Tres minuts i mig, tres quarts d'un any del migdia, un any més, i ho podem dir així,
tenim ocasió de conversar una estoneta amb Jordi Llorenç, viatger, fotògraf,
perquè per sisè any consecutiu torna a l'auditori de la Fundació Caixa Tarragona
per proposar-nos un nou cicle de viatges pel món.
Jordi, molt bon dia.
Què tal? Bon dia.
Ja som vells amics, eh?, a través del telèfon.
Però, què diria, és un cicle que tu saps que s'espera, no?,
perquè, clar, si no, no es repetiria cada any.
Té molt d'èxit i, a més, tu ho saps amb el públic que va veure aquestes projeccions.
Sí, és curiós, no?, perquè quan el vam començar, doncs, el primer any era una incògnita,
però, bé, la mateixa Caixa, doncs, va quedar sorpresa que ja s'omplís, no?
I, bé, ells sempre em diuen que és l'únic curs o, bé, curs o conferència
que els hi resulti i que poden omplir a l'auditori.
I, clar, per mi, doncs, sempre és un goig poder compartir els meus viatges
amb tota la gent, no?, amb tots els que venen, els que hi assisteixen, no?
Abans d'entrar una mica en cadascun dels temes que has triat per aquest cicle,
què has fet des de l'última vegada que vam parlar?
T'has viatjat, t'has dedicat a ordenar i endreçar material per nous cicles?
Bé, una mica de tot, perquè, clar, Tarragona m'exigeix cada any a portar quatre audiovisuals nous, no?
Després, doncs, clar, viatges en tinc molts i vaig acumulant imatges i que, clar,
estan allà, llavors aquestes imatges s'han de compartir en audiovisuals.
I llavors, doncs, bé, és tota una mica, tota la feinada aquesta que ja comporta,
doncs, escriure el guió i preparar un nou audiovisual,
com també, doncs, ajuntat amb viatges que he fet.
Naturalment que jo sense viatjar, els viatges sense jo, doncs, seria una mica difícil, no?
Jo no sé si ara, potser m'equivoco, però penso que tu les festes nadalenques
tampoc no et tiraven molt i t'anaves a algun lloc a passar el Nadal, no?
És possible que fossis tu, eh, que sí?
Sí, sí.
És que jo recordo que dèiem les dates de Nadal i viatjaré.
No, no, a mi el Nadal, com que és un període que no m'atreu gaire, viatjaré.
I el que no recordo és on viatjaves per Nadal.
Doncs sí, me'n vaig anar a Líbia.
Això mateix.
Al desert de Líbia, sí, que van dir...
El comentari que m'han fet a l'avantguarda, doncs, era que preferia més el cuscús que la sopa de galets, no?
Sí, vaig estar a Líbia, eh, gaudint d'aquelles dins del desert que són espectaculars,
doncs, estirats a la sorra mirant la quantitat d'estrelles i vialàcties que es produeixen allà.
i llavors també, doncs, una de les coses que em va agradar moltíssim també va ser totes les ciutats romanes que estan a la costa, no?
Aquestes ciutats com l'Etismanga s'abrata una mica, no?
Vull dir que aquest va ser el darrer viatge que vaig fer, tot i que abans també ja vaig estar en una zona de l'Esenegal, la Casamans, molt, molt interessant, no?
Amb tots els aspectes per la persona que va escriure això a L'Avantguàrdia, potser és que no ha entrat molt en el món dels viatgers.
En tot cas, quan un viatja molt no hi caben comparacions, sinó treure i extreure tot el suc de tot allò que veus i que coneixes.
I, en principi, no ho has de triar, no? Es tracta de sumar experiències i coneixement.
Sí, sempre, sempre, no? Però, bé, doncs això va ser com una excusa per dir que jo, per mi, els Nadals no representa, doncs, el que representa aquí per moltes famílies, no?
Per mi el Nadal també és un escap, és una sortida, doncs, i a conèixer cultures ben diferents de la meva i si, doncs, en el país escollit, doncs, se celebra el Nadal, doncs, escolta, m'encantat, també, celebrar-ho amb tota aquesta gent, sigui amb cuscús o sigui menjant, doncs, la carn amb la mà, vull dir, no tinc cap problema amb això.
Has viatjat per moltíssims països del món, d'Austràlia, Trinidad, Tobago, Yemen, Uganda, l'Illa de Pasqua, en fi, no ho faríem perquè és que no ens ho acabaríem.
Últimament, el viatjar té un component emocional complex, perquè el món està potes en l'aire, està fet un desastre, entre desastres naturals i guerres.
Jo no sé si quan et planteges un viatge de les característiques, que tu els intentes evitar determinats llocs, determinats espais, perquè no veuries el país real, sinó que veuries un país que està en una conjuntura complicada en aquell moment, ja sigui per un tema, una catàstrofe natural, com la d'aquests dies.
Se'ns ha tallat la comunicació? Jordi?
Hi ha hagut una mala passada per telèfon, Jordi, hola, bon dia.
Hola, hola, hola.
No, et deia si et planteges evitar determinats territoris per les circumstàncies del moment.
A veure, naturalment que quan decideixes fer un viatge sempre has de veure una mica com està el país.
Si és un país segur, insegur, si hi ha sofert, com tu dius, catàstrofes naturals.
Malauradament, els països aquests que han sofert això, jo hi he estat, he estat a la província de Sichuan, que és on hi han hagut tots els eteratrèmols aquests.
I realment jo m'ho miro des de casa amb una impotència important, perquè potser hi ha gent que jo he estat allà amb ells i he estat menjant amb ells a les seves cases.
I ara no sé on paren i no sé on són.
Llavors estàs una mica impotent amb això.
Però, clar, naturalment, sembla rar, no?, però que sempre totes aquestes catàstrofes tinguin i ha que passar-les a aquests països, no?
S'ha passat greu i a vegades penso, hòstia, jo m'agradaria estar allà.
Llavors veus que el mateix govern del país aquell posa dificultats perquè la gent entri a ajudar-los, avui dia.
Hi ha moltes coses que són incomprensibles, no?
De fet, perdona, Jordi, un dels teus documentals es titulava Mianmar, el regne del somriure etern.
Sí, sí, sí, sí, sí, és cert.
És cert i principalment, doncs, Mianmar, que ja per mi és un país que el que em va encantar, jo sempre dic que el millor de patrimoni és la seva gent, no?
Llavors, bé, no ho saps ara, doncs, on estaran i com estaran, no?
Però és difícil, però bé, sempre, doncs, miro endavant, penso que jo no puc fer res, puc fer simplement petites aportacions que tampoc sé si arribaran allà o no, no?
Clar, jo el millor seria, doncs, anar-hi i que ja et deixessin entrar i que tu ja poguessis veure una altra vegada les semines d'aquestes coses que és impossible, no?
El drama, la tragèdia humanitària és terrible, però després, des del punt de vista del propi territori, tal com expliquen, tu que coneixes aquest territori, està devastat, no tornarà a ser el que era.
No, no, no. El que passa és que hi ha gent molt forta i, per exemple, doncs, Mianmar, una cosa que marca és la seva fe, no?
La seva fe, doncs, amb la seva religió, no? Vull dir, és una gent, doncs, que sé que ja tornaran, doncs, a remuntar i tornaran a fer-se...
A les seves cases el que em sap greu és tota ja la pèrdua, doncs, que han tingut de, ja familiars i gent molt i propera amb ells, no?
Però bé, ja t'he comentat que un viatge sempre, doncs, el planejo, doncs, ja de cara endavant, amb unes cites i ara, doncs, et faré el comentari del viatge que planejo al setembre.
Torno a anar a Papua i allà, doncs, vull anar exactament amb unes ceremonies de tribals que fan a mitjans de setembre, no?
I llavors, a partir d'allà, doncs, em munto el viatge, no?
Me'n vaig tot a les illes de l'Est, que es diu Nueva Irlanda i Nueva Iobretanya.
I després d'allà, doncs, salto una mica a les illes Salomon.
Ja saps que tota aquella zona del Pacífic em tira molt
i llavors em vull quedar, doncs, una mica, doncs, a conèixer més a mi a profunditat aquesta cultura d'allà, no?
De la Malanèsia. Llavors, serà un viatge, doncs, que al color d'un parell de mesos o tres, no?
A Papua Nova Guiné ja vas estar i ja vas fer també un audiovisual.
Sí, sí, ja hi vaig estar-hi, però vaig fer al nord només, vaig fer el que és el riu Sèpic, no?
I ara vaig cap a la zona central, als Highlands, que és on fan aquestes ceremonies tribals que són espectaculars, no?
És tot un ritual, doncs, de música, es pinten tot el cos i és una sala més que dura quatre dies, no?
Intentaré, doncs, inclús també portar el material filmat, no?
Per si, llavors, doncs, interessa, doncs, no sé, ensenyar-lo, doncs, amb alguna productora o això, no?
Vull dir que, llavors, bueno, em marcaré, o ara, en un principi, és el viatge que estic preparant de cara al setembre, no?
Pel que fa als audiovisuals, demà comences amb una passejada per Mali.
Sí, sí, Mali.
Una passejadeta, perquè, clar, és el que dius sempre, tu has de tornar al mateix país perquè és inacabable tot el que pots ensenyar-nos a través dels teus ulls, no?
Sí, Mali, sí. Mali és un país d'Àfrica, realment...
Sabeu on està situat, no? Prontetam, Senegal, costa d'Ibori, etcètera.
Llavors, és molt interessant, principalment perquè es té a mi, que són els togons, no?
Que viuen a la falla de Bandiagarà i llavors, doncs, bueno, vaig fer un recorregut d'allà de 80 quilòmetres a peu, doncs, per dormir a diferents...
i a poblats, no? I està amb ells. I llavors, què és el que té Mali? Els mercats africans, no? Per exemple, a la portada del nou llibre que vaig presentar aquí a Tarragona, el de mercats del món.
Sí, sí, sí.
A la portada, doncs, hi ha el mercat de gener, no? També s'ha conegut per aquestes mesquites de fang, mesquites que són i a patrimoni de l'UNESCO, no?
I llavors, doncs, bueno, recordo, doncs, això, no? Aquesta arquitectura d'aquestes mesquites que és el que caracteritza aquest país, no?
Una de les moltes virtuts d'aquests audiovisuals és que passem d'un paisatge humà i un paisatge geogràfic d'un a l'altre completament diferent, perquè el segon és el Japó.
El Japó, sí. El Japó ens n'anem en un país, penso, bastant desconegut, eh?
Per nosaltres, llavors, vull treure una mica tots aquests tòpics que té aquest país, no?
És un comprès per l'occidental al Japó, no?
Bé, és un país que ja la gent es pensa, doncs, que viuen allà a Montugats i que hi ha moltíssima gent a portat arreu.
Sí, sí que n'hi ha, però també té el contrast, no?, de gent que preserva, doncs, la seva hiacultura amb coses super i tradicionals,
i amb la cosa ja moderna, no?
Llavors, també em va sorprendre, perquè, a més a més, és un recorregut que va ser des dels parcs nacionals de l'illa del nord, Hokkaido,
fins a les platges del sud, Inawa, no?
Sí, un recorregut d'un mes i mig per vindreig, a part, doncs, d'admirar, doncs, la ciutat aquesta de Kyoto, no?, plena de temples, jardins...
I llavors, també, una de les coses que em vaig sorprendre, doncs, és el caràcter japonès, aquesta natatat, aquesta gent tan respectuosa amb l'estranger.
Vull dir, recordo que quan vaig a tornar aquí, em sentia fatal, aquí, no?, perquè abans, ostres, no...
Molt grullers, aquí ets, no?, comparat amb el mal refinament en el tracte i...
Sí, sí, a veure, a moltes coses potser són un pèl exagerat, no?, però allà et senties ben atès a nissos, no?, a part, ja, de dir, d'un país supernet que a les principals estacions
on hi passen milions de persones no veus ni una borrilla al carrer ni un paper al carrer, no?, i vull dir que són aquestes coses que et xoquen.
És cert, en Jordi, que a l'illa d'Oquinawa la gent hi viu molts anys, són d'una gran longevitat?
Sí, principalment a la zona sud hi ha unes illes que em sembla que és l'illa de Takayama, Iriomote i Miyako, són aquestes tres, exacte,
que allà, doncs, vaig conèixer gent de... sí, gent de centenària, que pel clima i pel que mengen, doncs, són centenaris, sí, sí, ja...
El juny ens anem cap a la Patagònia, a la carretera austral, concretament a Xile.
Sí, exacte. Ens anem cap a la carretera austral, és una... aquest viatge el vaig fer quan?
Quan vas tornar ja de l'Antàrtida, després vaig entrar en un projecte d'un xilens que em van dir, doncs,
que fes tota aquesta zona tan desconeguda, no?, que va des d'El Chalten fins a Villa O'Higgins.
És una carretera, ja que va fer el Pinochet una mica per arribar a tota aquesta gent que viu allà baix, no?
Llavors, doncs, estem parlant d'estar una mica paral·lel amb la Patagònia d'Argentina, que és la més coneguda,
el del Perito Moreno i etcètera, doncs, és tota l'altra banda.
Llavors, són llocs on la carretera encara és en ripio, com ells diuen, no?, en terra,
i allà, doncs, tens uns paisatges, doncs, que estan poc tocats, perquè allà baix, doncs, i arriba poca gent, no?
I llavors, doncs, bueno, va ser tota aquesta ruta, en 4x4, doncs, bueno, rodejat de llacs, muntanyes, geleres...
És un... Penso que és un món que està allà baix, al sud de Xile, i que hi ha poca gent que coneix,
i que espero que es mantingui com ara, verge, no?
L'endarrer audiovisual, el darrer treball que ens presentes, ens porta novament cap àfrica, Etiòpia,
concretament al sud d'Etiòpia.
Sí, al sud, a veure, Etiòpia vaig fer nord i sud, però aquest que us presento és exclusivament
les gènies de la vall de l'Homo, no?, que són conegudes pels Murci, els Hammer, els Gelbe, etcètera, etcètera, no?
Llavors, els Murci ja, per exemple, són aquells que en el llavi hi porten un plat, no?
Llavors, sorprèn molt, doncs, veure on les dones hi ha aquest plat.
Llavors, la història, diuen que fa anys hi havia una lluita entre els Hammer i els Murci,
llavors, què és el que feien? Els Hammers segrestaven a les dones Murci,
i després ells van decidir que per fer-les més lletges, diguéssim, o més així,
doncs, que no se hi enamoressin d'Alfhammer, els hi van posar aquest plat aquí, no?
I, realment, ara, doncs, això és un simbolet de bellesa, vull dir, ara tota dona veus que va amb el plat aquí,
realment és espectacular, principalment quan el treuen, no?, perquè el llavi inferior, doncs, els hi cal totalment.
Però que els hi posen de molt joves perquè es vagi adaptant, o...?
Sí, sí, sí, sí, o sigui, des que són nenes, doncs, els comencen ja a posar un botonet,
una cosa així, petita, llavors, elles es van fent grans fins que al final queda un bon plat, no?
Doncs, és clar, per menjar-se el treuen, excepte quan estan amb els seus homes,
quan estan amb els homes, doncs, han d'anar amb el plat com a respecte, no?
En fi, que també, doncs, és un audiovisual on explico, doncs, tot això, no?,
d'aquesta experiència amb aquestes gènies que són realment tan primitives i que viuen allà.
Doncs, de tot això, podrem escoltar, podrem parlar, podem preguntar,
perquè recordem que aquest tipus de cicle que fa el Jordi són absolutament oberts, eh?,
perquè tothom intervingui, si ho desitja, jo saps que tinc la sensació, Jordi, ja per acabar,
per mi el món és molt gran, però jo tinc la sensació que per tu ha de ser més petit que per mi,
perquè com que coneixes tants indrets, dius, calla, que me'n vaig, com dius,
me'n vaig a la Patagònia, és com si jo dic, me'n vaig a Cambrils, m'entens?
Per mi el món és molt més gran que per tu, segurament, no?
Home, sí, ja...
On no tens aquesta sensació que el món està, doncs, molt a prop teu qualsevol país?
Bé, tinc la sort, doncs, que la meva vida l'hi he enfocat en això, no?, en el viatge, no?,
l'hi he enfocat en això, i llavors, esclar, per mi sempre, doncs,
l'Elicien estava, doncs, on vaig aquest any, no?,
doncs, que si en una ceremonia és a tal lloc, o si vaig a veure això, allò altre, no?
Llavors, clar, intento ja buscar, o inclús repetir llocs, però d'altres àrees,
doncs, que sé que m'interessen perquè hi viu una any en concret, o d'això.
El món és immens, i penso que jo, el que faig una mica amb aquests audiovisuals,
però obro la ment, no?, que la gent, doncs, pugui entrar en altres cultures,
i això que algunes vegades, ai, que em fa por sortir, oi, això, doncs, una mica trencar, no?,
aquestes barreres, i veure, doncs, que si jo ho he fet,
i que si, doncs, l'altra gent que em ve a veure ho pot fer,
clar, que també aquí influeix, doncs, hi ha la situació personal de cadascun, no?,
però també has de dir-te que, clar, ja que per fer aquests viatges també has de tenir
el caràcter, el temps i la situació que t'ho permeti, no?
No tothom està fet per fer-ho. Moltíssimes gràcies, Jordi.
A tu.
Ha estat un plaer, com sempre. Fins aviat.
A reveure.
Adéu, una abraçada. Adéu.
Una altra, adéu.
La una, les notícies viatgem pel món d'una altra manera.