Per d'entrada saludem a Marc Smigson, que és el vicecònsul, concretament del Regne Unit.
Marc, good morning, bon dia.
Hola, molt bon dia.
També s'acompanya el cònsul general britànic a Catalunya, que és David Smith.
David, good morning.
Hola, bon dia.
D'entrada, li podríem preguntar, si et sembla, al cònsul general, en David, quina és la singularitat d'aquest cementiri, no?
Quina és la importància per a vosaltres d'aquest cementiri?
David, I want to know what is special about this cemetery and why is it so special for us.
Well, it's very special because I believe, as all of us at the consulet general believes, that this is part of Britain's history in Spain.
The consulet, the cemetery has its origins, dating back to the 1850s, over 150 years ago.
És molt important pel consulet britànic general a Barcelona perquè és part de patrimoni històric del Regne Unit
i que, si mirem en regra, doncs va des del segle XIX.
És a dir, que té moltíssima història i que per nosaltres des del consulet és molt important.
Era una assignatura pendent a posar-la en condicions, fins i tot perquè en un futur es pugui visitar
o també, doncs, que si algú, algun sub-britani que vol ser enterrat aquí també pugui fer-ho, no?
Yeah, was something that we were looking at doing, obviously, so that we can allow for British Nationals
to be buried here in the future and as well for the visitors or for the locals to come visit the cemetery.
I think the important thing is, is that because it is a place of historical importance,
we often get requests from people wishing to visit the cemetery and we've had to stop that over the last few years
because of its deterioration.
So we hope that the work that we're starting today, and this is just phase one,
will allow us to open the cemetery for people to come visit.
Perquè es tracta d'un lloc d'importància històrica, moltes vegades rebem sol·licituds
de persones que volen visitar el cemetery i com que es trobava en unes condicions no idònies,
doncs, no podíem deixar que ningú es visités.
Aquesta és la primera fase que permetrà, si Déu vol, doncs, que es pugui obrir
i que persones, doncs, puguin venir a visitar en un futur.
Hem vist que avui hem pogut veure com és l'uniforme d'estiu de la Marina Britànica,
que són aquí, estan fent part de les tasques,
i de l'altra, si li podíem preguntar a TVC, parla a l'hora de fer el té o no, com anirà això?
Two questions. The first one is that they've seen some officers from the Royal Navy
and they just want to get confirmations to whether we've got some officers or some sailors here.
And the second question is they want to know whether we're going to stop for tea.
Well, yes, to the first question.
in that we have eight members, trainee officers from the ship HMS Bulwark,
which is presently in Barcelona.
And we were offered 40 trainee officers today,
but because the Tarragonard authorities have helped us so much with the preliminary work,
it wasn't necessary.
And the second question, yes, we are going to stop for beer very soon.
Sí, a la primera pregunta tenim un grup de vuit cadets de la Marina Britànica,
pertanyen al vaixell Bulwark, que es troba en aquest mateix el port de Barcelona.
I la Marina ens va oferir un destacament superior.
El que passa és que les autoritats locals aquí a Tarragona i la Diputació ens ajuden tant
que al final, doncs, ha fet falta un contingent més reduït de mariners.
I sí que tenim pensat parar d'aquí una estona per prendre unes cervesetes, també.
Molt bé.
Thank you very much, Mr. David Smith, thank you.
Thank you very much for this opportunity.
Thank you.
També gràcies a Marques Mixon, ell és el vice-cònsul,
que ens ha permès fer aquesta conversa, mantenir aquesta conversa,
doncs, amb el cònsul general britànic a Catalunya, David Smith.
Marques, gràcies també.
Encantat, moltes gràcies.
Això és el que us podem explicar des d'aquí.
Continuen les tasques, eh?
Perquè, de fet, aquí a l'exterior del Passat de Rafael Casanova
hi ha un container, un gran container que estan omplint en aquests moments
de, bàsicament, podrien dir que són herbes,
males herbes que han sortit aquí al cementiri dels Jans,
aquest cementiri antic.
Recordem, per dir-vos algunes dades, per exemple,
que aquí en aquest cementiri, la primera persona,
el primer enterrament va tenir lloc l'any 1849, perquè es fa una idea, eh?
Es tractava, de fet, en aquell cas, d'un britànic que es deia John Brickman
i la darrera persona que va ser enterrada d'aquest cementiri
va ser una anglesa resident a Tarragona, que es deia Una Hox.
Això va ser el juny de 1992.
Així que estem parlant de molt de temps, eh?
Vull dir, com a anècdota, explicar-vos que ella, aquesta, la Una Hox,
era catòlica.
Aquí la majoria d'enterrats són protestants.
També diu-vos que per aquí en visc Olga Xirinacs,
l'escriptora tarragonina, que ella, de fet, va parlar d'aquest cementiri,
d'aquest espai, en la seva novel·la Zona Marítima.
És per aquí, no sé si en aquests moments podríem parlar amb ella,
en qualsevol cas, també hi ha s'aparició en l'atinent d'alcalde responsable,
la regidora de Cultura i Patrimoni, Rosa Rossell,
que també és per aquí i que, doncs, bé, estan prenent part
en aquesta activitat, doncs, d'arrunament.
Estem veient en aquests moments, podeu escoltar, doncs,
de fons les tasques que es donen a terme.
Això és un espai que és com un jardí.
Hi ha un accés principal, hi ha una porta gran,
un portador així metàl·lic a l'entrada,
després hi ha com una mena de zona jardinada
i cap a l'interior són ja dues criptes,
una a la dreta i l'altra a l'esquerra.
Tenim altres protagonistes, podem parlar en aquests moments
amb l'escriptora de Tarragoni, Olga Sirinacs,
que ella parla d'aquest espai en diferents llibres,
d'una banda la novel·la Zona Marítima,
però també que no juguin al cementiri,
en aquest llibre també parla,
els nens de fet venen a jugar aquí, en aquest cementiri.
Ara parlem amb ella, també s'acompanya
la regidora de Cultura i Patrimoni
de l'Ajuntament de Tarragona, Rosa Rossell.
D'entrada saludem l'escriptora, Olga Sirinacs, bon dia.
Hola, bon dia.
Expliqui'm això, com ha anat,
que vostè va decidir citar aquest cementiri
en els seus llibres, no?
Primera, perquè a mi m'agraden molt les coses macabres,
això és per començar, no sempre,
i després perquè m'atreia molt
tot aquest desconeixement que hi ha del cementiri dels Jans,
que jo havia llegit en una revista molt antiga
d'aquí Tarragona, que es deia Les Quatre Barres,
quan això era un lloc solitari, que hi bufaven els béns
i llavors els morts, aquells escrits romàntics
que es feien antigament, quan això era solitari.
Llavors això m'havia tret ja, això del cementiri dels Jans.
I quan n'hi he pogut, quan vaig poder,
llavors hi vaig situar aquí una aventura.
Que encara hi ha la làpida de la dona,
que jo vaig esmentar i tot això,
vull dir que em va interessar molt.
El consulat britànic me va proporcionar,
em va donar documentació perquè jo me la pogués copiar,
i, o sigui, hi ha algunes coses que són certes
dintre de la novel·la com a documentació.
Sí, vostè ja havia tingut...
Aguany el Premi Ramon Llull.
Efectivament, efectivament.
Vostè ja havia viscut alguna experiència, no?
Ja fos la infància, en fi, al llarg de la vida,
amb aquest cementiri, no?
No, amb el cementiri no, però relacionada amb els anglesos sí,
perquè el meu avi, amb els quals jo vivíem,
els avis eren molt amics del consul britànic,
sempre ho havien d'estar.
I precisament el meu Premi Sant Jordi,
que era anterior,
està tot basat en els documents de la BBC,
que llavors estava prohibit aquí,
perquè aquí amb els feixistes no es podien passar documents de la BBC,
ja sabeu els aliats i tot aquella...
Però ell no els tenia.
I aleshores jo vaig passar tota la meva novel·la
que va guanyar el Premi Sant Jordi
amb aquests documents.
Cada capítol hi ha un part de guerra d'aquests,
així, de la BBC.
O sigui que més aviat ve per lligam de documents familiars,
d'haver investigat,
i jo llavors amb això no he pogut treure bastant de partit.
Jo no sé si el seu llibre hi haurà contribuït,
però aquest és un dels grans llocs d'esconeguts de Tarragona,
de la ciutat.
Molta gent no sap ni que existeix, això.
A veure, ja ho he anat, dic predicant,
perquè ho he fet, però reivindicant a tot arreu que he pogut.
Ja ho he dit, abans, regidor,
sempre que se m'ha volgut escoltar,
sempre reivindicant-lo,
perquè cada vegada es deteriorava més, això.
Gent que havien saltat a dintre m'ho deien,
dius que allò està cada vegada pitjor,
i jo pensava que amb un cop de bulldosser això desapareixeria.
Però ara, sembla parar d'encantament,
però perquè s'han deslligat algunes coses,
doncs l'han vingut a arreglar,
i per mi avui és un dia, doncs diguem-ne,
no vull dir gloriós perquè seria exagerat,
però un de satisfacció.
Olga, Xirina, gràcies, un abraçat.
Gràcies a vosaltres.
Doncs ja ho veieu, eh, en aquests dos llibres,
d'una banda la novel·la Sona Marítima,
i de l'altra que no juguin al cementiri,
doncs que figura aquest cementiri dels llans.
Ara sí, saludem la regidora de Cultura i Patrimoni,
senyora Rosa Rossell, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Satisfacció també per part de l'Ajuntament per aquest dia,
en fi, de primer neteja,
però vaja, serà un espai més a la ciutat, no?
Home, quan estigui tot rehabilitat, sí.
A veure, el que hem parlat i hem estat parlant
amb el senyor David Smith,
el cònsul general britànic a Barcelona,
és el fet que, bé,
ara s'ha fet aquesta primera part de la neteja,
doncs com a símbol que realment comencem,
diguem-ne, les converses
i comencem una col·laboració.
Llavors, a veure,
s'ha d'arreglar tota la part de dalt
de les criptes,
que inicialment hi havia una gran terrassa,
llavors, ara està totalment menjada
per les herbes i males herbes i de tot,
s'ha de mirar com estan les estructures dels ninxos
i llavors es farà un projecte de rehabilitació
que, evidentment,
doncs ha de passar per l'Ambaixada de Madrid
i se n'ha d'anar a Londres.
Si Londres autoritza, doncs bé la despesa i tot,
llavors es farà tot un arranjament general
d'aquest cementiri
i serà quan nosaltres entrem a fer la museïtzació,
per, vull dir, uns panells explicatius
de la història d'aquest cementiri,
de qui ha enterrat i tot això,
i llavors podrà ser visitat, doncs,
com un espai més patrimonial de la ciutat.
Des del 1850...
Doncs ja ho decidirem.
S'ha d'acabar de parlar, no?
Però dir que des del 1850,
que va ser equilibrat pel Regne Unit,
això no canviarà,
és a dir, continuarà sent del Regne Unit aquest cementiri?
Evidentment, fa uns anys es va parlar
de la possibilitat que ells
fessin una cessió d'aquest cementiri a la ciutat,
però a partir del moment que s'ha fet tot un inventari
de tots els cementiris anglesos
que hi ha escampats per la costa espanyola,
que penso que n'hi ha 22,
aquest és el quart més important,
i per tant, doncs,
han dit que el volen mantindre, doncs,
com a un cementiri anglès
i fins i tot, doncs,
la possibilitat que es pogués utilitzar
en el seu moment si convingués, no?
Sí, sí, sí, sí, sí.
L'altre dia el cònsul ho va comentar, doncs,
a la roda de premsa que per què no?
Si això estava arrenjat i adequat.
Mira, la brigada ahir va estar traient uns arbres morts
i aquí estem col·laborant tots.
Senyora Roser, gràcies.
De res, bon dia.
Doncs ja ho veieu, per cert,
que els marines, els que fèiem referència abans,
us ho volia explicar perquè és que té la seva gràcia,
té la seva singularitat,
són marines de l'exert, del Regne Unit,
són cadets de la Marina, concretament,
per ser exactes,
i porten un uniforme de color blau marit,
tant pantalons, pantalons curts,
mitjons de llana, una mena de botí,
i és un...
a més a més porten la boina aquí al cinturó,
per entendre'ns, penjada,
són nois i noies
i estan, doncs, fent aquestes tasques
d'esbrossament d'aquí,
però vull dir que és una imatge, si més no, peculiar.