El matí de Tarragona Ràdio.
Quatre minuts a tres quarts de dotze del migdia,
moment per sortir a l'exterior dels estudis.
Tornem a fer un camí molt similar al que vam fer ahir,
però jo diria que el to serà completament diferent.
Avui s'està fent, ha començat a les onze,
l'acte institucional d'acomiad dels estudis de lletres
a l'edifici de la plaça Imperial Tarracó.
En aquest acte, Lluís Navarro, professor d'història
i un dels que va inaugurar l'edifici ara fa 37 anys,
pronuncia la darrera lliçó.
Estem allà amb la unitat mòbil,
però com dèiem, és una visita que tornem a fer avui
perquè ahir vam ser-hi, en aquest cas al bar de la facultat,
vam reunir una sèrie de professors,
algun que altre alumne, els més veterans,
personal no docent de la universitat,
i vam tenir una tertúlia força animada
al llarg de la darrera hora del programa.
En tot cas, recordem un petit fragment
quan els professors Josep Oliveras i Joan Prat
ens explicaven com va ser la seva primera classe
a la facultat de lletres de la plaça Imperial Tarracó.
Recordeu la vostra primera classe?
Bueno, tenia bona pinta, bona pinta, sí.
Eram alumnes de primer, la primera classe o no?
No, no, no, jo la primera classe que vaig fer aquí
la vaig donar amb alumnes que en aquests moments
feien quart, i era una assignatura que es deia
Espais i Societats.
Hi ha nervis a la primera classe?
No, en el meu cas no, perquè jo portava experiència docent
d'altres llocs, o sigui, no.
Hi havia la sensació d'un centre molt peculiar
i molt diferent a d'altres universitats,
en quant l'espai era un espai reaprofitat,
en obres, i això es notava molt, eh?
Diguem, ostres, vull dir, no, no...
Joan, tu la recordes, la primera?
Sí, la recordo.
Jo estava espantadíssim, i quan vaig entrar
era a l'aula 5, on ara actualment
diríem estar a l'aula magna.
I jo era molt jovener, devia tenir 23 anys,
i em trobo l'aula absolutament plena.
Tenia més de 100 persones,
perquè em venien els de Psicologia.
I, Joan, quin era el tema, el recordes, o l'assignatura?
Perquè, clar, amb aquests nervis...
No, no, no, una introducció a l'antropologia cultural.
Sí, sí, jo la recordo molt bé.
I després hi ha un exalumne, el Jordi Ferrus,
de la Ribera d'Ebre, que ara és professor a Elx,
d'antropologia, també, i que m'ho recordo molt sovint.
Tu estaves acollonit, tu estaves acollonit.
Doncs sí, ho estava, eh?
I, bueno, i doncs, esclar, jo no m'havia posat a la taula,
sinó que estava esperant allà, en castellà diuen arrefagau,
i esperant a veure, i, bueno, que em vaig dir que començava,
doncs una gran rialla del xicharello aquest.
Qui ho hauria de dir, després de tants anys,
allò, la seguretat amb la que l'antropòleg Joan Prat feia,
i ha fet, i continua fent, esclar,
les seves classes d'introducció a l'antropologia cultural.
Un petit fragment del que vam engaudir,
i ho podem subratllar d'aquesta manera,
ahir al bar de la Facultat de Lletres,
avui la cosa, el mateix més no és més formal,
i allà està la nostra unitat mòbil,
amb Joan Maria Bertran i Jordi Sorinyac.
Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia, Nova Montllolanda.
Institucional, però deu haver-hi un ambientillo allò bé, no?
T'anava a dir que s'assembla molt al to del programa que vam fer ahir.
Això sí, l'escenari és diferent d'una banda,
perquè es fa l'Ola Magna, com per toca en aquests casos,
i de l'altre perquè el bar avui ja s'ha tancat.
De fet, quan nosaltres entràvem fa una estoneta,
aquí a la facultat vèiem l'Antonio, el responsable del bar,
que, per cert, molt amablement ens va obrir les portes,
doncs com se n'anava.
A dir una cosa, ahir mentre feien el programa,
no sé qui li deia, recordeu que demà el bar està tancat,
vull dir que tothom ho deia i hi estaven posant algun que altre cartell
perquè els alumnes ho sabessin, que avui no obria el bar de la facultat.
I, per cert, que en algun dels parlaments que ha tingut lloc ja,
la figura de l'Antonio s'ha recordat,
que podríem dir que ell i el conserge, doncs, vaja, són figures capdals.
L'Antonio i el Joaquim de tota la vida, la facultat de Lletres.
Sense ells, guaja, diu el tòpic, diu el cosomadier,
però sense ells, això, de fet, segons que ara no hagués funcionat igual.
Comentàvem abans que estem tots pendents una miqueta
de la lliçó magistral del professor Lluís Navarro,
professor d'Història, s'ha escollit aquesta figura
perquè ell va ser el professor que, en certa manera,
va pronunciar la primera classe a la facultat,
encara continua en actiu, però encara no ha fet la lliçó
i, per tant, no el podrem escoltar.
L'acte ha començat amb uns minuts de retard
i, vaja, això ho pagarem nosaltres,
no el podrem escoltar en directe.
El que sí que hem seleccionat són fragments
dels ponents que ja han parlat fins ara en aquest acte,
un acte, insistim, de posada en escena solemne
a l'Aula Magna, aquesta aula de la qual ara sentíem
que abans havia estat una classe
i que ara s'ha reconvertit en l'Aula Magna.
Vaja, ja ens podem fer una miqueta una idea
de la precarietat de les instal·lacions.
Escoltem en primer terme l'actual degà de la facultat de Lletres,
en John Salles, que ha estat l'encarregat d'obrir l'acte
i, vaja, ha parlat precisament de psicologia,
de quines relacions té a veure un trasllat
en la vida d'unes persones i d'un col·lectiu.
Escoltem-lo.
Jo crec que un trasllat de casa, una mudança,
és un dels moments més traumàtics en la vida d'una persona.
Espero que això no sigui massa traumàtic.
Sé que des dels riscos rectorats
s'han fet tot l'esforç que es pot
per intentar que tot sigui operatiu,
que el trasllat sigui el més fau possible
i confiem que amb bona voluntat
ja ens farem aviat en el nou edifici.
I aquí hi ha moltes altres persones
que han de parlar d'anècdotes
i jo soc relativament jove institucionalment parlant.
A partir d'aquí, podríem dir que l'acte ha agafat
una mica de caire de remember one,
de nostàlgia.
Ens hem ficat tots de color sèpia una mica
perquè, entretant, en primer terme,
el professor José Manuel Jiménez,
ell ha vingut en representació
de la degana de la Facultat d'Educació i Psicologia.
Avui la degana no podia ser-hi,
però, vaja, hem de dir que fa uns anys,
també, en aquest edifici de la Facultat de Lletres,
també s'estudiava Educació, Pedagogia i Psicologia.
I, per tant, avui també havien de tenir
una miqueta de cabuda en aquest acte.
El professor Jiménez ha explicat,
des d'un punt de vista personal,
la seva trajectòria en la facultat.
Ha dit que hi va entrar, en primer terme,
l'any 84, d'acord?
L'any 84, com a estudiant de l'aleshores
Institut Martí Franqués,
que també va tenir una relació amb aquest edifici.
Va explicar també, doncs, vaja,
que eren temps també de lluites
pels possibles canvis en el sistema educatiu.
Ha insistit que, vaja, 25 anys després,
la cosa continua més o menys igual.
Va entrar ja, com a alumna de la facultat,
pròpiament l'any 1985.
I aquests són alguns dels records
que ha explicat avui fa uns instants.
i és cert que la història torna a repetir-se.
En primer de psicologia compartíem pla d'estudis
al 100% en pedagogia i filosofia
i alguna assignatura en història.
Curiosament, d'alguna manera,
hem tornat, amb els nous plans d'estudis,
aquest tipus de plantejament.
El segon any,
i gràcies a aquesta compartició,
vaig decidir fer-me llicenciat en pedagogia.
i d'aquest any d'estudiant,
què?
Què trec?
Quin record tinc?
Varies coses.
En primer lloc,
i perdoneu-me el meu atreviment,
l'aula per antonomàcia,
el bar.
Constant tallats,
els suculents entrepans de tuita francesa
que ens posava l'Antonio,
les tutories amb el professorat
que començaven amb una cervesa
i acabaven amb un projecte de tesis doctoral
escrit en un toballó de paper
que devia estar sempre present
fins al final de la tesis.
Ja ho hem comentat,
que el bar segurament ha estat una peça fonamental
en tots els assudis universitaris
i que en temps d'inicis a mitjans dels anys 80
amb un edifici una miqueta en precari,
amb una universitat que tot just acabava de néixer,
doncs el bar es va convertir,
en certa manera,
en un dels punts àlgids.
El professor Jiménez també ha recordat,
més endavant,
l'obertura de les primeres aules d'informàtica.
Un esdeveniment,
ha comentat gairebé en aquests temps
en què tots estàvem més acostumats
a escriure en màquines d'escriure,
primer manuals,
després ja elèctriques,
ha recordat aquests primitius disquets
de 5 i quart.
Te'n recordes, Iolanda,
aquests disquets que...
És a dir, que no parlaven tant d'ordinadors,
sinó de computadores, no?
De computadores, això mateix,
que anaven més a martillo pilons,
si em permets l'expressió,
d'aquelles ordinadors
que quan no funcionaven
tots teníem a picar la pantalla
quan la pantalla no hi tenia res a veure.
Però, vaja, ha explicat això,
l'anècdota dels disquets de 5 i quart,
d'aquells primers programes,
el World Perfect,
d'aquells processadors de textos primitius,
com s'havien de reservar hora,
perquè, vaja,
hi havia molt pocs ordinadors disponibles
per la quantitat d'alumnes
i tothom ha correcuit
els dies de lliurament de treball,
doncs reservava hora
per aquestes aules.
Algunes de les anècdotes
que ha explicat el professor Jiménez.
I també ha explicat anècdotes,
fins i tot més anteriors,
l'altre dels ponents
que han tingut l'oportunitat d'escoltar.
Ell és el professor John Igual,
és el degà de la Facultat de Químiques,
perquè, vaja,
si ens fixem ara a la façana
de l'edifici encara hi veient
que diu Universitat de Rovirí-Vergili,
Facultat de Química
i Facultat de Lletres,
perquè no fa pas tants anys
que la gent de Químiques
se'n va anar a la zona de s'estel·lades.
Saps que comentaven ahir
alguns dels professors
que van convertir la taula del bar,
que des que van marxar els de Químiques
la universitat no va ser la mateixa.
I una mica deixant entreveure
que eren, doncs,
com a molt mogudets, saps?
Sí, i a més a més...
Sí, que una mica bronques
en el bon sentit de la paraula.
I sempre hi ha la dicotomia aquella
que, vaja,
ja naixia segurament als instituts
allò de Lletres i Ciències,
que segurament venien marquats
per uns caràcters diferents
en moltes ocasions,
i, vaja,
segurament la fusió dels dos caràcters
li donava, doncs,
un caire força especial,
en aquesta universitat.
Hem recordat dos fragments
del Parlament que se va pronunciant
el professor Joan Igual,
un de més seriós
és el primer que ens recordava
precisament el naixement
de la secció dels estudis de Química
dins dels estudis de Ciències,
diguem-ho bé,
de la delegació a Tarragona
de la primitiva Universitat de Barcelona.
Això era l'any 71-72,
fa 37 anys, per tant,
i el professor Joan Igual
recordava com van néixer,
en certa manera,
aquests estudis,
els primers estudis universitaris
de Tarragona.
Vaig tenir l'oportunitat
d'incorporar-me,
com a professor ajudant
de Química Física,
a la denominada extensió
de la Facultat de Química
de la Universitat de Barcelona.
Tarragona havia fet
una crescuda forta
amb el procés
d'industrialització
dels finals de la dècada
dels anys 60.
Les referències bibliogràfiques
de l'època
ens mostren
una Tarragona i un Tarragonès
on part dels conreus
al voltant del riu francolí
van deixar pas
a un complex petroquímic
que, al llarg d'aquestos anys,
s'ha convertit
en un dels més importants,
si no el més important
del sud d'Europa.
Aquest entorn
probablement va contribuir
a la millora
dels nivells socioculturals
i econòmics
de forma remarcable.
En aquest context,
es va iniciar
un moviment
per tal de convèncer
les autoritats civils
i acadèmiques
de convertir
a Tarragona
en una seu universitària.
I si abans
el professor Jiménez
parlava de precarietat
dels anys 80,
escoltem
què explicava
dels anys 70,
professor Igual,
perquè vaja,
vista amb la perspectiva
d'avui en dia,
és per ficar-se
una mica
les mans al cap.
A veure si podem escoltar
el que ens explicava
el professor Igual
en aquest acte
que està tenint lloc
en aquests moments
a l'interior
de la facultat de lletres.
el que fa
a les condicions materials
inicials,
despatxos,
laboratoris,
eulari,
etcètera,
etcètera.
Tots els professors
de química
que ens van incorporar
a finals dels anys 70,
recordem
la sala
del primer pis
que donava
la plaça
Imperial Tàrraco.
Aquella sala
tenia
una sèrie
de taules
no gaires
que servien
per a que
els professors
com a espai
comú i col·lectiu
atenguéssim els alumnes,
poguéssim treballar
algunes estones
i això sí,
hi havia un parell
de magnífics sofàs
on alguns
aprofitaven
per fer-ne
bones mesdiades.
Però algunes coses
havien
començat
a canviar.
La majoria
de professors
dels primers anys
provenents
de la Universitat
de Barcelona
feien la seva docència
i després
marxaven cap a Barcelona.
Ara,
la majoria
de professors
que arribaven
era per a quedar-se
i amb molta il·lusió
anar construint
gairebé
del nord-res
els centres
que tenim actualment.
Penso que així
vam iniciar
la construcció
de la realitat.
També ha fet referència
a, per exemple,
goteres
que hi havia
a la primera planta,
goteres
però no d'aigua,
llolanda,
goteres
de les canonades,
de les canonades
que portaven
aigües fecals.
Això va crear
molts problemes.
I que, vaja,
anaven a parar
a les goteres
de ser en el segon pis
i al primer pis
hi havia aules
i, vaja,
podem imaginar
una miqueta tots...
és una pudor insuportable.
Vaja, òbviament.
També he parlat
de petits incendis
que fruit de la precarietat
de les instal·lacions
es van originar
en aquesta facultat
i també, vaja,
molts episodis
de males olors
fruit en bona part
d'aquestes problemes
amb les canonades
que va patir
durant molts anys
aquestes instal·lacions.
Per cert,
nosaltres estem
just a l'exterior
de la plaça Imperial Tàrraco
per qüestions tècniques
no podem estar
a l'interior
de l'Ona Magna
però ens acaben
de comentar
que l'acte
en aquests moments
es troba interromput
perquè s'ha boicotejat
per part d'alumnes
del Sindicat d'Estudiants
dels Països Catalans.
S'han duet a terme
en aquests moments
un grup d'alumnes
d'aquest Sindicat Estudiantil
de Tarragona.
S'han duet a terme
com dèiem
una protesta
en contra del Pla de Bologna.
Doncs, vaja,
critiquen la forma
en què s'ha de donar a terme
la implantació
d'aquest pla
també aquí
a la Universitat
Roviri Virgili.
S'han boicotejant l'acte.
S'ha aturat.
S'havia improvisat
una petita assemblea
que semblava
que tots els assistents
es saben d'acord
en que l'acte
es pogués arreprendre
amb total normalitat
però els estudiants
encara a hores d'ara
continuen a l'interior
d'aquesta aula.
Per tant, a hores d'ara
l'acte continua aturat
i no sabem
si com a mínim
el professor Lluís Navarro
ha tingut l'oportunitat
de fer el seu Parlament.
Fem una cosa, Jordi,
perquè lògicament
aquesta mobilització
del Sindicat d'Estudiants
dels Països Catalans
no estava
en el programa
d'activitats.
Per tant,
diguem-ne
que s'està modificant
sobre la marxa
el que és
aquesta rutina.
En tot cas,
si et sembla
deixem aquí la connexió
tia tances
a l'aula magna
per saber
què està passant
i si fos necessari
faríem una breu connexió
properament al matí,
et sembla?
Ho fem així.
En qualsevol cas
deixa'ns explicar
el programa d'actors oficial.
A les dues,
si no hi ha canvi,
hi ha previst un aperitiu
aquí a la plaça
imperial de Tarracó.
A les cinc comença
aquesta cercavila
que uneix una miqueta
a les instal·lacions,
des de les antigues
instal·lacions ja
de la facultat
de lletres
de l'imperial Tarracó
a les noves
del Campus Centre
a l'Avinguda Catalunya
i a les sis
hi haurà una petita
actuació musical
per donar-se
de certa manera
la benvinguda
a les noves instal·lacions.
Doncs,
aquest és el programa
d'activitats.
S'ha interromput
l'acte,
com dèiem.
Estava a punt, no?,
de parlar
el professor Lluís Navarro
segons l'ordre del dia?
Això mateix,
era el segon
en l'ordre d'intervenció.
Doncs deixarem
que Jordi Sorinyac
si atenci
aquesta eula magna
i a veure
què està passant exactament.
Gràcies, Jordi.
Fins d'aquí una estoneta.
Fins ara.
Fins ara.