Fernando Meléndez, president de l'Associació de Famílies d'Acollida de Tarragona.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut, Toni Sánchez, bon dia.
Bon dia.
És membre de la Junta.
Tots dos sou famílies acollidores, lògicament,
que esteu en el si de l'entitat.
Des de fa temps?
Doncs jo des de la seva fundació, o sigui, amb l'entitat.
D'acolliment, potser farà uns 10-12 anys que estic fent acolliments.
Vaig començar amb un adolescent, que ara ja està emancipat,
i viu la seva vida.
I després vaig passar al que diuen l'acolliment d'urgència i diagnòstic,
que són principalment bebès.
És una cosa totalment diferent, una cosa de l'altra.
I és el que estem fent ara.
En aquests moments tenim una nena que té 17 mesos
i està amb nosaltres des que tenia dos.
És d'aquesta modalitat d'acolliment d'urgència.
i d'acolliment d'acolliment d'algèpsia i diagnòstic,
mentre els serveis tècnics estudien el que...
per prendre una mesura definitiva amb la criatura.
Si torna a la família biològica, si va a la família...
O sigui, amb els pares, o si va a la família extensa,
o si fan una proposta d'adopció.
Però una proposta d'adopció, què es pot fer a qualsevol família
o a vosaltres com a família acollidora?
No, no, no. A nosaltres no.
es farà amb una família
de les que tenen a la bolsa
de famílies d'adopció
que estan valorades
que jo no ho acabo d'entendre
si tu tens una criatura
que amb sis mesos en aquesta modalitat
d'acolliment que dèieu
i es determina que no va a la família biològica
sinó que va a l'adopció
jo si l'he tingut
molts mesos i ja està familiaritzada
jo també jo no puc optar
en privilegi entre cometes
per adoptar aquesta criatura
segons la legislació ara
sembla ser que no
de totes formes
nosaltres quan signem un acolliment
ja ens diuen
en el paper que ens donen
ja diu que en cap cas
aquesta criatura es podrà quedar amb nosaltres
en cap cas
són dos camins diferents
n'hi ha una llista
de famílies que opten a l'adopció
i es presenten
estan valorades per adoptar
i estan en una bolsa d'espera
i suposo que
intentar passar de l'acolliment
a l'adopció
seria entrar a l'adopció
diguéssim
per una porta
una porta falsa
passant per davant
de tots els que estan valorats
per adoptar
nosaltres
de totes formes
en principi
la idea de l'acolliment
no és
o sigui
tu assumeixes
que és una cosa provisional
mentre aquella criatura
soluciona el problema
a la família
o prenen una
una mesura definitiva
tu saps que és provisional
l'adopció
és una altra cosa
totalment diferent
no, no, a veure
jo que sóc una absoluta
ignorant d'aquest tema
i de les lleis
quan tu
com bé dius
quan tu assumeixes
l'acolliment
d'un menor
coneixes les normes
i saps que això
no és una porta
a l'adopció
jo com que no hi entenc
parlava una mica
des del sentit comú
dius
si aquella criatura
a l'adopció
doncs que millor
una família
que ja porta
un quant temps
amb ella
i la coneix
i nosaltres coneixem
la família
perquè per acollir
una criatura
no pot acollir qualsevol
vull dir
aquella família
està sotmesa
lògicament
i obligatòriament
així ha de ser
a una revisió
podríem dir
no, Toni?
Sí, sí
aviam
això
les persones
que decidim
acollir una criatura
doncs
passem un tràmit
molt similar
al d'adopció
no?
perquè
hi ha unes exigències
des del lloc
de l'habitatge
la disponibilitat
el criteri
que tingui la família
perquè la tens
en custòdia
quan t'entreguen
s'assembla
amb l'adopció
quan tu ets responsable
tens les mateixes responsabilitats
com si fos
un fill
ja legalment
és que sense donar-te
se converteix
en un membre més
de la família
que això jo crec
que és el que caracteritza
més
les famílies
d'acolliment
que no es mira
com una persona
que entra i surt
de casa
sinó
que és de casa
i a més
se crea
un ambient
maquíssim
perquè ja no és
la família
que l'acoll
sinó
tot l'entorn
si hi ha fills
si hi ha gent gran
si hi ha amics
se converteix
aquella criatura
que passa
d'un centre
allà
en un centre
clar
tres anys
porteu com a família
acollidora
quants menors
han passat per casa vostra?
tres
de diferents edats?
no
tots
entre els dos mesos
i els tres mesos
el primer que vam detenir
va ser una renúncia
o sigui que la mare
al tenir el crió
ja va renunciar
en aquest cas
això facilita molt
l'adopció
perquè ja no s'han de seguir
tots aquest papeleo
perquè ja hi ha una renúncia
expressa
però en els altres casos
són que
pel que sigui
se'ls hi retira
la família
i aquests
hem tingut dos nenes
i bastant temps
14 i mig
mesos i mig
l'hem tingut
i la que tenim ara
per 20 mesos
20 mesos ja
estan vosaltres?
sí
vol dir que
és clar
el dur
i per el que ens hem de mentalitzar més
és el moment que marxen
és que aquí ja
cada família
s'ho munta una mica
amb el plantejament
propi
de cada família
i inclús de vegades
de la parella
perquè
és que una cosa
és adoptar criatures
i una altra
fer acollida
aquesta es necessita
tenir molt clar
el paper
sempre us ho hauran dit
i ho heu sentit mil vegades
als mitjans de comunicació
quan posem qualificatius
a persones
que feu el que feu vosaltres
és un dels actes
més generosos
esteu tips de sentir-ho
però realment
plantejar-te
que vols donar un cop de mà
perquè una criatura
doncs tingui
un desenvolupament
el més normalitzat possible
sabent-hi
que no és teva
els fills biològics
tampoc són nostres
però en aquest cas
tampoc
molt menys
clar dius
home
què impulsar
una persona
una família
si no és un sentiment
de generositat
perquè altra cosa
ja em direu
si saps que
estarà un temps
i marxarà
inevitablement
que t'han d'agradar
els nens
perquè si no
perquè si no és impossible
que va donant guerra
amb els teus
ja se'n fan pesats
però esclar
però això
hi ha gent
que diu
molt
això és una altra
de les clàssiques
jo no ho podria fer
perquè quan marxen
és que no ho has de fer
si tu planteges
si ja no ho has de fer
perquè això és egoista
doncs quin és el plantejament
que has de tenir
per fer una acollida
no primer
estimar els nens
i després creure
que és una manera
de solidaritat
i de col·laborar
en aquest cas
en l'administració
no
perquè no deixa
que és l'administració
el que té la tutela
no
tu la tens un temps
jo ho dic
una mica radicalment
que no tenim dret
les famílies
només tenim obligacions
no Fernando
amb això
coincidiríem quasi tots
però que
que és també
una mica
com una addicció
perquè
sents molt
quan marxa un
però ja estàs pensant
com serà el proper
és com si tinguessis
un fill darrere d'un altre
constantment embarassats
la família embarassada
constantment
hi ha una altra pregunta
que segur
segur que us fan sempre
igual que aquella
que esmentaves tu Toni
és a dir
i els nois
parlaves d'un adolescent
en un moment determinat
que s'han fet amb una vida
perquè s'integren
amb els germans
si és que hi ha
amb els avis
amb els veïns
continuen fent
la seva vida
un centre educatiu
és a dir
és un integrant
més de la família
ells sí que tenen
els mateixos drets
en el si de la família
mentre estan allà
aquell noi
aquella noia
quan marxa
i si la seva família
biològica
que des del punt de vista
de l'administració
sigui una família
que ha pogut refer
la seva vida
aquell ha que hi aturar
per molt que tirin
els pares biològics
també ho deu passar malament
no?
jo puc parlar
del meu cas
aquest noi
que ja et dic
que ara està emancipat
i viu amb parella
sempre diu
que els seus pares
som nosaltres
tenim contacte amb ell
ve molts caps
de setmana
a casa
podeu tenir contacte
després
mentre són menors
també?
mentre són menors
ja depèn
del que tingui
la tutela
del menor
aquest que està emancipat
quan té
algun
qualsevol
problema
qualsevol cosa
truca
per telèfon
com si fos un fill
realment
com si fos un fill
ve a casa
entra i surt
de casa
quan vol
i com vol
o sigui que vull dir
que és un mes
dels fills
i això
que mentre
va estar a casa
vam tindre
feina
perquè
s'ajunta
les peculiaritats
pròpies
de l'adolescència
que normalment
és bastant dolenta
amb les peculiaritats
particulars
d'aquests nois
que tots
o quasi tots
porten
una motxilla
a la seva càrrega
i va ser bastant dur
però
ara
la relació
és molt bona
i molt fluida
amb ell
Aquests nens
i aquestes nenes
aquests menors
des del moment
que estan sota
la tutela
de l'administració
és perquè la seva vida
en la família biològica
era una vida difícil
desestructurada
complicada
i a vegades
en situacions
impensables
per a molts de nosaltres
a vegades
era
només
entre cometes
una situació
d'abandonament
però tot suma
i déu-n'hi-do
i ara es donen
també desgraciadament
de maltractaments
amb petits
això
per desgràcia
va augmentant
i cada cop
més petits
abans era més
pensar en problema
d'adolescent
però ara ja
menors
menors de dos o tres mesos
n'hi ha
els retinen
per això
per abandó
negligència
però també
per
algun tipus
de maltractament
és un altre tema
perquè aquest matí
sentíem
aquest estudi
que confirma
que un percentatge
elevadíssim
de fills
que es tenen
en aquest país
són no desitjats
per tant
a veure
per falta de planificació
familiar
en ple segle XXI
doncs que ens plantegem
això
però en fi
és un altre tema
que no té res a veure
aquest congrés
no és només
conèixer-vos vosaltres
i retrobar-vos
sinó que aquest congrés
és posar damunt la taula
les diferents problemàtiques
m'imagino
que teniu les famílies
i compartir satisfaccions
també
sí
és una forma
i a més
una forma
d'interrelacionar-se
en diferent
en totes
les demà
les associacions
i
i viure
els
bé
problemes
que són comuns
com ho solucionen
en un lloc
com ho solucionen
en un altre
és
crear un espai
d'interrelació
entre
les diferents
associacions
i les diferents
comunitats
és evident
que això
de l'acolliment
com que són
competències
autonòmiques
doncs
cada autonomia
ho fa
a la seva manera
i
llavors
a vegades
és bo
saber com ho fan aquí
com ho fan allà
per tratar
de
si veus
alguna cosa
que funciona millor allà
doncs
tratar de reivindicar
que
es pugui fer
com es fa allà
això
tots
vull dir
que
és una forma
i
després
fer
promoció
de l'acolliment
l'acolliment
és
un gran
desconegut
n'hi ha molta gent
que
no tan siquera
havia sentit
parlar d'això
vull dir
que
l'adopció
tothom sap
el que és
l'adopció
i en canvi
l'acolliment
no es coneix
gaire
en el cas de Tarragona
perdona
és un de cada quatre nens
que estan sota la tutela
de la Generalitat
que són acollits
no?
en el cas de Tarragona
en el cas de Tarragona
quasi el 25
en el cas de Tarragona
és
segons dades
de la web
de la Generalitat
quan vam preparar
nosaltres el dossier
per a fer
la nostra
les nostres jornades
vam preparar
una sèrie de coses
justificació
d'identitat
de la jornada
i objectius
i tal i qual
i vam treure unes dades
de la web
de la Generalitat
de la Direcció General
d'Atenció de la Infància
que estàvem allà
i vam
uns gràfics
i uns percentatges
i ens vam donar
compte
que resulta
que Tarragona
era capdavantera
en el tema
de l'acolliment familiar
o sigui
que
en números absoluts
està per davant
això
l'any 2007
el maig
em sembla
en números absoluts
està per davant
de Lleida
i de Girona
i en números relatius
inclús per davant
de Barcelona
i resulta
senzillament
que si veus
aquestes xifres
resulta que
arribes a la conclusió
que qualsevol nen
tutelat
que estigui vivint
a Tarragona
té més probabilitats
de viure en família
que en qualsevol
altra part
de Catalunya
i
bueno
doncs això
ens agrada
que sigui així
això
deu de ser el tarannà
també
nostre
perquè
les famílies
són molt diverses
de tot tipus
de manera
d'entendre
però en aquest cas
tots d'acord
i es donen
totes les comarques
no dius
no
és que aquella
no
és per tot arreu
les comarques de Tarragona
fins a quan
hi ha algun límit
des del punt de vista
legal
que digui
quant de temps
un menor
pot estar
en acollida
o no hi ha
un límit
de temps
aquí
en Catalunya
perdó
fins al moment
no
no
no
no tenim
la figura
de l'acolliment
permanent
que el rest
d'Espanya
sí que està
ara sembla ser
que la nova
llei d'infància
que està
per sortir
es contempla
l'acolliment
permanent
però
aquí
està l'acolliment
simple
que en teoria
es va renovant
cada any
acolliment simple
de llarga durada
que
en teoria
no és un acolliment
permanent
però en la pràctica
es converteix
en un acolliment
permanent
està en acolliment
i no en adopció
a vegades
podríem preguntar
aquest nen
per què està
en acolliment
i no està
en adopció
simplement
la gran diferència
que hi ha
entre l'acolliment
i l'adopció
és que en l'adopció
la criatura
trenca el vincle
amb la família biològica
i en l'acolliment
no el trenca
no trenca el vincle
perquè pensen
que potser
aquella família
es pot recuperar
o pot
fer-se
un retorn
de la criatura
cap a la família
i per això
els nens acollits
tenen un règim
de visites
en la família biològica
i continuen
veient-se
amb la família biològica
mentre estan
en acolliment
perquè aquest dia
et dic
aquest vincle
no el trenquen
a veure'ns
què passa
quan el noi aquell
arriba a la majoria
d'edat
els 18 anys
deixa d'estar tutelat
per l'administració
i en teoria
pot fer el que ell vulgui
pot optar
té tres opcions principals
penso
continuar amb la família
d'acolliment
si estan d'acord tots
anar-se'n a la família biològica
o independitzar-se
i això és una decisió
que ha de prendre
ell
inclús
conec
algun cas
concret
que
quan ha arribat
a la majoria d'edat
el noi
acollit
ha dit
la família biològica
i ell
no perdó
la família biològica
la família acollidora
i ell
han dit
doncs mira ara
ara que soc major d'edat
vull que m'adopteu
i l'han adoptat
i l'han canviat
els cognoms
i ha sigut
a partir de la majoria d'edat
que ja ho podia decidir ell
han anat
el pare d'acolliment
i el noi
el jutjat
a promoure l'adopció
cada casa és diferent
però per exemple
Toni
tu ara que tens aquesta
és una nena
de 20 mesos
tu no saps
quan et trucaran
per dir que
no ho saps
aquesta és
pot ser avui
pot ser d'aquí una setmana
pot ser d'aquí 15 dies
o dos anys
sí
no ho sabem
aquesta nena farà dos anys
al març
vull dir
perdó el gener
i la tenim
que no tenia dos mesos
això s'ha de millorar molt
però ha de ser difícil
perquè em sembla
que és Grècia
pels drets dels nens
no tant
de les famílies
però aquí
som un país
una mica
em refereixo a Espanya
perquè Grècia i Espanya
són dels països
de la Unió Europea
que són més biologistes
o sigui
que donen més marge
a les famílies
biològiques
que la resta no
i nosaltres
per l'experiència
que tenim
sí que pot haver
un tant per cent
que s'ha de ser
sis per circumstàncies
de la família biològica
però la majoria
són casos tan clars
i nosaltres
que no ho seguim
tant com els tècnics
que veiem
que aquesta nena
aquesta nena
la que tenim nosaltres
ja podria fer
perfectament
un any
com a mínim
fora de casa
vull dir
estaria amb una família
d'adopció
tindria el seu futur
assegurat
una família
estaria contenta
de tenir una criatura
i nosaltres
estaríem en disposició
de continuar amb una altra
vull dir que
fins a la pròpia administració
en aquest cas
no és pragmàtica
perquè mantenir un nen
amb acolliment
és molt més barat
que mantenir-lo
en un centre
el nen està més bé
indiscutiblement
perquè té
dedicació absoluta
i carinyo
i el prepares
si va a adopció
perquè és un nen
que ja
no és allò que dius
que el cuides
no és que l'eduques
també
per tant cuidar una mica
més a les famílies
acollidores
per part de l'administració
estaria malament
i a més hi ha una cosa
que des del punt de vista
sentimental
del que adopta
se li pren
se li pren
que és
l'edat més bonica
dels nens
que és
quan comencen a conèixer
quan les primeres dents
quan comencen a caminar
això l'hauria de viure
la família d'adopció
i seria possible
en molts casos
si no hi hagués
aquest excés
de burocràcia
que en aquest país
hi ha un equip
que prepara això
que està en relació
amb un altre equip
que prepara l'altre
es posa una coordinació
i al final és un jutge
el que acaba decidint
si retira definitivament
els pares
legislar és important
però tot aquest camí
es podria agilitar més
i fer una miqueta més personalitzat
una mica del que ens agradaria
que d'aquesta jornada nostra
teniu presència institucional
perdona
a les jornades
sí
perquè clar
si tots aquests temes
que sigui una oportunitat
que puguin
que ja ho deuen saber
perquè segur que ho parlen
moltes vegades amb ells
però vaja
la inauguració
la inauguració de les jornades
estarà presida
per una honorable
consellera d'Acció Social
i Ciutadania
també ve
la directora general
de les famílies
de la infància
del Ministeri
d'Educació
de Madrid
sí
de Madrid
Educació Política Social
i d'Esport
sí
i també assistirà
i la teniente
d'alcalde
de serveis socials
d'aquí de Tarragona
en representació
del senyor alcalde
i la jornada
de clausura
serà presidida
per la honorable
consellera de Justícia
Montserratura
i participen nois
que han estat en acollida
i participen nois
que sí
i noies
sí
això és important
també
sí
tenen un espai
un espai propi
per ell
que
li hem
posat el nom
de l'espai jove
en el que
podran
interrelacionar-se
entre ells
i explicar experiències
i conviure
entre ells
mentre
les famílies
els pares
d'acolliments
parlen de lo seu
els acollits
parlaran
de les seves coses
i faran unes conclusions
i unes coses
Permeteu-me
una pregunta personal
teniu fills biològics
vosaltres?
Sí
deu quatre
i nets
que són de l'edat
i nets
Déu-n'hi-do
clar
és una decisió
que es pren en família
primer parles amb la parella
lògicament
si la tens
però després ho has de plantejar
els fills
els fills
doncs poden ser adolescents
poden ser més grans
poden ser més petits
què tal ho porten
els germans
d'acolliment?
Mira
jo
nosaltres
bé
quan va estar aquest adolescent
sobretot
amb el meu fill
mitjà
vam crear
un vincle
fantàstic
i
amb els altres
també
però
en especial
amb el mitjà
que encara estan
encara estan
així
i els
petits
doncs bueno
s'involucren
els fills
s'involucren
jo
el fill
aquest mitjà
que ara ja no està
amb nosaltres
sempre s'ha
independentitzat
té 30 anys
i me'n recordo
que la primera nena
que vam tindre
en acolliment
doncs allò
que a vegades
està a la cuna
i plora
i dius
bueno
deixa-la que plori
una mica
que és l'hora
de dormir
i ell de seguida
anava a l'habitació
i l'agafava en braços
i deia
al millor li deies
escolta
deixa l'home
que se dormi
que tu després
te'n vas a casa teva
no
sempre deia
no
que aquesta nena
no ha vingut aquí
per a plorar
i la
o sigui
es crea un vincle
i pateixen
ells
l'acomiadament
el pateixen
com nosaltres
i això
què deies
si tenim fills biològics
jo també tinc tres
tinc un net
i és que penso
que
per almenys
els que
el perfil
de les famílies
d'acolliment
per almenys
les que coneixem
nosaltres
els que més contacte tenim
són famílies
ja d'una edat mitjana
que tenen
fills
grans
emancipats
i que tenen
més o menys
la seva situació
econòmica
i social
solucionada
també n'hi ha
famílies
monoparentals
tenim
nosaltres
un company
a la Junta
que és
sol
i té
un acolliment
un xaval
que té
14 o 15 anys
i ell
30 i pico
debo tindre
30 o 40 anys
té 30 o 40 anys
i és sol
i està
amb aquest noi
en acolliment
que no se sap
el temps que estarà
clar
de totes maneres
els teus nets
són més grans
que
sis mesos
es porten
tenim un de dos
anys i mig
i una de dos
i ella
i aquests
encantats
amb ella
és una posineta
i ella
quan els veu
se n'alegra
molt
després
a vegades
s'estiren
els cabells
això
cosa normal
com totes les
piatures
jo crec que a més
traiem molts
beneficis
a part
d'allò
de fer
alguna cosa que et satisfà
perquè creus
que necessiten
aquests nens
tenir un lloc
s'ho mereixen
és una mica
d'una reparació
tenen el mateix dret
que qualsevol nen
jo diria que inclús
més
perquè són
més vulnerables
perquè no tenen
uns entorns
adequats
perquè són
de l'administració
i no d'una família
per tant
a part de tot això
és que
el voltant
també
és una mica
d'exemple
perquè
és una manera
d'educar
també
els propis fills
encara que siguin
grans
de la solidaritat
i també
els altres
els de les edats
similars
o més grandets
perquè n'hi ha que tenen
sis o set anys
i s'involucren
en això
i és una manera
magnífica
creixen entenent
que ens hem d'ajudar
tots
exacte
i que s'ha d'ajudar
més els que més
ho necessiten
i a més
és una cosa
que l'estimació
és gratuïta
vull dir
això
tenim tots
una gran capacitat
l'únic que hem de vèncer
una mica
l'egoisme
o la comoditat
i
caldant la nostra edat
la meva dona i jo
que agafis una criatura petita
doncs esteu bojos
si és l'edat
d'anar a viatjar
i passar-s'ho bé
i disfrutar dels nets
que marxen amb els seus pares
però és que
no té comparació
i la veritat
nosaltres
i la majoria de famílies
si haguessin de fer un sacrifici
per un nens d'aquests
que hem tingut
encara que no el tinguem
ho faríem exactament
igual que pels nostres
és curiós
això a més
ho volem fer
sense cap pretensió
ni sentint-se millor
que els altres
no no
simplement és com una necessitat
de fer-ho
dona moltes satisfaccions
però també
crea moltes dificultats
en el dia a dia
amb la qual cosa
l'acte és d'haver
un acte de generositat
que probablement
és excepcional
perquè no hi estem acostumats
però
de fet
a mi m'han dit
que la generositat
la portem de sèrie
quan venim al món
però potser
l'anem perdent
al camí
és possible
és possible
que sigui així
enhorabona
Fernando
Toni
de veritat
a vosaltres
i a totes les famílies
acollidores
i tant de bo
que jornades
com aquesta
serveixin
d'entrada
perquè moltes famílies
no ho facin
de moment
però s'ho puguin plantejar
de moment
si s'ho plantegen
ja estem bé
i que serveixi també
per anar renovant
i adaptant-se
a la nova situació
aquests termes jurídics
del que és
l'acolliment permanent
i tot aquest tipus
de coses
que és important
una de les feines pendents
que li tocaria
més aviat
a l'associació
aquesta
que deia el Fernando
Estatal
la SEAF
que engloba totes
és de mirar
d'harmonitzar
una mica
les polítiques
que té cada comunitat
perquè hi ha
coses inversemblants
d'unes a altres
un exemple
a Catalunya
quan ens entreguen
un nen d'aquests
per petit que sigui
té la seva tarda
sanitària
hi ha la majoria
de comunitats
que no ho tenen
sembla una tonteria
per això
et facilita
tot moltíssim
posar tot en comú
i entre tots
quedar-vos
a mirallar-se
el que ho fa bé
és que les comunitats
són zeloses
de les seves competències
i una vegada més
se perd de vista
l'individu
i aquests
que són els que més
ho necessiten
en funció de la burocràcia
molt bé
doncs escolteu
ja sabeu que
teniu casa vostra
aquí
després de les jornades
quan ho considereu
oportú
o explicar
o fer
doncs una crida
a que
jo insisteixo
no fer acolliment
interessar-se primer
i després prendre la decisió
perquè és una decisió
transcendent i difícil
i no és una decisió
que la pots prendre
en un moment d'apassionament
perquè t'ha emocionat
la imatge d'una criatura
no
una cosa molt responsable
moltíssimes gràcies
enhorabona de debò
adeus i bon dia