Tres minuts i arribarem al punt d'un quart de dotze del migdia.
Ja ho saben, demà arriben els Reis Mags.
És una data d'aquelles que tots tenim marcats en vermell al calendari.
Els més petits l'esperen des de fa molts mesos,
però s'ha de preparar la seva arribada.
Demà arriben i faran la cavalcada tradicional
i de la cavalcada se n'organitza molta gent.
El president del comitè organitzador de aquesta cita és en Jordi Cortat
que ens acompanya un any més, podríem dir, als nostres estudis.
Senyor Cortat, bon dia, bona hora.
Bon dia.
Moltes gràcies per acompanyar-nos un any més.
I ja en ven uns quants.
Sí, a valtros perquè sou els que doneu la notícia per tot arreu,
per tots els pobles de la Rodalia i aquí a Tarragona,
per anunciar la diada de demà.
Ha parlat amb ses majestats últimament?
Més amb ses majestats, amb els patges.
Amb els patges.
Sí, són els que estan més importants.
Els interrogators principals.
Exactament.
Estan tot preparats.
I com pinta la cosa bé?
Bé, esperem que el temps aguanti,
perquè ahir estava en un altre lloc i veia ploure
i és allò que em pregunten.
Què, com ho veus?
En aquests moments, malament.
Perquè sobre aquesta hora estava ploent.
I dic, ostres, si tenim aquest dia, malament.
Però sembla que això aclareix una mica
i els moments el temps donen bones perspectives,
però ja saps que si el vam bufar cap a un costat o cap a un altre,
s'encapota el temps i a vegades no els altres poden dir que volem aigua i no...
Però esperem que tinguem una bona tarda i nit.
En principi, sembla, les previsions meteorològiques,
així ho preveuen, com a mínim,
que hi haurà bonança climatològica demà la tarda.
En guany estrenem carrossa.
Sí.
Estrenem una carrossa.
S'ha presentat, de fet, aquesta setmana, aquest mateix dimecres,
una carrossa amb la façana de la catedral de la ciutat.
per què l'han decidit incloure en la comitiva rellat, el senyor Cortat?
A veure, nosaltres quan vam anar els més antics,
podem dir, del que és el patronat municipal de la Cavalgata,
vam estar el senyor Vega, el senyor Benaito,
l'Alejandra Xendria, el senyor Marc Antillac,
tots aquests dos últims responsables,
cada un al seu lloc a la brigada municipal,
i jo, vam anar a fer la presentació oficial,
perquè els coneixem tots, però havíem de fer les complimentacions.
Clar, un cop fetes les presentacions amb la regidora de Cultura
i alguns quants regidors més que hi havien allà,
la primera pregunta,
paraules que es diu l'alcalde, es va dir,
podem fer una carrossa?
Nosaltres, clar, després de Sant Magí, una carrossa a tres mesos vista,
i si mires el calendari, no són tres mesos,
perquè són dos mesos, deu setmanes,
perquè et trobaves el mes de desembre.
Setmana de Pons i Acueductes, que és la primera setmana,
i les dues últimes setmanes, les festes de Nadal,
clar, vam dir, bueno...
De gana sí que en teniu una altra cosa.
Si vostès demana això, nosaltres ho intentarem.
Vam preguntar quin tipus de carrossa volia,
llavors va dir el que era la festa de l'any jubilar,
sobre el que és el cristianisme aquí a la nostra ciutat,
llavors vam estar fent uns canvis d'impressions,
vam agafar el fil i l'agulla i el cap d'ell,
i l'Alehandra Ixendri, que és el dissenyador
de les coses que fem a la cabalgata,
amb el Marc Antirac, el responsable encarregat de la brigada,
i jo vam estar mirant una sèrie d'objectes,
o sigui, monuments de la Tarragona
que pugui entrar dintre del que es havia demanat l'alcalde.
L'encàrrec era alguna cosa que simbolitzés l'any jubilar.
Exactament.
Llavors, clar, què tenies que buscar?
Vam estar mirant coses,
la carrossa, com tothom sap, són rectangulars,
no són per amples i no són per llarg,
tenies que buscar alguna cosa que encaixés
i que a l'alçada no perdgués una perspectiva,
que no quedés lletja i tal.
El primer que vam pensar va ser l'amfiterada romà,
perquè l'amfiterada romà, si el poses al lateral,
la gent d'un costat varia totes les arcades
i varia totes els seients
i la part de darrere varia l'esquena.
Llavors, això es va descartar,
perquè no podem pujar com si fos un sant sopar,
perquè mantingués a l'ample.
Llavors, vam pensar després en la capella de Sant Pau
que hi ha dins el seminari,
que també simboliza una de les capelles,
la més antiga que hi ha a tot l'entorn,
podríem dir, diria jo inclús de Catalunya,
que, segons diuen, va ser aquí quan va començar Sant Pau
a fer el seu peragrinatge per aquí a la Península Ibèrica,
i allò de la vam veure que era molt sòbria,
molt històric, molt tot, però molt sòbria.
Llavors vam pensar en la façana.
La Xèndri va començar a buscar coses,
jo vaig començar a buscar fotografies i coses,
i ell va fer el disseny de la carrossa.
Quan vam tindre el disseny,
el vam presentar a l'Ajuntament,
al senyor Alcalde, a la regidora de Cultura
i els altres, quan vam fer l'explicació corresponent,
vam dir, clar, tothom va decidir.
Nosaltres ja obteníem el que volíem també,
que s'agradava, i era la façana.
Fins aquí tot perfecte.
Econòmicament l'Ajuntament va dir que no hi havia cap problema.
Anava amb tots, faltava l'element número 3,
qui la feia.
Vam dir que buscà una sèrie d'industrials,
tothom, alguns se van dir que sí,
altres que es pensaven que treballaven se van dir que no,
que això ja no ho fèiem perquè no teníem personal
allà especialitzat per fer tota aquesta classe d'això.
I llavors els altres sabien que amb el temps
era impossible, per l'any que ve sí,
però clar, nosaltres l'any que ve ja no ho volíem,
volíem enguany perquè...
L'any jubilar comença aquest mes de gener.
No, el dia 23 o 24.
Llavors, clar, tenia que ser allò.
Per temps també es van dir que no.
Llavors, què resulta?
Resulta que van trobar un senyor,
Lluís Torres,
tenia el seu taller al polígono del riu Clar,
i va mirar, va fer uns projectes,
es va fer uns pressupostos,
els van presentar a l'Ajuntament,
i es van dir que sí, van tirar endavant.
Clar, aquell home quan va veure allò,
no sé si es va espantar o no es va espantar.
Quan va veure el calendari va dir
i això quan ho tinc de presentar?
Dic, el dia 27, 28 de desembre.
Es té de fer així perquè, clar,
després ja hi ha les festes de Nadal
i tot això té d'estar per acabar-lo.
I va dir, doncs tirem endavant.
Tirem endavant,
de mica en mica va amenaçar allò que dius,
perquè a fi les agulles comença a treballar.
Ell va deixar moltíssimes fenyes fora
per poder treballar,
perquè, clar,
penso una cosa,
hi ha tots els apòstols,
tot allò és manual.
Hi ha tota la façana.
Vostès n'estan molt satisfets
del resultat d'aquesta carrossa.
Sincerament,
jo quan l'he vist,
quan la vaig veure acabada,
l'he anat fent un seguiment,
l'alcalde amb fotografia
i per correu electrònic
del seu mail particular
estava informat
contínuament
i amb ell,
quan es veia,
deia,
perfecte, va, perfecte.
Jo, clar,
jo la veia i, clar,
deia,
tindrem temps,
no tindrem temps,
li passarà alguna cosa,
perquè a vegades pensa,
escolta'm,
i si hi ha algun mitjà de comunicació
que se'm va enterar
pel motiu que fos
i em deia,
i qui és aquest senyor?
Dic, xec, no ho sé.
Quan sortia?
Doncs no ho sé.
No m'aproteu
perquè jo estic reçant
que, primer,
que no se me posi malalt,
que no m'agafi una grip.
No, perquè amb el temps
s'han dit que s'anava
com a tot el temps.
Exactament,
llavors, clar,
mirava els calendaris
i, una setmana abans
vaig pujar al seu,
i quan entrem,
el company meu,
l'antic president,
que és el Josep Maria Vega,
i jo vam entrar,
jo la vam veure,
a més de la porta,
la vam tindre al fons,
i llavors es va donar la llum
per veure el rossetor
i per veure els vitralls
que hi ha damunt
de la mare de la guia,
vam quedar,
i dic, ostres,
saps què dius?
Ostres,
com la veig?
I se'n va apuntar.
vaig començar a mirar
i dic, escolta'm,
jo no puc dir res.
Dic, tu saps el que has fet?
Dic, ara sí, abans no.
O sigui,
l'ha clavat.
És allò que dius,
un castell,
veus un munt de quatre,
de vuit,
però veus un dia,
una colla,
dius,
és que està clavat,
doncs,
la catedral,
per naltros,
pot haver-hi alguna persona
que no li agrada,
perquè a tu no pot ser,
és lliure el seu pensament,
però per naltros,
està clavada.
Demà hi haurà
el benedicte popular.
Demà estarà en galanada.
Allí,
a la premsa
que va anar a fer la presentació,
la bevera,
no estava acabada,
faltava,
perquè el frontal,
a part del jofer
que va a la vista,
perquè no pot estar amagat,
a darrere d'ell,
una miqueta apartat,
a la seva dreta,
anirà una de les fonts,
que també és clavada,
i llavors,
tota adornada,
tot els,
com diria,
les robes,
la tapada arreglada,
i tota la il·luminalla,
jo espero que sigui
el que jo estic esperant.
Doncs,
demà tindrem l'oportunitat
de complir.
a tres quarts de set
o a la sèrie,
quan donin la llum
i es vegi tot,
llavors la gent podrà opinar.
Si li sembla,
repassem el timing,
senyor Cortat,
perquè l'arribada
de ses majestats
es produirà
en termes similars
als dels últims anys,
a partir de les sis de la tarda,
a escala Reials...
Exactament,
a les sis de la tarda
arriba amb el veixell
de la Zublondrina
que hi ha al port,
es reben a l'escala Reial
ses majestats,
la regidora de Cultura,
la Sandra Coloma,
els hi donarà la benvinguda,
estarem allí tots els membres
de la comissió,
l'autoritat portuària,
perquè estem dintre del port,
i llavors,
dos quarts de set,
sortirem d'allà,
acompanyat per la Guàrdia Municipal,
que per cert,
en un any,
en vés d'anar en quatre cavalls,
quatre urbanos,
o Guàrdia Urbana a cavall,
en surten vuit,
n'hi ha quatre més,
la Guàrdia Motoritzada,
i els escamots dels romans,
i la viga que s'acompanyaran
els seus majestats fins al carrer Real,
i a les set en punts,
surt la cabalgada cap dalt a l'Ajuntament,
que és el recorregut tradicional
que es fa cada any.
Si parlem del recorregut,
l'any passat se'n va parlar molt
del recorregut,
va haver-hi una proposta
de canviar d'algun carrer,
teòricament es van esgrimir
raons de seguretat,
finalment es va optar
per mantenir el recorregut tradicional,
un recorregut que enguany es manté.
S'havia tornat a posar damunt de la taula
en guany de la proposta
de canvi de recorregut?
A veure, el canvi de recorregut
està damunt de la taula.
Jo ho dic així de clarament,
i jo no vull que s'enfadi a ningú,
que s'ho prengui malament,
no, està damunt de la taula.
La cabalgada darrer
surt del carrer Real,
és el baix del port.
Nosaltres el problema que tenim
és la pujada al carrer
Apodaca i Unió,
i entrada a la Rambla.
Ja vam esgrimir en aquells moments
que els carrers de Tarragona,
on s'han fet obres,
han fet les aceres molt amples.
I al carrer,
si vosaltres en recordeu,
eren pujada i baixada,
i aparcaments els dos oixos.
S'han tret dos carrils de cotxes
per fer les aceres més amples.
Llavors, què passa?
Són carrosses.
Una de les carrosses grosses
és aquesta,
són 13 metres,
i l'altra hi ha una mitja
entre 8 i 13 metres.
Clar, quan entres allí,
i el recorregut sempre ha sigut el mateix,
la ciutat ha crescut,
la població s'ha multiplicat per molts,
perquè si als anys 70 hi havia 80 o 90 mil persones,
avui, entre gent fixa,
que viu a Tarragona,
barris, gent que baixa d'allò,
gent flotant,
se'n podem anar als 160 o 170 mil persones.
A més, clar,
jo no dic que hi hagi un grup de persones X
al dia de la cabalgada,
però el recorregut sempre és el mateix.
La gent entra.
Els nens s'estan esperant.
És un dels desobediants més importants
que comença l'any,
que es belluga tanta gent.
A vegades, quan parlem de Carnaval,
quan parlem de Santa Tecla,
quan parlem de la Setmana Santa,
diuen 50 o 60 mil persones,
60 mil reis,
i tenen tota la ciutat.
Nosaltres tenim un recorregut,
Carrer L'Unió, Rambla,
Carrer Sant Agustí i Entrada de la Rambla.
Si tota la gent aquesta l'acumules
en aquests costats,
tens una pressió molt forta.
La gent se posa damunt de les carrosses.
La gent que va amb les carrosses,
que cada carrossa porta 4, 5 o 6 persones,
o 7,
tens de controlar que qualsevol persona,
crius, sobretot nens petits,
que no es posin sota les carrosses.
Hi ha una pressió molt forta.
Informes els tenim favorables per fer el canvi.
Nosaltres és allò que diem,
demanem a Santa Tecla i a Sant Magí que no passi res.
Tenim aquells dies, anem accelerats.
Per tant, des d'aquí i a tot arreu que nosaltres diem,
diem que la gent tingui una mica de cura.
Que quan nosaltres diem que, per favor,
que no es tirin damunt,
perquè els caramelos se'n tiren quasi 8 tonelades,
o sigui, volen els caramelos durant el recorregut.
No és allò que dius que em quedaré sense un caramel.
No, volen, eh?
Llavors, clar, el problema és aquest.
Llavors, clar, el que busquem nosaltres,
una seguretat,
una cosa que no passi res.
Llavors, vas a buscar els carrers amplis.
Els carrers amplis, quin és?
Un Ramon i Cajal.
No, Pere Martell.
Perquè des de la plaça,
des del carrer Real,
cap dalt a Tarragona,
només hi ha 5 carrers.
Si tu et poses mirant d'esquena al port,
tens la baixada del toro,
carrer Podaca,
carrer Jaume I,
carrer Pere Martell,
o pelot de Bagalera.
Més pràctic,
més elegant en el sentit,
perquè és nou,
té doble carril,
i tens amples,
seres amples,
calçada ampla i grossa,
és Pere Martell.
I després tens el Ramon i Cajal.
Nosaltres no volem entrar en una discussió
si aquell barri no és aquell barri,
si és l'altre és un altre.
Jo tinc de dir una cosa i ho he dit sempre.
Jo vaig néixer al carrer Misericòrdia
de baix al port.
O sigui,
ningú me podrà dir a mi
si estimo o no estimo
la meva ciutat per al meu barri,
ningú m'ho pot dir,
perquè jo m'hi he criat en aquell barri.
Per tant,
jo el que busquem és una seguretat.
No s'agradaria
que cap persona,
sigui gran, mitjana o petita,
tinguéssim un problema,
perquè llavors tothom
s'atiraria de mot nostre,
que no ho he tingut previngut,
que no ho teniu,
que tal.
I hi ha una...
La balança és aquesta.
Nosaltres s'ha donat
d'això que hem de pujar al tradicional.
Pujem al tradicional.
Llavors,
des d'aquí,
aquestes persones que ens demanem,
que per favor...
Ens demana una...
Una ajuda.
Una ajuda.
Si es vol mantenir aquest recorregut,
ens demana una especial precaució.
Exactament.
Per qualsevol cosa.
Perquè nosaltres vam fer això,
va ser perquè fa 3 anys,
a la Rambla,
al cap damunt davant del Roger de Llúria,
el moment que gires,
per tornar a baixar
cap al que podríem dir
l'estàtua dels despullats,
aquí vam enganxar
amb un xiquet petit.
Era un...
un...
un...
un nen,
no sigui forani,
un immigrant d'aquests nens
que estan a dir,
s'entedet,
que no va fer res.
Estava assentat.
La carrossa,
com no va poder girar,
quasi que el tol.
Van poder salvar-ho.
Si a aquell xiquet
en aquell moment
li trenques un braç,
ja tenim el...
La premsa s'és llançat
damunt nostre,
i ho dic així,
encara que estigui
a la mitjada de comunicació,
si ho dic que no tenim seguretat,
que no fem unes coses...
Ho tenim tot preparat.
Llavors,
nosaltres volem guardar
totes les coses.
I demanem-vos llavors
des d'aquí
i des de qualsevol mitjà
de comunicació
que la gent s'ajudi
i que no vagi
amb aquella falera d'allò,
perquè dic caramelos,
n'hi ha vuit tones.
Parlem de caramels,
precisament.
N'hi haurà per a tothom?
Es manté el tipus de caramel,
aquest tipus sugus?
Exactament.
Inclús te diré...
Jo ja fa uns quants anys
hi ha dues empreses
aquí d'Aragona,
Minguet,
Pintures Minguet
i Carrefour,
s'adonen caramels.
Pintures Minguet,
abans se'ls donaven
aquell caramel de vidre.
Enguany s'ha donat
la més de mitja tona
i és el tipus de caramel,
sugus.
Ells mateixos
se n'han donat compte
que és més pràctic.
Llavors tot això
que s'està tot barregat
i es tira.
Llavors naltros,
ja et dic,
vuit tones de caramelos
i hi ha caramelos
per a tothom.
I ja que dius
això de caramelos,
naltros han tingut
durant fa uns,
dos o tres anys,
un...
els nens aquests
que demanen
que tenen el problema
del gluten.
Els celiacs.
Els celiacs.
No, esclar,
no podem barrejar
els...
jo no sé els nens
que han de raona
que poden tindre aquest problema.
A mi m'agradaria
tirar-los tots igual.
De moment,
no pots dir,
jo tiro sis tonelades
d'un caramel
i dos d'un altre
perquè es barregen
i no saps
si són d'un o són d'un altre
perquè la gent
que se'ls menja,
els que menja
tota classe de caramelos
se'ls menja i no notarà.
Per tant,
nosaltres des d'aquí
intentem,
tenim l'estudi
davant de la taula
per intentar fer
el problema aquest
perquè es diuen
i els nens celiacs
i cartes
i això.
Escolti'm,
és que de moment
no sabem com fer-ho.
O es tenen de canviar tots
i llavors tenim problemes
amb l'empresa
perquè ja no sé...
Hi ha empreses
que al millor
no estan preparats
per fer
8 o 9 tonelades
perquè et demana tothom.
Les empreses,
cadascú
es van especialitzant
en una altra.
Si trobéssim una empresa
que al millor
es digués que sí,
estudiaríem
les ofertes
i estudiaríem allò
i al millor
miraríem de fer-ho.
Però momentàniament
ja que tinc l'ocasió
de parar d'aquí
des de Tarragona Ràdio
dic això
que nosaltres
ho tenim en ment
i que de moment
ho tenim
perquè barrejar els caramelos
no és allò
perquè si tens un crepat
de caramelos
els nens
no miren
si són d'una manera
o són d'una altra.
És una qüestió
que avui per cert
sortien diferents mitjans
de comunicació
el fet del progressiu
canvi
en les calcades
de alguns municipis.
O els canvis de cop
perquè el que no pots fer
és barrejar-los
perquè llavors
no ho notes.
Per això t'he tret
aquest tema
perquè també he llegit
aquest matí
amb algú mitjana
d'aquí
de comunicació
de la ciutat
que posava això.
Parlem d'una data
parlem de la data
del 2010
senyor Cortat
perquè estem
a la cavalcada
del 2008
és la cavalcada
important
la que toca
la que arribarà
de la ciutat
però vostès
des del comitè organitzador
ja fa temps
que treballen
somien gaire bé
amb aquesta data
és una data especial
és la data del centenari
de la cavalcada
de Tarragona
ja sempre paren
alguna cosa especial
aquest efemèri
desmereix
algun tipus
de celebració
significativa
home
mira
jo tinc un llibre
fotocopiat
que es va fer
sobre l'any
30
o
entre 30 i 34
1964
i allí posa
1 de gener
del 1910
un grup de persones
de Tarragona
formen
la comissió
del patronat municipal
de la cavalgada
dels reixos
màgics
llavors
a partir d'aquí
quan vam
caure
fa uns anys
aquest llibre
i vam fer
uns quants
tenim la sort
de tindre
tota la documentació
nosaltres anàvem mirant
clar
jo tinc en ment
coses
jo ara
un cop s'acabi
aquesta cavalgada
tindré que demanar
amb la regidora de cultura
una entrevista
amb l'alcalde
per veure
la planificació
les meves idees
sí que les tinc
els meus companys
també
llavors clar
intentarem fer
alguna cosa
penseu que la cavalgada nostra
les carrosses
fa dos o tres dies
estava parlant
amb el responsable
l'encarregat
de la brigada
el senyor Roca
diu
nosaltres tenim camions
que s'han donat
s'han cedit
les plataformes
són antics autobusos
que tenien
una d'aquests llocs
per trobar
una de les peces
de recanvi
que tenien
molts problemes
clar
són camions
o són coses
de fa
dels anys 70
tu ja saps
els cotxes
avui
l'electrònica
és el que impera més
llavors
tenim uns problemes
que de mica en mica
es va atafant
per l'antiguetat
llavors
hi ha una sèrie de coses
que es tenen de mirar
llavors clar
tenim de parlar
i llavors
el que se decideixi
amb aquesta reunió
farem de cara al 2000
que es té de fer coses
home
és un centenari
jo no vull entrar
en discussions
en que si el poble X
tenen 150
i tal
nosaltres tenim aquest llibre
documentalment
la premsa
es diu lliures diaris
que van fer
l'efemèri
des d'aquella data
que el 5 de gener
del 1910
sortia per primera vegada
la cabalgada
a l'Eisa Tarragona
falten dos anys
esperem
esperem que farem coses
ara no em feu dir
el que farem
perquè primer
es té de posar
damunt d'una caula
i amb dos anys vista
anirem polonificant
la cosa
i serà digne
com totes les coses
que s'han fet
d'aquesta cabalgada
temps tindrem
de ben segur
per parlar-ne
encara dos anys
senyor Jordi Cortat
president del comitè
organitzador de la cabalgada
moltes gràcies
per acompanyar-nos
i fins la propera
moltes gràcies
a vosaltres
i el dia 5
que es portin a tots
molts joguets
i que pugueu
llepar molts caramels
que vagi tot molt bé
demà
ja sabem
sabíem ja de fet
que venien els reis
ja sabem com venen
i ara d'aquí uns instants
volem saber
què porten
què preparen
d'aquí uns instants
sortirem a l'exterior
tenim el Josep Sonyer
amb una botiga de joguines
i anem d'aquí uns instants
i anem d'aquí uns instants