M'ho dit Grau, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
A veure, jo ja sé que és començar la casa per la teulada,
però em crida moltíssim l'atenció el títol.
Per què Mientes más que parpadeas?
Doncs va ser un títol que, de fet, en el moment en què el vàrem llegir,
crec que sortia en una de les lletres d'una cançó de Maite Martín, justament,
i el vam trobar ideal per aquest espectacle, per aquesta obra,
perquè, d'alguna forma, com que la rivalitat que hi ha entre els dos protagonistes
comporta una sèrie de mentides.
Per tant, era molt correcte aquest títol.
També té una connotació bastant flamenca,
i, a més a més, el fet que hi hagués un signe más,
també tenia aquest punt una mica hip-hopero.
Aquest espectacle ja està estrenat fa un quant de temps.
Abans d'arribar a aquesta cosa del hip-hop,
vosaltres mantenint la tradició dels pals del flamenc de tota la vida,
ja havíeu fet altres incursions, fusionar diferents disciplines, no?
Sí.
Sempre m'ha cridat l'atenció no quedar-me en un sol estil,
des dels inicis,
i, d'alguna manera, cada cop ho he anat desenvolupant més
i portant-ho més al terreny ja de l'obra mateixa.
i havíem treballat el flamenc des d'una basada a un pel més contemporània
i, finalment, doncs,
bé, amb el mièntes més que per parelles
vam incorporar tot aquest altre partit ja de mesclar
dos estils tan diferents,
però, alhora, amb tantes coses similars com el hip-hop i el flamenc.
És una manera, i parlo des del punt de vista del públic,
no des del punt de vista dels ballarins professionals,
s'han d'acostar gent jove als espectacles de dansa, també, no?
Sí, jo penso que sí,
que no es pot...
Parteixo molt de la base
que tota la part artística,
la basada artística del ser humà
i, en aquest cas concret, doncs, de la dansa,
no entenc la...
Com quan es separa molt del públic
i quan se'n va molt lluny
de tenir realment un enteniment
i una comunicació amb el públic
em costa molt d'entendre-ho
perquè penso que, bueno, almenys en el meu cas
faig això per comunicar-me amb la gent, no?
Llavors, si em sento molt lluny de la gent
no és el que estic buscant, no?
D'aquesta manera, vaig...
Bueno, crec que aquest espectacle és molt bo
perquè justament obre molt aquest camp
i fa que a vegades la dansa pot resultar
ser tan elitista o tan difícil de comprendre
que costa que pugui arribar
a un públic més ampli, no?
I amb aquest espectacle crec que
hem aconseguit arribar molt a tothom,
a tota la gent.
T'explicaré una petita anècdota
que sempre m'encanta perquè és que realment
em va fer molta il·lusió que passés, no?
Ens trobem moltes vegades...
O sigui, evidentment tothom pensa hip-hop,
doncs el públic jove
i està clar que al públic jove
lògicament li encanta aquest espectacle.
però és que també hi ha gent d'edats ja de...
però edades, edades...
Granadets ja, eh?
Granadets, sí, en maiúscules, eh?
Avis, concretament,
que, bueno, que queden meravellats
i que queden encantats, no?
I a mi em fa molta il·lusió quan passa això
perquè realment és el que busques, no?
Que pugui arribar a tothom, a totes les edats
i que el que cadascú hi trobi
i el que hi trobi, no?
Aquí està, l'home.
Coola Dança és una companya
a les persones que són aficionades a la dansa,
no cal que els expliquem la trajectòria
de més d'una dècada,
que teniu a l'esquena els premis,
els reconeixements
i els projectes mantenint
el que és la formació
en condicions com a coreògrafs,
amb ballarins,
però també en altres disciplines
perquè incorporeu
participació en música en directe,
en determinats casos,
poesia, altre tipus de llenguatge.
I parlant de hip-hop,
pel que he vist,
teniu fins i tot alguna experiència
de fa un parell d'anys de Shakespeare?
Amb hip-hop, pot ser?
Bé, vàrem fer un intent de treball,
no el vam arribar a consumar, eh?
Però, a consumar,
però realment sí.
Home, és un acte d'amor això de la dansa,
ja estava bé l'emprat, Albert, no?
Exacte, exacte, totalment, sí.
Però és una de les coses
que sempre està en el camí, no?
Perquè això és un projecte molt maco
que va fer el Maicas,
que el Moisés Maicas
és un director de teatre,
i em va demanar
de portar tota la part coreogràfica.
I el que passa és que és un projecte,
diguéssim, encara no he vist la llum,
però ens van posar a treballar amb ell,
i la veritat és que és apassionant
perquè imagina't tot el món Shakespeare,
tot el que pot arribar a donar, no?
De sí, amb personatges,
amb caràcters,
amb personalitats,
i amb vida plena, no?
Llavors, això traduït al món actual,
doncs realment té un joc extraordinari.
Jo m'ho vaig passar ja molt bé
fent el projecte, no?
Pensant una mica com podrien fer
cada una de les peces,
de les coreografies,
i com anar traduint aquest món
Shakespeareano
a una dança amb hip-hop.
I només amb el projecte
m'ho vaig passar molt bé.
Si això arriba a veure la llum,
doncs, bueno, serà fantàstic.
Les hem acridat moltíssim l'atenció.
Els endarrers minuts de la conversa
els dedicarem estrictament
a l'espectacle que presenteu al Metropol.
Però deixa'm preguntar-te
per aquesta estrena
que fareu el dia 27.
Puc?
Sí.
Perquè a més m'ha cridat molt l'atenció
en aquell que dèiem
que teniu una manera
de col·laborar
amb entitats i noms propis.
Presenteu un espectacle
que fa una visió
d'un dels llibres
del filòsof José Antonio Marina.
Sí.
Està inspirat
en un llibre de Marina, no?
Sí, totalment.
Totalment.
Em va...
Bueno,
em va caure les mans
al seu llibre
i amb Marina
ja hi tinc
com una mena
d'amor i de passió absoluta
perquè...
És l'anatomía del miedo, no?
Anatomía del miedo,
sí, un tratado sobre la valentía.
Sí.
i, bueno,
és que és un llibre
que realment
el recomano a tothom.
Jo sempre
ja ho faig
amb el Marina
que ja...
Bueno,
he contactat amb ell,
hem estat parlant
i tot això
i per cert
és un apassionat
de la dansa.
Ell va començar a fer...
Ell, de fet,
va començar a fer filosofia
perquè li va venir
de la dansa
i ell volia ser...
volia ser coreògraf
i això és magnífic.
Quan vaig a sabantar
m'encantar.
Doncs,
li dic moltes vegades
i que al final
també em dic
algo de...
algo me tendrás que dar
perquè realment
no paro de recomanar-lo
perquè és meravellós
el llibre.
i de fet
és que és un llibre
que penso
que tothom
hauríem de llegir
justament per això,
perquè Marina
parteix de la base
que l'espós
del ser humà
és el que realment
mou el món,
no?
I tant
per la part
positiva
que això pot tenir
com per la negativa.
I que llavors
quan ets conscient
d'aquest espós
i ets capaç
d'alguna forma
donar-li la volta
i
i treure'n
la part positiva
i arribar
a agafar
aquesta valentia
de la que ell parla
clar,
això et fa créixer
molt com ser humà,
no?
I fa que hi hagi
moltes coses
que
que
molts problemes
que potser
a vegades
mouen a la humanitat
d'una manera
molt negativa
s'acaben solventant,
no?
Clar,
vist des d'aquest
punt de vista
a mi em donava
molt de joc
a l'hora
d'experimentar
amb aquesta idea
per crear una,
per anar creant
també una mica
de treball coreogràfic
i d'espectacle.
I això és el que
ara estrenarem
diumenge.
Quina enveja,
on estreneu?
Doncs estrenem
de moment
estrenem
al Teatre
a la Unió
a Sant Cugat
però esperem
que
puguem anar
fent coses
amb l'obra
per tot arreu
i inclús
venir a Tarragona
també ens encantaria.
Amb això ho esperem
perquè és un espectacle
que començarà a rodar
tot i que no descarteu
continuar amb altres
com aquest Mientes
més que perpadees.
El fil argumental,
tot i que hem parlat
més aviat
de les disciplines
que es fusionen
com és el flamenc
i el hip hop,
una miqueta
el fil argumental
i la post en escena.
Ens pots donar
alguna pista
només, eh?
Que s'ha d'anar a veure,
m'ho dit?
Sí, sí, doncs de fet
jo crec que
el maco d'aquesta història
és que
donar-te en compte
com la relació
de dos persones,
en aquest cas
doncs que una parella
que senten
una gran atracció
entre ells,
els dificulta moltíssim
potser poder-se
arribar a entendre
justament perquè
hi ha una lluita
de poders, no?
I de qui n'és més
i qui n'és menys.
I això, doncs,
no ajuda gaire
a que flueixi
el verdadero amor,
diguem, no?
Aquesta seria
una mica
la història
que va al voltant
del Vientes Masque
per Padea.
Però a partir d'aquí,
doncs,
hi ha tot
un grup
d'amics
que acompanyen
amb aquests
protagonistes
que jo crec
que li donen
un toc
que a més a més
hi ha molta frescura
i que fan
que també
l'obra
no sigui,
no acabi de ser
una cosa
tràgica
o dramàtica
sinó que,
que, bueno,
que en el fons
doncs és el más menos
aquest que flueix
sempre, no?
I es deixen
acompanyar
per músiques
absolutament
populars
però de gran qualitat
Ojos de Brujo,
Chambau, no?
Sí, exacte.
i per aquest cantó
a nivell
de hip-hop
també hi ha
els hip-hoperos
coneixen
tot això
de l'excepció
hi ha molts,
hi ha molts trossos així
però a més a més
és que després
a la vessant flamenca
tenim dió
Carrasco
tenim una peça
que la canta
la Lole
de Lole Montoya
de Lole Imanuei
i que hi ha
una varietat
bastant
bastant
molt
de fet
hi ha una tria
molt acurada
de tota la part musical
perquè
marcava molt
també
marca molt
cada moment
de l'obra
no?
la música
o bé
perquè ajuda
a la fotografia
o bé
perquè va en contra
no?
justament
que també m'agrada
jugar amb això
tenim moltes ganes
de veure aquest espectacle
a mi entès
més que
perpadees
i no farem cas
del títol
ni tu ni jo
mentirem
i a veure si
podem veure aquest nou
que estreneu
a Sant Cugat
el dia 27
perfecte
jo encantada
també
que esteu per allà
t'estic perdent una mica
m'ho dit
ho deixem aquí
moltíssimes gràcies
bon dia
moltes gràcies
a vosaltres
no sé si em sentiu
però jo em despareixo
també
molt agraïda
i espero veure-vos
a tots
al teatre
adeu-siau
molt bon dia