Ara són dos quarts d'una del migdia, 5 minuts.
Ens acompanyen Javier Felip, és el president del Vall de Diables de Tarragona.
Javier, bon dia.
Bon dia.
Benvingut i ens acompanya Josep Maria Macías.
Bon dia, Josep Maria.
Bon dia.
Tot i que per jerarquia, com que ets el president,
a tu t'hauria de fer la primera pregunta,
per edat, i perdó, Josep Maria, l'hi faig primer amb ell.
Et sembla correcte?
Correcte.
Perquè estem parlant d'un aniversari, no?
El mes d'agost de fa 25 anys, eres una miqueta més jove.
No gaire, no gaire.
25 anys més jove, i amb altra gent de Tarragona us vau proposar,
perquè a més els que ens acostem una mica només a l'edat de Josep Maria,
recordem que hi havia un grup de joves que de cop i volta van dir
que estaven muntant no sé què d'uns diables d'una cosa,
que hi havia a Tarragona no sé fa quants segles i que ho volien recuperar.
I aquí la veritat és que la majoria de la ciutat no tenia ni idea que era això.
Ni la ciutat ni nosaltres mateixos.
Home, una mica perdudets anàveu, clar, és normal.
I éreu molt joves, eh?
Aviam, molts de vosaltres estàveu fent el bub, com aquell que diu.
No sé si era el teu cas, però d'altres sí, el bub, el cou i poca cosa més, eh?
Però la majoria suposo que ara no passaríem per la normativa de seguretat
en quant a pirotècnia i d'edat.
I vam començar un any abans, sí, vam començar el 83 a gestar l'experiència.
I vam trigar un any, no?
Érem un grup cohesionat que tenia diverses arrels, no?
La major part venien de l'Institut Pons d'Icar,
havien fet tercer de bub i cou,
més altres amics que havien conegut a l'entorn de la Colla Joves, castellers,
i tot plegat, insatisfets que el món casteller no podia satisferir
les nostres ànsies de festa,
doncs vam engegar una nova experiència que va ser la recuperació
del Vall de Diàlves a Tarragona,
que portava bastantes generacions en Oblín, no?
Era un grup de gent molt nombrós, en principi.
El nucli, després, clar, lògicament al voltant a molta gent
que s'interessava, que parlava amb vosaltres,
que no ho hem determinat un cop de mà puntual us podia donar,
però el nucli tampoc no éreu tants, no?
El nucli d'1 era mitjadut gent a 10 persones,
però, esclar, vam sortir 22 o 25, no?
I a partir d'aquí hem anat creixent,
extenent-nos, gent que es jubilava, gent que s'afegia,
i el nucli, com deia això, no?,
que venia molt de la coneixència en la fase d'estudiants,
havien rebut moltes influències, també, no?
Hi havia un cert professor de filologia catalana a Pons d'Icar,
que es dedicava a castells i darrerament a la política,
van tenir també el suport d'un jove conseller de Cultura,
que ara em sembla que ja no és conseller.
És alcalde, t'ho entès o no?
Sí, sí, em sembla que sí, no?
També un actual tècnic de la Teatre Nacional de Catalunya,
em sembla que és ara,
que aleshores era tècnic de festes, també va ajudar molt,
i, evidentment, va ajudar molt el Toni Torrey,
l'artista local, pintant-nos els vestits,
i les nostres mares,
que ens van cosir els vestits,
això molt poca gent ho sap, no?
Ai, les mares, des dels festivals de fi de curs del col·le,
fins a les manifestacions de cultura popular,
què havien fet sense les mares cosint i cosint tantes hores?
Per què Ball de Diables i no una altra cosa?
A banda de la vistositat,
és perquè era aquesta vessant, diguem-ne,
ara s'utilitza molt aquesta paraula,
aleshores segurament ni sabíem què volia dir,
transgressora, no?
De dir, anem a tocar la pera,
perquè a través del Ball de Diables
votem, fem servir el foc,
però a més a més també ens podem posar descarats.
Sí, ens podíem expressar en públic
a través del Parlament, de la Festa Major,
recordem que el Ball de Danes i Veis
es va iniciar parlant en públic
i després ho van desestimar,
i nosaltres vam recollir aquest testimoni
el 84, no?
amb una certa acceptació,
amb un cert rebuts en quant als parlaments,
a nivell de la megafonia d'aleshores
tampoc permetia el ressò social que tenim ara,
ni a nivell d'impressió dels tríptics,
però ens permetia el fet dels Diables
conjugar tots aquests elements,
foc, festa, transgressió, teatre popular,
i a partir d'aquí vam iniciar aquesta experiència.
Us emmirellàveu en altres models,
d'altres ciutats,
que havien fet aquesta recuperació?
Anar vau agafant d'aquí d'allà una mica, m'imagino, no?
Vam tenir suport, no?
No hi havia tantes publicacions de cultura popular com hi ha ara, no?
Exacte, i ens vam assessorar,
alguna gent del Ball,
que després també hem continuat en el món de la festa
i amb la recuperació de la festa,
vam viatjar a veure els Diables del Vendrell,
els Diables de l'Arbós, els d'Ardeus,
i va haver tota una sèrie de pelegrinatge,
als anys 80,
amb aquests centres que havien mantingut
la tradició de Ball de Diables.
Ja hi ha les generacions més joves,
es posen molt d'explicar batalletes als Diables més vells,
perquè diuen que sap més el diable per vell que per diable.
Home, sí, però són...
Jo ja sé que em retiraràs el saludo,
però tenim una edat similar,
tampoc no t'estic dient gran,
al contrari, t'estic dient jove, malgrat tot.
No, sí, sí que n'expliquen,
però també està bé, no?
Són divertides.
Ha canviat moltíssim, clar.
Ha canviat molt.
S'ha incorporat el Ball de Diables infantil,
amb el Seguissi petit.
Home, ha canviat molt,
però encara en tenim uns quants dels primers, primers,
molt pocs,
però dels que ja porten 20 anys, 15 anys i això...
Estan en actiu, encara.
Estan en actiu i segueixen venint-hi en plena forma.
Vull dir que encara conservem allò,
els Diables primers.
No, no, heu fet feina,
a banda de complir amb la vostra obligació,
entre cometes,
que és fer el que feu a la festa.
tenim l'aparició de personatges com l'Àliga,
tenim tot un seguit d'activitats,
la vostra activitat en quant a la samarreta de les festes.
En fi, que a banda d'allò que us pertoca en cada moment del cicle festiu,
sempre heu estat una entitat molt activa,
en quant continuar creant en paral·lel i sense perdre el que és la vostra línia de cultura popular,
afegint més coses, no?
Sí, sí, jo crec que el Ball de Diables és una de les entitats més actives
del que seria el seguici popular.
O sigui, tenim una feinada durant tot l'any, no parem.
I al llarg dels anys incorporant primer l'Àliga de Tarragona,
després fa 10 anys el Ball de Diables infantil,
la samarreta a les festes,
hem fet jornades a la universitat,
hem fet activitats moltíssimes i molt diverses
a banda del que seria allò que ens pertoca,
que seria el foc i els parlaments.
Als parlaments no ens enganyem.
Hi ha un grup generós de persones
que els segueixen amb molta atenció,
que a més a més volen tenir-los escrits
per allò que dius que a vegades amb el Xibarri
no acabes d'entendre segons què,
però hi ha altres persones que no són coneixedors
del contingut i de les càrregues de profunditat
que llanceu a vegades amb els parlaments,
que es queden només amb la...
Mira, sí, Ball de Diables.
Heu afluixat alguna vegada amb els parlaments
o creieu que teniu la mateixa línia crítica,
podríem dir, del començament?
Jo crec que tenen als i baixos,
com qualsevol altra productivitat literària,
en funció també de la gent que assumeix
la responsabilitat en aquest any, en aquell any,
en funció de les hores de feina i de l'urgència...
Per què no hi ha un cos creatiu fix
al Ball de Diables pels parlaments de cada any?
Home, històricament, la figura de l'Enric Garriga
ha estat un element que ha anat donant continuïtat.
Perillós personatge, en aquest sentit,
si ens està escoltant.
Però bé, és absolutament permeable a altres aportacions,
en aquest sentit.
Jo volia reprendre una mica el fil que deia abans,
que de ben seguit se'ns va criticar a nosaltres
que la nostra participació a la festa es fonamentava en el foc,
amb l'alcohol i amb la disbauxa pròpia de la joventut.
I això va ser un dels elements
que no ens va portar a triar l'àliga de Tarragona dos anys després,
perquè quan ens vam plantejar fer un element de bestiari,
vam triar específicament l'àliga perquè no portava foc.
I vam decidir no fem drag, no fem bou,
no fem elements que ara ja existeixen
i apostem per un element que no porta foc
i demostrem a la gent que sense el foc
podem aportar aquest gra de sort en l'esperit festiu.
Després els parlaments, la participació en jornades
i tot això el que hem intentat aquests anys desmitificar
el protagonisme que tenia una de les facetes més representatives
de la primera joventut dels diables.
Ara els parlaments és aquest refugi
en què la disbauxa i la follia
encara s'intenta expressar en els límits de l'ètica.
Hi ha límits perquè algun any heu tingut algun que altre problema
de persones que han pensat que traspassava una miqueta
allò que és la crítica
i que entrava ja en uns terrenys
que potser hi ha límits o no hi ha límits?
Suposo que el límit és la mateixa estructura en vers
i la coherència.
Després fa 7 o 8 anys va haver-hi un replantejament
de dalt a baix a tot el llibre de la representació
dels parlaments, però no crec que ningú s'hagi posat mai límits.
No, però el propi límit entra en el nivell del respecte.
És a dir, nosaltres d'entrada pensem
que només critiquem a personatges públics
que pel seu caràcter de polític
o d'empresari
o de representant de l'església
estan exposats a la crítica social
o haurien d'estar amb els seus actes.
I a partir d'aquí se li introdueix aquest to humorístic, satíric,
però sempre creiem i intentem sense faltar el respecte a ningú.
A vegades s'aconsegueix més o menys, també s'ha de dir.
Però és la rima, és la rima que dius,
és que aquesta paraula d'anar perquè no trobo una altra.
És que clar, jo ja posaria una altra, però no la trobo.
He de respectar la rima.
Moltes vegades també et bases allò en la rumorologia popular,
allò que es diu, sabem, ens pensem que han dit, aquestes coses.
I això sempre a vegades pot entrar una mica més en discussió o no,
pot fer més gràcia o menys.
Clar, fins l'últim dia heu d'anar replegant material
perquè a vegades dius, home, els tenim enllestits,
però una setmana abans de Santa Tecla
està aquesta cosa que l'hem de posar allà com sigui, no?
Vull dir, és que té una mica com els mitjans de comunicació,
o està en funció de l'actualitat.
En l'últim moment també, sí, sí.
En l'últim moment està obert, no?,
el Parlament dels Diables.
Ja heu començat a fer els d'enguany, esclar.
No, no, no, comencem molt abans, eh?
Fins a la primera setmana de setembre no començarem.
I els tanquem pràcticament una setmana abans de Santa Tecla
per això que deies que si es produeix qualsevol fet...
Clar, però, a veure, ara et diré una cosa.
Després tots són presses i no puc buscar la rima.
I he d'acabar posant allò que no he de posar, no?
No, però de moment tots els anys ho hem fet així
i no ens ha anat tan malament.
S'ha d'entendre que no som gent de lletres, en aquest sentit.
Sou gent d'acció.
No, no ho crec.
I alguns anys, alguns personatges públics
també ens han demanat així, a mig de conya,
que s'hi poden sortir referenciats.
Això és com sortir a la tele.
Hi ha qui mata per un minut a la tele?
Doncs segur que hi ha qui mataria per un minut al Ball de Diables.
O hi ha qui es deixaria cremar.
És allò que prefereixen sortir, ni que sigui malament,
però que els anomenem.
Que parlin, que parlin, ni que siguin...
Ai, quina gràcia, que hem parlat de mi, no?
Això d'aquestes coses, aquesta vanitat que tenim tots
més o menys amagada.
Enguany, una de les moltes activitats,
perquè aquesta no és la primera ni de bon tros,
ja vau fer aquella trobada de Ball de Diables,
que en vam parlar àmpliament,
fer una proposta d'un assaig
amb la colla castellana, amb la jove,
com comentaves,
rememorant aquell lligam que teníeu
al començament de la creació del Ball de Diables.
Sí, la nostra experiència tècnica
era molt limitada, el 84.
vam fer un assaig privat
a l'explanadeta que hi ha
davant del pretori,
entre la zona actualment museogràfica del circ
i la porta del pretori,
que ja ens fa servir.
Van fer un assaig amb sacs i tot.
I com molts estàvem a la colla jove,
doncs es van dir,
per què no feu una sortida així,
mig assaig,
aprofitant que era el cinquè aniversari
de la colla jove.
I ens va servir.
Cinquè aniversari de la colla jove
era la zona.
Sí, sí, exacte.
I aleshores vam fer una sortida
per la Rambla
i vam acabar fent una carretillada
o dues davant del local.
I llavors es va proposar, suposo.
Sí, bueno...
I és una mica el que fareu, dissabte.
Sí, és rememorar aquella primera sortida,
perquè aquesta sortida a assaig
va ser la primera actuació
del Ball de Diables a la ciutat.
Aleshores es va sortir de la plaça la Mitjalluna,
perquè allà és on hi havia el primer local
del Ball de Diables de Tarragona.
I en guanyar el que es fa
és recuperem els tres atratges
que hem tingut al llarg d'aquests 25 anys
i farem una volta pel cos del Bou
i pel carrer La Nau
i tornarem a baixar pel Baixer de Peixateria.
I abans la colla jove farà una actuació castellera,
no sé quantes rondes i això
pels experts que em perdonin,
i després un sopar i una mica de festa
allà al local de la colla jove.
Sortirà el Ball de Diables al cos d'ara
o algú més s'afegirà d'aquells
que diuen, escolta, jo vull venir
amb el bastonet ni que sigui?
No, això és el que hem intentat,
és tota aquella gent,
per celebrar aquests 25 anys del Ball de Diables,
intentar portar tota aquella gent
que ha passat al llarg d'aquests 25 anys
per l'entitat
i donar-los l'oportunitat,
després de molts anys,
de tornar a tirar carretilles.
Vull dir que la resposta ha sigut
fantàstica, tenim molta gent,
sabem que ha sigut difícil contactar amb tots
perquè moltes vegades...
Estan fora d'aquí, a més a més.
Exacte, i hem funcionat una mica pel boca-orella
i també aprofitar des d'aquí,
si algun s'està sentint
i vol vindre dissabte,
que vinguin.
Sortirem 76 vestits,
gent amb tirants,
gent sense tirants...
Oh, clar, clar, amb tot.
És que pot ser una experiència molt xula.
Aquesta setmana n'han vingut uns quants
a provar-se el vestit,
a veure si encara els hi ha noms.
Hi ha hagut de tot, hi ha hagut de tot.
Però m'imagino que més d'un sobrer l'enxamplà.
Això segur, escolta,
l'edat és l'edat,
però ja veus que l'esperit es manté, no?
No hi ha dubte,
i sí, és una opinió personal,
sense el Ball de Diables,
la festa no seria la mateixa.
Jo crec que a això estem absolutament d'acord,
tots aquells que ens estimem a la festa,
a la ciutat de Tarragona.
Com tenim la ligueta?
Perquè enguenta més l'any de la ligueta petita.
Sí, sí, sí.
La tenim bé,
encara estem acabant de...
De posar-li els bolquers i poca cosa més, no?
A punt de parir, com aquell que hi diu.
Sí, per la primera setmana de Sant Trec,
els primers dies la presentarem.
Vull dir que la tenim ja pràcticament acabada.
Antonio Mas, que és el pare,
l'està acabant de polir.
Pare biològic, eh?
Perquè pares, aquesta ligueta,
allò en deu tenir un bon grapat.
Heu comentat allò,
que el mateix que es va fer aquell primer assaig,
on ho fareu?
Per què mitinerari i horari?
Perquè entre una cosa i una altra
que potser els oients no se'ns perdin.
Doncs sí, a les vuit de la tarda
és l'actuació de la Colla Jove.
Al voltant de dos quarts de deu començarem l'actuació
i el recorregut és pel cos del Bou,
amb Portalet, Baixada, Misericòrdia,
el carrer La Nau i Baixada, Peixateria,
i acabarem just davant de la Colla Jove.
Després hi ha el sopar
i hem acabat de sopar a la festa
amb el punxadís de la jove Pachap,
em sembla que es diu,
que també és amic.
És que clar, que hi ha una endogàmia positiva,
perquè serveix per organitzar...
Home, amb entitats així tan grans,
sobretot amb la jove que té tanta gent,
hi ha de tot.
Mira que et dic, Javier,
que d'aquest sopar no surti
una mena d'associació de veterans
del Vall de Diables bastant lamentable.
Ja t'ho dic ara,
aquells que s'han d'enxamplar el vestit i tot això,
perquè tot el que sigui un motiu per reunir-se
i més amb aquest antecedent històric,
la veritat és que val la pena.
Compartirem amb vosaltres,
perquè és el desig que sempre ha tingut
el Vall de Diables
i amb aquest esperit va néixer
perquè tota la ciutat es volqués
i compartís aquesta manera d'entendre la festa
i la tradició.
Gràcies, Javier.
Gràcies, Josep Maria.
Que vagi molt bé i anirem dissabte.
No faltarem a la cita, només faltaria.
Gràcies.
Gràcies.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.