Parlem d'aquesta feina selecció, de l'exposició d'aquestes fotografies
amb un dels cocomissaris de la mostra, és en Ricard Ibarra.
Senyor Ibarra, bon dia.
Hola, bon dia.
Ell és, a més a més, el director de l'Arxiu Històric de Tarragona.
Primer que tot, per situar els ollents, potser els ciutadans una miqueta més grans
recordaran la figura de Valentí Canadell perquè tenia un establiment força important
de fotografia al carrer de la Unió, però per a aquests que no ens acabem de situar,
qui era Valentí Canadell?
Bueno, Valentí Canadell ha sigut un dels fotògrafs més importants de Tarragona.
Molts aspectes, però un dels aspectes potser és que va treballar durant gairebé 50 anys.
Va començar a fer fotografies l'any 1947 i en va fer fins al 94.
Per tant, estem parlant d'una trajectòria molt àmplia i és clar,
fruit d'aquesta trajectòria són tots aquests milers d'imatges que ara s'ha esmentat.
Una fotografia en què, abans ho comentàvem, el fons de Valentí Canadell és molt estens
i hi ha moltes imatges en blanc i negre, també hi ha moltes en color,
però vostès s'han centrat especialment, de fet, només de forma exclusiva,
en les imatges en blanc i negre. Per què?
Bé, nosaltres hem pensat, evidentment és una de sis objectius, clar,
que s'hagués pogut fer d'una altra manera,
però hem pensat que les dècades que tracta aquesta exposició,
que són a les dècades dels anys 50 i 60,
són potser una època que queda un tant desatesa en les exposicions de fotografia que es fan.
És una època en què, bé, a vegades es veu alguna fotografia,
però hem pensat que es prestava potser molta atenció al que és època de guerra civil,
època de postguerra, potser època de final del franquisme, de transició,
però en canvi les dècades aquestes, als 50 i 60, quedaven una mica com a l'ombra
i nosaltres, doncs, en aquest sentit hem decidit de posar-hi el foc a sobre
i, bé, doncs, a la vista està que hem triat tan sols fotografies d'aquestes dues dècades
i jo penso que el resultat és prou interessant.
Hem canviat moltíssim. La ciutat, ara ho comentarem,
però sobretot els tarragonins, la manera de ser de les festes,
ara en parlarem, els nostres hàbits, els nostres costums, la nostra aparència,
la nostra manera de posar fins i tot davant de les fotografies en 50 anys
s'ha canviat una barbaritat.
Sí, sí, és veritat. Nosaltres, en el plafó aquí d'entrada a l'exposició,
diem que és com obrir una finestra al passat, no?
I és així, la veritat és que la vida passa molt de pressa
i canvia en els temps molt ràpid i les persones canviem
i la ciutat canvia i la manera com viuen les persones també canvia.
Però un passat molt recent, perquè és això, 50 anys,
hi ha gent que pot venir a veure avui l'exposició
i fins i tot veure's en algunes d'aquestes imatges.
Sí, sí, hi ha molta gent. Jo diria que la major part de les persones
que surten reflectides en aquestes fotografies
han pogut ser identificades.
Ens hi hem posat en contacte, els hi hem demanat autorització
perquè puguem exposar aquestes imatges.
I, per tant, estem parlant d'unes èpoques,
doncs, d'una època molt propera, diguéssim,
i hi ha molta gent que, evidentment, va a vindre a la inauguració de l'exposició
i podrà vindre aquí a l'exposició i es podrà veure aquí exposat
en el moment que feia la comunió o l'aniversari o es casava.
O dir que sí, no deixi de ser curiós, clar.
Aquesta exposició estarà oberta fins a finals de juny,
està dividida en diferents blocs i hem de comentar que hi ha un pes preponderant
de la vida quotidiana, de les festes, dels casaments, dels batejos.
Aquí també s'ha canviat molt el procés de cerimònia
i es pot veure que, òbviament, en aquests temps,
el paper de l'Església tenia una importància que ara ha anat perdent.
Sí. Bé, un incís. De fet, estarà oberta fins a final d'agost.
Fins a final d'agost, això mateix.
Estarà oberta fins a final d'agost.
I és veritat, això que dius.
Nosaltres hem intentat estructurar l'exposició en diferents àmbits,
concretament són cinc àmbits,
de forma que quedés reflectida l'activitat de les persones,
que quedés reflectida en el primer àmbit de la vida quotidiana,
un altre que en diem la ciutat viven,
quan a actes que es feien a les ciutats, actes públics, més aviat.
Després, un altre àmbit de tipus comercial,
a nivell del comerç ha tingut i té un pes molt important.
Després, un àmbit en què parlem de Tarragona i el seu entorn,
en què podem veure això que deies,
de com la ciutat ha anat canviant, ha anat evolucionant.
Tenim una imatge, per exemple, de la plaça Imperial de Tarragó,
que si no t'hi fixis bé, a vegades seria complicat de reconèixer-ho.
Perquè la gent se situa i es veu només a part del llac de la plaça,
al fons de l'església de Sant Pau,
i ni rastre, ni de vinguda a Roma, ni de plaça com a tal,
ni de marquesa de Montoliu, ni de la Rambla de Lluís Companys, res de res.
Exactament, sí, sí, és així.
O una fotografia que ara estic veient, per exemple, de l'Hospital de Santa Tegla.
Parlem d'aquesta fotografia perquè concreta fins i tot alguns d'aquests blocs.
Ser davant de la Rambla Vella, davant de l'Hospital de Santa Tegla,
és obvi de veure que l'hospital ha canviat moltíssim,
aquest és l'edifici antic, i ser veient una comitiva fúnebre.
Es tracta d'un enterrament.
Sí, és l'enterrament d'un bomber,
que en una intervenció a Vellmunt del Priorat va tindre la desgràcia
de perdre-hi la vida.
Nosaltres hem pogut documentar això a la premsa de l'època,
sabem el nom del bomber, sabem exactament qui és,
i em va semblar molt interessant pel que reflecteix
tant de l'enterrament en si mateix, amb tots els companys,
amb el fèretre al coll,
i el propi hospital de Santa Tegla, la Rambla Vella,
que poc té a veure amb el que és avui en dia.
La Rambla Vella, asfaltada amb llambordes,
crida molt l'atenció, òbviament, a la façana de l'hospital,
els vestits de la gent que estava mirant de forma respectuosa
aquesta comitiva, els vestits dels companys del cos de bombers d'aquell temps.
Una fotografia d'una autèntica delícia.
Hi ha una altra fotografia d'una altra comitiva fúnebre
que també crida molt l'atenció.
Es tracta d'una fotografia de la comitiva de l'enterrament
de Joan Recomat Aixidor,
un personatge d'un tarragoni important en aquells temps.
Està baixant la comitiva Carre Unió,
el Carre Unió que abans de diria Hermanos Landa,
suposant que per l'església de Sant Joan.
I aquesta fotografia és especialment interessant
perquè es veu tota la comitiva,
a més a més és un dia de pluja,
amb tots els paraigües oberts,
amb unes gabardines, la gent gairebé uniformada.
És especial maca, aquest.
Especialment maca.
Aquesta és molt interessant,
no tan sols pel fet que documenta.
Aquest senyor Joan Recomat va ser alcalde de Valls
durant poc temps, però va ser alcalde de Tarragona,
i també va ser president del Nàstic.
Però a part d'aquest fet documental,
jo diria que és una fotografia que plàsticament
és de les més interessants de la mostra.
I veiem tots aquests paraigües estesos
i a tots, tant els comissaris com a les persones
que han intervingut en l'organització de l'exposició,
és una de les fotografies més interessants.
D'altra banda, també haig de dir que aquesta és una de les imatges
que aquí les persones que visitin l'exposició
podran veure documentades en els volums de premsa
que hem ajuntat perquè també les persones que vinguin
puguin veure que de fet les fotografies d'aquesta època
i més antigues fins i tot, i tant,
poden documentar les fotografies
consultant la premsa de l'època,
és una font sempre molt interessant.
Es pot veure, per exemple, volums del diari espanyol,
l'antic diari de Tarragona d'aquest temps.
Aquí veiem la notícia de la mort de Joan Recomada
al seguici d'aquesta comitiva funèbre
acompanyada de la fotografia.
Veiem, per exemple, també un titular de sis columnes
del diari espanyol d'aquell temps,
Tarragona con Franco.
Es fa ressò al diari de la visita que va fer
aleshores Caudillo a l'octubre de 1957.
I aquí veiem la fotografia que va fer Valentí Canadella
amb Franco saludant, òbviament, amb la mà dreta estesa
des del balcó de l'Ajuntament.
Sí, aquesta és una fotografia que a mi particularment m'agrada molt.
A part de tindre-la més estesa,
el dictador es veu que està cridant clarament
això d'arribar a Espanya o a Espanya.
És un moment clau.
A part l'angle en què està feta aquesta fotografia,
si us hi fixeu,
havia de representar una dificultat important pel fotògraf
perquè està feta com si està estirada
des de davant del balcó gairebé.
És un angle molt curiós
i en un instant també molt interessant.
Avancem en aquesta exposició,
una exposició que, com és habitual
en les exposicions de Caixa Tarragona,
i especialment en aquestes mostres de fotografia,
està molt ben organitzada.
hi ha altres panets que la fan la visita força interessant.
Parlàvem abans de les festes, de les celebracions del cas.
Per exemple, aquí tenim diferents fotografies
de visites als reis mags.
Sí, és un dels aspectes que reflecteixen de manera
molt notable el fons de fotografia canadell.
Aquí n'hem triat simplement tres.
Una d'una visita del rei al sanatori de Calafell,
en què es veuen els nens malalts en els seus llits
i els reis com els donen els regals.
I després dues més, en què es veu una pràctica
que ara es conserva segurament en les poblacions més petites,
però que a les ciutats grans és possible s'hagi perdut,
que és el fet que els reis anessin a casa dels nens
i els dirigessin els regals allà mateix.
No ens ha semblat interessant.
Més fotografies.
Avancem en aquest recorregut d'aquesta exposició.
Avancem, si us sembla, ja en l'apartat de Tarragona
i al seu entorn.
Aquest bloc temàtic de fotografies
en què es pot veure de forma més clara
com ha canviat, en certa manera, la ciutat.
Veiem, per exemple, aquí a la nostra masquerra,
Ricard, la fotografia de Capçalera,
que és aquesta fotografia d'on actualment
ja seria la Font de Centenari,
en què no hi ha font,
en què es veu una concentració de Vespas
davant de la Rambla, davant del Banc d'Espanya.
Aquí són d'aquestes fotografies que dius
Mare de Déu, com ha canviat la ciutat en tan poc temps.
Sí, sí, de fet la vam triar perquè és un indret
que es pot identificar clarament,
qualsevol Tarragona i la poden identificar,
i la van d'Espanya en primer terme,
però després també perquè hi ha aquesta sortida de Vespas,
del Vespa Club,
i esclar, la Vespa és un element
que identifica l'època que estem tractant,
l'any 50-60, la Vespa, la reina dels carrers i de les carreteres.
També el Guàrdia Urbana,
amb la indumentària de l'època,
amb les torretes aquestes típiques,
en conjunt ens va semblar una fotografia molt identificativa
del que volíem dir.
Aquí hi ha diferents utensilis,
també amb una vitrina
que utilitzava l'antic Canadà
per fer les seves fotografies.
D'una banda, les seves càmeres,
ara podem comentar la seva tecnologia,
què es necessitava per poder dotar-me
aquestes fotografies,
i de l'altre, blocs, petites llibretes,
en què suposo que eren les seves agendes
de les seves cites diàries.
Aquests documents deuen ser velocíssims
per corroborar, per acabar de buscar informació
referents a aquestes fotografies.
Sí, jo penso que aquest és un apartat
molt interessant de l'exposició.
A part de veure els diferents tipus de càmeres
amb què treballava Canadell,
podem veure una cosa, càmeres,
vull dir, hi ha altres estris,
com veieu, hi ha flaços, hi ha fotòmetres, etc.
Però veiem això que deies tu ara,
que són les llibretetes del fotògraf,
en aquestes llibretes el fotògraf
s'hi anava apuntant totes les feines
que tenia, els encàrrecs que tenia,
i són una eina molt útil,
que a vegades ens han ajudat
a poder documentar alguna de les imatges
que hem triat,
i evidentment això és una mostra
que Canadell, Valentí Canadell,
era un ola molt meticulós,
perquè, com pots veure,
hi ha moltes...
Les llibretes n'hi ha unes quantes, eh?
Sí, n'hi ha moltes,
i les va conservar totes, eh?
Des que va començar a treballar
fins que va deixar de treballar,
les tenia totes
i ens han sigut de gran ajuda.
Aquí es pot veure, per exemple,
les cites que tenia,
demà a les 11,
un reportatge fotogràfic
del casament de tal parella
o del bateig de tal persona?
Sí, sí, és així, és així,
i fins i tot té alguna notació
que no és exactament d'encàrrecs,
però bé ens ha semblat interessant
que la gent pogués veure
com es treballava en aquesta època,
en què evidentment no hi havia
ni ordinadors ni res de res.
L'activitat comercial
també ha canviat moltíssim
durant els últims anys,
només fa falta veure
el treball, el port,
la construcció de vaixells,
una activitat que era aquí,
a la ciutat de Tarragona,
pràcticament ha desaparegut,
i abans, doncs, vaja,
aquí hi ha un parell de fotografies
que retraten com era
aquesta tasca ben feixuga.
Sí, n'hi ha un parell,
n'hi podria haver moltes més,
perquè d'activitat del port,
Canadell en té moltíssimes,
moltíssimes,
jo diria que milers, fins i tot,
però s'havíem de triar
algunes i poques
i vam decidir aquestes dues,
una de construcció d'un vaixell
i una altra de comerç de bucois,
un vaixell carregat amb bucois.
Són una petita mostra,
però ja dic,
el port donaria part molt
a l'obra de Canadella.
Hi ha una altra fotografia
que a mi personalment m'encanta,
que és una imatge
d'una habitació de l'època
de la clínica Monegal,
que habitualment,
en aquests moments,
encara estava oberta
al carrer López Pelae,
del centre de la ciutat,
una habitació en que no hi falta
al Sant Cris,
les cortines de l'època,
una habitació molt austera,
amb el llit de barrots,
ens identifica,
ens situa clarament
en l'època
en què s'han parlat.
Sí,
i a més a més
ens va interessar molt
perquè és una habitació
com es pot veure,
o podrà veure tothom que vingui,
que deu estar preparada
per rebre una mare,
diguéssim,
una mare perquè hi ha
el llitat petit pel nen
i ens sembla que també
reflecteix una època
en què la major part de la gent
venien a aquesta clínica
i tenien la seva canalla aquí.
Ens va semblar interessant
en aquest sentit.
L'última sala
està dedicada fonamentalment
al retrat,
que és una de les feines
que els fotògrafs
avui en dia
i aleshores encara més
hi havien de dedicar
força més
a aquest retrat
d'estudi
moltes ocasions
de la noia
o el nen
que feien la comunió,
etcètera.
Sí, el retrat va ser
un dels àmbits
més importants
que va tocar Canadell.
La Cristina Canadell,
la seva filla,
sempre diu que
ella està assegura
que per l'estudi
de la fotografia
del seu pare
va passar pràcticament
tot Tarragón.
Era una època
en què era usual
anar a cal retratista
i tindre una fotografia
dels fills,
tindre una fotografia
de la senyora
o de la parella
o dels pares.
Era usual
fer retrats
i en aquest sentit
el volum
del retrat
dins l'obra de Canadell
és molt ampli
i ho hem volgut reflectir
amb una bona selecció
que penso
que és prou interessant
també.
És que
la nostra perspectiva
en poc temps
ha canviat moltíssim
perquè avui en dia
això de fer-nos
fotografies de retrat
amb la implantació
i l'oja
de la fotografia digital
ara rarament
anem a l'estudi
de fotografia
a fer-nos fotografies
recordo
la foto del carnet
de llibre de família
la foto de la comunió
vaja
fins i tot
la foto del DNI
anàvem a fer-nos
la monestudia de fotografia
i ara ja no el fem.
Sí, ha canviat molt
ja ho deies abans
tot ha canviat molt
ara tots tenim
la nostra càmera digital
i tots fem els nostres reportatges
i ens fem els nostres retrats
en aquesta època
això era diferent
hi havia càmeres
evidentment
però no estava encara
en el nivell d'implantació
d'avui
a part que la tecnologia
també era diferent
i per tant
la gent passava
perquè el retratista
per obtenir un bon resultat
per obtenir igualitat
i perquè les fotos
quedessin bé
Ricard, una última pregunta
d'un fons
a més de 150.000 imatges
en blanc i negre
com us heu fet
tu i la Cristina Canadell
la filla d'en Valentí
i cocomissaria
també d'aquesta mostra
per arribar
a aquesta selecció
de 80?
Bé
nosaltres
val a dir
que ens hi hem passat
forças hores
però també
és important
ressaltar
que hem pogut
accedir
al material digital
i això ha estat possible
perquè des del 2003
en què va ser dipositat
aquest fons
a l'arxiu històric
de Tarragona
doncs ha sofert
un tractament
de neteja
de conservació
però també
de digitalització
i això ha fet possible
que haguem pogut
consultar aquest material
digitalment
via ordinador
i és clar
ha sigut un accés
molt més senzill
i ha estat possible
doncs poder revisar
aquestes 150.000 imatges
en blanc i negre
i d'aquestes 150.000
extreure
en aquestes 80
podem veure penjades
i aquestes altres 80
podem veure projectades
Doncs recordem
que fins a finals d'agost
a la sala d'exposicions
de Caixa Tarragona
aquí al carrer
Igin Inglés
Cantona d'en Pere Martell
serà oberta
aquesta exposició
dedicada
a l'obra
de Valentí Canadell
per les indispensables
pels amants
de la fotografia
indispensable també
pels ciutadans
de Tarragona
independentment
dels sentiments
de nostàlgia
que ens puguin venir
de buscar-nos
a les fotografies
si tenim parents
o érem protagonistes
d'aquella època
és una mostra
ben ben recomanable
Iolanda
Wakele Carragona
d'a Carragona