D'aquí dos minuts serà un quart d'onze del matí.
Estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Els oients més fidels, els que ens esteu escoltant
des de primera hora del matí, ja sabeu que en els informatius
de primera hora us hem destacat una notícia relacionada
amb el trànsit, la decisió del Servei Català de Trànsit
d'instal·lar més enredars a les carreteres tarragonines
per detectar excessos de velocitat
i per l'objectiu final, evidentment, és reduir la sinistralitat,
reduir els accidents a la xarxa viària de la demarcació.
Aquesta és una de les qüestions, però no l'única,
que aquest matí de dimecres volem ampliar aquí en directe,
conversant, parlant amb el responsable,
amb el director del Servei Català de Trànsit
aquí a la regió del Camp de Tarragona, el senyor Eusebi de l'Olmo.
Senyor de l'Olmo, bon dia.
Hola, bon dia.
Ahir anunciaven això, que el Servei Català de Trànsit
de Trànsit instal·larà nou radars nous a les carreteres tarragonines.
Per quina raó augmenten, d'alguna manera,
la flota, entre cometes, de radars a les carreteres tarragonines?
És un fet que també es fa a la resta de Catalunya
o és molt concret de la xarxa viària de la demarcació de Tarragona?
No, forma part dins del plan global que té el Servei Català de Trànsit
d'extendre els trams de via controlats per part dels cinemòmetres,
dels radars a tot Catalunya.
Per tant, no deixa de ser una part proporcional
de tot el que s'instal·larà a nivell de Catalunya.
Concretament, aquest any, com diu vostè,
ja ha previst la instal·lació de nous radars nous,
tot el que fa referència a la demarcació de Tarragona.
On s'habilitaran?
En les principals vies de comunicació de la demarcació?
Sí, es fa prèviament un estudi d'accidentalitat
on pot tenir una incidència clara a la velocitat
a l'hora de produir-se accidents
i arran d'aquest estudi van escollint els trams més adequats
per instal·lar aquests aparells.
Concretament, la previsió que tenim
nosaltres és d'instal·lar tres radars nous a la Nacional 340,
dos a l'autopista AP7, dos a la Nacional 420,
un a la 240 i un altre a la C37,
que és la carretera en el tram que uneix Alcobé-en-Valls.
La decisió de posar més radars
significa que els que ja hi ha instal·lats
des de fa temps, o des de fa un temps considerable,
és que són una eina que es demostra eficaç
a l'hora de reduir velocitats
i, per tant, la possibilitat de reduir sinistres accidents?
Sí, efectivament.
S'ha manifestat molt eficaç,
no només en el punt on està ubicat el radar,
sinó també en el tram immediatament anterior i posterior.
Aproximadament nosaltres fem estudis
de control d'accidentalitat
amb els 5 quilòmetres que considerem tram de radar,
que són 2,5 quilòmetres abans de la instal·lació
d'aquesta eina de control de velocitat
i 2,5 quilòmetres després,
la reducció de velocitat és important
i també els accidents.
Al voltant d'un 35% de mitjana a tot Catalunya
és la reducció dels accidents
en els trams on hi ha control de radar.
Per tant, es manifesta que és una eina lògicament útil.
Amb aquests 9 radars que s'aniran instal·lant al llarg d'aquest 2008,
quants n'hi haurà en el conjunt de la demarcació de Tarragona?
Radars d'aquestes característiques fixos?
En conjunt, juntament amb aquests 9.
Actualment hi tenim funcionant 15.
15.
Més 9?
24.
Exactament.
Amb això, creu el director del Servei Català de Transit de Tarragona
que queda ben coberta la xarxa viària de la demarcació
pel que fa a aquest tipus d'eines
o que quedarà a augmentar en el futur?
Segurament s'hauran d'anar augmentant.
S'hauran d'anar augmentant perquè nosaltres patim,
en aquest sentit, un cert retard
amb el que és la implantació d'aquests aparells en països
en l'accidentalitat és molt més reduïda.
Com pot ser, per exemple, volant d'Anglaterra,
països del nostre entorn, de l'Europa, diguem, del primer nivell,
que tenen una reducció molt més gran
de l'índex d'accidentalitat a carretera.
Per tant, nosaltres, aquest procés d'implantació de radars
el vam iniciar amb un cert retard en relació amb aquests països.
Si volem entrar a la mateixa ràtio de control de velocitat en trams,
segurament s'haurà d'anar a planificar la instal·lació any rere any.
Deia que 5 dels radars estaran a la 3,40?
3 radars.
3 radars a la 3,40.
En qualsevol cas són 3 de 9, és a dir, una tercera part.
Això remarca la importància d'aquesta via
com una de les més conflictives.
No fa gaire parlàvem amb responsables dels Mossos de Trànsit,
dels Mossos d'Esquadra aquí a la demarcació,
sobre totes les campanyes que realitzen,
en fi, totes les informacions que estan al voltant
de l'accidentalitat, accidentabilitat en aquesta via.
La 3,40 continua sent, doncs, la via preferent d'atenció
per part del Servei Català de Trànsit?
Sí, sí, sí, és cert.
Són quasibé 150 quilòmetres de trajecte
des de la zona nord de la província de Tarragona
fins al límit amb demarcació de Castelló
i és la via que any rere any es manifesta
com a l'índex d'accidentalitat més elevat.
D'aquí, doncs, aquesta prevalença a l'hora d'instal·lar
els radars fixos per part del Servei Català de Trànsit,
els controls policials per part de Mossos d'Esquadra,
no només de velocitat, amb els seus radars mòbils,
sinó també d'alcoholèmia, de transport
o d'utilització dels elements de seguretat passiva,
com són el casc i el cinturó.
És una via prevalent i preferent en el control
per part de la policia, de la Generalitat
i del Servei Català de Trànsit,
com ho són altres també, lògicament,
com pot ser la P7, la Nacional 240,
són vies prevalents i principals, la C14,
però lògicament la Nacional 340,
tant per longitud, és la més llarga,
juntament amb la P7 dins de la demarcació,
com per índex d'accidentalitat,
és la que potser mereix que s'esmercin
el màxim de recursos per part de l'administració.
Alguns trans, però, de la 340, s'estan ja desdoblant.
Fa poques setmanes es va desdoblar un tram considerable
entre la zona de Vilaseca, Cambrils i Montroig del Camp.
Tot això creu que afavorirà la reducció d'accidents en aquesta via
i afavorirà també la viabilitat a la conducció en aquestes zones,
de la 340?
Evidentment, d'entrada sí.
És una via desdoblada, una autovia,
per tant, a nivell d'infraestructura,
reuneix unes condicions de seguretat molt més elevades
que una via convencional, amb un carril per sentit.
Per tant, en aquest sentit, ens hem de felicitar.
No només hauria d'augmentar la seguretat,
sinó també la fluïdesa en el trànsit,
perquè la Nacional 340 té una capacitat bastant reduïda
d'absorció de tot el trànsit que acull,
que no només és local o provincial,
sinó que és peninsular o fins i tot transeuropeu,
diríem, perquè no deixa de ser un corredor del Mediterrani,
alternatiu entre cometes a la P7.
Per tant, en aquest sentit, sí,
lògicament el que sí que ens preocupa
i haurem d'analitzar lògicament són els nivells de velocitat
que ara es podran agafar,
perquè són vies d'alta capacitat,
amb trams rectes, desdoblats,
i per tant caldrà controlar
que precisament pel fet aquest
no disminueixi la precaució dels conductors
i incrementin el risc a l'hora de conduir
perquè la via, lògicament, els facilita el córrer.
És una via en molt bones condicions,
habilitada lògicament per agafar bones velocitats.
Per tant, estem en fase d'estudi,
aquest tram s'ha inaugurat fa escassament un mes,
encara no, acaba Montroig,
per tant és un tram curt.
L'any que ve està previst,
i tot va bé,
la prolongació ja fins a l'alçada
de la central nuclear de Vandellós,
juntament amb la continuació
de l'autovia 7 fins a la Mora.
Per tant, ja tindrem un tram
aproximadament d'uns 60 quilòmetres d'autovia,
que serà ja una alternativa clara
en molts sentits a l'autopista P7.
Caldrà veure quin és el comportament,
com també, per exemple, una via que ara,
potser no se'n parla tant,
però que també és molt important per la demarcació,
com és la C14,
una via que està bastant transitada,
sobretot per vehicles pesants,
també.
És una via també de cap de setmana,
d'afluència de gent de l'interior de la península,
i que ara s'està desdoblant
i convertint en autovia.
Lògicament, allà també ens preocupa
l'increment de velocitat
que es pugui arribar a produir,
tot i que, lògicament,
la millora substancial amb seguretat,
en relació al que tenim fins ara.
D'alguna manera,
noves infraestructures,
pot suposar també nous riscos.
Exacte.
O intentar detectar comportaments de risc a la carretera,
la conducció.
És la teoria del risc, no?
A més seguretat,
la conducta humana tendeix a assumir més risc.
Vaig més segur,
m'arrisco més.
En els últims mesos,
els responsables del Servei Català de Trànsit
han parlat molt de l'increment progressiu
que detecten
de determinats accidents,
alguns fins i tot mortals,
o amb víctimes, amb ferits,
en la xarxa secundària.
És a dir,
en la xarxa viària
no tan important.
És a dir,
consideren vostès,
i ho han remarcat en els últims mesos,
que a nivell de demarcació
i a nivell de Catalunya
s'està produint un increment
dels accidents
en aquestes vies
menys transitades.
Això vol dir que en el futur també
radars,
com els que comentàvem al principi
de l'entrevista,
s'hauran d'instal·lar
en carreteres locals o comarcals?
Segurament sí,
lògicament.
Estem en una fase
d'instal·lació progressiva
de radars
per tot el territori.
Lògicament,
en les primeres etapes,
en els primers nivells,
s'opta per les vies
més transitades
i amb més accidentalitat.
El problema
amb l'accidentalitat
que tenim,
lògicament,
és que es concentra
en unes vies,
que són les més importants,
com la Nacional 340,
per exemple,
o la AP7
o la Nacional 240,
que són les vies
que destinen
més recursos
a controlar
i a vigilar,
però també tenim
una xarxa secundària
amb molts quilòmetres
i on es produeixen accidents,
lògicament,
perquè són molts quilòmetres
també de xarxa viària
on circula gent.
El problema
que tenim
amb aquestes xarxes secundàries
és que tampoc
els accidents
venen molt definits
a nivell territorial,
sinó que són puntualment
repartits pel territori.
No es pot dir
que hi hagi exactament
un punt concret
d'accidentalitat
que sí que l'atacaríem.
Lògicament,
es fan estudis
i s'emeten informes
que s'envien als titulars
de via
quan es detecta
alguna deficiència
en la infraestructura
o en la senyalització.
Però aquest conjunt
d'accidents
que es reparteixen
pel territori
en xarxa secundària
són molt dispersos,
són molt difícils
d'atacar
i això ens preocupa,
lògicament.
Parlant d'accidents,
ara que fa un parell
de setmanes
va haver-hi les vacances,
les minivacances
de Setmana Santa,
tota l'atenció mediàtica
se centra
en determinades èpoques
de l'any,
a les carreteres,
i es va parlar molt
del balanç d'accidents
que hi havia hagut
a nivell de Catalunya
i fins i tot
a nivell de l'estat espanyol.
S'han fet fins i tot
comparacions,
va baixar força
d'una manera considerable
en el conjunt
de l'estat,
no tant a Catalunya.
Ara que acabem
de superar
el primer trimestre
del 2008,
a nivell de demarcació
de Tarragona,
els responsables
del servei català
de trànsit,
què detecten,
quines edes tenen,
què observen,
quin balanç fan,
no només
de la franja aquesta
de la Setmana Santa,
que és molt específica,
sinó del conjunt
d'aquests tres primers
mesos de l'any.
Doncs el comportament
de l'accidentalitat
pel que fa referència
a Tarragona
no ha estat gens positiu,
lamentablement.
Pel que fa referència
a la demarcació
hem tingut 23 víctimes
més mortals,
cosa que representa
un increment
molt important
en relació
a l'any anterior,
del voltant del 100%,
pràcticament hem duplicat
la xifra
de víctimes mortals.
Per tant,
el resultat
és pèssic,
no hi ha una altra paraula,
i això ens preocupa molt.
Cal tenir en compte
que si seccionem
la demarcació
de Tarragona
amb els dos àmbits
territorials
que conté,
és a dir,
Terres de l'Ebre
i Camp de Tarragona,
el comportament
de l'accidentalitat
al Camp de Tarragona
ha estat més contingut,
ha hagut un lleuger
repunt,
han passat de 6 a 8
accidents mortals,
però on realment
ha hagut
unes dades
absolutament
desastroses
ha estat
a Terres de l'Ebre,
on l'increment
ha estat molt alt.
Han tingut 15 víctimes mortals.
Algunes raons?
Doncs,
hem tingut
dos accidents
gravíssims,
a Terres de l'Ebre,
un a l'alçada
del Canà
i l'altre
del Canà i l'altre
ull de Cona,
un amb 5 víctimes mortals,
un frontal,
ho recordaran tots vostès,
i un altre
a Setmana Santa
precisament
amb una topada
amb un camió
on anaven
tres ocupants
d'un turisme
que van morir tots.
Llavors,
clar,
dos accidents
amb 8 víctimes mortals
a l'hora
de fer l'estadística
lògicament
es fan notar
i lògicament
això ens preocupa molt.
Veurem
com es recondueix
el tema
en aquest segon trimestre
de l'any
que ens portarà a l'estiu,
període sempre complicat
a Tarragona,
però sí que podem dir
que l'arrencada de l'any
ha estat bastant dolenta.
23 víctimes mortals
davant de quantes
de l'any passat
en el mateix període?
11 víctimes mortals.
Quan té xifres així
el responsable
del servei català de trànsit,
en aquest cas
vostè aquí
al camp de Tarragona
i a les Terres de l'Ebre,
què pensa?
Doncs
d'entrada
penso que les hem de millorar.
És a dir,
que no podem
seguir amb aquesta línia
d'aquí a
a final de l'any,
lògicament.
Ho hem de mirar
de redreçar.
Estadísticament
és una cosa
que no ens podem quedar
amb els números.
Això no són accions
de borsa
ni cotitzacions
de valors.
Això són
vides humanes
que s'han quedat
pel camí, no?
Morts, morts
precoces la majoria.
Gent jove
implicada.
Ens ha de preocupar
i ens ha de fer pensar
que
qualsevol actuació
que prenguem
en l'àmbit
de la seguretat viària
és poca.
Que no és una batalla
que tinguem guanyada
ni molt menys.
Pensi que la tendència
a l'accidentalitat
a Tarragona
la venim reduint
any rere any.
És a dir,
que el que hem tingut ara
és un repunt.
Caldrà veure
si és una cosa
molt
concretada
en aquest primer trimestre
o realment es manifesta
aquesta tendència
a l'alça
a Tarragona.
Esperem que no.
Esperem que puguem reconduir
i acabar l'any
amb una xifra
que com a mínim
puguem dir que és assumible.
Serà complicat
perquè ja dic
l'arrencada d'any
ha estat bastant lamentable
però ja dic
això demostra
que les actuacions
a nivell de seguretat viària
sempre són insuficients
que cal treballar més
a tots els nivells
a nivell
de sanció
lògicament
que és una mesura
per contenir
l'accidentalitat
a nivell d'infraestructura
de millora
de la xarxa viària
no depèn només
de nosaltres
sinó que també
hi ha els titulars
de via lògicament
que són els principals
encarregats
de mantenir
en bon estat
la xarxa viària
tot i que nosaltres
també col·laborem
fent els nostres informes
i també està una cosa
molt important
per nosaltres
que és la informació
que es dona
a nivell
del segre català
de trànsit
a nivell d'autoscoles
a nivell de col·legis
a nivell de publicitat
ràdio
i la formació
la formació
que precisament ahir
vam tenir un acte
aquí a Tarragona
on va participar
el director
del servei català
de trànsit
i es van presentar
una sèrie
de materials educatius
que poden ser
de molta utilitat
per col·legis
centres de lleure
policia local
gent que es dedica
en definitiva
a la formació
amb educació viària
i que
crec que
poden donar
molts bons fruits
el que passa
que sempre
a mig i llarg termini
perquè estem treballant
sobretot amb nens
i adolescents
per tant
amb els conductors
del futur
i és una eina
que sí que també
ens pot ajudar
aquest material
ara que diu això
l'enviaran
material didàctic
l'enviaran a les escoles
tot això que han editat
tot aquest material
que han fet
com el distribuiran
o de què servirà
és a dir
com arribaran
els nens
els adolescents
a les nostres comarques
bé
això
ahir vam tenir
una presentació
a Tarragona
el dia 29 d'abril
la tindrem a Tortosa
per la zona
de Terres de l'Ebre
és material
que ahir mateix
ja es va lliurar
a totes les persones
que van assistir
la majoria
eren professors
d'escoles i d'instituts
però lògicament
si algun centre educatiu
està interessat
en rebre aquest material
és un material
de molta qualitat
molt ben elaborat
el farem arribar
a les escoles
que ens ho demanin
perquè el nostre interès
és que això
es pugui repartir
com més millor
i que com més formació
i educació viària
es pugui donar
a les escoles
doncs
millor per la societat
en conjunt
pensem que no només
és una formació
que vagi adreçada
a l'educació
viària
sinó que crec
que va adreçada
també a la formació
de la persona
perquè s'ensenyen valors
com pot ser
la valoració del risc
el respecte
pels altres
per la vida d'un
i per la vida dels altres
són coses que formen
com a persona
i que per tant
doncs poden tenir
molt interès
a l'hora de
que entrin a formar part
del currículum
educatiu
dels centres escolars
però no només
de centres escolars
sinó també
de centres de lleure
d'esplai
etc.
parlant d'això
recordo que demà
es posa en marxa
el recinte
final del Palau de Congressos
la primera fira
de la mobilitat segura
és una iniciativa
de l'Ajuntament de Tarragona
a través de la Guàrdia Urbana
amb motiu dels seus 150 anys
si no vaig equivocat
al Servei Català de Trànsit
i col·labora també
i participa
de fet demà
ja anirem
una estona
amb la unitat mòbil
per parlar també
amb les escoles
que facin la visita
coses com aquesta
i aquest material didàctic
que comentàvem
editat pel servei
és el que pot ajudar
a mig termini
a reduir
a reduir molt
els sinistres
a millorar
el comportament
dels futurs conductors
del nostre país
sí, evidentment
nosaltres treballem
en moltes facetes
per atacar l'accidentalitat
és el vessant més conegut
que és el sancionador
lògicament
però és que darrere d'això
hi ha moltes altres actuacions
la que es veu més
és la dels radars
que comentàvem
exactament
i aquesta altra no es veu tant
llavors hi ha aquest treball soterrat
que requereix
molta preparació
moltes hores de feina
gent experta
que hi treballi
i el Servei Català de Trànsit
ho està potenciant
potser no és una faceta
tan coneguda
però doncs ara estan sortint
els fruits
i el que fem és posar
a disposició
de forma gratuïta
a tots els centres escolars
de lleure
esplais
casals
de gent gran
aquest material
perquè puguin
doncs impartir
aquesta matèria
l'educació viària
que és de molt interès
és una cosa que
a nivell europeu
està molt extès
i ens porten
doncs molts anys
d'avantatge
nosaltres hem de mirar
de posar-nos
al nivell
dels països
de primera línia
d'Europa
per aconseguir
resultats positius
però com dic
aquesta és una inversió
molt bona
molt positiva
però normalment
les inversions bones
i positives
sempre són a mig
i llarg termini
això de fer
grans inversions
a curt termini
és difícil
acabem ja
tornant per un moment
aquestes dades
tan negatives
d'accidents
realment deuen ser
les més dolentes
dels últims anys
perquè recordo
en nombroses converses
que hem tingut
amb Euseví de l'Olmo
fins i tot
havíem fet estadístiques
els últims 10 anys
i observàvem
com la reducció
any rere any
en l'última dècada
s'havia anat reduint
en canvi aquest repunt
que ens explica
del primer trimestre
trenca jo crec
que molts anys
o uns períodes llargs
de descent generalitzat
és així o no?
no cregui
realment
s'han fet moltes millores
pel que fa referència
a l'accidentalitat
en el territori
en general
a Tarragona
i a Catalunya
també lògicament
són bastant pitjors
que les de l'any passat
i les de l'any anterior
però si per exemple
jo li dongué xifres
de morts
a l'any 2000
li digués que són 35
les víctimes mortals
que van haver
a l'any 2000
doncs
comparant
amb les 23
que hem tingut aquest any
doncs diria
que són resultats
bons
entre cometes
quan estem parlant
de víctimes mortals
seria una reducció important
això demostra
el progrés
que hem anat fent
pel que fa referència
a l'accidentalitat
si ens comparem
amb l'any anterior
és quan veiem
que realment
ha hagut un repunt important
l'any anterior
està en el sobre 11
fa dos anys
on vam arribar a 20
però és que si jo li comento
que per exemple
el 2000 van ser 35
o el 2001 27
veurà
com l'evolució
a mig llarg termini
sí que ha sigut
amb tendència
a la disminució
i ara estem patint
un repunt
que hem de mirar
de controlar
és a dir
enfocar-ho correctament
perquè de cara
a aquests tres trimestres
que ens queden
per acabar l'any
puguem reconduir
l'accidentalitat
que repeteixo
s'ha concentrat
de forma molt concreta
el que és la zona
de Terres de l'Ebre
En fi, ho deixem aquí
tindrem temps
de parlar
de moltes altres qüestions
en futures entrevistes
perquè hi ha moltes coses
a comentar
aquest material didàctic
del que parlàvem
altres iniciatives
veure també
el comportament
dels conductors
aquí un temps
o quan ja es portin
uns quants mesos
d'aplicació
de les mesures
del Codi Penal
per veure si realment
tenen incidència o no
aviat farà dos anys
de l'aplicació
del carnet per punts
en fi
hi ha moltes coses
que podrem tornar
a comentar més endavant
amb el senyor
Osebi de l'Olmo
que és el director
el cap del servei
català de trànsit
aquí a la regió
de Tarragona
senyor de l'Olmo
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
a la cintura de Tarragona Ràdio
i fins la propera
gràcies a vostè
bon dia
bon dia
a la cintura de Tarragona