona,
que aquesta setmana acull un simposi d'àmbit estatal
i fins i tot amb experts d'arreu del món
sobre el tema de les úlceres i altres tipus de ferides.
Ens hi desplacem, com dèiem, amb la unitat mòbil
perquè volem parlar d'aquesta trobada, d'aquest congrés.
Tenim a la unitat mòbil Joan Maria Bertrana, la part tècnica,
i Jordi Sorinyac, els micròfons.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Avui és la segona jornada, no?, del congrés.
Això mateix, una segona jornada d'aquest congrés.
De fet, és la setena edició del Simposi Nacional
sobre Úlceres per Pressió i Ferides Cròniques
i al mateix temps, de forma paral·lela,
se celebra el primer congrés de Llatinoamericà
sobre Úlceres i Ferides.
És un congrés, un simposi de grans dimensions
i participen més de 1.600 professionals assistents
de 13 països diferents.
Al llarg d'aquests dies s'hi presentarà
més de 650 comunicacions científiques.
Ocupa gairebé tot l'espai del Palau de Congressos.
És, per tant, una cita molt important
pels professionals d'aquest sector.
Una cita de la qual en volem parlar
amb l'Assumpció Sancho.
Ella és una de les membres del comitè organitzador,
és infermera d'aquí, del CAP Tàrraco,
al costat de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Assumpció, una-la, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que tot, per acabar de situar els nostres ullents,
quan parlem d'una úlcera per pressió,
a què ens referim exactament?
Habitualment és el que la gent,
de manera col·loquial,
diu que són les llagues, les nafres,
les ferides, que des de sempre,
sempre s'ha parlat que la gent
es moria a casa en aquest tipus de ferides.
El que és, tècnicament,
són ferides que es produeixen en la gent
que normalment està al llit o bancadira de rodes,
per la pressió que s'exerceix des del cos
fins a la matèria dura,
el llit o la cadira de rodes,
i són aquestes nafres que,
per falta d'oxigenació en la pell,
es produeixen unes ferides
que sempre han costat molt i molt de curar
i que són molt doloroses pels pacients
i també per la família i pels cuidadors,
i per els professionals a l'hora de cuidar-los.
Vosaltres parleu que aquestes úlceres per pressió
no deixen de ser una epidèmia,
avui viva el segle XXI,
per tant, són unes malalties,
unes afectacions molt més importants, segurament,
del que nosaltres ens podem pensar.
Sí, perquè nosaltres considerem,
i tots els estudis que tenim darrere,
des de l'any 95 que aquest grup està treballant,
europeament es considera que un 95% d'aquestes nafres
són totalment previsibles i són totalment evitables,
i aquí, aunque aquí a la ciutat de Tarragona
nosaltres hem calculat que tenim un 1% de la població afectada,
per nosaltres això encara és molt,
perquè es considera que dona resta de qualitat de vida
a les persones que estan en malalties
o que estan enllitades a casa.
Comentava que vora un 95% d'aquestes nafres es poden evitar,
com es poden evitar, com es poden prevenir?
Doncs es poden prevenir d'una manera molt fàcil.
Nosaltres, com a infermeres,
jo soc infermera d'atenció domiciliària,
fem molta formació tant per a infermeria,
com per als cuidadors, com per als familiars.
Es treballa a l'hospital i als centres d'atenció primària
en els protocols.
En l'Institut Català de la Salut tenim una guia,
en la qual, en aquestes guies, tenim els procediments per treballar.
Intentem que tothom, tots els infermeros i infermeres,
treballem a la una, o sigui que treballem...
I aquestes mesures són molt fàcils.
En les persones grans és una bona nutrició,
una bona hidratació,
fer canvis posturals cada certa hora,
si se pot, cada dues hores seria l'ideal,
i després utilitzar unes mesures de...
Nosaltres diguem les SEM,
que són superfícies especials d'apollo,
i nosaltres ara, per exemple, aquí a Tarragona,
tenim molta sort perquè el servei, no?,
ens dona els coixins anti-escares
per posar-los a les cadires o als sillons.
I treballant sobre aquesta prevenció,
aconseguirem que aquest 1% podem baixar-lo,
volem baixar-lo aquí a Tarragona.
Si no es poden prevenir,
si finalment es produeixen aquestes nàfres,
aquestes úlceres per pressió,
quina afectació pot tenir pel malalt, pel pacient?
Bueno, a l'afectació li resta molta qualitat...
Al malalt li resta molta qualitat de vida,
li resta qualitat de vida al cuidador i als professionals,
perquè, clar, tots hem de treballar cap a un benestar de tot l'equip, no?
Llavors, les cures diàries o les cures...
A vegades ja es fan cada 48 hores, no?
Però sempre és dolorós pel pacient,
i incomodar a tota la família, no?
En el marc d'aquest congrés, fa una estona,
s'ha presentat el manifest per Tarragona.
Ara en parlarem, ara explicarem què és
i quines reclamacions es fan en aquest manifest.
Però ens m'agradaria preguntar-li,
si funcionen en termes més generals,
quines són les preocupacions que tenen vostès avui en dia
el 2008, els professionals del sector,
i que estan debatent en aquest congrés, en aquest simposi.
Quines són els temes d'actualitat
que més els preocupen en aquest camp?
Doncs la nostra lluita, des de sempre,
és treballar perquè aquestes nàfers no es produeixen, no?
Si realment aquest 95% és evitable,
aquí, tots a un, aquests 1.700 que estem aquí,
estem lluitant perquè això no es produeixen, no?
I poder parlar algun dia de que,
treballant en la prevenció,
aquestes nàfers ja no es produeixen,
o com a molt una de primer grau,
que és una ver millor, no?
La nostra lluita és aquesta,
i la nostra lluita és poder treballar
en equips multiprofessionals,
no només el treball de l'enfermera,
no només el treball del metge,
sinó treballar en els equips multiprofessionals,
que serien d'enfermeria, en podòlegs,
en cirurgians vasculars,
perquè també parlem de ferides cròniques,
en aquest cas.
No només són les úlceres per pressió,
sinó que també hem ahonat les ferides cròniques,
que són aquelles ferides que la gent gran,
o la gent jove porta les cames per malalties cròniques.
O sigui, que la nostra lluita
és poder aconseguir unitats en tots els llocs
i en tot Espanya,
que ja n'hi ha en les altres comunitats autònomes,
treballar en unitats d'equips multidisciplinars,
perquè tot ja una podrem incidir més
en l'hora de la prevenció, no?
En quant a nutricionistes,
basculars, infermeros, metges, dermatòlegs,
això seria el ideal
i està funcionant ja en Europa
i en la resta d'Espanya, no?
De fet, la reclamació d'una unitat específica
és un dels punts que s'incorpora
en aquest manifest de Tarragona,
del qual abans fèiem referència.
És un manifest que s'ha presentat fa escassos minuts
en aquest Palau de Congressos,
un manifest que consta de set punts,
i un d'ells fa precisament referència
a la creació d'aquesta unitat específica
i que hi hagi professionals de referència
específics sobre aquesta equació.
Crec que els professionals de Tarragona
ja fa temps que treballen en aquest camp,
però, de moment, no hi ha hagut resposta positiva
per part de les administracions.
Quins passos s'han fet fins ara
i què és el que reclamen exactament?
Nosaltres som un equip de tres infermeros
que vam fer un treball,
som màster en cura de ferides,
vam fer un màster a la Universitat de Cantàbria,
llavors el nostre treball final
era un projecte d'una unitat interdisciplinar
aquí a Tarragona,
que l'hem presentat a totes les entitats,
a tots els xerents dels proveïdors de salut,
perquè aquí a Tarragona tenim diversos proveïdors de salut,
tenim gestació i prestació de serveis de salut,
tenim l'Institut Català de la Salut,
la Fundació de Santa Tecla,
l'han presentat els distins delegats de sanitat
que han tingut aquí a la ciutat
i, bueno, doncs esperem resposta.
El projecte d'ahir s'ha demostrat realment
i nosaltres hem portat la recerca sobre aquestes unitats
i com funcionen i que donen molt bon resultat
i estem esperant que ens diguin alguna cosa,
que ens diguin alguna cosa positivament,
que es pot posar en marxa, clar.
En què consistiria exactament aquesta unitat?
Quines instal·lacions requerarien?
On es podrien ubicar?
Quants professionals hi treballarien?
Realment, en un principi,
també es pot fer,
nosaltres també vam presentar un model telemàtic, no?
Aquestes unitats,
si estan ubicades en un centre,
és molt millor, no?
Siga de primària o sigui d'hospitalària,
això seria igual.
La unitat estaria formada per,
en principi,
nosaltres parlàvem dels tres infermers
que van presentar el projecte, no?
Però, bueno,
això seria, segons...
L'important d'aquesta unitat
és que n'hi ha una persona experta referent,
que els infermeros de tot arreu de Tarragona
podrien contactar amb aquesta persona.
Si jo tinc una ferida
i porta ja més de,
a lo millor, sis mesos,
n'hi ha gent que porta una ferida, no?
Per exemple, a les cames o...
Doncs sempre té aquesta persona referent
que pot contactar per via telemàtica,
per via de telèfon,
o nosaltres, com a infermeros experts,
podem anar al CAP
i revisar aquesta cura, no?
Revisem aquesta cura en l'enfermer
o infermera
i a partir d'ahir
se segueix el tractament
i ja el segueix el CAP
de referència
on aquesta persona tingui l'enfermer.
Com vostè comentava,
no s'està demanant la creació
d'un centre innovador,
sinó que en d'altres punts
de l'estat espanyol
ja existeixen centres
d'aquestes característiques,
és així?
I a Europa també, sí, sí, sí.
Ja existeix a Madrid,
existeix a Andalusia,
existeix a València,
o sigui,
en les altres comunitats autònomes
ja estan en marxa.
A l'espera que es pugui crear o no
aquesta unitat específica,
aquest grup de professionals
ja fa temps,
però que la ciutat
possés treballant intensament
en aquesta qüestió
i crec que tenen dades
de quina és l'afectació
més o menys concreta
d'aquestes úlceres per pressió
a la ciutat
i a la demarcació de Tarragona.
Quanta població,
quin percentatge de població
pot ser afectat avui en dia?
Nosaltres,
ara mateix,
el número que tenim així
una mica per damunt
de tot el que és la ciutat de Tarragona,
ens surt un 1%
en deteriorament de la integritat cutània
que diguem als infermeros,
és el nostre diagnòstic,
en aquest cas,
i en el risc,
en el que és el deteriorament,
que és el que és la ferida allà en si,
tenim un 1%
sobre una població
de més o menys
de 100.000 habitants
i creem que és poc
pel que n'hi ha en la resta del país,
però així tot
volem treballar
perquè aquest 1%
també desaparega.
El que també estem molt orgullosos
és que a l'hospital,
per exemple,
es fan dos mides a l'any,
com diguem,
dos cortes transversals,
tenen una incidència
d'úlceres per pressió
d'un 6%,
que això és molt important
perquè a l'arreu del món
normalment és un 8%
o més d'un 8%
de la incidència
o prevalència
d'aquestes úlceres per pressió.
O sigui,
que l'hospital ja un 23
té un equip
i uns protocols
ja en marxa
que han incidit molt
en aquesta prevenció
i tenim una prevalència
molt baixa
pel que és la resta del país.
Jo crec que estem molt bé
en Tarragona,
estem treballant molt
la prevenció.
La creació d'aquesta unitat
específica
és segurament
la reclamació més important
d'aquest manifest a Tarragona
del qual s'ha presentat avui,
però dels altres 6 punts
que s'han inclosos
en aquest text,
què en desacaríem?
Jo crec que el més important
és aquest que diu
que el 95%
de les NAFES són evitables,
que hem de treballar
que són lesions
que donen molt mala
qualitat de vida
a les persones
que tenim a casa
i que pels infermeros
que la nostra tasca
és cuidar
cuidar els malalts
i cuidar les famílies
és el més important.
Aconseguir
que aquest 5%
que ens queda,
que aquest 95%
es pugui evitar
en la prevenció.
Llavors,
el que demanem
és formació,
poder formar
tant els cuidadors
com els infermeros
per poder treballar
sobre aquesta plaga
que es diu
del segle XXI
de Zaparera.
Ja per acabar,
la tecnologia,
la ciència
per més avanços significatius
en aquest camp
al llarg dels últims anys,
no sé si fins i tot
alguns d'ells
es presenten
en aquest simpòsit
a Tarragona
aquests dies.
Hi ha hagut novetats
desacades
en la tecnologia
pel que fa
a les úlceres
per pressió?
Normalment
en aquest simpòsit
i en aquest congresso
tot el que són
els laboratoris
els casos comercials
treballen molt la recerca
durant aquests dos anys
i presenten
moltes innovacions.
Es presenten innovacions
en el que són
les superfícies
que diguem
vosaltres les sems,
les superfícies estàtiques
per fer els canvis
posturals
i això,
el que són
els llits,
els llits dels pacients.
Es presenten
novetats en apòsits
que normalment
que normalment
es van...
Bueno,
el primer apòsit
pot ser
que la gent
normalment
diu
com nosaltres
diem els apòsits,
com diu la gent,
les plaques
aquestes
que es posen,
cada any
van perfeccionant-se
per fer les cures
menys doloroses
i més llargues
en el temps.
No hauria de curar
cada dia,
no hauria de fer-li mal
al pacient cada dia
i s'aprofita
aquest simpòsium
sempre
per presentar
totes les novetats
i presentar
tots els treballs
de recerca
que n'hi ha molts
i demostren
que aquest tipus
de cura
sempre és millor
per al pacient.
Doncs,
de mica a mica,
aquests 1.700 professionals
que reuneixen
aquests dies de Tarragona
tenen feina
i de valent
perquè són moltes
les comunicacions
i els jornades de treball
que tenen per endavant
són força intenses
i ens quedem també
amb aquesta reclamació
que deia
amb la creació
d'aquesta una unitat
específica
a la ciutat de Tarragona,
una unitat de referència
a tota la demarcació
perquè les persones
afectades
puguin tenir
la millor atenció
possible.
Assumpció en Sancho,
membre del comitè
organitzador
d'aquest simposi,
infermera del CAP Tarracó,
gràcies per atendre'ns
avui en directe
a Tarragona Ràdio
i bona feina.
Gràcies a vosaltres.
Doncs,
ens quedem
amb aquesta reclamació
amb les paraules
de l'Assumpció en Sancho
Ricard
que ens feia això,
doncs ens explicava
que s'està duent
a terme aquests dies
al Palau de Congressos
i insistim
en aquesta reclamació
d'una unitat específica
que existeixen
d'altres ciutats importants
de l'estat espanyol
i d'arreu d'Europa
i que podria solucionar
encara més
les afectacions
que pateixen
els pacients
que tenen
una úlcera per pressió.
Molt bé, doncs.
Moltes gràcies, Jordi Sorinyac.
Amb el suport tècnic
de Joan Maria Bertran
des dels exteriors
del Palau de Congressos
on continua
avui la segona jornada
d'aquest simposi
sobre úlceres
i ferides cròniques.
Un simposi,
una trobada,
un congrés
que es perllongarà
fins demà divendres.
Seguim endavant
el matí de Tarragona Ràdio.
Falten set minuts
per arribar al punt horari
de les onze.
Anem a la publicitat,
escoltem uns anuncis
i de seguida
obrim l'agenda cultural.