Abans no l'havies fet mai?
No, no, no.
I com et vas atrevir?
Mira, no ho sé.
Ah, mira, aquesta feina ja està acabada.
No, no, no, no, no, no, no.
Tornem a començar una altra, t'espera una tovallola.
És preciós, eh?
Clar, res a veure.
És que dius, home, jo sé fer ganxet,
però el ganxet no té res a veure,
això és molt més fi, lògicament.
Molt més fi que el ganxet.
És complicadet, no?
En el cas, pot fer més fi.
Per arribar a fer aquesta punta que tens aquí ja acabada
i que és perfecta, quant de temps hi vas estar?
No, temps no.
Aquesta, un parell de mesos o tres.
I ara què estàs fent amb aquesta?
Ara començar i fer una altra d'igua que aquesta
perquè és per una tovallola per l'altre costat.
Clar, i això que ve, poses el dibuix,
això són els buixets.
Això són els buixets.
Com es diu el suport on es fa?
Això és el coixí.
El coixí i això els buixets.
Això és el coixí i això els buixets.
I el fil, ja està.
I què es pot arribar a fer de punta de coixí, el que vulguis?
De tot, de tot, sí, sí, sí, sí.
Es poden fer mocadors a puntetes, estratetes,
per posar amb algun vestidet d'algun nen petit
per tovallola, per joc de taula, per joc de llit.
Clar, més doble, més fi, depèn.
Es fan vanos.
Per cert, no em vull equivocar.
Si m'equivoco no passa res.
Per a mi aquesta veu és familiar.
La Neus és oient de Tarragona Ràdio?
Sí, eh, i participant.
Perquè jo ara, Neus, i aquesta veu, dic,
a mi m'és familiar que alguna vegada has trucat a la ràdio.
Moltes vegades.
Doncs encantada de conèixer't, de veritat, eh?
Ja sabem que tenim una professional de les puntes.
Gràcies, Neus, enhorabona.
Leonor, que fan vanos, també.
Sí.
Ja em volia portar, que en tinc dos,
un negrós i un petit,
però és una feina molt delicada de pujar.
I jo pujo amb l'autobús,
i llavors m'ha fet por.
I ara faig un mocador.
Això és la punta per un mocador.
Ara està, eh?
Amb una agulla està...
Sí.
Això és per un mocador, que bonic.
I llavors, allà on sigui el forat,
has de posar l'agulla i tancar aquella agulla.
I tancar el que es vol, eh?
Home, ja m'imagino, però jo a vegades les veig,
que ni miren...
Sí, bueno, perquè som molt veteranes.
Ja, ja.
Jo he començat molt gran,
i d'un i dos, què faig?
Ah, que això que fa vostè no ho ha fet tota la vida?
Mai.
I la meva mare era puntaire,
i jo no vaig voler aprendre.
Però com va ser que la seva mare fos puntaire?
Devia tenir problemes amb la seva mare, no?
No, no, la meva...
Si no volia aprendre, dic.
Són quatre germanes i que em van voler aprendre.
I ara la meva edat.
Tenia, doncs, 66 anys, quan vaig començar a fer punta.
En faré 80.
Ah, doncs ja porta un quant temps, però vau començar ja.
Però costa, eh? Costa.
Sí, costa.
Jo ho trobo preciós,
però afrontar una empresa com aquesta,
què vol que li digui?
És molt bonic de fer-ho,
però t'equivoques molt.
Ja has de fer.
I venen aquí a fer-ho moments puntuals,
o també ho fan a casa?
Allò que mires la tele i vas fent.
Ho fem a casa,
però aquí venim el dimecres,
que anem allà on hi ha la sala d'escaig,
i venim el dimecres,
tenim una professora.
Molt bé.
Enhorabona, Leonor, eh?
Fa una feina preciosa.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a vostè per haver vingut.
Vostè també la fa molt maca.
Moltes gràcies, molt amable.
I gràcies per haver vingut carregant totes dues
amb tota aquesta paramenta,
perquè, escoltin,
això de la punta de coixí no és qualsevol cosa.
Anton, quan estàveu fent el lliurament dels trofeus,
ha vingut una senyora, una usuària,
i m'ha dit, miri, jo no vull parlar,
però m'agradaria dir que el millor de tot
a banda de les activitats
és el tracte que ens ofereixen
des que traspassem la porta.
El tracte de carinyo, d'amabilitat, d'educació.
Diu, quan entrem aquí ens sentim persones realment especials.
Li diu, ho vol dir vostè per antena?
Diu, no, no, no.
M'estimo més que ho digui vostè.
I jo ho dic.
Bé, gràcies.
Realment és la nostra feina.
Està molt clar que aquí al Casal
del que es tracta és d'oferir aquests espais,
que tothom pugui desenvolupar
tot aquest feix d'activitats que s'han explicat
i, per tant, el millor que podem fer
és acollir-los i donar-los el que he dit,
les màximes facilitats,
perquè ells puguin desenvolupar
i puguin mostrar el seu art,
les seves habilitats.
Doncs l'habilitat del Francesc García és cantar.
Escolteu, oi que us ve de gust
escoltar una mica de música del Francesc,
que ja el coneixeu, no, el Francesc?
Sí? Mira, mira, algú fa com que balla.
Francesc.
Espera, espera, que ens cantaràs.
Us vaig a cantar un bonic bolero
que se diu, ostres, m'has fet pel sabor a ti.
Sabor a ti, vinga, va.
Francesc García, quan vulguis, endavant.
Quan vulguis, guapo.
Sí, señor, qué bonito.
Ay, ay, ay, no me puedo acercar.
Ay, qué bien.
Tanto tiempo disfrutamos de ese amor
Nuestras almas se acercaron
Tanto así
Que yo guardo tu sabor
Pero tú llevas también
Sabor a mí
Si negaras mi presencia en tu vivir
Bastaría con abrazarte y conversar
Tanta vida yo te di
Tanta vida yo te di
Que por fuerza llevarás
Sabor a mí
No pretendo ser tu dueño
No soy nada
Yo no tengo vanidad
De mi vida
Que mi vida doy lo bueno
Soy tan pobre que otra cosa puedo dar
Pasarán
Más de mil años
Muchos más
Yo no sé si tenga amor la eternidad
Pero allá tal como aquí
En la boca llevarás
Sabor a mí
Que bonitos y señores
Para enamorarse
Ay, ay, ay
Es como para volver a empezar
No pretendo ser tu dueño
No soy nada
Yo no tengo vanidad
De mi vida
De mi vida
Doy lo bueno
Soy tan pobre que otra cosa puedo dar
Pasarán
Más de mil años
Muchos más
Yo no sé si tenga amor la eternidad
Pero allá tal como aquí
En la boca llevarás
Sabor
Sabor
A mí
Bravo, Francesc
Moltes gràcies
Francesc García
A veure, entrevista, entrevista
El Francesc
És que com que tothom el coneix a Tarragona
No sé què podria portar de nou
Però jo crec que
Abans parlava el Bonifacio
Deia
Jo volia haver estat
Jugador professional de billar
El Francesc és professional
També
Però tot i que fa altres feines
Però tu t'haguessis dedicat
Només a cantar a la vida
I jo m'haguessis dedicat
A cantar a la vida
Si em deixin deixat
Jo vaig tenir
Un padrí
Però no li va donar temps
Que va ser don José Moya
El gran empresari tarragoní
Però
Ja et dic
Quan me va voler encombrar
El pobre home
Va deixar
D'estar entre nosaltres
I se'n va anar
A formar per allà
Dalt
Les seves corrides
Però bueno
Tot va així
De totes maneres
Tens l'ocasió
Ni que sigui
Doncs
Nosaltres fem ràdio a Tarragona
Tu cantes a Tarragona
M'encanta el piercing
Que porta
Porto un piercing
Us heu fixat
Que porta un candau
Penjat de l'orella
És perquè no m'abarxin les idees
Bueno
Les t'esment d'encadetes
Francesc
Oi que podràs cantar
Alguna cançoneta més
Un parell com a mínim
Sí, sí
Les que facin falta
Jo me'n vaig cap a la taula
Gràcies
Immediatament cantem una altra
Anem cap a la taula
Seiem una estoneta
A veure
I tenim aquí novament
Anton, què tal?
Tot bé, no?
Sí, perfecte
Molt bé, molt bé
Estem coneixent moltíssimes coses
La primera part l'hem dedicat fonamentalment
A parlar del que és el casal
Tothom sap i no li escapa
Que ja fa un quant temps que esteu d'obres
Que continuen al seu ritme
Que les millores ja són evidents
En algunes zones de la casa
Ho hem comprovat nosaltres també
Com va el ritme?
Tot bé?
Tal com estava previst?
Bé, va tot tal com estava previst
És evident que fer obres amb gent a dins
Doncs això retrasa una mica els terminis
Però realment, doncs bé
Hem anat convivint amb elles
I podem dir que ja estem en la recta final
Hem parlat fonamentalment del que és el casal
Parlem de la residència, si et sembla
Anton, explica'ns una miqueta
Com funciona, quina vida es fa
Quantes persones hi ha en aquests moments
Bé, la residència és un equipament
Que també depèn del Departament d'Acció Social i Ciutadania
De la Generalitat de Catalunya
I conjuntament en el casal
Conformen el que és la residència assistida
I casal Mare Déu de la Mercè
És un equipament anexat
On està patint una...
Està tenint, més ben dit, una remodelació
Del que es tractava era de treure uns ascensors que hi havia antics
I crear uns espais nous amb un nucli de quatre ascensors
Dos nuclis de dos ascensors cada un
I crear, aprofitar i remodelar la residència
Per donar més qualitat als usuaris
Com a equipament
La funció que té és la de ser la substitució de la llar
Per tant, els serveis que es donen als usuaris
És el servei d'higiene, vestit, sanitari
Es cobreixen totes les seves necessitats
En tots els àmbits, personal, emocional, físic
Per tant, el que es fa és això
Hi ha tot un equip de professionals
Que se n'encarreguen que no els falti absolutament de res
Tenim des de personal d'atenció indirecta
Que controla tot el que són el tema d'hostaleria
El tema de neteja, rentat de roba, etc.
I després hi ha la part més assistencial
Que ja està formada per infermeres, metges, fisioterapeutes
Terapeuta ocupacional, animadors, etc.
Hi ha tota una munió de gent
Que en el fons el que comporta és un poble
Realment tenim gairebé de tot
Hi ha una estructura i una organització
Que té les seves funcions amb un protocol molt concret
Però cada persona és diferent
I cada una de les persones
Sobretot les que estan a la residència assistida
Tenen unes necessitats particulars
I no només des del punt de vista d'atenció mèdica
I d'atenció terapèutica
Sinó també d'atenció emocional
Perquè les situacions són totes molt diferents
Evidentment
Una de les nostres funcions
És la d'adaptar-nos al resident
Quan tenim un nou usuari
El que es fa és un pla interdisciplinar
En un període de 3 a 4 setmanes
On cada professional des de la seva òptica
Estudia quines són les necessitats
Que pot tenir aquella persona
A partir d'allí s'estableixen
I es marquen uns objectius molt concrets
Per intentar que aquella persona
Estigui el millor possible
I sobretot que les seves capacitats residuals
Les puguem descobrir
I les puguem desenvolupar
I això és importantíssim
Tenim tot un programa al llarg de l'any
Tenim tota una sèrie d'activitats
Al llarg de l'any
On l'usuari pot participar-hi voluntàriament
I després hi ha un programa més específic
D'estimulació d'aquestes capacitats
Per què no em presentes
Les 4 convidades que tenim a la taula
I que han estat tan amables d'acostar-se aquí
Ens en presentes cadascuna
Ha estat difícil triar
Perquè tots i totes tenien moltíssimes ganes
Però bé, en primer lloc tenim la Pepita Duc
En segon lloc tenim la Carme Cambronero
En tercer a la Pilar Sogranyes
I després a la Cinta Pla
Tots gent jove, no?
Cinta, doncs sí, jove
Quina edat té vostè?
Si no és indiscreció
Ai, ets bé si no t'ho creus
És això que deia jo abans
Aquestes coses que si ets gran ets vell
A veure, lògicament
El cos va fent anys
Però el cap i el cor
El que no hi tinc són les camis i els ossos
Però vostè va fent, no?
Com és la seva vida aquí un dia qualsevol?
Ui, aquí és magnífica
Però què és el que fas?
Lleva?
Mira, bueno, normalment jo vinc de dia
Però voldria vindre i de nit i tot, eh?
No es pensa
Perquè m'hi trobo molt bé
Jo fa, va per cinc anys que vinc
Quan vaig vindre
Jo estava en una depressió
Estava malalta
No podia caminar
Abans li quedés ralves
Ara camino
Ja la veig, ja?
Estic contenta
I després allà he de fer un munt de coses que no sabia fer
Cistets, pintures
Juguem a jocs
Lo bingo
Teràpia de música
O sigui que allí jo m'ha canviat tot
Lo de la persona
I després, no sé, he tingut
Una salut mental que no tenia
Un corporal igual
I jo m'ho passo, xachi
Que diuen los jovens
I ara estos dies que no he pogut vindre
Ho trobo en falta
I jo em trobo molt bé aquí
Doncs no sé com dir-ho
Que si jo quan era jove m'haguessin dit
De Vella aniràs primera
Que jo no soc d'aquí
A viure a Tarragona
Vostè té accent de ser de les Terres de l'Ebre
És possible?
I d'on és exactament?
De Santa Bàrbara
Home, de Santa Bàrbara
Molt bé
I jo s'ha dit
Doncs que no
En la guerra aquí vaig plorar molt
I vaig dir
Tarragona no em veuràs mai més
I bé, Tarragona me'n va dir
Espera't que et pissigaré
Sí, però Cinta
Quan es parlava fa 30-40 anys
D'una residència
No és això que tenim avui dia
Era un altre concepte
Ben diferent, eh?
On va parar
Però jo vull dir
Perquè jo
Dic ara
És que per a mi he sigut
No sé com vindre en un altre món
Primer que jo he sigut pagèsa
No he sigut persona
De festes
Ni de
No sé com dir-ho
Ni de capital
Ni d'educació
D'escola
Ni res
I el que menys em pensava
Jo arriba aquí
Trobar-me esta bellesa tan bona
S'està donant una segona oportunitat
De viure, no?
Sí
Per part de la família
Meravellosa que tinc
La part de la família d'aquí
Que jo això ho considero
Una família
Que no em puc queixar
O sigui que
He de donar moltes gràcies
Del més gran
Està el més petit
D'aquí
Perquè de tots
Estic contenta
És que dic
Jo no tinc queixa
De ningú
És que és una sort
Que m'ha tocat
A la bellesa
Que per a mi
És més bona
Que una noteria
I ho pot ben dir
A més se li nota
A la cara
Pilar
Bon dia
Bon dia
Jo ja no els hi pregunto l'edat
Perquè em penso que són una mica coquetes
Totes
És que si et dic
Que quasi que no cap
El calendari
Que és exagerada
Escolta si en tinc 94
94 anys té vostè
Pilar
Jo no he de signar
Jo per
Sí
Per d'aquí 4 dies
Tenir 94 anys
I estar con vostè
Sí
Com ho ha fet
Això d'arribar tan estupenda
Ai
Treballant molt no?
Diuen?
Segurament
De tota manera
De tota manera
I com està ara?
Com la Cinta
Té una vida maca
Jo estic molt bé
El que passa és
De tot arreu estic bé
El metge no em troba mai res
Però jo la tinc la vista molt malament
I la memòria
Que la memòria em falla
Clar
Mai de recordar
De posar-me les coses
Sempre al mateix lloc
Perquè és només que les canviï avui
D'aquí allà
Ja després me perdo
Per això també
Que aquí l'ajuden
Eh?
Amb exercicis
Amb coses
Perquè vostè doncs
Ai exercicis
No li agrada fer-los
I a vegades que no
Ja
Ja m'ho pensava
Hi posaran un zero
No
Ja no els posen
Perquè n'hi hauria massa
Però per què?
Perquè li fa
Li fa mandra
Li molesta
No
Perquè saps què passa
Segons què
No ho veig bé
Com que començo
Que no ho veig
Escolta
Jo
La cara teva no te la veig
A veure si t'hi tinc a prop
Jo et veig
La silueta
Per la cara no te la veig
Ni un
I es posa nerviosa
No?
Es posa nerviosa
I això saps què passa
A mi em diuen
Escolta
Aquest
El dilluns hi haurà una pel·lícula
Bonica
Pareu que t'agradarà
Doncs ja saps què passa
Que és que em poso tan nerviosa
Perquè no ho veig
Que a vegades ni ho sento
Clar
Mira tu
No no és això
O llavors sí que ho sento
Però m'enredo una cosa amb una altra
Que ja em poso cap al darrere
Perquè escolta
Ja es posa de mal humor
Me poso de mal humor
No estic mai quieta
I ja em poso en un ploix
Tombo un racó
Perquè no
No mull ni els de més
Perquè jo considero
Que si tinc un davant
Que em comença a fer la papallona
Ja l'engegaria a fer punyetes
Però aquí té vostè bones amigues
Té amigues aquí
Sí
Jo tinc molt bones amigues
Gràcies
M'hi trobo molt bé
Però és aquesta cosa de la vista
Que diu vostè
Sí
Escolta
Jo tinc pis aquí
A veure si sóc el pis
Jo no hi sóc mai el pis
Home aquí està millor
I xerra
I apren coses
El meu pis
I va el meu fill
A vegades
I tot allò
I està al mig mateix de Tarragona
Perquè a mi el tinc a la plaça Verdaguer
Home
Doncs està al centre
Doncs està al centre
Que pot arribar a tot arreu
Doncs escolta
Però aquí s'hi troba gust
Però jo ja estic bé
No no
I que quan jo vaig quedar viuda
Ja vaig dir
Jo a la residència
Jo tinc la meva
Les meves germanes
Que viuen aquí
El meu fill
Que viu a Barcelona
El meu fill
Té una caseta Reneu
Em ve a buscar
Quan vénen a Reneu
I si no
Si és una festa
Va a Barcelona
O va a
Amb uns germanes
Doncs Pilar
Perquè el peu alt
Sempre l'hi tinc
Com la Cinta
Està tenint una bona bellesa
No?
Sí
Home
La salut a vegades
Però clar
Quan tenen 94 anys
És normal que ens passi això
Un assumpte de la vista
I que no veig
No veig les sesumies
Jo no veig
Escolta
No et veig a tu la cara
Ja ja
Així tinc a prop
Bueno
I la Carme
Que em diu la Carme
Que quan he preguntat
La data
A la Pilar
Ha rigut
Pues yo tengo 92
Doncs déu-n'hi-do també
Eh Carme
Yo ya he pasado
Ya pasado la historia
Pero bueno
Me encuentro bien
Estoy contenta de estar aquí
¿Y qué vida hace usted aquí en la residencia?
Pues aquí la vida que hago es cuando hay actividades pues voy a ellas
¿Y qué le gusta de todo lo que se hace más o menos?
Hombre, a mí me gusta casi todo lo que se puede hacer, lo que pasa que no puedo hacer mucho porque las manos las tengo imposibilitadas, pero con leer o escuchar o cantar, todo eso lo puedo hacer menos con las manos. Eso a mí me encanta. Además me encuentro perfectamente contenta de estar aquí.
El trato es perfecto. Yo no me quejo de nada. Estoy muy contenta. Llegué en el año 2003 hasta ahora.
O sea, ya llevas 5 años aquí.
Sí. Voy a hacer 6. Voy a hacer 6 en febrero. El día 5 de febrero haré 6 años. Yo me encuentro a gusto con todas. Para mí son amigas, familia y todo lo que demás. Como si fuéramos hermanos. Que así nos debíamos de llevar.
Aquí dentro y fuera, ¿verdad?
Aquí dentro perfectamente más que fuera porque yo no salgo.
Usted no sale normalmente. ¿No le gusta salir de aquí?
No, no me gusta salir mucho. Salgo muy poco. Ni que vengan mi familia ni que no vengan. Yo aquí con ellos hablo. Puedo ir a otra planta. O sea que salir de aquí no.
Tiene su rutina, ¿no? Cada día sabe lo que tiene que hacer.
Pues sí.
Las personas son conocidas.
Son conocidas. Yo hablo con ellas como si fueran familia mía, a gusto. Y me encuentro pues muy bien. Agradeciéndoles a todos los señores directores y de aquí que me acogieron muy bien.
Y estoy muy contenta. El cariño que les tengo no se lo puedo demostrar, pero les quiero mucho a todos.
Este cariño es el que nosotros hemos detectado desde que hemos llegado. Pasando por la peluquería, yendo al bar, hablando con la monitorea de gimnasia, con cualquier persona que hablamos, se nota que no están haciendo solo un trabajo.
Que hacen un trabajo muy a gusto con ustedes aquí. Se les nota realmente.
Yo en verdad que todos, no tengo queja de ninguna de mis auxiliares. Me tratan bien, sino como se preocupan, porque soy muy chinche para comer.
¿Usted es muy chinche para comer? ¿Sí? ¿No le gusta nada?
Muy pocas cosas. Y muy poquito de comer. Como un pájaro.
A ver, el menú de Nochebuena yo lo tengo aquí. Se lo voy a leer. A ver si le gusta.
Sí, ya lo sé, ya lo sé.
¿Crema de marisco?
Sí, eso seguramente que es lo que comeré.
¿Eso le gusta?
Sí, sí.
De segundo, bacalao al cava con verduras.
Bacalao, sí.
Bacalao es bueno, mujer.
Sí, sí, el bacalao, sí.
Y luego una manzana al horno rellena de crema.
También.
Pues no es tan rancia para comer. Es usted una exagerada.
Es lo que como diario, ¿eh?
Ah, pues bueno.
Es lo que como diario.
El que no es en crema.
La diario no es en crema.
La poma en forr, farsida de crema, fil de caramel.
Bueno, nosotros no la comemos.
Sin crema.
Sin crema, por un tema de la dieta.
Lo posen de todos los días, ¿verdad?
Sí.
Ah, porque es lo más suave para el estómago, una manzana al horno.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, sí.
Yo sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Manzana al horno.
Pero tendrán canelones de San Esteba al día de San Esteba, ¿eh?
Sí.
Bueno, eso sí que yo no.
Eso, los canelones no, pero el menú de la día de Navidad sí que nos gusta, ¿no?
Bueno, pues ese sí que...
Eso sí, hay que comer algo.
Mujer, claro que hay que comer.
Demostrar que estamos en fiestas y que nos lo brindan con mucho gusto.
Y aparte hay que mantenerse con esta hora, ¿eh?
Y si se puede.
Claro que sí, mujer.
Eso a la noche.
Queremos a ver.
Claro que sí.
Pepita, ¿qué tal?
¿Veim usted?
Yo la veig estupenda.
Pues sí, me trobo bien.
Ella es la del d'alló.
La Pepita, que es la...
A veure, què diu de la Pepita?
Pilar, què és la...
Que és la de l'escaval davant.
És la número 1.
I això per...
Per això de què, de què, de què, de què.
De què diuen que és la número 1?
De què, de 2.
Joli, no ho sabia.
Cinta, per què diuen que és la número 1, la Pepita?
Perquè és la que té memòria i és la que és la regia.
Jo sempre procuro que està al costat seu.
Tu calla, que fan això, la Pepita, que tot ho pesca, no?
Jo només t'ho dic això, que jo procuro...
Ai, que està bé.
Doncs bueno, jo tinc, abans que m'ho pregunti, 85 anys.
I aquí, com han dit elles, m'hi trobo molt bé.
Fa temps que està aquí, Pepita?
Doncs a veure, 3 anys.
I, doncs, molt bé, molt bé, molt bé, molt contenta.
I ens ho passem estupendo.
I tant han el dia ocupat, vull dir que...
I tant, sí, sí.
Sí, sí.
Ella, ella, està a la mà de l'edat, de la companyera.
Fem gimnàstica, fem taller de memòria,
fem musicoterapia, que també m'agrada molt,
i que es preparin els de la Mercè, com s'hi diu,
la coral de la Mercè, que els hi passarem davant.
El que han de fer és un grup de rock, eh?
Perquè hi hagi una altra cosa.
Que no, una coral, dos corals, no, dona?
Una coral i un grup d'una altra cosa.
Bé, no.
Doncs així ho faré.
Pensi-s'ho.
Així ho faré.
Vostè que, com diuen, és la capitana, pensa-s'ho.
Ah, la capitana.
Els xiquets ho heu fet aquests dies, allò que havíem de fer.
Sí.
El que havíeu de fer.
Els nens a cantar-nos nadales.
Vam cantar junts.
També, vam cantar tots junts.
Jo no vaig estar aquell dia, m'agrada.
Sí, perquè fan activitats, no sé...
Els xiquets del mare nostre m'han vingut alguna vegada.
Ara de l'estonat, no?
De l'escoles de Tarragona.
De l'ensenyança.
De l'ensenyança, molt bé, molt bé, molt bé.
no ens deixen avorrins.
Escolta, una cosa, aquí jo veig que, bueno,
que també, doncs, allà ho hem vist a l'hemeroteca,
lectura de diaris, les notícies...
Els agrada estar al tanto del que passa pel món?
No, perquè a vegades on diu, mira, quasi que n'hi miro.
No, una mica sí.
A més ve un voluntari i ens llegeix el diari.
Sí, a veure, molt bé.
Perquè, com a vist, la vista ens falla
i ell ens ho comenta, les notícies.
I com veieu el panorama?
Bueno, una mica fumut, eh?
S'ha fumut, no?
Més aviat tanquem els ulls.
S'ha fumut, fumut.
Però no veieu-ho, perquè...
I la crisi, aquí també parleu de la crisi,
sí, però no la notem.
Aquí no la notem.
Aquí no la notem, però sabem de...
Jo mateix tinc les germanes aquí mateix.
Doncs, dient, m'ho expliquen,
tenia el meu fill a Barcelona,
bé, doncs, ho sent també per ells.
No per ells, i perquè cada dia ho sents.
Però els interessa el que...
que les grans notícies...
Sí, clar que sí, i tant, i tant.
I la que dicis que hi arriba bé.
I la gent que...
Les fàbriques que pleguen,
i que despatxen la gent sense més ni res.
Això és el pitjor.
Si no, escolta'm, això em s'ha posat malalt.
I escoltin una cosa, ara, no sé,
vostès mirant la tele, per exemple,
l'anunci aquest que han fet del condon,
amb perdó, ho troben bé?
Jo crec que sí.
Jo crec que sí.
Perquè a la tele, què els sembla?
Els agrada els programes que fan a la tele?
No massa.
I segons quins no.
No.
N'hi ha alguns que sí.
N'hi ha alguns que no.
Què els agrada de la tele?
A mi no.
No li agrada la tele.
Bueno, a mi m'agrada veure...
A mi m'agrada...
Jo veig les notícies.
Les notícies?
A mi m'agrada veure les notícies.
Però ni les novelles i tot això, no.
Jo veig Corazón, Corazón, que m'agrada...
Ah, d'això dels famosos i tot això.
Sí, sí.
I Informe Semanal.
Ah, també Informe Semanal, també és el que poden...
I, bueno, no veig massa cosa entre un prop de la tele, no.
A vostè, Cinta, què li agrada?
És que no, és que la música clàssica de veu dels dissabtes.
Jo em poso...
La música clàssica, a vegades, la pel·lícula dels dissabtes, també,
que també són de Paco Martínez Soria, de mi temps.
O sigui, allò del cine de barrió.
Perquè ara ja no fan pel·lis d'aquelles antigues.
Però quins fan pel·lícules?
Jo, quan me n'entero, de l'aquest, ja quasi ha passat.
De les del Paco Martínez Soria, que li agraden?
Sí, sí.
Paco Rius.
Però és un tip de riura, clar.
A mi, antes, me gustava ver els concursos que hacía.
Ah, sí.
De ganar i saber.
De preguntes.
De preguntes, sí.
Sí, també.
Que ara també hi ha unes de preguntes.
Sí.
A esa palabra.
Aquí no se puede ver, perquè tampoc no hi ha silenció,
perquè el un no habla, el otro se mueve.
Entonces, es mejor no verlo, dejarlo a ellos, que vean lo que le ponen.
Es mejor que se entretengan ellos que nosotros.
A mi m'han dit que fan cinema, també, aquí, de pel·lis clàssiques, no?
Sí, sí.
Que tenen una oportunitat d'haver de veure...
Si ho veu, que ho veu, llegiu uns escrits que vaig fer, o no?
Fem una cosa, que ens canti el francès si és tan amable una cançó,
llegim els escrits i després passem a parlar amb altres companyes d'aquí de la residència.
Oi, francès, per favor, però què t'has posat a l'orella?
S'ha canviat el piercing?
És que estem a Nadal.
S'ha tret el candau de l'orella, ho veieu?
I s'ha penjat una bola de Nadal,
que sembla d'aquelles de la discoteca de John Travolta.
Sí, és que tinc un manager que m'enguarneix.
Trobo que sí, que estàs molt ben protegit, que ens cantaràs.
Bueno, ara vaig a cantar un bonic passo doble que se diu Sierra de Luna.
Us agraden els pas dobles?
Doncs vinga, escoltem el francès.
És d'aquells de l'Aragón, cuando queráis, també podéis fer palmas.
Palmas con las manicas.
Esas palmas!
El Ebro guarda silencio al pasar por el pilar.
La Virgen está dormida, la Virgen está dormida, no la quieren despertar.
Y un carretero que viene cantando por el rabal, lleva en el toldo pintada, lleva en el toldo pintada, una Virgen del Pilar.
Con trigo de cinco villas, viene de Sierra de Luna, y en los collarones lleva campanas, campanas, campanas las cinco mulas.
Besos de nieve y de cumbre, lleva el aire del Moncayo, y las mulas van haciendo, heridas, heridas, heridas al empedrado.
¡Vámonos!
¡Ahí esas palmas!
¡Esas mañas guapas!
¡Esas mañas guapas!
Grutando el puente de piedra, se oye una brava canción, en las torres las campanas, en las torres las campanas, están tocando oración.
Dos besos llevo en mis labios, a mi Virgen del Pilar, uno me lo dio mi madre, uno me lo dio mi madre, y el otro mi soledad.
El perro del carretero, juega con la mula torda, y es que sabe que han llegado, llegado, llegado, llegado, que han llegado a Taragota.
El Ebro guarda silencio, al pasar por el Pilar, la Virgen está dormida, dormida, dormida, dormida, no la quieren despertar.
Bravo, Francesc García.
Una cançó que he emocionat i que a més comprovàvem com tot el públic, o bona part del públic, la cantava i alguna que altra senyora de per aquí s'ha arrencat a ballar.
En Tom t'han posat en un compromís, però jo no, no, que estic de servei, no, com la Guàrdia Civil d'abans, no puc ballar ara,
però la senyora ràpidament li ha tret a ballar, moltíssimes gràcies, que bé que canta aquest home, no?
És fantàstic, a més, escolta, un roto i un descocio, eh, Francesc, que et va tot, que ens cantaràs després,
perquè jo encara abusaré una mica més perquè cantis.
...cantar-te aquí una cançó de Alberto Cortés y para todos.
...per a totes les senyores, també.
...perquè és Nadal, però és una única cançó que es diu Las Palmeras.
O un altre que és El hijo del Ganaero, que és una cançó andalusa de esta de arte.
Què preferiu? La de arte o la de Cortés?
...las dos d'aquí, mira, la de arte i d'altra si no es da...
Vinga, la de arte i acabarem amb l'altra, perquè ara es canvia de piercing, eh, en lloc de canviar-se de traje,
tot i que s'ha vestit de gala, es va canviant de piercing.
A veure amb quin piercing ens tornarà el francès per la propera actuació.
Antona, tenim aquí asseguts a la taula tot un seguit de convidats,
però et sembla que la Cinta es llegeixi un dels seus escrits, perquè la Cinta escriu.
No, no escric sense saber-ne, però en escola mai.
Però escriu, i aquí ha portat uns quants escrits.
Als sis anys, bueno, llegirem este, que és el que més m'interessa, diguéssim.
Doncs escoltem a la Cinta, a veure què escriu.
Soc una àvia sense estudis, de 88 anys.
En la meva joventut no vaig mai pensar que tindria una bellesa tan bona i divertida,
per la qual cosa dono gràcies a tot el personal que fan possible el benestar que sento.
no dic noms, perquè són molts, però sí diré que em donen salut i alegria,
perquè m'han ensenyat a fer moltes coses que jo no sabia.
I em donen vida, salut mental i corporal, i que m'ho passo més que bé a la residència.
Mare de Déu, de la Mercè. Gràcies de tot cor.
Moltes gràcies a vostè, Cinta, i molt bones festes. Ha estat un plaer conèixer-la.
Aquí tinc més coses, però si el temps no pot ser...
Tenim molt poquet temps i moltes coses per explicar encara.
I ens quedarem cursant on tenim aquí a la taula tot un seguit de persones
que treballen des del voluntariat, aquí al centre.
Ens els pots presentar i explicar una miqueta?
I els donarem la paraula, què és el que fan exactament?
I tant. Un dels engranatges que hi ha a la residència
és el de l'Associació de Voluntaris del Tarragonès
i el de Servei de Voluntariat Europeu.
Dic que és un engranatge perquè forma part d'aquest col·lectiu de persones
que treballen envers els nostres usuaris.
La seva col·laboració és totalment desinteressada,
desenvolupen la seva tasca dins de la residència
i gairebé tothom hi té cabuda.
Qualsevol persona de la ciutat, de la comarca,
que vulgui adreçar-se a l'Associació de Voluntaris del Tarragonès
pot venir aquí i des d'aquí se li orientarà
quines són les tasques que pot desenvolupar.
Des de fer una estona de companyia,
fer un acompanyament, fer la lectura del diari,
a col·laborar amb el Passebre, amb el guarniment del Nadal, etc.
Qualsevol persona, qualsevol pot venir aquí
i donar una part del seu temps.
Realment jo hi tinc...
Me fan enveja.
Me fan enveja perquè quan els veig,
veig que tenen aquesta satisfacció
de venir sempre que poden
i quan surten realment surten totalment
cofois, no?
Penso que és una tasca molt bonica
i que ells desenvolupen amb molta satisfacció.
Tenim el Miquel Iglesias,
que ell periòdicament ve a fer la lectura del diari,
ve i llegeix el diari, comenta les notícies,
hi ha el Miquel, el Marià, el Marià ens col·labora
tant amb els acompanyaments, amb les sortides i l'hem tingut
aquestes últimes setmanes, ha trafegat ultimant el Passebre
que es fa aquí a la residència.
i després tenim la Isabel, que la Isabel és la voluntària europea,
ve d'Alemanya i estarà uns mesos amb nosaltres.
És habitual que hi hagi voluntaris europeus
que des de, sobretot, Centro-Europa, Alemanya, Finlàndia, Àustria, Latònia,
han vingut des de fa uns anys aquí al nostre centre
i realment ens donen una lliçó d'humanitat.
Són gent jove que venen i ofereixen el seu afecte i el seu amor.
La Isabel, Isabel, es muy joven.
Si las otras señoras han dicho la edad, tú también.
Tienes que decir, ¿cuántos años tienes?
Yo tengo 20 años.
20 años.
¿Y cuánto tiempo llevas aquí en Tarraban?
Siete meses, hasta abril.
¿Desde el primer momento como voluntaria?
Sí.
¿Y qué impresión tienes?
¿Qué es lo que haces?
Yo tengo una impresión muy buena.
Trabajan aquí con mucho amor.
Yo trabajo con los animadores y hacemos, por ejemplo,
música terapia, donde yo toco el clarinete.
Y salimos con la gente al Mercado de Navidad, al Belén.
Hacemos manualidades.
Ahora hemos decorado toda la casa con los residentes aquí.
Me gusta mucho.
Es que tocas el clarinete, antes las anteriores invitadas
hablaban de la sesión de musicoterapia como una de las actividades
que más les gustan, ¿no?
Sí, sí, participan mucho.
Algunos incluso decían, ojo, ojo la coral,
que todavía vamos a, no sé si querrán aprender el clarinete
algunas de ellas.
Pero bueno, tú, cuando empezaste a hacer esta acción de voluntariado,
¿esperabas que sería así?
¿Cómo te lo imaginabas?
Porque además vienes de otro país, otra cultura.
Vale, todos somos europeos, pero tenemos nuestras particularidades,
lógicamente.
Es que de verdad no conozco muy bien una residencia en Alemania
para compararlo, pero aquí me gusta mucho y hay una organización buena,
hay horarios, aquí hacemos esto, después esto, esto y hacemos muchas actividades.
¿Y qué tal Tarragona en general?
Muy bien.
¿Te gusta?
Siempre hay muy buen tiempo y siempre estoy sudando.
¿Vas a quedarte por Navidad?
Sí, sí, me quedo aquí y me gusta mucho vivir aquí las costumbres de Cataluña y también de España, sí.
Turrón, sopa de galets, gall dindi, todo esto, estás a punto, ¿no?
Sí, ya es preparo, es muy bien.
Bueno, pues prepárate porque los días que se nos vienen encima tenemos que ir todos con un poco de ojo.
María, la pregunta es evident, però necessària.
¿Per què fas de voluntari si podries fer altres coses?
Perquè soc un gran egoista.
Ah, sí?
Sí, perquè em dóna satisfacció.
Clar, això és el que diuen els que fan de voluntaris, que realment guanya més el que ho fa que el que rep, no?
De veritat, de veritat.
L'altre dia els hi dèiem, quan vaig dir l'ocasió d'enrolar una mica perquè havien fet el pessebre,
i els deia que la gran satisfacció meva ha sigut una a la pròpia de fer-lo, no?
Perquè si ho vols fer i ho fas, estàs content.
I un altre el veure, bueno, la col·laboració que ha despertat des del primer moment per part de tothom.
Però és que és tothom, ja no solament els avis, sinó els del personal, de venir, no?, interessar-se i anar-la a veure i explicar-te coses,
doncs mira, això dona vida.
I sentir-se útil i tot aquest seguit de coses.
Abans ho deia l'Anton, qualsevol persona pot ser voluntari a vegades, i mira que aquí a Catalunya afortunadament hi ha una gran tradició de voluntariat,
tenim tots sempre períodes de més i de menys, però en general, és que això de ser voluntari, el compromís,
ni que sigui una hora a la setmana, vuit, deu, mitja, et compromets a un temps determinat, no cal anar amb un contracte rígid.
Vull dir, només tenia aquest sentiment de servir als altres, no?
Sí, sí, sí. I has de comptar que jo tinc 74 anys ja, vull dir que gairebé que tinc un peu de voluntari.
Estàs a cavall, eh? A cavall entre...
Espesa sapient.
Home, doncs això crea més empatia cap als usuaris del centre, també.
I després té una cosa tal com va, que tant aviat es fregeix una corbata, com es planxa un ou.
Això és veritat.
És a dir, vas fent, no? Vas acompanyar, ara això, després quan són festes, no ho sé, ve Sant Joan, no?
La barbena, què s'ha de fer? Doncs uns cartells que què, doncs vinga, has de dibuixar pa i copes,
i ve una altra festa i has de dibuixar un Sant Jordi que vam fer còmic,
coses d'aquestes que la culpa va ser d'ella i ella el va pintar tot.
De la cinta.
Vam fer un Sant Jordi, una sàdia de coses, bueno, etcètera.
I sempre hi ha distracció, ni més ni menys.
Que no pareu. Jo m'imagino que un cas similar és el del Miquel Iglesias, que també és voluntari, Miquel.
Sí.
Llegeix els diaris i les notícies i les comenta.
Sí, però haig de fer una salvetat. Jo vaig venir aquí per llegir el diari.
I el diari acostuma a donar tantes males notícies que, sota la meva responsabilitat, però m'ho toleren.
El diari pràcticament el llegeixo en les seves capçaleres i m'agrada molt donar veu als oients,
diria a les oients, perquè gairebé que no venen homes, però tinc un bon grup de seguidores femenines
que s'ho passen molt bé comentant entre tots les notícies.
Fé com una tertúlia d'actualitat.
Una mica de tertúlia.
Això crec que per les oïdores també és molt interessant poder donar la seva opinió.
Procurem tots plegats que les opinions siguin breus.
Però ens ho passem més bé que si llegíssim la notícia des de la primera fins a l'última paraula.
Per altra banda, la immediatesa de la ràdio i de la televisió fan que moltes coses que posa el diari de mà,
doncs el dia abans, la gent ja les ha vistes.
Aleshores, escollo els titulars més destacats, procuro que no tots siguin dolents,
que a vegades és difícil, i els comentem.
Però destino l'última part del meu temps a una cosa que no estava concertada d'aquesta manera,
però que els agrada molt, que és que els recito poesia.
Perquè a vostè li agrada molt la poesia.
A mi m'agrada molt la poesia.
Per altra banda, soc escriptor aficionat, però no els llegeixo coses meves,
sinó de grans autors.
alterno català i castellà perquè tothom estigui content.
I la veritat és que últimament la gent quasi bé que em demana
que escurci la lectura, entre cometes, del diari
i passem a la recitació perquè s'ho passen molt més bé.
Nosaltres també hem de fer via, com quan fa els titulars del diari,
encara en...
Uf, és que se'ns acúmula, veus, Antón, ja ho sabíem,
que seria tan difícil sintetitzar tot el que representa aquest centre que avui ens acull.
i jo sé que ha preparat una miqueta de poema de Nadal.
Tots sencer no el podrem fer.
Que va.
El poema de Nadal és el poema de Nadal, però un fragment sí que podríem fer.
Sí, el fragment final.
Perfecte.
Us sembla que ens llegeixi el poema de Nadal, el fragment final?
Sí, és el cant final i és molt curt, eh?
Endavant, Miquel.
Va ser una nit que va florir l'estrella i va néixer l'infant.
Imaginem que fou la nit més vella, més musical, més flamejant.
I fa molt temps, molt temps, i algun ciborna el nostre pit per atiar l'oblit,
per fer-nos infidels, però retorna cada any aquesta nit.
La nostra benitat, prou sa figura que està damunt del ve i del mal,
més no hi val ganivet ni ànima dura, és més forta la nit de Nadal.
Ai, si no fos aquesta nit tan clara, seria amb tros de carn i pensament
que no coneix d'on ve, ni on va, ni on para.
Pell d'home arrossegada pel corrent.
Però Nadal ens ha pintat el rostre amb un vermell precis i decidit
i ens dona un sentiment d'allar, de sostre, de terra, de nissaga i d'esperit.
I ens dona un punt d'humilitat de cendra per estimar un racó dintre l'espai
i desperta en el cor aquell blau tendre que hem volgut escanyar i que no mor mai.
Procurem ser una mica criatures, amorosint el baladreig respós i diguem
glòria a Déu en les altures, amb aquell to que ho deien els pastors.
I si tot l'any la masquinesa ens fibla i l'orgull de la nostra soledat,
almenys aquesta nit fem el possible per ser uns homes de bona voluntat.
No m'estranya, no m'estranya, Miquel, no m'estranya que vulguin escursar
els titulars de l'actualitat, que et repeteixen.
Home, clar que fa plorar, escolti, que no faig comèdia, miri, m'ha esborronat.
Moltes gràcies.
Senyors, moltíssimes gràcies per dedicar-nos també una part del seu temps
que és molt valuós, tenint en compte que el dediquen els altres
per estar aquí amb nosaltres.
Encara hi ha personal de la casa que està en tot el matí
i que són l'objecte de tantes lluances,
de moltíssimes persones.
Francesc, cantem una cançó mentre seguen.
Aquesta, a veure, has dit abans que cantaríem...
El hijo del ganadero.
El hijo del ganadero, va veient?
Sí?
Sí.
Doncs vinga, el hijo del ganadero o ganadero?
En andalú el ganadero.
Jo diria el hijo del ganadero.
El hijo del ganadero.
Ole.
Cuando quiera, francés.
Qué bien que lo hace.
Ole.
Venga, arranca.
Ole, ole, ole, ole, ole.
El hijo del ganadero.
No quiso ser matado.
Y aunque el padre lo obligaba,
al muchacho le faltaba valentía y corazón.
Un día en el tentadero se revistió de balón y su capote torero,
mi filigrana borodó.
El padre cantaba y la madre cantaba con alta nería.
Ole, ole, ole, ole, quel, ole,uten rollito desprendido del sol de andalucía.
Ole, ya rímate a la fiera, que yo estoy a tu vera pa' defender tu vía.
Que se calle el graderío y que sepa al mundo entero que está honrando tu apellío.
El lío del ganero
Olé, olé, ziquillo mío
Rayito desprendido
Del sol de Andalucía
Olé, l'amorito
Mi niño es el más torero
Decía compañía
Pero una tarde de oro
En la sasta de un mal toro
Se quedó el pobre Siabal
Ya tiene lo que quería
No vaya para llorar
Y di con altanería
Que muerto de una corona
El padre lloraba
Y el remordimiento
Lo mortificaba
Olé, olé, ziquillo mío
Rayito desprendido
Del sol de Andalucía
Olé, ya rímate a la fiera
Que yo estoy a tu vera
Pa' defender tu vía
Que se calle el graderío
Y que sepa el mundo entero
Que está honrando tu apellido
El lío del ganero
Olé, olé, ziquillo mío
Rayito desprendido
Del sol de Andalucía
Gràcies, Francesc, hem demanat, hem demanat als companys de la ràdio de l'Avinguda Roma a veure si ens cedeixen una part petiteta de la següent franja horària del matí de Tarragona Ràdio.
Perquè encara volem parlar amb més persones que estan avui al programa
I a més les persones del centre han fet una carta als reis i volem saber-ne què és el que hi han escrit.
Però d'entrada jo el que vull és saludar l'Encarna, la Yolanda, la Montse i la Mari.
L'Encarna és treballadora social, la Yolanda González està encarregada en temes de restauració, Montse Brull, administrativa i Maria Redondo.
Ella és auxiliara en Geratria, bon dia a totes quatre.
Bon dia.
Jo m'imagino que sou persones que us sentiu molt però que molt estimades després de tot el que s'ha dit avui aquí, no?
Sí.
A veure, i no estaven pressionats, eh?
No, de veritat que parlàvem espontàniament, no només per antena, perquè clar, per antena dius, home, però allò que tombàvem mentre fèiem alguna pausa, tothom deia, és que el millor, sí, sí, molt bé les activitats, sí, sí, molt bé, però el millor el personal de la casa.
Què teniu d'especial?
Doncs suposo que és que se senten estimats i això ho noten, vull dir, quan fas alguna cosa que no és fingit sinó que ho fas de cor, doncs m'imagino que això se nota.
Quina és la teva feina exactament, Encarna?
Jo soc la treballadora social del centre i una mica és la informació de cara a l'exterior, a les famílies i l'acompanyament del resident i la família des que arriben fins que és el comiat.
O sigui, és molt vàriada. La veritat és que jo he fet de treballar social en altres llocs i això és bastant diferent perquè aquí, com és com una petita casa, doncs aquí te toca fer de tot una mica, no?, a vegades.
I algunes de les persones que ens han acompanyat diuen que no tenen cap interès en sortir, que estan molt bé aquí i que això de sortir no els fa gaire el pes.
Els hi costa, la veritat és que hi ha gent molt gran que estan més incapacitades i els hi costa fer coses de cara a l'exterior.
Se senten molt a gust aquí i és una casa que té de tot i llavors no tenen massa ganes a vegades de sortir, s'han d'estirar. La veritat és que sí.
I escolta una cosa, jo m'imagino que tot molt bonic, tot molt bonic, però en qualsevol col·lectiu i a les famílies sempre hi ha algun moment de conflictivitat. Això també t'arriba a tu?
També, sí, això també passa. A vegades es demedia perquè a més tenim habitacions compartides i això és a vegades el que dona més fricció.
perquè si tens una habitació sola, de cara a dintre tu tanques la porta i ja està. Però com han de compartir habitació, han de posar en pràctica la tolerància i el saber estar amb altra gent.
Que això s'aprèn a l'edat però a vegades costa.
A veure, hi ha qui diu que qui no ha estat d'una manera durant la vida més gran ja no ho és tampoc.
Això ve de sèrie, com si diguéssim, no?
Sí, tot això, o sigui, el que tens de sèrie amb l'edat jo penso que s'incrementa. Vull dir, si ets simpàtic doncs encara ho ets més, si ets una mica rondinaida doncs a l'edat també ho ets.
Molt bé, escoltem les notícies i de tornada continuem al matí de Tarragona Ràdio.