Tarragona, que va guanyar un premi
del Consell Comarcal
i és un llibre de la història
de Tarragona, d'una època molt
concreta. L'últim és el del Teatre
de Catalunya? Bé, l'últim
no. No, no és l'últim, no?
Com que sempre esteu fent llibres, però és dels recents, potser?
És dels recents, sí, és dels recents.
L'últim és de mal dir, perquè cada dia
i cada setmana en surten dos o tres llibres,
o sigui que... L'últim diguem-ne
que ja està en els circuits, eh?
Perquè, clar, si parlem els que teniu per allà
per la impremta, a punt de començar
sortir. És curiós,
si vostès entren a la
web d'Arola Editors, lògicament
és la web d'una editorial,
però, clar, té, com a
totes les editorials, els més venuts
i el que realment
jo m'imagino que us omple de satisfacció a vosaltres
és que si mires
en una de la part de la web, la part esquerra,
veus que hi ha un listat de temàtiques
i punxis a la que punxis
hi ha llibres. Hi ha llibres de salut,
hi ha llibres de cuina, hi ha llibres infantils,
hi ha llibres d'excursionisme, d'història,
d'assaig, de narrativa, de teatre, que heu estat
pioners i que heu recuperat
a publicar teatre, cosa que fan poquíssimes
editorials avui en dia, no d'aquí, sinó
de tot el país, no?
Doncs sí, la nostra voluntat és
ser una finestra oberta
a la societat, no?, per dir-ho d'una manera, o sigui,
tothom que té coses a dir
des d'una vessant creativa o
divulgativa, a nosaltres ens interessa,
ens interessa el que es palpa,
el que es cou i el que es fa, no?,
tant a Tarragona com a fora de Tarragona.
Nosaltres, si mirem-la amb una estadística,
podríem dir que
està molt equilibrada.
Un 50% és...
seria literatura,
entenem per literatura, narrativa,
teatre i poesia,
i l'altre 50% seria
assaig, no?
De Tarragona,
també el 50%
són o bé de temes locals
o d'autors locals,
o sigui que
vetllem molt
perquè la gent d'aquí
i els temes d'aquí
sortin publicats, no?
Però l'altre 50%
és de temes universals,
n'entenem per universals
bàsicament els països catalans
inclús fora, no?
Que tot això ho ha propisat.
D'una banda,
l'aposta que heu fet
per autors,
l'aposta que heu fet també
per treballar
amb institucions,
ara et penses
que esmentaves
al Consell Comarcal
com aquella primera publicació
amb Requesens
o publicacions
amb la Universitat Rovira i Virgili,
però algú pot pensar clar,
una editorial
que està limitada
des del punt de vista físic
que no de difusió
al territori
treballa amb institucions,
però no només
amb institucions,
vosaltres us arriben
moltíssims exemplars
i opteu
d'una manera
privada,
com si diguéssim
de dir,
apostem per aquest autor,
apostem per aquesta col·lecció
de recuperar
clàssics catalans,
per exemple,
no és una tasca
exclusivament
diguem-ne
d'indústria,
sinó que també
és una tasca cultural
importantíssima
la que heu exercit.
Home,
jo crec que sí
i bàsicament
és cert
que treballem
per institucions
o és cert
que amb institucions
col·laborem
per fer llibres
excel·lents
que són bons
per tots els costats,
però són llibres
molt cars de produir
i sense aquest ajut
de les institucions
seria molt difícil
fer els viables,
però com tu ben dius,
tenim molts llibres
que no rebem
ni un duro
de les institucions,
com les col·leccions
de teatre
que han necessitat
més de 100 llibres
de teatre
que crec que avui en dia
som un referent
a Catalunya
amb l'edició
de llibres de teatre,
per exemple,
la poesia
tots sabem
que és un gènere
que es ve en poc,
però nosaltres
hi apostem
i hi apostem
i creiem
que a poc a poc
també la gent
hi va entrant
en aquest gènere,
vull dir que crec
que no som
un editorial
al servei
de l'administració,
sinó que som
un editorial,
al meu entès,
al servei
de la cultura
d'aquest país.
Som un referent
en llibres de cuina,
un referent
en guies d'excursionisme,
en Rafael López Montnè,
unes guies realment...
I d'aquelles que afortunadament
la gent les té molt trepitjades,
perquè s'utilitzen molt.
Hi ha un aspecte...
Clar,
és que
exemples de les publicacions
d'Arola
en podrien posar,
però hi ha un llibre
que és magnífic
que és el TAT,
el recull
de Moixaines,
Jocs i Cançons per Infants.
I jo recordo
que parlant
amb la Marta Badia
a aquestes festes
de Santa Tecla,
a veure,
ho expliquem
perquè és públic,
deia,
no, no,
hi ha una versió
que és de rondalles
i moixanes i jocs,
però en castellà.
I a més està fet
amb un gran
del que és el folclore espanyol
que és Joaquín Díaz.
Exacte.
Hi ha un llibre
que ha publicat
Arola Editors
des d'aquí
per tot el país
i que és un recull exhaustiu
amb audio,
amb com...
I sí, sí,
realment,
el que passa és que sou molt modestos
i això no...
Diguem-ne que no feu
molta difusió,
però esteu treballant
també molt cap enfora.
Estem treballant cap enfora
i això de la Serrin,
que és aquest recull
en castellà,
surt a partir del TAT,
que és en català.
Vull dir,
jo recordo
quan la Marta
em va portar
unes fitxes
pràcticament
escrites a mà
dels jocs
que es podien fer
amb els infants,
perquè és un llibre
per nens molt petits
i jo li vaig dir
si ho fem,
fem-ho de veritat
i ho hem fet
i la Marta
que és una treballadora
incansable
perquè és molt treballadora
i a més a més
crec que és molt coherent
i molt sèria,
s'hi va posar
treballada de veritat
i van aconseguir
jo crec un llibre
excel·lent
i a més a més
que s'està venent
molt bé
i s'està venent contínuament.
Però s'està venent
Alfred
perquè s'està utilitzant
moltíssim.
A escoles,
a les cases,
fins i tot pares,
mares,
regals dels avis,
és un llibre extraordinari.
Exacte,
és un llibre
per a tots els nens
de 0 a 3 anys
que serveix molt bé
i com funciona
llavors vam plantejar,
més ben dit,
no ens vam plantejar,
la Marta em va proposar
de poder-ho fer
en castellà,
perquè també són molt rics
els llocs que hi ha
i hi ha un paral·lelisme
però no són les mateixes cançons
i els mateixos jocs,
o sigui que
era un treball interessant.
Vam tindre la sort
que el Joaquín Díaz
ens acollís
perquè ens va acollir
d'una manera magnífica,
es va entusiasmar
moltíssim en el projecte
i hem fet el llibre
amb un castellà.
I més,
te diria,
estem mirant
les possibilitats
de fer-ne d'altres.
En aquest sentit?
En aquesta línia.
Hi havia una demanda
que ningú havia pensat
que existia,
a vosaltres sí?
I els altres,
no segur
perquè ho estem treballant,
però per exemple,
a la Marta
li feia molta gràcia
fer un dels jocs
i moixaines
que es fan
a Andalusia
perquè són
totalment diferents
que les castellanes
podria ser molt maco.
I una altra
que seria
Catalunya Nord,
que també
podria ser molt interessant.
Clar,
és que
ara l'editor
i tots ho sabem,
comentàvem
les guies a peu
del Rafael López Montnè,
però si parlem
de viatges,
es van
despertar
un dia
a crear
una guia de viatges
absolutament atípica,
que era
mirar de diferents
ciutats europees
de diferents autors
i podien
ser escrites
en forma de teatre,
d'assaig,
de poesia,
Lisboa,
Berlín,
és a dir que
sembla que estigueu
sempre a la guai
d'intentar
fer coses diferents,
desmarcant-vos
del que són
les grans editorials
que ja són
grans multinacionals,
lògicament,
no?
D'aquí l'habilitat,
no?
De centrar-vos
en productes molt concretes.
No ho sé,
a mi no m'interessa
i ho dic de veritat,
lògicament som una empresa
i
hi han de tirar endavant.
Mengeu cada dia també,
no?
No alimenteu l'esperit
amb llibres només,
també poseu plat a taula,
clar.
Bota mia.
I això costa molt,
no és gens fàcil,
però
a mi no m'interessa
fer els productes
que a altres
els funcionen,
perquè
primera que no en sé,
vull dir,
no en sabem,
nosaltres fem els productes
que ens els creiem
i per creure's un producte
l'únic que podem tindre
és una empatia,
una simpatia
amb les propostes
que es fan,
i com
es diu que aquí Tarragona
és una ciutat dormida,
una ciutat
tranquil·la
que no passen coses
i jo us asseguro
que passen coses.
Passen moltes coses.
Hi ha gent que fa moltes coses.
Veure-les.
Exacte.
Cal ser receptiu,
cal
adonar-se'n,
cal apostar,
lògicament,
i la feina de l'editor
és apostar
i és el que nosaltres fem.
Jo me'n recordo el Rafa
que era la primera guia
que ell havia anat publicant
a la Vanguardia
i va dir,
home,
és que la gent me demana
un llibre,
doncs fem-ho,
i ens hi vam posar,
és un llibre tot color,
és un llibre que és molt costós
fer un llibre d'aquests
perquè penseu,
en aquest cas no,
perquè les excursions
ja estaven fetes,
però amb els nous
que estem fent
s'han de fer totes les excursions
una per una,
s'han de fotografiar.
Vull dir,
que són llibres molt costosos,
de molta feina,
però estan funcionant perfectament
i estan venent molt bé,
això vol dir que la feina
ben feta no té fronteres,
per dir-ho d'una manera,
doncs diguéssim.
I a veure,
ara no mirarem l'arxiu de la ràdio,
però la sort que té aquesta casa
de Tarragona Ràdio
és que una mica i modestament
és un gran observatori
de tothom
que fa coses en aquesta ciutat
i quan hi ha pel mig
un llibre,
una publicació d'això,
i no hi és l'Alfred,
que ve l'autor
o ve el col·lectiu
o ve la institució
que han publicat,
sempre,
i això perquè no tenim temps,
ni tu ni nosaltres
podríem fer una estadística
escoltant entrevistes d'arxiu.
Sempre surt el mateix.
Escarola,
és tan acurat
en les seves edicions,
Estaditat Pararola,
aleshores Estaditat Pararola,
aquesta reputació
molt ben guanyada
de tenir curada
el llibre com a objecte també,
no només pel contingut,
que està molt bé,
sinó el llibre com a objecte.
Sempre l'heu cuidat molt.
Jo crec que és fonamental.
Jo crec que
les coses són la suma
dels inputs que reps,
vull dir,
un text pot estar molt bé,
però si està en lletra petita
que et costa llegir-lo,
no et concentraràs,
perdràs la concentració,
el deixaràs,
t'assassarà a Farragós,
això seria un avasant.
Un llibre de guies,
si hi ha fotografies,
doctores,
que tu,
des de casa,
mirant la guia,
veus el paisatge,
veus el que trobaràs,
home,
tot això invita moltíssim
a que els llibres funcionin.
I a més a més,
crec que les coses,
com se diu el nostre ofici,
s'han de fer ben fetes,
que malament ja queda,
no sé si s'ha de passar
molta,
molta,
molta energia.
Aquesta frase no l'havia sentida mai,
està bé,
és curiós.
No,
però també el tipus de paper,
els colors,
aquell disseny,
aquella cosa.
I ara,
mira,
aprofitant que l'altre,
ho parlàvem aquí al matí
de Tarragona Ràdio,
el passat divendres,
coincidint amb la inauguració
d'aquesta exposició d'exlibris
del Port de Tarragona,
va sortir el llibre
sobre exlibris,
que en el seu dia
va publicar a l'editor,
i vam comentar,
vam dir,
a veure,
si algú publica
un llibre d'exlibris
només ho pot fer
ara l'editor.
És que és així,
i la veritat
és que és d'agrair.
Però els exlibris
també és una altra versió
d'un reflexo artístic
impressionant.
Una cosa porta a l'altra.
Aquí hi ha molta passió,
a banda de negoci,
com deies,
de projecte empresarial.
Jo crec que sí,
bàsicament hi ha passió,
però has de fer aquí libris,
és normal,
però,
com diuen els castellans,
estem en ella.
Però escolta, Alfred,
després de 10 anys,
si heu arribat fins aquí,
a veure,
una dècada en el món editorial,
precisament en aquest període
de 10 anys,
que a vegades
amb els companys
i amics de Cosetània,
ho hem parlat moltes vegades,
si heu aguantat
el tirón de 10 anys
amb totes les fusions
i requetefusions
que han fet
les grans editorials,
jo crec que ja podeu aguantar
qualsevol cosa,
fins i tot una crisi,
o què?
No ho sé,
tant de bo.
Ja ho veurem.
Tant de bo serveixi
la crisi
perquè la gent
reflexi una miqueta
i se doni de l'important
que és la cultura.
En definitiva,
és el que ens salvarà, eh?
Perquè jo crec que sí,
estàvem molt abocats
a un consumisme
increïblement ferotge
i una mica de reflexió
potser val la pena.
Tornarà a posar les coses
a puesto, potser?
No ho sé.
I fareu una festa divendres.
Farem una festa, sí.
No es pot explicar tot,
perquè com a festa
i festa d'aniversari,
és que 10 anys
d'un editorial
com a Arola
s'ha de celebrar bé.
Hi ha coses
que no es poden explicar
perquè formen
una sorpresa.
voleu fer una sorpresa
i fer un regal
a tots aquells
que assisteixin,
però alguna cosa
sí que podrem dir
d'aquesta festa,
no, Alfred?
Bé,
és una festa
que la volem fer
que funcioni molt bé.
Malauradament
és una festa privada
perquè si sumem
450 autors
més tots els col·laboradors,
en tenim per col·laboradors
correctors,
traductors,
gent que amb aquest...
Hi ha tot un ventall
directors de col·leccions,
hi ha tot un ventall
darrere de personatges
que és molta gent,
no?
I per tant
no podem fer-la
oberta a tothom,
però jo crec que serà
una festa social
pràcticament,
jo diria,
una representació
del món cultural
i serà.
I la festa
de la que sí
podrem gaudir
absolutament tots
serà la festa
de les noves publicacions.
Ja,
Sant Jordi
ho teniu ja
més que superat,
perquè vosaltres
lògicament
sou com les falles,
treballeu amb molta antelació,
però alguna coseta així
que ara en el que esteu treballant
ara no cal ni primícies
ni res d'això,
senzillament on esteu apostant
en el temps més immediat
en quant a coses
que sortiran d'Arola al carrer?
Bé,
jo,
hem començat una col·lecció
que vam començar
aquesta primavera,
que és una col·lecció
que a mi em fa molta il·lusió,
que és una col·lecció
que es diu
He mirat aquesta terra.
És una col·lecció
que ve a ser llibres
molt
sutils,
molt macos,
de tapa dura,
format gran,
no massa cars,
on
bàsicament
m'han de la fotografia,
acompanyat de la poesia,
nosaltres ja havíem començat
una col·lecció
amb poesia i fotografia,
però una col·lecció
més vanguardista,
aquesta seria
partir d'una manera
més peixagística,
més de territori
i creiem
que tenim
un territori
excel·lent,
sensacional
i volem fer un llibre
que reflexi
tot el nostre territori,
tots els països catalans.
Vam començar
amb Terres de Licorella
del Piorat
i ara estem
en Tremunt de Barcelona
que és una guapada total.
Amb la tendència
d'intentar
treballar amb gent
que ja té experiència
i que us coneixeu,
amb també autors locals,
no?,
en funció
de cada zona
del territori.
Sí, sí,
el de Barcelona.
És un personatge
de Barcelona,
és professor
de fotografia
i és molt bo.
Hi haurà espelmes,
no?
doncs,
mira,
no se m'ha corregut,
si viuries espelmes.
Hi haurà pastís,
això segur.
Per favor,
tindrem que posar les espelmes.
Si no vols posar-ne 10
perquè dius
no tindré bufera
que ens fem grans
tots plegats,
posa allò d'allò,
així de 1-1 i un 0,
un 10,
però per favor,
perquè s'ha de demanar
un desig.
Ho tindrem en compte.
De moltíssima sort
com la que us desitgem
modestament des d'aquí.
Ha estat un plaer
i tant de bo
que continueu complint.
Molts aniversaris,
sortirem guanyant tots, eh?
Moltes gràcies.
Gràcies, Alfred.
Enhorabona.