Les 10 del matí, 12 minuts.
Seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio.
En aquesta quarta hora, com ara us anunciàvem en el sumari del programa,
volem parlar d'olimpisme des d'una perspectiva tarragonina,
perquè avui, que falta just un mes per l'inici dels Jocs Olímpics de Pequín,
aquí a Tarragona es presenta oficialment un llibre titulat
Olímpics Tarragonins, la història dels 28 esportistes
del Camp de Tarragona i de les Terres d'Elebre
que han participat en els Jocs Olímpics de l'època moderna.
L'autor del llibre és el periodista Francesc Joan,
redactor en cap del diari de Tarragona,
que avui ens acompanya en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Francesc Joan, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Per què la idea de fer un llibre recopilant la història
d'aquests 28 esportistes que han participat en un moment o altre
en els Jocs Olímpics de l'època moderna?
Doncs mira, primer que tot, perquè crec que era el moment,
ara tot just abans de Pekín, de fer-ho, si s'havia de fer.
I vaja, com a homenatge també a tots aquests esportistes
que han sigut grans esportistes de la demarcació de Tarragona
i crec que tocava, d'alguna manera, fer-los un reconeixement amb ells
i perquè les noves generacions de gent els coneguin, no?, també, d'altra banda.
Mai s'havia fet un treball, d'alguna manera, de recerca d'aquests esportistes, no?
Perquè, en fi, alguns, evidentment, són molt recents,
que segurament la majoria de gent coneix, però d'altres és de fa moltes dècades
la seva participació als Jocs.
Exacte, el que teníem eren referències, doncs, com molt bé deies tu,
dels esportistes més recents, tipus la Natàlia Rodríguez, la Berta Castells,
la Heretxa Quintanal, gent que ha anat als darrers Jocs d'Atenes
i que ara lluita també per anar als propers Jocs de Pekín,
però realment no teníem cap treball en aquest sentit.
És a dir, que aquí hi ha una tasca de recerca important també,
que d'alguna manera, doncs, tot neix, la idea del llibre neix ara fa dos anys,
quan tot just va caure a la redacció del Diari de Tarragona
un llistat d'una convocatòria de la selecció espanyola de natació sincronitzada
i allà ens adonem que entre les inscrites hi ha l'Andrea Fuentes
i ens apareix la dada que és nascuda a Valls i que havia competit a Atenes, no?
Era una dada que no coneixíem i a partir d'aquí, doncs, lògicament,
se'ns dispara la pregunta, no?
Si apareix aquesta noia que realment no teníem coneixement,
segurament hi ha més gent al darrere que potser se li ha perdut el rastre pel camí, no?
I efectivament tot neix a partir d'aquí.
Contactem amb el Comitè Olímpico Espanyol,
amb la sort que allà hi treballa el Gaietà Cornet,
que és un dels olímpics,
i a través d'ell, doncs, podem fer un buidat de dades
de tota la gent de Tarragona
i ens apareixen algunes sorpreses, efectivament.
Per tant, quan comença la recerca
no saps que són 28 els protagonistes finals del llibre.
No, no, sabem que n'hi ha una vintena aproximadament,
ja et dic, teníem referències dels d'ara,
d'alguns clàssics, no?
Doncs, el Jordi Mariner, l'Aladi Valldobí,
el mateix Gaietà Cornet, gent de tota la vida, diguem-ho així,
dels coneguts,
però realment no sabíem fins on podia arribar, no?
Són 28 esportistes de quantes especialitats?
Doncs, aproximadament d'una dotzena d'especialitats diferents.
Predomina alguna en concret?
Home, l'atletisme, perquè lògicament té moltes submodalitats dintre d'ella
i després també el REM, és a dir, aquí el Club Nàutic en Posta
és el club de la demarcació que més esportistes ha aconseguit situar
en uns Jocs Olímpics, amb quatre en total,
i és la modalitat per excel·lència a les Terres de l'Ebre
que més vegades ha anat a uns Jocs.
Quin és l'esportista més antic dels que surten al llibre,
que per tant dels que han participat en uns Jocs de l'època moderna?
Doncs, el més antic és una de les troballes que ara et feia referència,
és el Ramon Balcells Rodon, nascut a Valls,
i que va participar als Jocs de Helsinki 52.
Ell també després va anar a Múnich 72, amb el Joan Llort, el tarragoní,
i amb el seu fill, el Ramon Balcells Comas,
i aquest senyor, ja et dic, va néixer a Valls,
va tenir molta relació amb la província de Tarragona,
perquè després, tot i que va marxar a Barcelona,
i lògicament a partir d'aquí se li va perdre la pista,
perquè ell va desenvolupar la seva trajectòria esportiva a Barcelona,
amb el Club Nàutic Barcelona, i després va tornar.
Era una època que lògicament no hi havia el boom d'informació que hi ha ara,
i per tant aquí se li va perdre una mica la pista.
Ja et dic, ell va muntar una empresa al Polígon Entredies,
laminadures i tubos balcells, es deia,
dedicada al sector de la metal·lúrgia,
i després va tenir la seva pròpia valeria a Daltebra,
per tant és una persona molt vinculada aquí a Tarragona.
A més a més el seu fill va estudiar al Col·legi PACS,
o sigui que molta gent potser el recorda també.
Ramon Balcells el més antic, la més nova, la més recent,
l'Andrea Fuentes,
que d'alguna manera és l'Espurna que fa...
Sí, sí, sí, sí.
Que després treballis en el llibre.
Que desperta la curiositat i a partir d'aquí n'és el llibre.
No podem parlar dels 28 protagonistes del llibre,
però si haguéssim de destacar,
o si tu haguessis de destacar alguns dels protagonistes
per algun motiu que durant la recerca t'ha sorprès especialment,
per alguna anècdota,
per algun fet destacat en la seva especialitat esportiva,
quins en destacaries?
Home, doncs mira, per començar l'Aladi Valldobí,
que ell fa tirar el plat des d'Arreus,
i ell ha arribat a anar a cinc Jocs Olímpics,
després del Manel Estiarte
i d'un genet Luis Ángel de Cervera,
amb sis,
és un dels esportistes espanyols
que més palmeres té a la història de l'olimpisme,
amb la peculiaritat...
Ell va encadenar cinc Jocs consecutius,
des de Múnich 72,
amb la peculiaritat que en Múnich 72
viu l'atemptat del comando palestí
sobre la delegació israeliana.
Va viure molt de prop, a més a més,
perquè el pavelló espanyol
estava molt a prop de l'israeli,
i lògicament,
quan va sentir els trets d'escopeta de matinada,
ràpidament va pensar
que alguna cosa greu estava passant,
perquè per les hores que eren,
ni hi havia competició al voltant,
ni es tractava de cap acte festiu,
d'arrencada dels jocs.
Per tant, la seva experiència...
Ell detalla molt bé,
en el començament del capítol,
com es van desencadenar tots aquests fets.
Jo, en el llibre,
he intentat sempre reproduir
les vivències d'ells,
des de com van viure fets tan emotius,
com la desfilada a l'estadi,
l'encesa de la flama,
la competició,
però també les seves pròpies anècdotes.
A partir d'aquí,
ell és una de les vivències més fortes que té.
I després, doncs, bé,
tothom té alguna cosa d'interessant, no?
Però, no sé,
el Jordi Villacampa, per exemple,
també té una història maca d'explicar, no?
Ell, primer de tot,
se'n porta un cop molt fort.
Jordi Villacampa,
parlem del president de la joventut de Badalona,
que...
Ara t'anem a preguntar
què no és de Badalona,
no és nascut a Badalona.
No, és nascut...
Família originària d'allà,
però realment nascut a Falset,
i per tant és una de les curiositats del llibre, no?
Ell nascut realment aquí.
Ell, d'entrada,
doncs, era un cas molt semblant,
doncs, com podria ser ara el Ricky Rubio, no?
Del joventut,
un jugador amb molta projecció.
Amb el Ricky se l'emporten ara als Jocs.
Amb ell,
tothom comptava que se l'emportarien a Los Angeles,
perquè, a més a més,
havia participat del Preolímpic,
que havia classificat la selecció espanyola,
però l'Antonio Díaz Miguel decideix,
a última hora,
no emportar-se-lo
amb la patacada que això significa per ell, no?
S'emporta un altre jugador,
com era el José Manuel Beirán,
que potser els grans aficionats del bàsquet el recorden,
i un jugador que després no acaba participant als Jocs, no?
I acaben guanyant la medalla de plata.
I el Jordi, doncs,
sempre li diu al Beirán,
quan se'l troba,
que aquella medalla és mig seva, no?
Després ell va tenir, lògicament,
més alegries,
començar a anar als Jocs de Seúl i a Barcelona,
i a Barcelona tenint l'experiència d'enfrontar-se al Dream Team,
amb una altra anècdota que,
doncs, que abans de començar el partit,
parlant amb el Rafa Jofresa,
el de menys era què passaria en aquell partit,
perquè tothom tenia clar que guanyaria la selecció dels Estats Units,
doncs, d'alguna manera pacten
que es repartiran els marcatges del Magic Johnson i del Michael Jordan,
i que al cap d'una estoneta se'ls intercanviaran,
més que res, per tenir una foto amb cadascun d'ells, no?
És a dir, que són algunes anècdotes que s'explica en el llibre.
Parlen d'anècdotes dels protagonistes,
són, com deia, 28.
De fet, el llibre està plantejat personatge a personatge,
de l'actualitat cap enrere, no?
Sí.
L'has plantejat així?
Sí, sí, sí.
D'alguna manera perquè, doncs,
comencem pels que estan en actiu encara,
he preferit fer-ho d'aquesta manera,
i anem en l'ordre invers, no?
Tot i que el quadre també,
el llibre també es reprodueix un quadre explicatiu
que en aquest cas sí que porta l'ordre cronològic, no?
On realment s'aprecia que realment hi ha gent
que, a més a més, ha repetit en molts jocs.
Realment són des de Tòquio fins als nostres dies,
on sempre hi ha hagut algun representant de casa nostra
als Jocs Olímpics, per tant, en 13 edicions diferents,
i en total sumen 43 participacions.
És a dir, que hi ha gent que ha repetit des de 5 cops,
a gent que n'ha repetit 3,
com el cas del Pepo T. Ballester, per exemple,
que és un regatista del Canà,
que a més és l'únic medallista d'or
que tenim a la demarcació,
a banda del Xavier Ocalagan,
que en el seu cas va aconseguir medalla de bronza,
en en vol,
i bé, a partir d'aquí, doncs,
es van desenvolupant tots, cada cas per cas.
28 esportistes, 43 participacions,
d'esportistes terraunins,
del Camp de Terra Unida, les Terres de l'Ebre.
Suposo que això és difícil de comparar,
però creus o tens la sensació
que això demostra que el conjunt de les comarques terrenines
ha estat a un nivell prou acceptable
per la població,
en fi, per les dimensions del territori,
del nostre territori,
en el marc d'uns Jocs Olímpics,
a l'època moderna?
Teniu elements,
o has tingut elements,
per poder-ho comparar amb altres territoris?
Suposo que és una qüestió difícil,
però podem sentir-nos mínimament satisfets?
Sí, a veure,
tenint en compte que classificar-se
per uns Jocs Olímpics
és una fita realment molt complicada,
és a dir, que a part d'aconseguir mínimes,
també hi ha una criba per part de cada federació,
per tant, no hi pot anar tothom
que acabi aconseguint la mínima.
En el cas de l'atletisme, per exemple,
hi poden anar tres esportistes
per país i prova, no?
I moltes vegades ni s'aconsegueix això.
Però sí que hi ha alguna dada
i, home,
no és que estiguem molt, molt, molt bé
comparats amb altres demarcacions,
perquè, bé, més o menys surt
a tres esportistes
per cada edició dels Jocs, no?
Aquest any, potser,
en aquests Jocs de Pequín
potser se superarà aquesta fita
perquè de moment tenim
tres atletes classificades,
que són la pròpia Andrea Fuentes
en natació sincronitzada,
la Sònia Franquet,
que és una tiradora d'escor,
de pistola,
i la Laia Forcadell,
que és una atleta
de 400 tanques de Tortosa.
I, a més a més,
doncs ara mateix hi ha gent
que té el repte en aquests moments
d'aconseguir la marca mínima,
com són també tres atletes més,
la Heratxa Quintanal,
en Pes,
la Berta Castells,
en Martell,
i la Natàlia Rodríguez
en els 1.500,
que també un repte difícil
després de la seva maternitat,
però vaja,
que té ganes d'intentar-ho.
Ara que citaves tantes noies,
tantes dones,
més dones com homes
en la participació esportiva,
o no?
Històricament més homes.
Històricament són 21 homes
i 7 dones,
però sí que és veritat
que en els darrers anys
està pujant el número de dones,
la prova és en aquesta propera edició,
que n'hi ha tres
i en poden caure tres més,
per tant,
d'alguna manera,
en els darrers temps
s'està invertint
en aquesta proporció.
El llibre es presenta aquest vespre,
el llibre l'ha publicat
a Edicions Cossatània,
i es presenta,
com dèiem oficialment,
aquest vespre,
serà a les 8,
a la Sala Pau Casals
de la delegació del govern
al carrer Sant Francesc.
És un acte obert a tothom,
que a més tindrà alguna presència
que val la pena destacar.
Sí, sí, sí.
A veure,
la idea,
quan vam començar a muntar
la presentació,
va ser que vinguin
el major nombre
dels esportistes olímpics,
perquè d'alguna manera
no deixa de ser
un homenatge
cap a les seves trajectòries
i, per tant,
l'important aquí
és que puguin ser-hi ells.
El llibre el presenta
el Gaietà Cornet,
que a part de ser
un dels protagonistes del llibre,
ara mateix és el director
d'activitats del COI
i, per tant,
la mà dreta
d'Alejandro Blanco,
del president.
I, a més a més,
a Pequín serà
el cap de la missió espanyola.
Per tant,
ell també explicarà
una mica
com estan tots
els preparatius
de cara a Pequín
i després,
jo crec que,
entre el que tenim confirmat
i tal,
acabaran venint
una vintena dels olímpics
que ja està prou bé
per les altres que ens trobem
i alguna gent
està de vacances i tal.
Dels 28, per cert,
crec que no ho havíem dit,
viuen tots?
Encara viuen tots o no?
No, n'hi ha un parell
que estan morts ja.
El Ramon Balcells,
que va morir fa uns 10 anys,
i el Miquel Espinós,
que era un ciclista
de pista de tibenys,
que ens va deixar ara fa dos anys.
Per tant,
n'hi ha un parell
que ens van deixar.
Deies que,
d'alguna manera,
el llibre és un reconeixement,
un homenatge
a aquests 28 esportistes,
perquè, segurament,
encara que tots
hagin arribat
com a mínim una vegada
a participar
en uns Jocs Olímpics,
són uns esportistes
en general
molt poc coneguts,
no?
Sí,
sobretot els més,
diguem-ne,
els que abans participaven
en els Jocs
més antics,
no?
És a dir,
a Tòquio 64,
com hi havia
el mariner,
a Mèxic 68,
hi havia el Pere Valentimora,
el que fou,
l'entrenor del Nàstic,
el Santi Esteve,
un nadador de reus,
que va ser el primer diploma
de la natació espanyola,
tots ells tenen,
realment,
tenen moltes gestes,
no?
I,
lògicament,
doncs,
aquesta gent,
vulguis o no,
ha anat caient en l'oblit,
i sobretot generacions,
les generacions ara,
doncs,
potser no els poden arribar a conèixer,
no?
D'alguna manera el llibre servirà a això,
i a més a més són gent
que, a banda de participar
en els Jocs Olímpics,
cada capítol acaba
amb una mica
amb un resum
del seu palmarès,
són gent que ha anat a mundials,
que ha arribat a guanyar mundials,
que ha anat a europeus,
que tenen
nombrosos títols
de campions d'Espanya,
i que alguns d'ells,
fins i tot a dia d'avui,
tot i la seva retirada,
encara compten
amb rècords d'Espanya,
és a dir,
el Gaietà,
per exemple,
el Gaietà Cornet té el rècord d'Espanya
encara vigent
dels 400 metres llisos.
El José Alonso Valero
el té dels 400 metres tanques,
des de fa 20 anys,
per tant,
són gent que realment
les seves marques
són impressionants,
el que han arribat a aconseguir.
Parlaves del poc coneixement
que segurament la gent té
i els aficionats a l'esport
tenen dels esportistes
més antics,
però fins i tot dels actuals,
en un món esportiu
on presideix,
sobretot,
l'activitat del futbol
i d'altres esports d'equip
o individuals,
però, en fi,
més populars,
moltes vegades
l'esportista olímpic
queda en un segon pla, no?
Sí, perquè, lògicament,
quan arriben als Jocs Olímpics
tothom mira les grans estrelles
i, com a molt,
s'arriba a fixar
si hi ha algun esportista espanyol
en les que acaben aconseguint medalla.
La resta queda una mica
en segon pla,
però ja et deia,
arribar a uns Jocs Olímpics
és una fita
molt, molt, molt complicada, no?
En qualsevol cas,
aquest reconeixement
en forma de llibre
arriba avui,
es presenta avui
a les 8 del vespre,
Olímpics Tarragonins,
així es diu
el títol
d'aquest llibre
del qual és autor
francès Joan,
periodista esportiu,
redactor
en cap
del diari
de Tarragona.
La presentació,
insistim,
a les 8 del vespre,
a la delegació del govern
al carrer Sant Francesc,
una presentació
que anirà a càrrec
de l'exatleta
de Reus,
Galletà Cornet,
que actualment
és director d'activitats
del Comitè Olímpic
Espanyol.
Un homenatge
a la història,
a les experiències,
a les vivències
d'aquests 28 esportistes
de la demarcació de Tarragona
que una vegada o altra
han participat
en uns jocs
de l'època moderna.
Un homenatge
del francès Joan,
al qual felicitem
per la feina feta.
Francesc, gràcies.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Felicitat i enhorabona
pel llibre publicat.
El llibre suposo
que el podem trobar
a partir de demà
a les llibreries?
Sí,
està pendent
de l'editorial,
la distribució,
però jo crec que sí,
a les principals llibreries
el podrem trobar.
Ara que falten ja poques setmanes
i que ens podem preparar
pels Jocs Olímpics
per veure els Jocs Olímpics
de Pequín.
És una bona oportunitat
de comprar aquest llibre.
Homenatge, d'alguna manera,
aquests esportistes
terrenys.
Francesc, gràcies
i fins la propera.
Que vagi molt bé.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Bon dia.