Mercè Toldrà, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I saludem Maria Casas, gravador, artista més que conegut,
però avui el saludarem en qualitat de president
de l'Associació Catalana d'Exlibris.
Maria, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut, un plaer tenir-te aquí, de veritat.
Moltes gràcies, igualment.
A més, aquest home sempre porta alguna cosa entre les mans.
Avui és un llibre d'Exlibris que ha portat de la Xina, no?
Em comentaves, dedicat al Quixot.
Sí, sí, sí.
Va ser una sorpresa per mi, el trobar aquest llibre,
i precisament que quasi el 50% del contingut
siguin exlibris dedicats al Quixot
i molts exlibris d'artistes espanyols
i entre ells el pare Oriol Maria de Ví,
que aquest diumenge li fem l'homenatge.
Clar, perquè aquest diumenge a la ciutat de Tarragona
s'inaugura una exposició al Museu del Port
titulat Exlibris Marítimi
i coincideix, o es fa coincidir,
amb el tercer fòrum de l'exlibrisme català.
Hi ha tot un seguit d'activitats
que estan adreçades als integrants de l'associació,
però el que és l'exposició, lògicament,
està oberta a tothom.
A veure, el món de l'exlibris és d'aquells mons
que quan el descobreixes,
diguem-ne que et captiva
i t'atrapa per tota la vida ja.
Doncs jo crec que...
Com a col·leccionista, com a espectador,
però és extraordinari, no?
Crea addicció, eh?
És que lliga moltes coses, Maria,
el llibre, la història, l'estètica, l'art,
la tècnica...
La tècnica...
I les nostres comarques en aquest aspecte són pioneres
perquè tenim des del Font de Rovinat de Reus
i el Ramon Casals i Bernís,
aquí a Tarragona la família Companys i l'Alió.
Hi ha que pensar que els tres últims llibres
que s'han publicat sobre el tema del llibris m'Espanya
s'han fet tots tres a Tarragona.
Imaginat.
I per què som tant d'exlibris aquí?
Doncs suposo que perquè hi ha sensibilitat,
perquè d'una altra forma no s'explica,
perquè vull dir, no és una cosa que sigui majoritària,
si no és minoritari, com a conseqüència,
si no és persona que tingui un cert coneixement
i una sensibilitat respecte als temes artístics,
és molt difícil que s'endinsin en un tema dels exlibris.
Jo tinc un dubte, que aprofitaré ara que estàs aquí,
que no em sentin gaire.
És d'ignorant, eh?, aquest dubte que et faré.
Tu tens 18.000 exlibris.
De 7.000.
17.000.
Home, no, no, no exageris, Iolanda, 18.000 són 17.000.
D'acord, 17.000 exlibris.
A veure, jo en tinc un.
Si en tinc diversos, els he d'utilitzar tots
per marcar, entre cometes, els meus llibres.
Hi ha, diguem-ne, un protocol, una ritualitat
en quant a l'utilització de l'exlibris,
perquè jo puc col·leccionar exlibris,
que he pogut comprar i intercanviar,
que he pogut fer crear per mi mateix,
o que jo soc artista i els he creat,
però allò que et dona la pertanyença d'un llibre,
només ho pots fer amb un?
O no hi ha normes?
No, anem a veure.
La primera qüestió que cal aclarir
és que avui pràcticament l'exlibrisme
és un exlibrisme de col·lecció.
Difícilment hi ha persones
que tenen econòmicament potència
per poder agafar exlibris calcogràfics
i anar-los enganxant a un dels llibres,
perquè avui seria possiblement més costós
inclús que el llibre.
I això es reserva a aquells llibres
de biliòfil, aquells llibres importants,
i hi ha gent que si realment tenen la sensibilitat
i el que fan és, per mitjans informàtics,
vull dir, escanejar aquella imatge,
el redor de l'apetit...
El tampon de cautxú.
I el tampon de cautxú.
Nosaltres, com a associació,
vull dir, no hi estem massa d'acord,
però vull dir, no ens agrada massa,
preferim quasi les tècniques digitals
perquè creen l'etiqueta aquesta
que es pot adherir,
que en canvi, vull dir, el tampon...
I a més, l'estampació del tampon
no és com l'estampació que té un grau calcogràfic.
El que digui és de si un exlibris
o diversos exlibris,
vull dir, en un moment determinat,
vull dir, sí que hi havia un exlibris
per tota la col·lecció d'exlibris
d'un propietari d'una biblioteca.
Però vull dir, això quasi que va convertir
en un signe de pobresa.
Vull dir, si jo soc una persona poderosa
i tinc molts diners i soc molt important,
època de la burguesia,
lògicament el que cal és tindre molts
i dels artistes més importants.
Pensem que vull dir,
avui hi ha gent que té exlibris de Picasso
i del Tapies i de Txellida
i de tots aquests personatges importants
del món de l'art
i lògicament no han anat a buscar
l'exlibris tant com el fet
d'adherir els llibres de la seva oblideta,
sinó pel fet de tindre una obra
d'un artista de fam.
Has d'haver una obra d'art
i de fet l'exlibris
pràcticament comença a generalitzar-se
amb la impremta,
des d'un punt de vista lògic,
però realment és el segle XIX
amb tot el tema del modernisme
que agafa una impremta
sobretot a Catalunya important
i amb les noves tècniques.
Sí, sí.
És evident que el fet
que la burguesia,
tot el que va ser la revolució industrial
i el que va ser
el moviment artístic del modernisme
va determinar una evolució
i l'època més important
de l'exlibrisme català.
És l'època de la legenda del Riquet,
del Triador,
del Ramon Casals i Berners
i dels grans col·leccionistes,
però d'una forma minoritària.
Vull dir, ha sigut ara
a principis de...
bueno, a finals del segle XX
quan realment, vull dir,
molt públic s'ha adherit
al tema de l'exlibrisme
i al tema de la col·lecció d'exlibris.
De d'altres formes,
vull dir una cosa,
o sigui, és evident
que l'exlibris
està relacionat amb el llibre
i així ho diu el seu nom.
Aquell llibre és...
que vol dir exlibris, no?
Però a nivell universal
el que es considera
el primer exlibris
és una peça de ceràmica
de la Menòfis III,
de 3.000 anys abans de Jesucries,
que no hi havia llibres,
però hi havia papirs
i que els guardaven
dintre els cartutxos de pell
i que dels cartutxos de pell,
per saber el contingut
d'aquell cartutxo,
vull dir, hi havia una etiqueta,
hi havia una plaqueta de ceràmica
i deia, aquí hi ha els pergamins,
o els papirs, perdó,
de fulanito de tal.
I aquest és el que està guardat
al Museu Britànic
com el primer exlibris
que es coneix.
Els xinos, per exemple...
Que la cosa del pergamino
la treballaven molt, no?
Sí, però ells, en canvi,
vull dir, diuen
que el primer exlibris
que tenen ells
és del 1910.
Dius, per què?
Doncs perquè la cultura d'ells
els hi va arribar
a través de la gent
de l'Eglésia,
o sigui, els que anaven
a fer postulat allà,
els missioners,
i els diplomàtics,
i la gent
que havia vitjat a l'estranger,
que havia estat a Europa,
que havia vist exlibris,
i això, vull dir,
comencen ells,
diguem,
en l'època moderna d'ells.
Lògicament,
en tota l'època moderna
d'ells,
arriba un moment
que l'exlibrisme xino
desapareix
i torna a revisar
després de la revolució cultural
i totes aquelles històries,
i ara, vull dir,
és que
hi havia 260 artistes xinesos
al congrés
d'aquest de Vegín
intentant intercanviar
exlibris
amb els pocs europeus
que érem allí.
I aquesta gent,
jo crec que no pot ser
que una gent
que ha inventat la impremta,
que ha inventat el paper
i que, vull dir,
que té una escritura tan rica,
vull dir,
no hauria utilitzat
algun tipus de simbologia
per determinar
que aquell llibre
era d'una persona determinada.
Jo penso una cosa
que no té res a veure,
però allò del seixell
de l'acre dels emperadors
no té res a veure
amb l'exlibri,
si parlem de pergamins
i papirs
i coses d'aquestes.
No ho sé,
se m'acaba de curir.
Sí, sí, sí,
sí que té.
Perquè nosaltres,
per exemple,
a l'hora de catalogar
els exlibris,
o sigui,
aquesta revista
que tens aquí davant,
la tinc aquí,
se me'n van als ulls,
eh?
Vaig mirant el Maria,
la Mercè i la revista.
I resulta que veuràs
que hi ha unes dominacions
per indicar
quina tècnica
que estan fets,
per exemple,
FQP1,
C3,
X2,
etcètera.
Que respon a una tècnica,
cada lletra d'aquestes
correspon a una tècnica
i aquestes són les cicles
conegudes com cicles
Barcelona,
perquè es van aprovar
l'any 1958,
fa 50 anys,
quan se va fer
el Congrés
dels Exlibris d'Europa,
en aquella època
no era mundial,
era d'Europa,
a Barcelona.
Doncs bé,
dintre de la catalogació
aquella,
hi ha uns Exlibris
que hi ficava X6
i jo,
doncs,
hi dia,
X6 igual
Exlibris xino
i no entravés
en cap consideració.
Jo no m'havia plantejat mai
perquè no en tenia cap,
o sigui,
i precisament
en aquest viatge
he descobert
que en realitat
l'Ex6
és una
xilografia
no sobre fusta,
sinó sobre pedra,
en aquests cesells
que dius tu...
Sobre pedra?
Sobre pedra,
sí,
o sigui,
graven sobre pedra,
fan com un baix relleu,
quan tinten uns coixinets
que tenen
i vull dir,
ho estampen
sobre els papers
per indicar
el signe d'apropriar.
Per tant,
jo penso que
els Exlibris xiners
segurament que
a la més delusora
que es vagi investigant
arribarà un moment
que diran
no és del 1910
més antic,
sinó que és
del 1340
o del 1210.
Ha patat aquest llibre
monogràfic
dels Libris del Quixot,
t'has portat
algun Exlibris
de la Xina?
Un 500.
Aleshores,
tenia 16.500
abans d'anar a la Xina,
m'ho diria això,
m'imagino.
No, no,
és que,
vull dir,
en aquell congrés,
diguem-ne,
l'exàtic
érem nosaltres,
o sigui,
érem els unis catalans
i els unis espanyols
que hi havia allí
i lògicament
tenien molt d'interès
en intercanviar
amb nosaltres
i de fer-nos fotos,
o sigui,
vam sortir retratats
per darrereu
i lògicament
això va representar
que tres dies
intercanviant
els llibris
poguéssim recollir
en una quantitat important.
En quant als temes,
aquest monogràfic
del Quixot,
a veure,
l'exlibris,
majoritàriament,
i si parlem
d'una obra artística,
sempre porta
aquella imatge alegòrica,
hi ha moltíssims
exlibris eròtics,
moltíssims
que tenen a veure
amb el món
de l'ocultisme,
però el mar
i tot el que envolta
el mar
també és un tema
molt recurrent
per als exlibris
i justament
els que exposareu
aquí al Museu del Port
tenen a veure
amb el mar,
no, Mercè?
Sí, sí,
són els exlibris
que han estat cedits
al fons patrimonial
del museu
perquè fins a aquest moment
el museu
no comptava
amb cap exemplar
d'exlibris,
llavors quan es va decidir
fer aquesta exposició,
que la idea
va sortir del Marià,
es va decidir
que el tema,
evidentment,
al fer-se al Museu del Port
havia d'estar vinculat
amb el tema marítim.
Doncs,
tota la col·lecció
que s'ha cedit
o les diverses col·leccions
que s'han cedit
al museu
gràcies a l'Associació
Catalana d'Exlibristes,
al Marià Casas,
llavors també
a l'Escola d'Art
i Disseny
de la Diputació
de Tarragona
i d'algun particular
que ens n'ha cedit,
ens ha permès
agafar
tota aquesta temàtica,
donar-li
un discurs
i incorporar-ho
a l'exposició
permanent del museu.
Veiem
noms d'artistes,
molt d'aquí,
no sé,
ara acabava de veure
un del Bar Calvet,
un altre de Toni Alcàcer,
d'Escola d'Art,
clar,
és que
del Marià,
lògicament,
del Marià.
I és que,
a més,
el Marià
ens ha fet
exlibris
pel propi museu,
és a dir...
N'hi ha una aquí
que és preciosa
amb una dona,
no?,
que té aquesta
del Museu del Port
de Tarragona,
exlibris,
és aquest,
els ullens
no ho poden veure,
però és un exlibris
molt delicat,
molt bonic.
Aquesta és una
de les col·leccions
que està fetes,
el que abans
ell deia,
per ordinador,
però llavors
n'ha fet una altra
que és una aiguafort
que és el que representa
del Museu del Port.
És la portada
de la revista.
Sí,
que són dos elements
importantíssims
per nosaltres
que és el far de la banya
i després la puça,
és una embarcació
que és una patent
que es va fer aquí
a Tarragona
als anys 40.
Llavors,
doncs,
bé,
es vam agafar
dos elements representatius
i el Marià
ens va fer
els nostres pròpics
exlibris
del Museu del Port,
que és la imatge
de l'exposició.
Clar,
parlaves de noves tecnologies,
això com es lliga,
com es vincula,
en el teu cas,
amb tot el teu historial
de gravador
i d'artista?
Jo crec que
qualsevol tècnica
sempre és un mitjà
i lògicament
el coneixement
de les noves tècniques
també són un mitjà
que pots aplicar
i difícilment,
en el meu cas,
vull dir,
un exlibris
és únicament digital,
sinó que la part digital
és un element
que utilitzo
dintre
de les diferents tècniques.
O sigui,
converteixo,
diguem,
l'exlibris
en una tècnica mixta
on la base
de la composició
i la imatge
transferida a la planxa
s'ha fet
per procediments
informàtics
i en canvi,
diguem,
l'estampació
i el procés
d'elaboració
de la matriu
a nivell
de crear el relleu
sobre una superfície
és una tècnica
calcogràfica
com l'aigua fort,
no?
I,
bueno,
i noves generacions
el que han fet
és ja
prescindir
de les tècniques
tradicionals
i dedicats
únicament
exclusivament
a la creació
d'exlibris
digitals
i ja s'ha
utilitzat
una nomenclatura nova
o sigui,
els exlibris
que fiqui
CGD
vol dir que són
dissenyats
per computer
o sigui,
dissenyats
per ordenador
i de...
Transparència
davant de tot
estem parlant
de peces de col·lecció
no es pot anar
amb el tampon
de cautxú
com dèiem abans,
no?
Bueno,
cada època
té les seves tecnologies
i els seus mitjans
i lògicament
el fet
que s'utilitzin
la cosa informàtica
és important
és tan important
com que la FISAE
per primera vegada
ha organitzat
o sigui,
la FISAE
és la Federació Internacional
d'Exlibristes
i ha organitzat
un concurs internacional
on hi han participat
1.045 artistes
exclusivament
en coses digitals
o sigui,
el curiós
és que la meitat
d'aquests exlibris
s'han fet a Turquia
o sigui,
els representants
de Turquia
al Congrés
quasi tots
portaven exlibris
fets
o per tècniques digitals
o en serigrafia
és un món
ben curiós
i singular
aquest de l'exlibris
per cert
teniu avançable
l'hora prèvia
la inauguració
de l'exposició
que és a la 1
que lògicament
està oberta
a tothom
fins quan la tindreu
Mercè?
Doncs fins al dia 6 de gener
i també volia dir
que a part de l'exposició
hem preparat
una sèrie de tallers
didàctics gratuïts
per a escolars
perquè a les tardes
Només per a escolars?
Bueno,
és que es fa en horari
A, B, B, B
d'acord
Si va bé l'horari
també es pot venir
Molt bé, gràcies
És horari de tarda
i llavors
per simultanejar
amb les altres activitats
que fa el museu
llavors a les tardes
de dimarts a dijous
durant el temps
que duri l'exposició
doncs la gent
que s'apunti
podran fer
el seu propi exlibris
i doncs bueno
si no són escolars
i són més grans
també el poden fer
Esteu en tot, eh?
És magnífic, Mercè
Intentem
No, no, no
i arribeu realment
Què feu en l'assemblea?
De què parleu?
D'exlibris, esclar
però...
Bueno, com que és
una assemblea d'amics
pràcticament
no parlem de res
més que d'exlibris
I us feu molts xulos
mira que tinc
i tu no el tens
No, no, no
perquè no hi ha temps
L'he aconseguit allà
i tu no
No, no, no
no hi ha temps material
o sigui
també crec que hi ha
una singularitat
dintre el món
dels exlibris
més que diguem
que la compra-venta
d'exlibris
està mal vista
o sigui vull dir
sí que un artista
que li encarregués
que et faci un exlibris
normalment
és una feina
que has de pagar
és una feina
que tens de pagar
però entre els propis
col·leccionistes
vull dir
el vendre's exlibris
d'uns als altres
és una cosa
que no és freqüent
i que normalment
el que es procedeix
és l'intercanvi
per això
hi ha molts exlibris
col·leccionistes
que tenen interès
en tindre els libris
propis
fets per molts artistes
doncs aquesta manera
de funcionar
encara és un valor
afegit més
bueno
és una forma
que
hi ha un codi
molt interessant
vaja
jo d'aquest món
ja he tret
molt bones amistats
i gent
molt agradable
i gent
que estàs
gust amb ells
i bueno
i lògicament
doncs te crea
un entusiasme
que em sembla
que es nota
però vull
es nota tant
es nota tant
l'entusiasme
que des de les nostres
contrades
hi ha
en el tema
dels equilibris
que com a notícia
us vull dir
que el congrés
del 2014
es farà Tarragona
el congrés del món
del món
es farà Tarragona
sí
això va ser una cosa
que vam aconseguir
doncs hi ha d'anar
als tallers aquests
per posar-me al dia
que ara
el congrés del 2014
o sigui
el 2010
és a Estambul
el 2012
és el 5
i si tot va bé
i no hi ha cap problema
doncs irà
el 2014
Tarragona
home serà molt interessant
veure un exlibris
i ja ho comprovaran vostès
i se tancen
que d'on ha de fer
al Museu del Port
és veure una peça d'art
però és que darrere
de cada exlibris
hi ha una història personal
hi ha una història col·lectiva
hi ha una manera
d'entendre
la vida
les coses
l'amor per la literatura
la pintura
i parlar en definitiva
no Maria?
sí
hi ha moltes coses darrere
fer proselitisme
Best
text
Starra
fer
és
i
hi ha
h
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha
hi ha