Ara som en dos quarts d'una del migdia, nou minuts.
Déu-n'hi-deu, estem fent, no diria una volta al món,
però sí una àmplia passejada per diferents territoris del planeta.
Si fa un moment parlàvem de l'aprenentatge de llengües
i en particular de l'aprenentatge de l'alemany a l'Escola Oficial d'Idiomes.
Ara posem la nostra mirada cap a Amèrica
i és que la URB ha signat sis nous convenis de col·laboració
amb la Fundació Carolina per estrenyar els lligams amb l'Amèrica Llatina.
Per tant, això vol dir que, entre altres coses,
es faran intercanvis d'alumnes, professors i altres iniciatives.
Ens acompanya per parlar-ne la directora de l'Escola de Postgrau de la URB, Montserrat Duc.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. La Fundació Carolina què és, exactament?
La Fundació Carolina, doncs això és una iniciativa que devia néixer l'any 2000.
És el que en diuen un partenariat, són aquelles paraules difícils de dir.
No, és ajuntar recursos d'empreses normalment espanyoles, multinacionals
i de l'estat espanyol, del Ministeri d'Educació i del Ministeri d'Exteriors.
I aleshores es doten uns recursos, que són molts,
per sobretot donar beques a estudiants brillants dels països sud-americans.
És una iniciativa que aquí, en el cas d'Espanya, no té gaire temps,
però que els francesos, anglesos, canadencs i altres països tenen molt organitzats.
Són una mica les àrees de referència, sovint a vegades amb una tradició d'anticolonialisme,
però que a la mesura que hi ha vinculacions culturals i en aquest cas lingüístiques,
doncs afavoreix això.
Es tracta de contribuir a millorar la capacitació dels millors estudiants,
en aquest cas de Sud-amèrica, que vinguin a estudiar màsters i doctorats a Espanya.
Déu-n'hi-do, si tenen curiositat, tenen una plana web magnífica, molt ben estructurada,
i si cliquen a la pestanyeta patrocinadors, és el que diu Montserrat Do,
que multinacionals amb molt de diner, per tant, ja poden esmerçar perquè es facin una idea.
Rapsol, IPF, Telefònica, Unió Fent-Nossa, Inditex, no podia faltar,
Altadis, Avertis, el Grupo Prisa, Gas Natural, Grupo Planeta, en fi.
Tots els grans.
Tots els grans, el cortinglès.
Per tant, estem parlant de molts diners.
Estem parlant de molts diners.
El que és molt important per nosaltres, que teníem una col·laboració petita fins ara amb la Fundació Carolina,
és que ara hem ampliat de manera important el nombre d'estudiants d'aquests països
que, després d'un procés de selecció, acaben tenint una beca.
La qüestió és la següent.
La Fundació Carolina, amb tots aquests recursos, financia la matrícula d'aquests estudiants,
que, en el cas d'un màster oficial, pot estar al voltant de 1.800 euros, més o menys.
financia el seu viatge dos vegades.
O sigui, si és una beca de dos anys, voldria dir que financien quatre viatges, d'anada i tornada.
I la URB, el que ha de proporcionar-los, és l'allotjament.
Aleshores, com que encara estem una mica endarrerits amb la construcció de residències per a estudiants,
però ja hem començat a treballar ferm i penso que aviat haurem de tenir algun resultat,
de moment el que fem és allotjar-los sovint aquí a la residència Sant Jordi, que tenim unes places.
O sigui, nosaltres cobrim, la universitat cobreix l'allotjament, que és la partida més petita.
Però, a banda de fer possible que estudiants a Sud-amèrica vinguin a estudiar aquí,
és molt important des del punt de vista de difusió de la nostra oferta de màsters i doctorats.
perquè aquesta fundació deu donar de l'ordre de 1.700 beques,
però ens deia l'altre dia el director acadèmic, quan va venir a fer l'assignatura del conveni,
que l'any passat van haver de cribar 150.000 sol·licituds.
Vol dir que 150.000 estudiants i estudiantes de Països de Sud-amèrica
miren l'oferta de la Carolina, veuen quins màsters són,
trien, s'hi presenten, passen una sèrie de filtres i de controls del seu expedient acadèmic,
amb una entrevista fins i tot in situ al final,
i vol dir, per tant, que la nostra oferta dels 41 màsters que tenim oficials
i els 12 programes de doctorats circula per tot Sud-amèrica.
És a dir, nosaltres com a universitat no podíem trobar una millor manera de difondre.
Ja seia bo que una cosa d'aquest tipus existís també en el cas del Magreb, per exemple, o d'altres països.
O i tant. El prestigi que ja pot tenir la Rovira i Virgili en el dia a dia,
doncs, a més a més, diguem que la Fundació Carolina ofereix com una mena de parador
a l'Amèrica Llatina, no?, perquè hi hagi aquesta captació.
Joves que poden ser becats, brillants, altres que potser no ho són tant,
però tenen mitjans, la seva família, perquè puguin venir a estudiar aquí,
també podrien ser potents els estudiants.
Sí, clar, clar, clar. I a més és que a mi m'agrada molt el sistema que tenen de selecció
perquè està molt lligat a l'expedient, és a dir, han de ser estudiants brillants,
però també tenen en compte dos factors que penso que amb les dinàmiques
una mica de relació nord-sud són importants tenir en compte,
i és equitat territorial i de gènere, vol dir que ells intenten
que de l'ordre de la meitat de les beques que concedeixen
siguin per estudiantes i l'altra meitat per nois.
I també la qüestió territorial, és a dir, és claríssim que un jove,
sigui de família de classes populars o benestant,
que viu a México Distrito Federal o a qualsevol capital,
té més fàcil accés a l'educació superior,
mentre que a Mèxic un jove que sigui de l'estat de Chiapas
té moltes més dificultats, més tenint en compte que són països
en què hi ha una gran desigualtat per raó de renda.
Llavors aquesta gent, els de la Carolina,
fan una mica aquest element de discriminació positiva,
intentant aconseguir que hi hagi joves,
el director, el doctor Moreno, sempre diu
que a estos les canvia la vida, és a dir, joves que d'altra manera
tindrien molt difícil això, no?
I aleshores estan molt contents i és una relació molt agradable amb ells.
Pel que fa, comentaves, l'oferta de màsters que té la URB
són uns 40.
Sí, sí, 41, moltíssims.
Déu-n'hi-do, que està molt bé.
Però diguem que per aquests alumnes que venen d'Amèrica
ja no són tots, exacte.
Són els de la Fundació Carolina que d'acord amb els estàndards de qualitat
i també de la seva oferta que intenten ells
que hi hagi totes les universitats públiques espanyoles en l'oferta,
llavors trien quines són les especialitats que convenien, diguem, no?
Nosaltres fins l'any passat en teníem només dos de màsters,
ara ja en tenim quatre
i són exactament els d'un aprenentatge e-learning,
un aprenentatge en xarxa, formador de formadors en xarxa.
Després tenim el de dret ambiental,
un altre que és el d'informàtica i el de turisme.
Aquests són els que més els van interessar.
I l'altre dia, tots signant el conveni,
ja vam veure possibilitats per l'altre curs
d'ampliar més la nostra capacitat
i segurament enologia,
que és una de les joies de la corona,
de la corona de la URB,
doncs segurament també entrarà en aquesta oferta.
Per tant, ells trien...
Això no vol dir que els altres 35 màsters no tinguin qualitat,
també en tenen.
El que passa és que és probable que la Carolina
ja hagi cobert l'especialització en altres camps de coses,
amb socials...
Amb altres universitats.
Amb altres universitats, clar,
perquè pràcticament totes les universitats espanyoles
hi participen, d'aquest programa,
perquè a totes ens interessa.
A més, com que estem en un moment
en què totes les universitats
estem abocats a la búsqueda d'estudiants internacionals,
doncs, clar, tothom vol ser-hi, no?
Tot i que és lleig,
busqueu clients?
Doncs sí, la veritat és que sí.
És lleig dir-ho així, però és més entenedor, no?
A mi no m'agrada gens la traslació...
És lleig, d'acord, però...
No, no, però és veritat,
a la universitat s'ha fet un gran canvi cultural, no?
Abans els estudiants venien
i ja vindran els que vulguin, no?
Cada dia més, i és lògic que sigui així,
és a dir, nosaltres som una universitat pública
que funcionem a partir de recursos públics
i, per tant, hem de tenir en compte
els resultats de la nostra feina
i hem d'ampliar el nombre d'estudiants.
Mira, en una altra ordre de coses,
per exemple, hem entrat en el mercat xinès,
aquest mercat immens,
parlant en aquests termes de clients i mercat,
tenim 67 estudiants xinesos
que per nosaltres són molt
i que des d'un punt de vista
de l'aprenentatge de l'espanyol
doncs va perfecte, no?
Clar, en aquell context de coses
de 1.300 milions de persones,
67 no són res.
Però és que vam anar amb una fira a Pequín.
En tots els països hi ha tradició
de fer fires de...
És una altra paraula que ve
d'una altra mena de cosa, no?
Sí, sí, sí.
Abans l'educació superior
no es feien fires de difusió.
Doncs ara sí, n'hi ha per tot arreu.
I la URB també hi és, no?
I aleshores et trobes, doncs això,
aparadors diversos.
És quan es parla d'universitat
i aquí utilitza la paraula saló
perquè allò de fira sembla que...
Escolta, al final estem parlant del mateix.
Sí.
Són eufemismes que a vegades s'utilitzen
perquè sembla que estàs mercantilitzant
el coneixement.
I aviam, vivim en el món que vivim
i ens hem d'aplicar les regles que funcionen, no?
Sí, el que passa és que el llenguatge
certament configura el que pensem de les coses.
Jo penso que el dret a l'educació
és un dret de ciutadania, penso això.
Ara bé, que els ciutadans han de ser tractats,
si pensem que quan parlem d'un client
vol dir que el tractem molt bé
perquè volem que torni,
doncs els ciutadans estudiants joves
han de ser tractats amb aquest plus de qualitat
perquè volem que tornin.
Mira, hi ha una experiència
de l'antiga Commonwealth de la Gran Bretanya
que són uns fluxos de relació
que fa que després els països
de les antigues colònies de la Índia
o del que sigui,
que tenen una relació amb la metròpoli,
tornen i els seus fills tornen
i això és una qüestió de confiança.
Per tant, nosaltres quan diem
aparentment signar convenis
perquè vinguin nou estudiants sud-americans
podria semblar poca cosa,
però no és poca cosa, ja ho he dit abans.
Vol dir que hi ha una antena
que tota la nostra oferta es coneix
i altres persones que no aconsegueixen beca
poden intentar venir per una altra via.
Però és que a més a més
es va creant una relació i una tradició
i per una universitat jove com és la nostra
que total tenim 15 anys
doncs és francament interessant.
M'ha canviat moltíssim
però tothom que té família
o amics o coneguts
o que ha viscut a països d'Americà Llatina
deu saber que fa dos, tres dècades
en estudiar a Europa
era el màxim que aspiraven
les famílies benestans americanes.
Avui en dia, a través d'aquesta fundació
no només arriben
i que sigui poquets
però no només arriba a aquests estudiants
sinó una miqueta més a les bases de la societat.
Sí, és clar que sí
perquè a més a més la filosofia
en contra del que van ser els primers criteris
quan això es va crear era l'any 2000
en un context polític diferent
a Espanya
es va crear l'any 2000
i a les primeres edicions
pràcticament només hi havia universitats privades
les que acollien d'Espanya
només eren privades
i la filosofia era bastant
allò que en diríem reproducció d'elits
és a dir, en el fons estem formant
la gent que a mig termini
dirigirà les empreses
la cultura o la política d'aquests països
també
aleshores ara això ha canviat
i per tant
no es busca tant
el manteniment d'unes èlits
sinó una perspectiva
més democràtica
que arribi la gent que tingui
la gent que vulgui venir a estudiar aquí
ha de tenir diversos factors
a favor seu
primer ha de tenir un bon expedient
és a dir, ha de ser un estudiant
són els millors estudiants
els que venen
els que aconsegueixen la beca
i després han de ser persones
que tinguin esperit de mobilitat
que tinguin ganes de marxar
que tinguin ganes
de passar un any o dos anys
aquí
aprenent i estudiant
i formant-se
però amb garantia
de què tornen
aquesta és una qüestió
que els directius
de la Fundació Carolin
també insisteixen molt
se'ls hi fa signar
clar, perquè és que
no seria just
aquí
amb tots aquests fluxes
jo cada vegada
que fem alguna acció
de captació
des de la universitat
ho penso
clar, no és just
que els països
del sud
facin un esforç
de formació
fins a llicenciat
i després els joves
aconsegueixin una beca
a Europa
i es quedin a Europa
per exemple
s'ha comentat
des del punt de vista
de medicina
que Sudàfrica
té un problema
molt greu
amb dotació
de personal sanitari
però té molts professionals
originaris del país
que estan treballant fora
per tant
aquesta és també
una dimensió
d'aquestes relacions
d'aquest món
que vivim
i és una miqueta
contradictori
però al final
diu
si aquell país
a través dels impostos
dels seus ciutadans
han format
aquella persona
d'alguna manera
de revertir
aquest esforç
també donant servei
a la pròpia societat
però clar
ja estem entrant
en temes més ideològics
més econòmics
que no té res a veure
parlem d'aquests
nou alumnes
però a veure
la intenció
és que d'alguna manera
també es pugui fer
una mica la inversa
el procés
perquè
no som el malic del món
i nosaltres
podem aprendre molt
pel món també
exacte
nosaltres
i aquesta és una qüestió
que
que sempre
s'assuscita
és a dir
sembla que
hi ha qui parla
fins i tot
amb una perspectiva crítica
de les coses
d'un nou colonialisme
d'Europa
respecte d'aquests països
perquè en definitiva
abans
els
els hi
drenaven
matèries primeres
ara
formem els seus
o tenim vocació
de formar
els seus estudiants
més brillants
nosaltres
el que realment
volem
i per tant
aquesta mesura
és complementària
d'altres
és fer uns convenis
amb universitats
de Sud-amèrica
i en tenim
ja uns quants assignats
i tenim voluntat
de fer-ne més
que siguin
més equitatius
i més institucionals
vull dir amb això
aquests estudiants
són seleccionats
cada un d'ells
venen
estan aquí un any
dos anys
han de tornar al seu país
segurament se n'aniran
amb un gran record
s'hauran format bé
i a la llarga
seran antenes difusores
del que nosaltres som
del bé que es viu
de la qualitat de vida
de Tarragona
etcètera
però el que sobretot
volem fer a mig termini
perquè pensem que això
garanteix
unes relacions
més estables
és tenir convenis
amb les universitats
sud-americanes
i aleshores
fer una cosa
més simètrica
que vol dir
que ells poden enviar
estudiants aquí
però que nosaltres
podem enviar estudiants allà
i a mig termini
intentar fer projectes
de recerca
conjunts
entre la nostra universitat
i les de Sud-amèrica
Això implicaria els professors
naturalment
de fet entre els convenis
que hem signat
amb la Fundació Carolina
n'hi ha un que es refereix
a Brasil
que em sembla
que som l'única universitat
catalana
que participem
en aquest programa
però el Brasil
la URB a Rondònia
si no m'equivoco
ja fa temps que treballa
en projectes
no no
és que tenim projectes
i des del punt de vista
per exemple
de la URB solidària
n'hi ha uns altres
i alguns àmbits
de coneixement
sobretot els tres àmbits
que tenen més relació
internacional
que són medicina
enginyeria química
i química
ja tenien contactes
i enologia
també ja tenien contactes
però ara
volem una mica
capilaritzar tot
és a dir
volem que el xip aquest
de la internacionalització
arribi
a tots els camps
de coneixement
de la universitat
i
no no
jo tinc aquí
una xifra
que diu
que més de 400 alumnes
de la Rovira i Virgili
són estrangers
400 estudiants
estudiants
en general
no
del fragment
de tercer cicle
de doctorat
de postgrau
i doctorat
dona
sí sí
però
el rector
ens ha posat
unes fites
molt altres
estem en 400
i hauríem d'arribar
al miler
en un parell d'anys
per tant
hem de treballar molt
home
hi ha una mobilitat
increïble
entre els estudiants
qui més qui menys
té un jove estudiant
a la seva família
que està en un Erasmus
i tant
qui no ha fet un Erasmus
ja
no està en un univers
és molt curiós
fantàstic
a més a més
s'ha dit
que és el que més
ha contribuït
a la Unió Europea
el sentiment
d'Unió Europea
i per altra banda
és un dels programes
en termes de dedicació
de recursos
dels més barats
home
i que dota d'autonomia
el jove
que després es llança
a l'experiència
és bàsic
en un món global
com el que estem
és una gran oportunitat
jo penso que els que som
ja una mica grans
i quan nosaltres estudiàvem
aquestes coses
no existien
perquè ni Espanya
pertanyia a la Unió Europea
ni els vols eren barats
ni
ni sabíem tant d'anglès
ni aquestes coses
la veritat és que
les oportunitats
són immenses
el que cal fer
és una crida
als estudiants
que no tinguin pares
i que es moguin
que val molt la pena
doncs la veritat és que sí
i en quant als màsters
que ofereix la Rovira i Virgili
parlàvem d'aquesta presència
d'estudiants
de més enllà
del que poden ser
les nostres fronteres
però la veritat és que
hi ha una
una gran demanda
per part també
dels estudiants d'aquí
i de fora de Catalunya
en aquesta qüestió
com ho teniu
en quant a
oferir
el que és el tema
dels màsters
a qualsevol altre
ciutadà de l'estat espanyol
ho tenim bé
i a més
intentem donar-hi suport
a partir d'un altre
programa d'ajuts
que hem muntat
gràcies a la col·laboració
del Consell Social
financem
90
ajuts
uns per a estudiants
d'aquí
que tenen un ajut més petit
de 2.000 euros
un altre per a estudiants
que serien de les Espanyes
al voltant de 4.000
i un altre per a estudiants
internacionals
que són 6.000
l'any passat ja vam adjudicar
quasi 90
ajuts d'aquests
en una primera edició
ara hem polit les bases
perquè aquestes coses
sempre són complexes
de gestionar
i l'any vinent
comptem que tots els màsters
podran comptar
com a màxim
amb 5 estudiants
que tindran aquest ajut
de l'URB
per tant
entre aquest ajut
el de la Carolina
després els que hi ha
des del punt de vista
de l'Agència Europea
de Cooperació Internacional
o l'Institut d'Estudis Mediterranis
de la Generalitat
etc.
pensem que comença a haver
hi ha moltes possibilitats
i per altra banda
són màsters
que són a preus públics
per tant
tampoc
he parlat
de 1.700 euros
depèn del grau
d'experimentalitat
però no són
en cap cas
aquells màsters
prohibitius
que no és que a vegada
sents parlar de màsters
de 12.000
de 20.000 euros
i dius
quina família
pot
posar aquests diners
en cap cas
els màsters
a preus públics
són assequibles
i l'estudiant
pot estar dedicat
absolutament
o pot fins i tot
compaginar-ho
amb el treball
no ens queda gairebé gens de temps
llàstima que acabo de mirar
el rellotge ara
perquè clar
amb tot aquest panorama
de màsters
de mobilitat
ho deixarem per un altre dia
com encaixa tot això
a Bolònia
ja veurem
perquè jo crec que serà
molt complex
ens haurem de fer
amb una brúixola
per moure'ns
per l'àmbit universitari
i no perdre'ns
serà així?
Sí, és complex
però està molt bé
tenim l'euro
haurem de tenir
el sistema d'educació
també europeu
un dia quedem
i en parlem
perquè jo crec que
per als estudiants
però també els pares
i les mares
que tenen els seus fills
que d'aquí no res
aniran a la universitat
val la pena
que sàpiguen
el que els espera
en el millor sentit
de la paraula
si vols
i en el que no sigui tan bo
ja en parlarem
d'acord?
Molt bé, d'acord
Montse Duc
directora
de l'escola de postgrau
de la URB
moltíssimes gràcies
per venir
Gràcies, Ilanda
moltes gràcies
a vosaltres
que de l'escoltes