Les 10 del matí, pràcticament 12 minuts.
Parlarem de política en els propers minuts
en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Avui dilluns, que fa just dos anys
que José Montilla va prendre possessió del càrrec
de president de la Generalitat.
La setmana passada obríem aquí al matí de Tarragona Ràdio
una sèrie d'entrevistes amb els diputats per Tarragona al Parlament.
Una sèrie d'entrevistes que pretén fer balanç
precisament d'aquesta primera part de la legislatura
d'aquests dos anys al Parlament,
de l'acció del govern de la Generalitat
aquí a les nostres comarques, al Camp de Tarragona.
I també volem analitzar el projecte de pressupostos
a la Generalitat que s'ha presentat de cara a l'any 2009.
De tot plegat, volem parlar avui al matí de Tarragona Ràdio
en els propers minuts amb el diputat de Convergència i Unió
per Tarragona i exalcalde de la ciutat, el senyor Joan Miquel Nadal.
Senyor Nadal, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Avui que fa justament això, dos anys, de la presidència de José Montilla,
quina valoració fan vostès a Convergència i Unió,
a nivell general, però sobretot aquí al Camp de Tarragona,
del que ha fet aquest govern, del que ha fet el govern català
a les nostres comarques?
I fins i tot centrant-ho especialment aquí a Tarragona Ciutat.
Jo crec que la valoració es podria fer coincidir
amb aquella que fa la majoria de la ciutadania,
no solament de la Tarragona, del Camp de Tarragona
o de la pròpia Catalunya.
Nosaltres portem dos anys on la inestabilitat política,
com a conseqüència de les dificultats que té el tripartit
d'assumir la realitat que té entre mans,
doncs fan que els projectes de pressupostos,
els projectes polítics, l'activitat política i l'activitat inversora
no solament sigui mínima, sinó que està a sota mínims.
La situació a Catalunya, diguéssim, els cinc últims anys,
ha sigut una situació valorada més que per la pròpia classe política,
valorada per la ciutadania, una situació de crisi permanent,
inestabilitat, manca de situació inversora i manca d'execució dels recursos.
L'última de les actuacions de la Generalitat a les nostres comarques
ha estat el tema de l'aigua, és a dir,
quan hem sigut incapaços de resoldre un tema tan important
com el subministrament d'aigua.
Vostès ho han vist aquí, el desgavell que s'ha muntat en quatre dies.
Per tant, falta dirigisme polític, falta autoritat política,
el tripartit és un equilibri permanent entre partits polítics
i aleshores això la societat mateixa, la societat catalana,
ho veu dia a dia.
És un problema que els partits polítics,
Esquerra Republicana, Iniciativa, el Partit Socialista,
sotmetin primer a la ciutadania els interessos propis del partit
abans del que són els interessos de Catalunya.
Ara, aquests dies, aquestes properes setmanes,
s'ha de debatre el projecte de pressupostos al Parlament.
De fet, ja es va començar a debatre amb les esmenes de la totalitat
que els partits del govern van rebutjar,
les esmenes que havien presentat els partits de l'oposició.
La setmana passada, aquí a Tarragona, Convergència i Unió
parlava molt clarament d'uns pressupostos en recessió
pel que fa a les inversions al camp de Tarragona.
Els socialistes argumenten, però,
que són els pressupostos adequats per a una situació de crisi,
en què, per tant, s'han d'elaborar una proposta restrictiva,
continguda pel que fa als números.
Què en pensa el diputat Joan Miquel Nadal?
El context general de crisi fa que el pressupost aprovat
pel Parlament espanyol serà modificat a partir del dijous de la setmana que ve
amb la presència del president del govern, senyor Zapatero.
És a dir, que totes aquelles quantitats
que dels pressupostos generals de l'Estat
s'han consignat per la ciutat de Tarragona
es veuran disminuïdes com a conseqüència de la crisi
perquè el mateix govern central ja reconeix
que el pressupost, diguéssim, d'Espanya,
tant amb el que fa la seva programació
com els seus ingressos, és irreal.
Per tant, en primer lloc, hem de fer constar
de banda de la ciutadania i explicar-los en claretat
els que ens estan oient
és que en aquests moments els pressupostos generals de l'Estat
són irreals i tindran unes modificacions
molt importants a la baixa
amb el que fa referència
a la majoria de les diferents comunitats autònomes
o països.
En quant als pressupostos de la Generalitat,
és que el problema del pressupost de la Generalitat
no és que per la circunscripció de Tarragona
hagi disminuït notablement.
El tema és que en els últims cinc anys
la disminució ha sigut constant.
Si vostè agafa els pressupostos del 2002-2003,
veu quines eren les inversions a la ciutat de Tarragona,
el que era al camp de Tarragona o, si vol, a la comarca del Tarragonès.
Si vostè aplica un mínim índex d'increment
d'aquells pressupostos fins a l'actualitat,
veurà que la disminució ha sigut notable.
Per tant, no és un problema de la crisi,
i això ho ha de saber tots els ciutadans i les ciutadans de Tarragona,
no és un problema de la crisi,
sinó que el govern tripartit de Catalunya
té com a eix essencial, com a eix central,
com a eix fonamental, Barcelona.
I aleshores el 60 i escaig del pressupost
del pressupost se'n va a Barcelona.
I aquí s'acaba la història de la realitat de Catalunya
i dels pressupostos de Catalunya.
És a dir, són uns pressupostos pensats en barceloní,
són uns pressupostos destinats a la zona metropolitana de Barcelona,
i aleshores no és un problema de crisi el que ens afecta aquí,
sinó que és un problema d'objectius polítics.
Si els pressupostos estan en crisi,
com és que pugen notablement a Barcelona
i disminueixen a Tarragona?
Com és que pugen notablement a Barcelona
i disminueixen a Reus?
O com és que pugen, per dir-ho d'una manera,
notablement a Barcelona i disminueixen a les Terres de l'Ebre?
Per tant, escolti'm, aquí no es pot dir, entre cometes,
que els pressupostos estan en crisi.
Ho estaran com a conseqüència
que els ingressos per la crisi no seran aquests,
i encara serà pitjor.
Però, home, realment tu pots dir
que una cosa està en crisi quan el comú està en crisi.
Però cada vegada existeixen més dos països.
Barcelona i la seva zona metropolitana,
que això no té cap crisi,
i la resta de Catalunya,
que aquesta sí que afecta els àmbits de crisi normals.
Pensant en clau estrictament local, ciutadana,
hi ha alguns projectes que són competència
del Govern de la Generalitat.
Estic pensant, per exemple,
en el tema de l'Escola Oficial d'Idiomes,
un tema llarguíssim,
del qual s'ha parlat des de fa anys.
Encara no està aclarida la qüestió financera
d'aquest projecte.
O hi ha, per exemple, també,
el tema de la comissaria dels Mossos d'Esquadra.
Ara que ha arribat el desplegament dels Mossos,
encara falta per fer la comissaria central dels Mossos
aquí a la ciutat de Tarragona.
Sobre aquests projectes o d'altres
que puguin afectar la ciutat de Tarragona,
com valora la situació actual d'aquests projectes?
Jo ja sap que procuro referir-me al mínim possible
a la ciutat de Tarragona.
Dintre d'uns dies faré unes declaracions
al diari de Tarragona,
perquè me les han demanat sobre el tema del pla general.
Però tracto d'evitar aquest tema.
Però per això faré una cosa.
Jo pràcticament repetiré les seves paraules
que vostè ha dit al principi
sense necessitat de fer una valoració,
sinó simplement repetint-les.
Escolti'm, vostè ha dit
què passa amb l'escola d'idiomes
que des de tant de temps està penjada
i un tema que es tenia que resoldre immediatament
amb l'arribada del govern de Catalunya
no està resolt i no té el finançament.
Aquesta és la pregunta que vostè ha fet
com una asseveració.
Què passa?
Doncs aquesta és la situació.
No sabem el que passa.
Vostè després ha parlat del tema dels Mossos d'Esquadra.
Miri, jo del tema dels Mossos d'Esquadra
ja no és un problema que vostè m'apregunti
el que penso avui.
Jo crec que ho tindríem que circunscribir
a les eleccions que hi van haver fa,
diguéssim, ara cinc anys,
que són les eleccions en què es presentava
el senyor Maragall,
en què textualment va dir
que els Mossos d'Esquadra arribarien.
Els Mossos d'Esquadra han arribat
al camp de Tarragona
quan Convergència i Unió ho va preveure.
Més bé amb retras.
Què ha passat amb la caserna de Tarragona?
La caserna de Tarragona ha passat una cosa molt senzilla,
que és que el concepte de cruçar el riu
no el tenim encara assumit.
La caserna té d'anar,
o tindria d'anar,
al lloc on s'havia previst inicialment,
que era Camp Clar.
Perquè Camp Clar,
perquè Bona Vista,
perquè Torrefort o Torre Nova,
o si vostè vol tota la zona d'aquell indret,
allò també és Tarragona.
I aleshores no és centralitat també.
Té la seva centralitat.
Aleshores,
que hi hagi una caserna dels Mossos d'Esquadra allà
no priva per res,
tenint en compte que des d'allà,
diguéssim,
el que són els jutjats pel pont de Sant Atèc a les Un Minut.
Això són conceptes polítics.
Però si el concepte polític s'hagués resolt,
com vostè plantejava,
utilitzo sempre paraules seves,
estant la instal·lació feta,
doncs no passaria res.
Perquè dius,
bueno, ja està.
No és el lloc adequat,
però està.
El cas és que no està.
I encara estem a temps
a establir-la amb el lloc adequat,
que és Camp Clar.
Però en qualsevol cas hi ha un retard evident,
que, en fi,
això ens portaria a un debat llarguíssim
entre partits polítics i entre administracions.
Solament una qüestió,
senyor periodista.
Jo quan era alcalde tenia la culpa de tot.
Ara ja no ho sóc,
ja no la tinc.
Per tant,
jo ara el que voldria
és que vostè valorés la meva posició
de més tranquil·litat.
És a dir,
jo quan sóc alcalde
reconeixo que un alcalde té la culpa de tot.
I això ja ho hem dit aquí cent vegades.
Ara no.
Ara no.
Ara cadascú
té d'assumir la seva responsabilitat
i la Generalitat,
com a govern de Catalunya,
té d'assumir la Generalitat
que li pertoca
de no tindre la caserna dels Mossos d'Esquadra aquí.
I el que és més greu,
no assumir
que l'Ajuntament de Tarragona
per unanimitat amb el seu dia
va demanar que anés a Camp Clar.
Però vaja,
veu que no surto dels temes
que vostè ha anunciat.
De totes maneres,
ara tornarem a parlar
de qüestions concretes
de la ciutat de Tarragona.
No, no,
vostè m'ha cridat aquí
per parlar de...
És el nostre,
però vostè és diputat per Tarragona
i diputat per Tarragona
inclou també la ciutat.
Vostè m'ha cridat aquí
per parlar de futbol o...
Senyor Nadal,
no parlarem de futbol.
Potser de manera tangencial
parlarem de futbol.
No va estar malament
el partit d'ahir, eh?
Senyor Nadal...
I vostè ja està acostumat a mi.
Sí, efectivament.
En fi,
recuperem el tema polític.
Vostè ha dit
que el govern tripartit,
el primer i el segon,
el govern encapçalat ara
per José Montilla
li falta coherència.
Això vol dir que
en una propera legislatura
vostè seria partidari de,
si calgués,
si el mapa polític
així ho determinés,
d'un gran acord
entre les dues grans forces
polítiques de Catalunya,
entre el PSC
i Convergència i Unió?
En una propera legislatura
no perquè guanyarà
Convergència i Unió.
Vull dir, això ho tinguiu clar.
També va guanyar les últimes...
No, però guanyarà amb claretat
perquè és evident
que el que està succeint
no pot succeir.
Ara,
si en aquests moments
el senyor Montilla
fos coherent
amb les necessitats
pròpies del país
i amb la situació
d'emergència
que estem vivint,
en aquests moments
se'n donaria compte
que necessita
un Parlament
amb una majoria
estable
que no li proporcionen
els seus socis
i a més un Parlament
amb capacitat
de resoldre
les situacions
amb coherència
i que necessita
per estar davant de Madrid
i per estar creant
els fonaments
de la Catalunya
que necessitem
que necessitem
que és imprescindible
en aquests moments
necessita sortir
de la situació
de tripartit
i no li quedaria
més remei
si fos absolutament
conscient
de fer una oferta
a Convergència i Unió
per resoldre
aquests dos anys
abans de les properes eleccions.
perquè la situació
la situació del país
és impossible
que continuï
amb les condicions.
Escolti,
amb el que s'ha perdut
amb el tema
de l'aigua
pràcticament
grans coses
del camp de Tarragona
estarien resoltes.
Clar,
el que no pot ser
és que
per exemple
els militants
d'iniciativa
de les Terres de l'Ebre
li plantegin
una qüestió
al senyor Sauro
en l'últim congrés.
El que no pot ser
és que Esquerra Republicana
hagi disminuït
les seves circumstàncies.
Per què?
Perquè no tenim
un direccionisme polític.
Miri,
de govern
tinc alguna experiència
no per intel·ligència
sinó per gran.
Estabilitat,
estabilitat,
estabilitat,
estabilitat
a costa
inclús de propis objectius
però estabilitat,
estabilitat i estabilitat.
Aquest govern
sembla molt estable, no?
A final de mes.
És a dir,
aquest govern
és inestable
durant tot el mes
i quan arriba
a final de mes
és estable.
és a dir,
jo suposo
que el senyor Montilla
quan
quan
el senyor Montilla
quan
quan se'm va a dormir
diu
no pot ser
no pot ser
el que està passant
no pot ser
el que de repent
me n'enteri
de coses
que fa Esquerra Republicana
no pot ser
i ja no vull entrar
en detalls
d'Esquerra Republicana
perquè tampoc és el cas
no pot ser
que me n'enteri
que el senyor Sauro
ha pactat
amb la vicepresidenta
del govern
a esquenes meves
un problema
és a dir,
jo suposo
que el senyor Montilla
que el tinc per intel·ligent
i a més per responsable
no pot ser
que quan s'hagi
dissentat
a la seva cadira
de president
de la Generalitat
digui
això
és així
no,
això no és així
és a dir,
el que governa
té que governar
el que governa
té que manar
el que governa
té que estructurar
els poders de treball
i el que governa
sobretot
té que tindre
una estabilitat
que li permeti
fer les coses
i que no hi hagi
ningú que tant en tant
li tregui
la cadira
per darrere
Vostè ha dit abans
que aquest govern
el de la Generalitat
és un govern
pensat per governar
Barcelona
i la seva àrea
metropolitana
això vol dir
d'alguna manera
que les institucions
aquí de Tarragona
la de l'Ajuntament
de Tarragona
la dels altres
ajuntaments
de la zona
no tenen prou influència
encara que siguin
del mateix color polític
en el govern
de la Generalitat
és un problema
també nostre
de partits
i de persones
i de dirigents polítics
aquí del territori
miri
això és entrar
a fer una valoració
que quin resultat
tampoc
condueix a res
de fet
el que en tinguin
més o menys
evidentment
pot ser
d'una manera
o pot ser
d'una altra
és a dir
jo podria
vindre aquí
i dir-li
escolti'm
senyor director
a mi em dóna
la sensació
que en tenen menys
personalment
estic convençut
que en tenen menys
podria vindre aquí
un representant
del partit socialista
i dir
en tenim molt més
i probablement
la seva impressió
seria aquesta
no és un problema
d'impressions
és un problema
de resultats
i el resultat
és que com a conseqüència
d'aquestos últims
pressupostos
però
solament perquè és el tema
pel que vostè m'ha portat avui
dona la sensació
que en tenim menys
però dit d'una altra manera
falta plantar cara
des del territori
el govern
encara que se sigui
del mateix color polític
home això
sempre
jo sempre
el que segueixo insistint
parlo per mi mateix
jo vaig tindre
greus disputes
amb el president Pujol
vull dir
disputes
que algunes d'elles
van arribar
a nivell de carrer
i de diaris
i disputes
que van ser
també molt i molt
i molt dures
que no van sortir
als diaris
el que és evident
és que
sempre amb el màxim respecte
amb el president
de la Generalitat
el mateix que li he tingut
el president Maragall
i que li tinc
el president Montilla
però és evident
que a partir del moment
que tu estàs
en una posició
de defensa del teu territori
ja ho diu
la pròpia paraula
la defensa del territori
implica unes actituds
personals importants
jo puc parlar
pel que a mi
m'havia passat
i ho tenia
amb molta claretat
vull dir
primer estava Tarragona
després estava
la Generalitat
de Catalunya
i finalment
després estava
el partit
ara no ho sé
com va
en qualsevol cas
en aquesta situació
de crisi
que comentava abans
també
creu vostè
que el territori
les nostres comarques
estem preparats
per sortir-ne
en fi
amb unes certes garanties
o cal canviar
algunes polítiques
en fi
econòmiques
industrials
ens hem de preparar
per un futur
francament dur
jo he fet
alguns articles
al diari de Tarragona
de petita mesura
on tracto
d'expressar
quins són els meus criteris
i que
costen molt de resumir
perquè parlar
de la crisi
amb economia
i parlar
de les crisis socials
que en aquells moments
tenen el país
sobretot de la crisi social
que té en aquells moments
el problema de la immigració
és més greu
que fa 5 anys
més greu que fa 2 anys
per tant
aquest seria un tema
per parlar-hi
molta estona
o per parlar-hi
en un altre foro
que fos més ampli
que aquest
i de la crisi econòmica
miri
escolti
anàlisi
primer es va dir
que no hi havia crisi
després se va dir
que parlar de crisi
era antipatriòtic
finalment s'ha assumit
la crisi
i ara estem assumint
la recessió
recessió
deixi'm que li afegeixi
una paraula
dintre de 4 dies
tindrem que assumir
la deflació
que en termes econòmics
encara és més dur
perquè
quan baixa
el preu dels índexs
del cost de la vida
és a dir
quan baixen els preus
dels aliments
quan baixen els preus
com a conseqüència
de la inactivitat productiva
és a dir
que tothom hiverna
i es queda a caseta
i no va ni a comprar
ni va
en fi
hiverna
aleshores baixen els preus
del cost de la vida
que és una manera
enganyosa de baixar
però no baixen
com a conseqüència
de creixement econòmic
sinó de deflació
no podíem parlar
de crisi
era antipatriòtic
meniego a reconocer
la crisi
ara tenim
una recessió
com se surt
d'una recessió
perdó
de la recessió
se surt
solament
de dues maneres
i les dues
simultànies
i alhora
sacrifici
sacrifici
i sacrifici
i la segona
és
oferir més
per menys preu
que és millorar
en competitivitat
no hi ha cap altra
sacrifici
vol dir que
si tens que treballar
deu hores
i cobrar-ne vuit
és un model
com el que van utilitzar
els alemans
després de la segona
guerra mundial
per exemple
com el que va
proposar
Adenauer
o com el que van
proposar els americans
després del crack
és a dir
treballar més
més hores
i cobrar menys
i la segona
és
oferir més
per menys
i això és
en àmbit turístic
és a dir
en aquests moments
nosaltres entrarem
en una crisi turística
important
tingui en compte
que
en fi
que es viatjarà menys
vull dir
no cal que entrem
si és veritat o no
viatjarem menys
vostè i jo
i la resta d'Europa
aleshores
com se pot ser competitiu
bé
aquí està el kit
és
oferir més
per menys diners
i amb això
estem preparats aquí?
no és un problema
que estiguem preparats o no
és un problema
que assumim
aquesta realitat
i que siguem capaços
d'explicar
aquesta realitat
i que no ens queda
més remei
d'assumir-la
si vostè es pensa
que aquest any
que ve
de repent la ciutadania
sortirà a consumir
està equivocat
els cotxes tenen
una situació difícil
els distribuïdors
de cotxes
les agències de cotxes
per exemple
de compraventes
de cotxes
que hi ha a la ciutat
de Tarragona
estan patint
una crisi importantíssima
i hi hauran
acomiadaments
en aquest sector
perquè funciona
en cascada
i aleshores
hem de donar-se
en compte
que això està aquí
com se soluciona?
sacrifici
treballant més hores
i cobrant menys
i la segona
seria
oferir més
per menys
sector turístic
mesures complementàries
que no definitives
disminució
dels impostos
supressió
d'alguns impostos municipals
com a mínim
durant dos o tres anys
és a dir
en aquells moments
si a l'Estat
se lliga
el cinturó
si la Generalitat
se lliga el cinturó
evidentment
a la Diputació
se tindrà que lligar
el cinturó
i als Consells Comarcals
i als Ajuntaments
home
una bona
una bona solució
seria que tots
els ajuntaments
disminuïssin
l'IVA a la meitat
perquè les famílies
poguessin assumir
els seus costos
bé
escolti
baixar impostos
a Madrid
baixar impostos
a Barcelona
baixar impostos
bueno la Diputació
no en té
baixar impostos
als ajuntaments
en aquells moments
és a dir
escolti
el tema de l'IVA
la ciutadania
està assumint
una crisi
durant tres anys
cobrem solamente
la meitat de l'IVA
què és això
un endeutament municipal
algú
té que tindre
el racó
de l'endeutament
i algú
té que tindre
la llibertat
per poder
arrencar de nou
per acabar
senyor Nadal
aquesta tardor
s'està parlant
molt de la crisi econòmica
com ara comentàvem
aquesta tardor
també a nivell local
s'ha parlat molt
del POM
del Pla d'Ordenació Urbana Municipal
no però aquesta pregunta
no m'interessa
jo li faig
s'aprovava per unanimitat
el passat divendres
com valora
aquest pla
jo valoro
valoro
una cosa
que és que
ojalà
jo hagués tingut
a l'oposició
la gent de Convergència
i Unió
que han fet
una cosa
extraordinària
i del Partit Popular
han fet
una cosa extraordinària
han fet un anàlisi
reflexiu
del pla general
i han dit
aquest és el pla general
que en aquests moments
interessa la ciutat de Tarragona
una altra cosa
és que jo entri a valorar
quan toqui
si s'assembla o no
s'assembla
el pla que jo vaig deixar
més o menys dissenyat
però en tot cas
no és un problema
de personalismes
és un problema
de coherència política
i jo crec que ha estat
un element essencial
el fet que diguin
bueno aquí hi ha unanimitat
més endavant
amb modificacions puntuals
del pla general
se poden incorporar coses
una altra història
aquesta ja és més complexa
és sobre la pregunta
perquè quan vostè
va fer una pregunta
sobre el PUM
vostè no em fa una pregunta
referida al PUM
en general
vostè
és que encara no ha acabat
senyor Nadal
li anava a preguntar
si aquest pla
s'assemblava molt o poc
o era molt diferent
al que vostè va aprovar
per exemple
al final del seu mandat
al maig del 2007
això és una opinió
que té que fer
el senyor Aregio
i si ha votat
que sí
però vostè va dirigir
l'anterior pla
i per tant li pregunto a vostè
com a responsable
de l'anterior pla
li he de ser sincer
li he de ser molt i molt
i molt i molt sincer
en aquest tema
la decisió és personal
del senyor Aregio
no he tingut oportunitat
encara de veure
aquest pla general
sobretot
els índexs de construcció
però
si el senyor Aregio
ha votat que sí
és que el pla
s'ha deu assemblar
molt
al que vam aprovar
amb el seu dia
no he tingut
l'oportunitat
de mirar-lo
espero mirar-me'l ara
en aquests dies
insisteixo
perquè m'han demanat
una reflexió genèrica
sobre aquest tema
espero mirar-me'l
d'aquests dies
ara
permetin constatar
i tinc tota la confiança
amb el senyor Aregio
i és evident
que el senyor Aregio
no traïciona
els seus principis
i és evident
que si ha votat
que sí
és perquè s'assemblava molt
giriu al revés
si aquest s'assemblava
molt a l'altre
també podrien haver votat
els socialistes
que sí al nostre
però bueno
la vida és molt cru
amb aquestes coses
i les responsabilitats
de cada moment
pertoquen a les persones
i jo entenc
que la responsabilitat
de l'alcalde Ballesteros
ha sigut assumida
en tot el seu concepte
m'ha deixat dir
una maledicència
digui el que vulgui
però encara em falta
una pregunta
sí que sigui breu
si pot ser
la pregunta qui la fa
primer vostè o després jo
faci el que vulgui
digui el que vulgui
ara veiem que ja
ens ajustem a les coses
escolti'm una cosa
a mi sempre se'm queixava
vostè
que això
que els plenaris
a les 9 i mitja
del dematí
sempre em deien
l'oposició
sempre em deien
que això dels plenaris
era poc democràtic
observo
que no ho devia fer
tan malament
perquè tots els plenaris
continuen
a les 9 i mitja
del dematí
raonablement
a l'alcalde Ballesteros
se'n deu haver donat compte
que les circumstàncies
són les circumstàncies
ara sí
per anar acabant
deia que volia parlar
una mica de futbol
hi ha un tema
també de debat
aquests dies
sobre el projecte
del nou Estadi a Camp Clar
que a més té relació
té punts de vista
tangencials
o relacions tangencials
amb el tema
de la crisi econòmica
la crisi mobiliària
el projecte
amunt i avall
s'ha rescindit
el contracte
amb l'empresa Pai
vostè era l'alcalde
quan es va
signar el contracte
d'adjudicació
a l'empresa Pai
per fer l'operació
del nou Estadi
del Nàstic a Camp Clar
i de la ciutat esportiva
com valora
tot el que ha passat
en les últimes setmanes?
Veuràs senyor periodista
senyor director
tinc criteri
sobre aquest tema
però no toques per sal
no vol opinar
sobre la qüestió
tinc criteri
però no toques per sal
molt bé
doncs així
acabem aquesta entrevista
però no m'ha fet vostè
una pregunta
sobre el PUM
amb la seva concreció
quan se refereix
allò de Torrefort
i l'entrada a Tarragona
i tota la part baixa
no me l'ha fet
deixi-m'ho per un altre dia
li sembla bé?
molt bé
gràcies
gràcies
fins la propera senyor Nadal
adeu-siau bon dia
m'he quedat sense aigua