Les 10 del matí, 38 minuts.
Estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Deixem enrere les qüestions relacionades amb la política
que ens han ocupat durant uns minuts en aquest programa
i ara parlem d'una iniciativa prou original
a mig camí de l'art i l'educació, podríem dir.
És una iniciativa del Museu d'Art Modern de Tarragona
on aquest diumenge vinent, al migdia,
s'inaugurarà l'exposició titulada Treballem amb l'art.
Es tracta ja de la segona edició d'un projecte
que permet que alumnes de diferents escoles de la ciutat
es converteixin d'alguna manera en artistes,
en artistes d'art contemporà.
De totes maneres, ara ens ho explicaran les nostres convidades.
Enguany en aquesta segona edició
participen alumnes del Col·legi de Bona Vista
i del Col·legi de Sant Salvador.
Per parlar de tot això, ens acompanya Marisa Suárez,
que és cap de pedagogia del Museu d'Art Modern de Tarragona.
Marisa, bon dia.
També ens acompanya la directora del SEIP Bona Vista, Maruja Aragoncillo.
Maruja, bon dia.
Bon dia.
I ens acompanya amb dues persones que representen
el Col·legi de Sant Salvador.
La cap d'estudis, Tony Román.
Tony, bon dia.
Bon dia.
I Beatriz Pérez, que és professora d'infantil.
Beatriz, també bon dia.
Bon dia.
Expliquem primer que res, Marisa, la iniciativa.
Això ja va néixer l'any passat.
En què consisteix?
Què preteneu?
L'altre ja fa des de l'any 91
que el Serre Pedagògic del Museu d'Art Modern
porta a terme un munt d'activitats i tallers
adreçats a les escoles.
I ja fa dos o tres anys, per iniciativa de l'escola de l'any passat,
d'unes mestres que volien anar una mica més enllà
del que era només la prèvia de la visita,
la visita al museu i després el treball posterior,
que moltes vegades el museu anava a les escoles
a veure com havien treballat els nens i les nenes,
a assessorar els mestres,
a compartir la vivència i el coneixement sobre l'art.
Per iniciativa d'aquesta escola de l'any passat,
demanaven que podíem anar una mica més enllà
i per què no els nens podien ser els protagonistes
d'un espai que per ells d'alguna manera
i per la gent del carrer és reverencial,
que és el museu,
i de trobar-se al museu,
ja que és el lloc que jo sempre,
quan venen al museu,
intento transmetre que és un lloc per compartir coneixement,
que està ple de patrimoni,
però que el patrimoni, si no el compartim,
i el patrimoni que ells porten quan venen al museu,
també és el patrimoni propi d'ells.
Per tant, jo vaig estar indagant,
parlant, meditant sobre aquesta qüestió,
i al final aquest projecte
es va poder consolidar l'any passat
en la primera edició
i va ser a l'escola de pràctiques,
que tota l'escola va voler participar
des de P3 fins a 6 de primària,
per tant, només vam poder acollir una escola
perquè eren moltíssims alumnes
i moltíssima implicació
i per enguany, amb la segona edició,
hem pogut convidar a dues escoles
i així d'una manera,
amb diferents activitats i diferents tallers,
perquè no se solapin,
doncs hem pogut treballar durant tot el curs,
que això és l'important,
és un projecte de tot el curs.
No és que les alumnes vinguin al museu,
facin la visita
i després d'aquesta visita
sortir l'exposició,
sinó que és un projecte
al llarg de tot el curs acadèmic
i des que jo convido els mestres
a la xerrada de professors
al mes de setembre de l'any passat,
ja vam començar a pensar
quines activitats podíem programar,
quins tallers podíem treballar aquests nens,
pensant que també teníem entre mig
el museu que tancaven per vacances
i també el museu tancava després
per les obres, la rehabilitació.
Per tant, durant tot aquest curs,
aquests nou mesos,
hem estat treballant,
jo he anat a la escola
les vegades que ha calgut,
ells han vingut al museu
i ha estat un treball constant
entre els mestres,
els nens,
que és el més important,
els nens i les nenes,
i aquest treball
se consolida amb la inauguració
el diumenge,
perdó,
a dos quarts d'onze.
I aleshores,
a l'exposició,
què podem veure?
A l'exposició veurem
tots els treballs
que han fet els nens i les nenes
no són còpies de les obres d'art del museu,
perquè a vegades pensen,
venen al museu,
copien l'artista
o els artistes que han treballat
o els tallers que han fet,
sinó que són les seves
propres interpretacions,
que això és l'important,
el bagatge que cada nen pot aportar
després de que el mestre
o des de les educadores del museu
nosaltres hem pogut explicar-los
o transmetre-los.
És una suma de mirades
i aquesta exposició
és una col·lectivitat,
no són els treballs individuals,
com podíem qualsevol pare
que ens estigui escoltant
o qualsevol mestre,
que són els treballs de final de curs
de cada nen individualment,
sinó que és una col·lectivitat
que ha treballat,
que s'ha implicat en un projecte
i no és només els professors,
també els assessors de plàstic
dels centres,
la direcció,
els administratius,
tothom en aquest projecte
està com implicat
i jo crec que, bueno,
avui estem acabant de perfilar
en unes quantes qüestions
de l'exposició,
que sempre a última hora
surten coses,
però crec que estem contents,
estem molt contents.
Però quants nens i nenes
d'on s'hauran participat
a l'experiència?
Mira, Sant Salvador
han participat,
tenen tres línies d'infantil,
per tant,
són 75 per cada nivell,
75 per 3.
150 o 225?
Sí, 225, exacte.
I per l'Escola de Bonavista
han participat infantil
i primer cicle de primària.
Per tant,
al voltant d'uns 600 alumnes.
Déu-n'hi-do.
Dels 4.000
quasi que tenim a l'any.
Anem als col·legis,
anem a parlar de l'experiència.
Mareu Jargoncillo,
com ha anat a Bonavista
aquesta l'experiència?
A veure,
nosaltres estem encantats.
nosaltres ja portàvem
10 anys que col·laboràvem,
anaven al museu,
vam començar
el cicle infantil
i els assessors
de plàstica
de l'Ajuntament,
que ens va servir
moltíssim,
sobretot,
ho vull dir,
perquè Joan Casals,
que ho tenien d'assessor,
va ser una de les persones
que va començar
en aquesta iniciativa
i després l'han anat
juntament amb la Marisa,
que a vegades
tines iniciatives,
però si des del museu
no s'hagués
també treballat
en aquest sentit,
doncs no s'hagués
pogut portar a terme.
Ara tenim
una altra assessora,
que és l'Aivon,
i llavors l'escola
vol dir que ha viscut
tot a vegades,
a veure,
a vegades en prises
i a vegades
perquè saps que
sempre els mestres
ho rei,
sí,
acaben d'anar
el millor les coses
per l'últim dia
perquè volen
tot tan professionista
i el que has fet
a lo millor un dia
amb els nanos
no t'ha semblat bé,
però bueno,
el que vull dir
és que hi havia
l'escola,
sobretot tenien
unes vidires molt grans
i allí treballaven
els nanos
i veies
l'ambient
que es creava
que els nanos
parlaven entre ells,
anaven fent
les seves experiències
i una cosa molt important
que ha dit la Marisa
és que no és
un concurso
que dius
anirà
i es posarem
les obres
el que els nens
treballen millor.
Està
des de els que tenen
més habilits
com els que tenen més.
Cadascú ha posat
el seu gra de sorra
i els resultats
són espectaculars.
A veure,
sembla mentira
que uns nanos
tan petits
tinguin
aquesta
manera
de veure les coses.
nosaltres hem treballat
bastant tècniques
depenent
cada curs
han anat fent
uns han treballat
el retrat
altres han treballat
l'escultura
tot a partir
de la visita
del museu
i que ja s'han vingut.
De veritat
que és una iniciativa
que estem encantades
de poder portar a terme
i voldria dir
a veure
estem fent una cosa
com si fos
una cosa extraordinària.
Llavors jo penso
que tots els museus
i tot
des de l'Ajuntament
haurien d'agafar
aquesta iniciativa
perquè
una cosa que estem presentant
avui
com una cosa extraordinària
sigui realment
una cosa ordinària.
Normal.
Que sigui normal.
Que les escoles
perquè en les escoles
hi ha molt bones pràctiques
llavors és important
que totes aquestes
bones pràctiques
que es fan
a les escoles
la població
les vegi
i fins i tot
els nanos
vegin
que el que ells
han fet
pot estar admirat
perquè
estaven molt acostumats
a treballar
jo què sé
el dibuix
i això
com una cosa
molt unificada
jo sempre me'n recordo
que dibuixaves una casa
i totes les cases
eren iguals
llavors clar
això és una uniformitat
i els nanos
tenen molta imaginació
i a vegades
te sorprenen
molt més
jo a mi
a mi per exemple
que no soc molt artista
jo dic
aquests nanos
és que
fan unes coses
que jo no sabria fer
per cert
que els nanos
quan no havia preguntat
l'edat
de quines edats són
de quins cursos
a veure
nosaltres
el que veureu
a l'exposició
treballar
lo treballen
des de P3
el que veureu
a l'exposició
lo han fet
els nanos
de 4 anys
de 5
de 6
i de 7
déu-n'hi-do
molt petits
molt petits
i bueno
els de P3
també fan coses
fantàstiques
que passa
que per lo que ha dit
ella del lloc
no hem pogut
en este moment
fer algo de P3
però felicito
espero que les altres
administracions
i les puguin
veure
i que també
un dia
poguessin anar
a més llocs
l'experiència
del col·legi de Sant Salvador
Toni Román
que te l'ha anat
molt bé
superbé
a més és que
estàvem il·lusionats
perquè els nens
cada vegada
nosaltres anem al museu
igual com a l'escola
de Bonavista
anem cada any
i moltes vegades
els pares ens preguntaven
com és que cada any
aneu a veure
el mateix museu
sembla que tornem
a veure el mateix
i nosaltres ja els expliquem
i els mateixos nens
que cada vegada
que anem al museu
descobrim coses noves
i llavors
a partir del Miró
que era la supernovetat
d'aquest any
aquell tapís tan preciós
que ens va explicar
la Marissa
tota la història
vull dir que era
una part també sentimental
de la filla
i tot allò
doncs a partir d'allà
els nens
se van implicar tant
que nosaltres vam dir
que volíem treballar allò
perquè allò era
la novetat de Tarragona
i per ells
era una cosa molt important
i llavors
des de P3
nosaltres hem fet
P3, P4 i P5
el que també havia de dir
és que a veure
nosaltres l'escola
s'ha implicat molt
però també
s'ha de dir
que tots els professors
que hi havien guany
a l'escola
més de la meitat
eren nous
clar
implicar-te en una cosa
que tu ja no coneixes
d'abans
era molt més difícil
i ens hem sobtat
que s'havien apuntat
a la primera
amb una il·lusió
jo els he d'agrair
a tots els mestres
Beatriz
i tu com a professora
jo del contacte directe
amb els nens
què tal la resposta
com heu anat fent
treballant coses
al llarg de tot el curs
com d'alguna manera
la iniciativa
s'ha anat impregnant
al llarg del curs
de totes les classes
doncs
des del primer moment
ho vam agafar
amb tota molta il·lusió
tant la canalla
com els mestres
i llavors
ha sigut un procés
molt llarg
però molt agraït
en el sentit
que primer
vam començar
amb la visita
al museu
evidentment
després tot un treball
previ
per conèixer
les formes
mironianes
per conèixer
el pintor
els colors
que utilitza
i finalment
ha sigut
l'obra final
diguem
que és la que està penjada
al museu
però que al museu
també es pot veure
tot aquest treball previ
i amb imatges
de les seqüències
de com anava
progressant
aquest treball
llavors
doncs
des d'aquí
m'agradaria
perquè em penso
que ens estan escoltant
la canalla
a l'escola
llavors felicitar-los
a tots
pel gran esforç
i que han treballat
moltíssim
i amb molta il·lusió
perquè els fa molta il·lusió
penjar la seva obra
al museu
sentir-se artistes
per un moment
a la vida
i també agrair
al Museu d'Art Modern
aquesta oportunitat
que ens ha donat
perquè és una oportunitat
de treure
el treball plàstic
que es treballa a l'escola
a fora
al carrer
per mostrar-ho a tothom
i bé
només dir també
que voldríem agrair
a la nostra assessora
de plàstica
la Maite Font
perquè ens ha ajudat
molt
a saber
per on
portar
els treballs
però
ens ha fet
una guia
molt bona
i
bé
doncs
això
que
estem orgullosos
la veritat
l'experiència ha estat
molt positiva
i la resposta
dels nens i nenes
de les dues escoles
fins i tot ha estat
ha superat
les vostres pròpies expectatives
Maruja
sí
els nens i les nenes
han disfrutat
a veure
nosaltres sempre
ja hem fet moltes coses
des de l'escola
i l'exposició
se quedava
a l'escola
i les mares i pares
ja venien a veure
però els nens
ja t'he dit
que estan
encantats
i també
bueno
a part de els nens
els mestres
que han treballat
ho han sentit
també
també s'han implicat
moltíssim
i fins i tot
algunes mares
també han vingut
a ajudar-nos
perquè nosaltres
també hem treballat
en coses de reciclatge
llavors hauríem de buscar
coses de casa
o sigui
la col·laboració
amb les famílies
també ha estat
molt molt important
i també
abans no l'he dit
però lo tenia
vull agrair
a totes les mares
a tots els mestres
perquè ha estat
això s'ha posat
moltes hores
de treball extra
perquè clar
i altra cosa
que és important
és que
no és
que han treballat
no s'ha quedat
només en el que és
la plàstica
és un eix transversal
perquè treballen tot
nosaltres
per exemple
al treballar
els nens
han fet el retrat
han vist la seva mirada
han treballat
la interculturalitat
perquè tenim
diferents nens
de la
la emotivitat
o sigui
el que veuen
d'un nen que està trist
o sigui
no és que
bueno
perquè a lo millor
dius
mira
4 dibuixos
però no
no és los 4 estos
sinó que es todo
lo que implica
és un projecte
transversal
en los objetivos
transversales
de todas las asignatures
o sea que es que
és una meravella
i estem encantats
en fi
Tony
des de San Salvador
alguna cosa més
que vulgueu dir
o la Beatriz
els nens ens van dir
nosaltres a l'escola
tenim el passadís
el racó de l'artista
sempre traiem a fora
alguna cosa molt bonica
i ara els deia
encara tindríem
la casa de l'artista
molt més gran
molt bé
digues Beatriz
no bueno
jo també volia donar
la importància
com comentava
la Maruja
que ha significat
un gran procés
d'aprenentatge
perquè els nens
han adonat
han viscut
el que és
el treball cooperatiu
vull dir
també el que abans
parlava la Marisa
no és una obra individual
un treball individual
que jo el fa i jo me el quedo
sinó que ha sigut
un treball cooperatiu
a l'hora de fer l'obra
ho feien per parelles
cada un tenia una tasca
per fer
i això és molt important
per un nen petit
que aprengui això
des de xicotet
molt bé
doncs coses pràctiques
primer
la festa d'inauguració
perquè podem dir
festa
no serà una inauguració
qualsevol
una festa
serà diumenge
a quina hora?
a les 11.30
a les 11.30
al Museu d'Armoder
al carrer Santana
l'exposició
la podem veure
durant quant de temps?
fins al 29 de juny
per tant
quasi un mes
Déu-n'hi-do
sí
és un espai
que Matarragona
sempre està
utilitzat per artistes
entre cometes
consagrats
per nosaltres
els nostres artistes
són els nens
els més importants
i per tant
són els dos espais
que tenim temporals
al mateix carrer Santana
des de l'aparador
del museu
del carrer
es veu l'exposició
ja muntada
i jo convido
a tothom
que vulgui venir
el domenys ja serà
una mica complicat
perquè el domenys
ja vindran tots els pares
i tots els nens
i mestres
d'aquestes dues escoles
hi haurà un col·lapse
general a la part alta
l'any passat
vam tenir un col·lapse
total
perquè després
altres mestres
companys
amics
familiars
si cada nen
si cada nen
porta 3 o 4 familiars
multiplica per
aquests 400
que estàvem comentant abans
per tant
serà una mica col·lapsat
hi ha més dies
fins al dia 29 de maig
podeu venir
i el que és important
és això
que és un treball col·lectiu
és la col·lectivitat
del treball
i que estem creant
coneixement
entre tots
i això crec que és
el més important
que podem destacar
de l'exposició
i de totes les visites
que el museu
i tallers
que organitzem
hi haurà tercera edició?
sí, sí
ja tenim la tercera edició
amb les escoles
en reserva
l'any passat
quan vam obrir
amb el primer any
se van apuntar
aquestes dues escoles
que tenim avui
Sant Salvador i Bonavista
i hi havia tres escoles
que se van quedar
amb la reserva
i ja les tenim
per l'any que ve
per tant
jo tinc escoles
fins al
me sembla que programades
i després no van
a canvis
etcètera
doncs fins al 2010
ja estima
perquè segur que Bonavista
a Sant Salvador
els agradaria repetir
però en fi
s'ha de repartir
una cosa que defesment
que ara m'ho recordava
la Beatriz
són els jocs interactius
perquè les persones
que vinguin
puguin participar
d'alguna manera
de com han treballat els nens
tant per Bonavista
com per Sant Salvador
tenim un parell
d'activitats
que són interactives
i els pares que vulguin
doncs en el cas
del treball de Joan Miró
i el tapis de Tarragona
i Josep Rollo
han fet un
han creat com una mena
de panel
per fer nusos
i perquè el que vingui allà
pugui fer un nus
o crear
a veure com els nens
han començat a elaborar el tapis
i també tenen
unes formes mironianes
amb unes imantades
i altres amb velcro
perquè la gent
pugui fer
les seves composicions
mironianes
i per la part de Bonavista
han treballat
els barrets del món
i els nens
van dissenyar
els barrets
i era l'activitat
del col·laix
però a partir del col·laix
buscaven materials
els dibuixaven barrets
els pintaven de colors
i a través
de la propria fotografia
del nen
posaven el barret
a cada nen
aquest era el treball
del col·laix
i nosaltres hem creat
com un mapamundi
i en tots els barrets
del món
els que hem pogut
nosaltres localitzar
imprimir amb adhesius
i la gent que vulgui
venir al museu
i aportar
a veure on puc
col·locar el barret
doncs bé
és una manera
també de fer partícep
a la gent
que vingui al museu
molt bé
doncs
et dubtes
una iniciativa
molt interessant
que recomanem des aquí
la festa d'inauguració
serà diumenge al migdia
però si volen anar
un altre dia
potser ho podran veure
amb més tranquil·litat
però molt recomanable
la feina feta
per aquests nens i nenes
del col·legi de Bonavista
i del col·legi de Sant Salvador
en aquesta iniciativa
que ha promogut
el Museu d'Art Modern
el seu servei pedagògic
la cita
la festa d'inauguració
diumenge al migdia
a dos quarts de 12
i l'exposició
que estarà oberta
durant tot el mes
fins al dia 29 de juny
la nostra felicitació
a la Marisa Suárez
del Museu d'Art Modern
a la Maruja Aragoncillo
i a tot el col·lectiu
del col·legi de Bonavista
Maruja també moltes gràcies
i també a la Tony Román
i a la Beatriz Pérez
cap d'estudis
i professora d'infantil
respectivament
del col·legi de Sant Salvador
totes quatre felicitats
la nostra enhorabona
moltes gràcies
gràcies i bon dia
bon dia