This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
El matí de Tarragona Ràdio.
Les 10 del matí i 11 minuts.
Estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Fa unes setmanes, al matí de Tarragona Ràdio,
en aquest programa iniciàvem un cicle d'entrevistes
que hem anat fent un cop a la setmana
dedicades als diputats per Tarragona al Parlament de Catalunya.
Bàsicament amb dos objectius.
Repassar l'actualitat catalana,
fer balanç dels dos primers anys de la legislatura.
Ara s'acaba de complir, acabem d'arribar a l'equador
de la legislatura al Parlament.
I també l'altre objectiu, analitzar el projecte,
la proposta de pressupostos del govern de la Generalitat
de cara a l'any 2009.
Per aquests estudis, per aquests micrófons,
han passat ja representants del Partit dels Socialistes,
de Convergència i Unió, del Partit Popular.
I avui ens acompanya el diputat d'Esquerra per Tarragona
i també tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona,
el senyor Sergi de los Rios.
Senyor de los Rios, bon dia.
Hola, bon dia.
Començarem parlant del projecte de pressupostos del 2009.
De fet, la setmana que ve,
en l'últim ple del Parlament de l'any, del 2008,
s'acabarà d'aprovar la proposta de pressupostos.
Uns pressupostos que s'han hagut de dissenyar
en un context de crisi econòmica evident.
I amb problemes de finançament del propi govern de la Generalitat.
són els millors pressupostos possibles que pot elaborar ara mateix el govern?
Doncs efectivament, són els millors pressupostos possibles donades les greus limitacions
en les quals s'ha trobat el govern de la Generalitat per poder confeccionar aquests pressupostos.
I de fet, les limitacions bàsicament són dues.
En primer lloc, és el propi context de crisi econòmica.
Aquest context ha provocat una disminució dels ingressos de la Generalitat.
I, per un altre costat, és que encara s'han hagut de fer uns pressupostos
amb el model de finançament de l'any 2001.
Per tant, el model de finançament vell,
donat que el nou model de finançament que fixa l'Estatut,
com tothom sap, encara està en procés de negociació
i sembla que la cosa que havia d'estar lligada al 9 d'agost d'enguany del 2008,
que era el que fixava l'Estatut,
dos anys després de l'entrada en funcionament del nou Estatut,
havia d'estar concretat i acordat entre el govern de Catalunya i el govern espanyol
el nou sistema de finançament,
doncs això no es va complir per part del govern espanyol
i sembla que arribarem a final d'any sense complir això,
que ha provocat que s'hagin de fer uns pressupostos
que des del grup parlamentari d'Esquerra Republicana
hem anomenat pressupostos de resistència.
És un moment molt complicat,
tenim a Catalunya una doble crisi,
és la crisi econòmica i, per un altre costat,
aquesta manca de finançament,
que perquè tothom ens entengui,
que ha provocat que els pressupostos pel 2009
tenen una previsió d'ingressos menors
a les que tenien en el 2008.
Quant? Doncs aproximadament mil milions d'euros menys.
Mil milions d'euros menys per fer el pressupost del 2009
que per fer el del 2008.
Són mil milions d'euros menys
perquè, bàsicament, aquells impostos
que són el de transmissions patrimonials
i actes jurídics documentats,
que són els impostos importants
amb el model de finançament antic,
el del 2001 i encara vigent,
doncs amb la baixada de la situació econòmica
i també per la feblesa del propi model de finançament
ha provocat aquesta situació.
I això, aquí al territori, ens pot afectar?
És a dir, el missatge que hem de donar als ciutadans
al camp de Tarraona
és que amb aquests pressupostos
que vostès qualifiquen de resistència,
algunes de les coses projectades,
alguns dels temes que s'havien de fer
en els propers mesos,
en el proper exercici,
aquí a Tarraona Ciutat
o a les nostres comarques,
hauran d'esperar?
Efectivament.
I aquesta és la situació
que estem vivint en el país.
És a dir, en aquests moments
poder parlar per la ciutadania,
aquest debat de la negociació
del nou model de finançament
pot semblar un debat abstracte,
diguéssim allò,
un debat d'alta política,
però això està tenint
irremediablement
un efecte directe
sobre el nostre dia a dia.
I hi ha moltíssimes,
per exemple,
poso exemples,
moltíssimes
construccions
a nivell de centres educatius
que durant el 2009
s'havien de fer
o ja estaven programades
i previstes fer
i s'hauran de fer per fases,
perquè no hi ha més diners.
I això ens està afectant
al dia a dia.
Altres aspectes,
per exemple,
la pròpia llei de la dependència.
La pròpia llei de la dependència,
en aquests moments,
la deslleialtat del govern espanyol,
recordem que és una llei
impulsada des de Madrid,
que dona una cobertura universal
en aquest sentit
i realment
dona unes expectatives
cap a tots
a la problemàtica
de la dependència
important,
però en canvi,
és a dir,
dona aquestes funcions
a la Generalitat de Catalunya,
però en canvi
no preveu el finançament.
I tot i així,
el que s'està podent aplicar
de la llei de la dependència,
tres quartes parts
ve de finançaments
i de recursos propis
de la Generalitat
i només una quarta part
de l'Estat.
Amb una deslleialtat
total.
I aquesta és la situació
que estem vivint.
Moltes vegades
quan parlem
als d'Esquerra Republicana
del dèficit fiscal
de la manca de finançament,
que això fa molts anys,
dècades,
que ho estem dient,
doncs estem arribant
al límit
d'aquesta situació,
al límit de l'asfíxia,
de l'asfíxia econòmica.
I això, evidentment,
arriba un moment
que ens afecta el dia a dia
i és el que està succeint
en aquests moments.
Per això titllàvem
aquests pressupostos
absolutament d'uns pressupostos
de resistència
que es podran fer coses,
però no totes aquelles
que necessitaríem.
Si hi ha acord de finançament
entre el govern de Catalunya
i el govern espanyol,
aquests pressupostos
seran modificats.
D'alguna manera
milloraran, no?
Efectivament.
Però si no n'hi ha
acord de finançament
o si l'acord de finançament
arriba d'aquí mesos
amb molt de retard
a les dates previstes,
què passarà?
A veure,
si existeix un acord
de finançament,
suposem,
durant els primers mesos
de l'any 2009.
Això provocaria
tota una sèrie
d'ingressos
a l'any 2009
que a nivell
de tècnica legislativa
des del Parlament
de Catalunya
hauríem de fer
una llei
que seria
d'un crèdit
suplementari
on
amb aquests diners
adicionals
que arribarien
a mig
exercici 2009
es podrien destinar
a determinades inversions,
a determinades despeses
que en aquests moments,
com deia jo abans,
amb uns pressupostos limitats
han hagut de quedar al marge.
I per tant,
aquesta seria la tècnica.
Ara bé,
des d'Esquerra Republicana
el que no volem
és que aquesta situació
econòmica límit
que està vivint
la Generalitat de Catalunya
sigui un pretext
per acceptar
qualsevol
acord de finançament.
I jo crec
que en aquest sentit
faríem
un mal negoci.
És a dir,
des del govern
de la Generalitat
s'està aguantant,
s'està resistint
a aquesta negociació
perquè realment
les propostes
que van arribar
per part del ministre
d'Economia
del govern espanyol,
el senyor Solves,
són inacceptables
i en aquest sentit
jo crec que
tots estem
resistint,
aguantant amb dignitat
i no acceptar
un mal acord.
És a dir,
preferim un no acord
a acceptar un mal acord
perquè si acceptem
un mal acord
ens hipotequem
per als propers
6-7 anys.
I si no hi ha acord
el 31 de desembre,
què és la data límit
que ha posat
el govern de Catalunya
a Madrid
per tanquer un acord?
Ja dic,
preferim un no acord
abans que un mal acord
i d'aquesta manera
entenem
que la data límit
que s'ha posat
és perquè facin
una contraproposta.
Però en aquest sentit
el que no podem dir
és que qualsevol
contraproposta
que faci el govern espanyol
sigui acceptada
perquè en definitiva
el que ens estem jugant
és poder fer
més centres educatius,
poder fer
més assistència
per exemple
en centres d'atenció primària,
sobretot
aquelles parts
que en aquests moments
estan patint més
aquesta asfíxia econòmica
a la qual
l'estat espanyol
ens està
recunant,
ens està portant
i bàsicament
és amb tots aquells serveis socials,
bàsicament educatius,
de salut,
que és on
s'està notant ja
aquest
estrator econòmica
i per tant
aquesta situació
límite.
Aquest govern
que ha de gestionar
aquests pressupostos
complicats
en aquesta situació
econòmica
difícil de crisi
i amb aquests
problemes de finançament,
aquest govern
format pel partit
dels socialistes
Esquerra Republicana
i Iniciativa per Catalunya
acaba de complir dos anys,
estem en l'equador
de la legislatura,
com a diputat
per Tarragona d'Esquerra
al Parlament,
quin balanç fa
el seu grup parlamentari
i també des del punt
de vista territorial
d'aquests dos primers anys,
d'aquesta primera part
del mandat?
Jo crec que
tot aquest
primer període
de dos anys,
per tant,
aquesta meitat
de legislatura,
jo la qualificaria
de molt positiva.
Jo crec que és un govern
un govern estable
de la Generalitat
però també
un govern plural
i amb això
es visualitza clarament
que és un govern
de coalició
de diferents partits
polítics.
Jo crec que
malgrat
la situació
financera
de la Generalitat
de Catalunya
a la qual m'he referit
en tota aquesta primera part
de l'entrevista,
malgrat això
s'han estat fent coses
i moltes,
i moltes.
En aquest sentit,
per exemple,
des d'Esquerra
vam impulsar
des de ja fa molt de temps
la necessitat
de crear
una oficina antifrau,
per exemple,
i aquesta oficina
a través de llei
ja en aquest període
de sessions
ja ha vist la llum,
i per entendre'ns
des d'aquelles promeses
electorals
fetes
per Esquerra Republicana
que realment
ens havíem compromès
i hem tirat
endavant.
En aquest sentit,
jo crec que també
s'està donant
unes polítiques
socials,
malgrat
les limitacions
econòmiques,
repeteixo,
malgrat les limitacions
econòmiques
s'està donant
unes polítiques
socials,
però també
de suport,
també de suport
al territori,
quan on fa una mica
d'inventari
de tot allò
que s'ha fet
durant aquests dos anys
realment veu
que hi ha hagut
una aposta
pel territori
i que realment
el territori
ha estat important
a l'hora de decidir
d'espesa
i d'inversió.
En qualsevol cas,
sí que,
tornant per un moment
als pressupostos,
des de l'oposició
s'ha denunciat
un descens
de les inversions
i de les partides
pressupostàries
pel camp de Tarragona
en aquest 2009.
Sí,
és el que diu
l'oposició,
però realment
aquest tipus
de debats
en molts casos
no estan totalment
infundats,
perquè realment
amb aquests pressupostos
ens està veient
tant amb aquests pressupostos
com l'any passat,
és a dir,
l'any passat també
estaven dient
exactament el mateix
i fa dos anys
també deien el mateix,
que el camp de Tarragona
estava discriminat,
que el camp de Tarragona
no comptava per res
amb aquests pressupostos,
però clar,
quan comences
a fer un seguit
de llista
ja de qüestions
o fetes
o que s'estan
en tràmit de fer
dius
jo no veig
aquesta discriminació
cap al camp de Tarragona,
tot el contrari,
deixeu-me posar
uns quants exemples,
per exemple,
en tot l'aspecte
del turisme
hi ha hagut
una aposta
molt decidida
en guany
el pla de competitivitat
turístic
que pot tirar
endavant la Generalitat
que cada any
en pot tirar un
ha decidit
fer el de Tarracor Romana
de tot Catalunya
ha decidit
fer el de Tarracor Romana
s'està tirant endavant
el pla de foment turístic
del Priorat,
el pla de foment turístic
dels castells
del Gaià,
també aquí
dins la comarca
del Tarragonès,
després,
tot el que és
el centre de recerca
d'energies renovables,
que hi vam estar
molt al darrere
i finalment
vindrà aquí
al campus
de Sassalades,
vindrà aquest centre
de recerca,
per tant,
també aposta
amb els aspectes
d'innovació,
tota la gran inversió
que necessita
l'Hospital
Joan XXIII,
estic posant exemples
de turisme,
d'innovació,
de salut,
l'inici ja
de les obres
de la nova presó
de Masenric,
o ja
el desbloqueig
definitiu
amb les obres
ja adjudicades
del complex
Sant Jordi
d'aquí de Tarragona,
per tant,
estem parlant
d'un tema
d'esports,
d'un tema
penitenciari,
d'un tema
d'innovació,
d'un tema
de turisme,
desplegament
de Mossos
d'Esquadra,
això vol dir
tenir oblidat
el territori?
Jo crec que no,
i estem parlant
ja de realitats
o moltes d'elles
realitats
en curs
de ser executades
totalment.
Vosaltres
ha parlat abans
d'un govern estable
en aquests dos primers anys,
d'un govern cohesionat,
pot ser un govern estable
i cohesionat
fins al final
de la legislatura
tenint en compte
el tema
del finançament autonòmic
que encara no està tancat
i tenint en compte
també la sentència
del Tribunal Constitucional
sobre l'Estatut
que s'ha de conèixer
segurament
durant el primer semestre
del 2009?
Jo crec que passi
el que passi
amb l'acord
de finançament,
si és que hi ha acord,
i passi el que passi
amb la sentència
del Tribunal Constitucional
amb una més que previsible
segona retallada
via judicial
de l'Estatut,
jo crec que
en aquest país
la reacció
que hem de tenir
passi el que passi,
no ha de ser pas
la d'anar
cadascú a la seva,
sinó que
la reacció
que hem de tenir
com a país
és d'anar
més units que mai.
I anar
més units que mai
no únicament
m'estic referint
a una unitat
i a un fer pinya
dins el govern
entre els tres partits
que formem part,
sinó també
amb la resta
de formacions polítiques.
Perquè si aquí
cadascú anéssim
a la nostra,
suposant
que vinguin maldades
després
d'un suposat acord
de finançament
i després
de la sentència
del Tribunal Constitucional,
jo crec que
realment seria
una mala notícia
pel nostre país
que cada partit
n'éssim a la nostra,
desfent governs
o anant,
diguéssim,
cadascú
a buscar la solució
d'una manera aïllada.
Jo crec que
en una situació
d'aquestes
precisament
és el contrari.
Ha d'haver-hi
una unitat total
fins i tot
d'aquells
que no estan al govern.
I per això
jo crec
que una de les claus
de la fortalesa
de la posició catalana
amb aquesta negociació
del model
de finançament
és
que
Convergència i Unió,
que Partit Socialista,
que Esquerra Republicana,
i Quina Iniciativa,
els quatre partits
amb representació
parlamentària
i, diguéssim,
amb una tradició
catalanista
i democràtica
total,
anem units.
I, evidentment,
cadascú amb els seus matisos,
en tenim,
per això som quatre partits
polítics diferents,
però que aquests quatre
anem units
vol dir que el país
va al darrere.
I realment
és el que ens dona força
a l'hora de negociar
i a l'hora de resistir.
La primera part
de la legislatura,
el Parlament de Catalunya,
que ara comentàvem
amb el diputat
Sergi de los Rios,
en clau interna
de partit,
Esquerra Republicana
ha coincidit
amb un procés
segurament convuls
que va,
d'alguna manera,
concloure
el juliol,
el mes de juny,
amb el Congrés
extraordinari
d'Esquerra Republicana,
amb una renovació
en la direcció nacional.
També hi ha hagut
una renovació
en la direcció territorial.
Ara, com dèiem,
som a l'equador
de la legislatura
del Parlament.
Creu,
Sergi de los Rios,
com a diputat
del Parlament,
que Esquerra
ha de tenir ja clar
qui serà el candidat
en les pròximes eleccions
al Parlament de Catalunya
d'Esquerra,
que segurament,
si no s'avança,
en serà en el 2010.
Jo crec que abans del 2010
ho hem de tenir clar.
Jo crec que un any abans
de tenir més o menys
intuïtivament clar
quan seran les eleccions,
jo també estic convençut
que la legislatura
s'esgotarà totalment
amb la clau
o en funció
de la resposta
que he donat abans
respecte al tema
del finançament
i del Tribunal Constitucional,
jo crec que hem de tenir
molt clar
el candidat
un any abans.
I ara el té,
Esquerra Republicana?
No,
perquè falten dos anys.
Ara falten dos anys
i no el tenim clar,
però jo crec que
ja hi ha temps
suficient
un any abans
per poder...
És a dir,
ara seria massa d'hora
ja,
a veure,
i crec que no...
que tampoc pertoca
en aquests moments
decidir-ho.
tot just estem
a la meitat
de la legislatura,
però sí que
quan quedi un any
per aquestes eleccions
sí que hauríem de triar.
Però jo en aquest sentit
estic molt tranquil.
De fet,
tot el procés
que ja vam seguir
per triar
el president
i el secretari general
del partit
va ser un procés
absolutament democràtic.
Som l'únic partit
en aquests moments
que realment
els seus militants,
a través de sufragi universal
i per tant
d'unes eleccions
internes
amb urnes
a cadascuna
de les seus
comarcals
del partit
tenim l'oportunitat
d'expressar
la nostra opinió
a través del vot
i jo crec que això
va ser
un exemple
de funcionament
modern
d'un partit
obert
i on realment
la militància
se la té en compte.
No és només
allò un número
per pagar una quota
i punt
sinó que
es té això
i en aquesta línia
jo crec que
el procés
que seguirà
el partit
serà l'adequat
i crec que
també
després de tot
aquest procés
de triar
de nova direcció
ve que el partit
internament
doncs
molt més
molt més fort
i molt més
i molt més preparat
per aquestes circumstàncies
de presa de decisions.
I Sergi de los Rius
té ganes
de tornar a repetir
com a diputat
al Parlament
aquesta és la segona
legislatura
a la cambra
legislativa
però recordem
que també
des de fa un any
i mig
assumeix una altra
responsabilitat
política important
com és la
de tinent
d'alcalde
de l'Ajuntament.
Recordem també
que en les últimes
eleccions
per Tarragona
el número
d'esquerra
va ser
Ernest Benach
l'actual president
del Parlament
de Catalunya.
Exacte
jo crec que
de cara
a les properes
eleccions
jo estic a disposició
del partit
com sempre he estat
en aquest sentit
a l'hora de repetir
o no repetir.
El que sí
tinc força clar
és que
aquesta dualitat
d'estar
tant a l'Ajuntament
de Tarragona
com està
el Parlament
de Catalunya
a la propera
legislatura
no la repetiré.
És a dir
el que sí faré
serà
prendre
una decisió
o bé
Ajuntament
de Tarragona
o bé
Parlament
de Catalunya
amb la propera
legislatura.
Jo crec que
no és bo
que estiguem
permanentment
ocupant
en aquest cas
una dualitat
malgrat que
molts diputats
del Parlament
de Catalunya
fan de regidors
i a l'hora
de diputats
però jo crec
que no és bo
que una mateixa
persona
pugui estar
massa temps
amb aquesta dualitat.
Jo he fet
per una sèrie
de circumstàncies
un període
pràcticament
de quatre anys
compaginant
aquestes dues
funcions
i a partir
de les properes
eleccions
o de les properes
llistes
ja
com dic
estic a disposició
del partit
i en funció
dels que decidim
dins del partit
del que decidim
dins de Tarragona
es prendrà
una decisió
o altra.
Però posats a triar
ara mateix
què triaria
Sergi de los Rios?
Jo el que digui
el partit.
Això de la disposició
del partit
és una de les frases
més habituals
dels polítics.
En fi
així acabem
aquest enrepàs
a l'actualitat
política general.
Aquests dies
hem sentit
també
Sergi de los Rios
en els espais
informatius
per qüestions
relacionades
amb el rescat
de peatges
o amb la compareixença
que va fer ahir
Salvador Alemany
el president de CESA
al Parlament
però avui hem volgut
anar més enllà
i repassar
d'alguna manera
fer balanç
de la primera part
de la legislatura
i parlar
del projecte
de pressupostos
a la Generalitat
pel 2009.
Sergi de los Rios
diputat d'Esquerra
al Parlament
moltes gràcies
i fins la propera.
Gràcies a Valtrus.
Bon dia.
Bon dia.