Les 10 del matí, 41 minuts.
Seguim en directe des de la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
després de repassar qüestions relacionades amb el patrimoni
i amb els equipaments culturals de la ciutat,
després de parlar també de la candidatura de Tarragona
a Capital Europea del 2016.
Canviem absolutament de registre,
volem parlar de mitjans de comunicació,
volem parlar de premsa local,
perquè avui hi ha un aniversari molt especial,
el del diari gratuït més Tarragona.
Ara fa quatre anys que va néixer
i avui, justament, 18 de març, arriba el número 1.000.
Una xifra prou significativa perquè els promotors,
els responsables del diari i també els lectors del MES Tarragona
ho celebrin.
Carles Avelló, bon dia.
Bon dia.
Carles Avelló és el director general de MES Tarragona,
el responsable de continguts d'aquesta publicació que neixia
ara fa quatre anys i que avui arriba el número 1.000.
A més, ho celebreu, com dèiem.
Ara, de fet, ho esteu celebrant
o a punja d'acabar la celebració
o ho esteu celebrant amb els lectors, no?
Bé, ho estem celebrant amb els lectors i amb totes les persones
que es volen apropar a la carpa que hem muntat a la plaça Verdaguer
on repartim, doncs, mil racions de pastís i cafè.
Avui tothom està convidat, per si no ho sap algú,
doncs, està allí a la plaça Verdaguer,
a una carpa en la que es dona això.
Una miqueta és el simbolisme
que nosaltres sempre hem volgut marcar
que per el preu d'un cafè, doncs,
tens el MES Tarragona perquè és gratuït.
Per tant, és el preu que t'estolvies amb el MES Tarragona
prendre un cafè.
I en aquest cas el pastís, doncs, bueno,
per celebrar una miqueta els mil números.
Ho celebreu amb pastís, amb cafè
i ho celebreu amb un número especial
que, a més a més, inclou dues portades
i la col·laboració de dos artistes
de les nostres comarques.
Sí, hem volgut fer un especial diferent.
Un especial en el que tinguessin dos portades
com si poséssim el número 0 i el número 1.000, no?
Un és el del Tito Figueres,
on es veu una imatge,
bueno, un quadre que ha pintat ell,
que es veu el Jaio Virgili amb un nen petit,
que en aquest cas, precisament,
és la imatge del fill del Tito Figueres,
que ha volgut posar-la en aquesta celebració.
I l'altre, la contraportada,
perquè nosaltres diuen que són dues portades,
l'ha fet el Bertolozzi, l'artista,
que ha volgut fer també una cosa innovadora.
Ha fet com una imatge o com una escultura,
però feta amb calçots,
un producte de la terra
i que també vol simbolitzar
l'arraigo que té el Mestre Ragona a la terra.
Tradició i innovació també, no?
D'alguna manera artística,
una part més tradicional i una part més innovadora,
més trencadora.
Sí, sí, és diferent, és totalment diferent.
El Tito és un tipus de pintura més tradicional
i l'escultura del Bertolozzi,
que sempre trenca motllos,
també ho ha volgut diferent.
I a més a més, també el Bertolozzi
també ens ha dissenyat el logo dels mil números,
que utilitzant la M del Mestre Ragona
ha volgut fer el mil, mil, mil, mil, mil, Tarragona.
Avui, 18 de març,
arriba aquest número simbòlic,
important com és el número mil d'una publicació.
Quan un diari arriba als mil números,
és una xifra prou significativa per fer balanç.
Els responsables del Mestre Ragona,
quina valoració en feu d'aquests quatre anys recorreguts?
Bé, nosaltres, veiem, estem molt satisfets
de la marxa del Mestre Ragona.
Nosaltres entenem que és un diari
que ha tingut molt bona acceptació
per part dels electors del camp de Tarragona.
Creiem que l'acceptació la tindré des del primer dia.
Vull dir, el món diari sempre té un període d'adaptació,
i, en canvi, nosaltres no l'hem tingut,
aquest període d'acceptació.
Vull dir, nosaltres, des del primer dia,
la gent l'ha vist amb molt bons ulls
i, a més a més, amb un esperit molt gratificador,
perquè sembla que quasi que esperin cada dematí,
quan surten de casa, a trobar-lo per emportar-se'l.
I això, per un diari, és una sensació molt satisfactòria.
Però, a més a més, també entenem que el Mestre Ragona
ja s'ha convertit també en un diari familiar.
Fa uns dies m'ho deia un lector,
un lector i una persona que està relacionada
amb entitats culturals de Tarragona.
Em deia, escolta, més que jo,
si no porto el diari al migdia a casa meva,
m'esbronquen, la fumen, la bulla,
la meva dona i els meus fills.
Això ja vol dir alguna cosa,
vol dir que ja forma part una miqueta
de la vida dels tarragonins.
Vull dir que això és important per un diari,
perquè així arrelen aquestes coses.
Ara, fa quatre anys, quan va néixer el diari,
era el primer gratuït de Tarragona.
El fenomen de la premsa gratuïta
s'havia implantat en altres ciutats
molt més grans que el cas de Tarragona
i segurament molts pensaven que
potser en una ciutat de les dimensions de Tarragona
no tindria èxit.
Això, en canvi, no ha estat així.
I des del primer dia, com comentaves,
el mes Tarragona ha tingut una implantació important.
On creieu, els responsables del diari,
que està la clau de l'èxit?
Bé, nosaltres creiem que la clau de l'èxit
és que nosaltres, com a gratuït,
i després ja parlem del tema de la paraula gratuïta,
però vull dir que entenem que els gratuïts,
en general, donen una informació molt general,
no desenvolupada,
i que, per tant, donen pinsellades a diferents coses.
Nosaltres hem volgut ser un diari
amb una estructura molt més de diari i de pagament,
vull dir, sobretot amb molta informació local,
que jo crec que és el que és important
i és el que ens ha diferenciat del reste de grans gratuïts,
i, a més a més, amb una informació de qualitat
i, a més a més, amb una informació desenvolupada.
Vull dir, que quan parlem d'un tema
no posem 15 línies i s'acabó, no.
Vull dir, que si convé, li dediquem una pàgina,
si té la importància que té aquesta notícia,
i que, per tant, la gent pot llegir el mateix
que pot llegir pràcticament amb altres tipus de diaris.
I, a més a més, no solament ens basem
en el que és la informació local,
sinó que donem, això sí, una pinsellada,
perquè no tenim més espai
en quant és la informació de Catalunya, Espanya i món.
I entenem que la persona que sigui gran lectora de diaris
s'anirà cap a un diari de pagament,
però la persona que vol estar informada
del que passa a la seva ciutat
amb el més tarragonament és suficient.
I com pot competir, o és competència realment,
la premsa gratuïta amb la premsa de pagament,
després de la vostra experiència de 4 anys?
Bé, això està molt clar.
Només cal veure xifres d'OJD.
La premsa gratuïta creix,
i creix espectacularment,
i la premsa de pagament cada vegada va davallant.
Subsistiran els dos, això està segur.
Però el fet és que, avui per avui,
nosaltres, la premsa, sobretot la premsa gratuïta local,
és la que té més futur.
Ara, quin tiratge feu de diaris?
Nosaltres estem tirant el que és el Mest Tarragona,
18.800 ejemplars,
i en quant a lectura, segons l'últim baròmetre,
ens en donen 25.000 ejemplars de lectura.
Fa tres mesos la lectura teníem 21.000 ejemplars de lectura,
ara, tres mesos després, són 25.000.
Això vol dir que estem creixent.
I, bueno, a part d'això,
també tenim un altre gratuït, que és el Mest Reus,
que s'estan repartint uns 9.000 ejemplars,
i en lectura està 11.000 ejemplars.
Com funciona la distribució?
Perquè això segurament els lectors,
en fi, cada matí deuen passar per algun punt en concret
on ja saben que trobaran el diari,
però perquè tinguin ells el diari,
ha d'haver-hi un sistema per dins,
no sé si complexa.
És complexa perquè porta molta fenya,
però és un sistema que n'estem orgullosos
perquè el que hem volgut és que a tot arreu
hi hagi més Tarragona.
Nosaltres posem punts de distribució
des de les estacions d'autobusos,
als centres d'atenció primària,
als hospitals, a les fleques, als bars,
a punts estratègics de la ciutat de Tarragona,
on hi hagi, on passi molta gent,
pel fet que, clar, només a la ciutat de Tarragona
se'n distribueixen 15.500.
Vull dir, per tant, això vol dir
que arriba amb un índex molt alt de gent.
Els col·legis, els centres cívics,
vull dir, en tots els jocs on hi passa molta gent,
tenim aquests punts de distribució.
El que sí que no podem arribar és allò de dir,
doncs mira, en deixem 3 aquí, 4 allà,
perquè això és impossible.
I, per exemple, les entrades de les fàbriques petroquímiques
també hi són, vull dir que a les universitats,
vull dir que pràcticament tot Tarragona
i, vaja, les persones que en sentin en aquests moments
saben que quan passegen per Tarragona
en qualsevol lloc troben un punt on poder agafar el mes Tarragona.
És un consum, el del mes Tarragona,
com el d'altres diaris gratuïts,
de premsa local gratuïta,
consum sobretot de primera hora del matí,
en el sentit de, com a mínim,
de tenir-lo, d'agafar-lo a primera hora.
És un producte que nosaltres
comencem a distribuir-lo a les 6 i mig del matí
i a les 10 i mig, 11, ja no en queda ni un.
Això vol dir que, bé, que la gent,
doncs, quan va a treballar
o quan surt de casa per deixar els nens al col·legi
o per anar a comprar,
doncs l'agafa.
El mercat mateix, el mercat central de Tarragona,
també hi ha un punt de distribució.
Vull dir que la gent,
el que intenta és no quedar-se sense, no?
Perquè, clar, vull dir,
si en féssim més també els acabaríem, no?
Però, bé, això tot té un límit, no?
Perquè els costos d'impremta són molt alts.
I parlant de futur, quin futur li veieu?
Primer, de la premsa gratuïta en general.
Després podem parlar de projectes
concretes del mercat de Tarragona.
Té futur la premsa gratuïta?
Bé, jo crec que només cal veure
els estudis que s'estan fent últimament.
Vull dir que hi ha un estudi fet fa poc temps
que diu que un de cada quatre catalans,
ai, no, perdona,
tres de cada quatre catalans
llegeix premsa gratuïta.
I, per tant, això vol dir que,
és un índex elevadíssim, no?
Però, a part d'això,
el que s'està veient
és que els experts diuen
que l'índex de lectura,
en general,
augmenta paral·lelament
l'índex de lectura de diaris gratuïts.
I això què vol dir?
Vol dir que
els diaris gratuïts
contribueixen
a que hi hagi un major índex de lectura
a nivell general.
I, a més a més,
clar, jo sempre dic el mateix,
nosaltres som un diari
que és íntegrament en català.
I en una societat plurilingüe com és la nostra,
vol dir que
nosaltres estem contribuint
a la seva normalització.
I estem contribuint
perquè no hem notat mai
cap tipus de rebuig
per ser un diari en català,
al revés,
sinó que la gent l'agafa.
Inclús l'agafa gent no vinguda.
Vull dir que
no estem parlant
ja de gent que vingui aquí,
sinó gent que ha vingut de fora
i que, per tant,
també fa un esforç
per poder llegir
el nostre diari.
Vull dir,
jo crec que això
és una contribució important
per part del nostre mitjà
i per part de la premsa gratuïta
i que és bo
per una societat
com la nostra.
Projectes de futur
del MES Tarragona.
Continua treballant com fins ara?
Bé, nosaltres, veiem,
estem treballant com fins ara.
Tenim projectes
pensats de futur.
Encara estem treballant amb ells.
Vull dir,
volem, per exemple,
fer una web
ben feta
i important
perquè el diari
ensosament es pugui llegir
en paper,
sinó que també el puguem llegir
per via d'internet,
via digital.
I també estem
amb altres projectes
de voler
fer seccions noves
de cara al lleure,
sobretot
de cara al diari
que surt
novament els divendres.
Estem treballant amb això
i amb altres coses
que més endavant
ja es diran.
Després del MES Tarragona
ara fa quatre anys
van sorgir altres iniciatives
de premsa gratuïta local
i de premsa d'àmbit nacional
que també es distribueix a Tarragona
però la competència
no li ha fet mal al MES Tarragona.
No, jo crec que és al revés.
La competència
sempre t'encoratja,
jo crec que és el que et comentava abans.
Nosaltres
quan parlem de diaris gratuïts
a mi la paraula gratuït
no m'agrada dir-la
perquè jo crec que
hem de parlar de diaris
i de la mateixa manera
que no es parla
de ràdio gratuïta
i la ràdio és gratuïta
perquè avui per avui
no es fa pagar
per escoltar la ràdio
o la televisió
no es diu
televisió gratuïta.
Sí que hi ha la televisió
en tancat i en obert
però no s'utilitza
la paraula gratuïta
perquè a vegades
el gratuït
s'ha utilitzat
una miqueta
de forma despectiva.
I jo crec que
això representa
que som diaris
i diaris
que darrere d'ells
hi ha un equip
de gent important
vull dir un equip
que dona qualitat
al producte que treu
i que veiem
jo crec que
a nivell de lectors
sempre ens han dit
que estan contents
de la informació
que estem donant
llavors
jo crec que
aquesta qualitat
nosaltres la donem
i la competència
jo crec que
també la dona
vull dir
la competència
de la premsa gratuïta
vull dir
em sembla que
en aquests moments
avui per avui
jo crec que
hi ha un gratuït
a nivell nacional
que quasi
està superant
el diari
de més tirada
a nivell d'àmbit nacional
de premsa de pagament
em sembla que
aviam
jo crec que això
seran conseqüents
exceptes que
a poc a poc
s'aniran
deixant de costat
i es parlarà
només de diaris
doncs
aquest diari
aquest diari
de Tarragona
aquest diari local
com és el més
a Tarragona
avui fa mil
números
avui arriba
al número mil
ja dèiem al principi
que ho està celebrant
aquest matí
amb els seus lectors
i amb el públic
en general
a la plaça Verdaguer
amb un cafè
i amb un tros
de pastís gratuït
allò de franc
de regal
d'obsegui
i que a més
aquest vespre farà
un acte més formal
o més institucional
a partir de les 8
de l'Hotel Imperial Tàrregó
imagino que amb gent
del sector de la comunicació
hi ha autoritats
sí
nosaltres hem volgut fer
dos tipus
de celebracions
una és més popular
sobretot perquè
nosaltres
sempre diem
que
que al lector nostre
en mil dies
li hem estolviat
mil euros
que és el preu
que té un dia
un diari
i l'altra
és la part més institucional
que aquesta tarda
a les 8 de la tarda
farem un acte
amb un hotel
d'aquí a la ciutat de Tarragona
en la que vindran
des dels nostres anunciants
persones que tenen relació
amb nosaltres
entitats
autoritats
i una miqueta
serà una cosa més formal
doncs serà la manera
de tancar aquest aniversari
aquests mil números
del mes
Tarragona
Carles Avelló
director general
del diari
moltes gràcies
felicitats
la nostra enhorabona
i ara camí
del número 2000
moltes gràcies
gràcies i bon dia