El Teatre Metropol acollirà demà la nit un nou espectacle de dansa.
En aquesta ocasió es tracta d'Orion 35 i Caravan,
un conjunt de dues coreografies dirigides per Cesc Gelabert i Lídia Azopardi.
Precisament tenim a l'altra banda del fil telefònic en Cesc Gelabert.
Cesc, bon dia.
Bon dia.
M'agradaria saber si reconeix en primer lloc aquesta cançó.
My funny Valentine.
D'aquest somriure dedueixo que sí.
Sembo que sí que la reconec.
És una de les peces del Caravan que ballo jo.
És com un solo duet que faig.
I bé, és bastant divertit.
És el My funny Valentine amb la versió de Chet Baker
i és una de les peces que balla en Cesc Gelabert
amb una de les dues coreografies de les quals consta aquest espectacle.
Com animaríem, Cesc, a la gent venida al Teatre Metropol?
És un programa que últimament estic fent amb dues peces diferents.
La primera està basada en algunes de les explicacions que la ciència dona avui en dia a la realitat.
I en concret, en aquesta presentació, seguim dues figures.
Una segueix el Big Bang, que és la primera part de Teorion 35,
i després passa ja a el que seria la vida,
i seguiríem a Darwin i comença per la sopa química, etcètera,
va avançant fins a arribar a l'Homo sapiens.
L'obra acaba en l'Homo sapiens, a l'inici de l'home.
Però no és un documental, que això ja ho fa bé a la televisió,
sinó que jo el que vull és...
M'agrada dir que vull situar l'espectacle davant del misteri de la vida.
Aquestes, nosaltres hem treballat amb científics, hem fet tot un treball,
i llavors jo el que he intentat és fer com una transversió,
amb el que jo dic una fórmula coreogràfica,
un teorema densístic, que transcriu cada una d'aquestes coses.
El públic té com a referències, de tant en quant en el fons,
es van projectant algunes petites imatges,
que són petits traços en blanc sobre un fons,
que t'ajuden a tindre una mica una referència.
Per exemple, si estem a la sopa química,
a l'inici dels primers elements,
veus unes petites fórmules matemàtiques que ballen en l'espai,
que en realitat també són els quatre elements
que es considera que van ser l'inici dels primers aminoàcids, etc.
Però que et donen una mica aquestes pistes,
i cada vegada ja permet viatjar des de coses molt abstractes,
en la part del principi, fins coses ja més concretes.
És una obra, com et dic, que és com un viatge,
és com una contemplació.
Com es pot fer aquesta traslació que ens comentes
d'una cosa que, de vegades, pot arribar a ser tan freda,
com la ciència tan matemàtica, tan calculadora,
amb una cosa que, de fet, no en té res, com és la dansa?
Hi ha tractaments molt diferents.
Per exemple, estic a la part, a l'inici de la fase segona del quark.
Els quarks, a l'inici.
S'ha convertit en un teorema d'ansístic
que consisteix a intentar relacionar-se
sense bloquejar-se i sense pes.
i dona una sèrie de moviments, bums, simultanis
que s'estan produint en l'espai.
En canvi, per exemple, quan estem ja amb els invertebrats,
o els vertebrats, és quasi una coreografia per nens.
Perquè llavors ja no necessites cap explicació,
ja ho comences a entendre.
Els domínidos, ja ho veus.
Comences a...
O sigui, hi ha fases molt diferents.
I jo el que vull és prendre distància.
És com agafar distància i atrevessar una mica la vida.
O sigui, que les coses siguin una mica...
Penso que avui en dia cada vegada hi ha una consciència més
sobre la ciència, sobre el món, sobre l'ecologia.
Ens estem donant compte que cada vegada la ciència és més sofisticada,
també ens dona més recursos, és més sutil.
En fi, això seria la primera part.
Per exemple, a l'inici, no?
A l'inici és un solo que faig jo,
que consisteix, jo vaig fer una coreografia
que la vaig buscar variada, amb estats d'ànim molt diferents.
A vegades me'n vaig anar al lloc de recerca
del Neurociència d'aquí a Barcelona,
d'on treballa aquest científic que es deia Òscar Vilarroia,
que es diu Òscar Vilarroia, que ens ha assessorat en el procés.
Llavors ells em van fer una resonància magnètica,
mentre jo, per uns cascos, escoltava la música
i m'imaginava que ballava aquesta coreografia.
Llavors, aquestes imatges d'aquesta resonància magnètica
de les zones que s'estan activant del meu cervell,
les hem editat en temps real sobre la música,
llavors jo ballo i a darrere tu veus una imatge
que és una resonància magnètica del meu cervell.
En realitat, si fossis un neurocientífic,
seria un estriptis per un espectador normal.
No sabrà ben bé tot això, que si no ho explico no ho sabria tot això,
però sí que notaràs que passa alguna cosa,
que hi ha una qüestió de ciència,
que passa alguna cosa, que el cervell és una cosa sutil,
que la percepció està per allà.
I, bueno, són diferents jocs o diferents reflexions.
En cap, la segona part,
si després em preguntes més, el que vulguis,
però la segona part seria l'home, per dir-ho d'alguna manera,
però en aquest cas, fet d'una manera molt més relaxada.
La tesis és molt més senzilla, és molt més directa, no?
Consisteix en duets, tot està estructurat,
en duets, alguns que és com un solo amb una persona imaginària,
n'hi ha un que és, per exemple, una persona i la seva ombra,
dos que es troben, per mi, en un bar,
en fi, diferents situacions de persones que es troben
en llocs desconeguts, en persones desconegudes,
i és aquest en compte, aquestes trobades sense principi ni futur,
sense passat ni futur, perdona,
que tenen un principi i un final, no?
I això estructura una sèrie d'obres, de duets, etcètera,
amb música de jazz, és una música molt directa,
molt com això que posaves del Fanny Valentine,
però cada una és una mica diferent i és una música ja molt més suau,
molt més directa, amb temes del Chad Baker,
temes del Lester Bowie, del Matthew Ellington, etcètera, no?
I és una obra molt més, no sé, molt més relaxada, molt més directa,
i m'interessa perquè apareix l'home, per dir-ho d'alguna manera,
de les relacions humanes.
A Tarragona Ràdio, Cesc, tenim una secció cada dilluns
amb l'Institut de Paleocologia Humana i Evolució Social,
que dirigeix l'Audal Carbonell,
en què parlem precisament d'algunes d'aquestes qüestions.
Veig que has hagut de fer gairebé un curset intensiu,
a banda dels coneixements que ja tinguessis abans,
per preparar intensament aquesta coreografia.
Et veig realment apassionat amb aquest camp d'investigació.
Jo vaig estar quasi dos anys estudiant abans de fer-ho,
o al mateix temps ens donaven classes,
venia a l'Òscar, ens donava classes a la companyia,
jo m'ho he treballat molt en sèrio,
perquè a mi el fet de plantejar-me un test,
per exemple, com s'explica el tema de la mutació,
com s'explica el tema que l'evolució es basa en l'error, etc.
Doncs aleshores vaig provar moltes coses amb els ballarins
i finalment vaig arribar com a una espècie de diagonal,
és a dir, absolutament formal,
que és una frase que es va combinant i transformant
a partir d'una persona que interrompeix un cànon, una cadena, etc.
Aleshores, cada una d'elles m'ha permès fer aquesta evolució,
però darrere, com et dic, hi ha hagut hores i hores d'estudi,
l'Òscar ens venia a assessorar,
i jo penso que avui en dia són temes que a la gent els interessa,
o sigui, interessa quasi més,
és més important quasi la ciència que no la filosofia,
perquè ens està explicant,
ens està ajudant més en el que és la nostra vida,
o sigui, l'ADN, la genètica,
s'està convertint en una cosa que està molt cada vegada més integrada a la vida,
i per exemple, inclús amb l'Òscar hem donat conferències de ciència i art,
entre tots dos,
llavors agafava amb un tros i ja hi explicava científicament,
ja donava la meva versió coreogràfica, etc.
L'espectacle comença a dos quarts de deu de la nit,
però abans, pels vols de quarts de sis,
no hi haurà conferència de dansa de ciència i art,
però sí que crec que hi ha una mena d'assaig obert
amb la teva participació, amb els seus comentaris.
És així?
Jo, saps, a vegades ho fem això que oferim a la possibilitat,
és un assaig més aviat tècnic, no?
Perquè el que fem és simplement nosaltres preparem tècnicament,
ho ajustem a l'espai, per exemple,
l'espai del Metropol és un espai molt particular
i s'ha d'ajustar les mides, etc.
Llavors, a vegades aprofito,
i si es presenta gent,
potser explicaré una mica de les obres,
o segons veig la gent que venen,
oferim, dialoguem una mica,
i llavors qui està interessat li donen algunes claus,
que després potser li poden servir
per a ell fer la seva visió, no?
Ja per acabar, demà, si no tenim malentès,
es tanca precisament la gira d'aquest espectacle.
Com us sentiu quan, en principi,
heu de mig tancar portes en un espectacle
que heu estat rodant durant tant de temps?
Saps que jo no m'ho plantejo mai,
jo crec que amb el meu ofici no hi ha ni principis ni finals,
és un continu per mi, no?
Però sempre té aquella coseta especial.
Quan tanques una mica un cicle
i en comences una altra,
sempre té alguna cosa particular.
Doncs mira, no sé, també cada ciutat té els seus cicles, no?
Jo poso a Tarragona, per sort,
és una ciutat amb la qual ja he tingut una relació estreta
durant molts anys amb el teatre metropol,
i aleshores també hi ha aquesta cosa maca d'evolució,
d'anar a mantenir un diàleg amb un públic, no?
Dius, mira, l'última vegada vam estar amb els cubans,
ara aviam què pensarà la gent.
Vull dir, hi ha gent que t'ha anat veient.
Es crea una mica el que per mi em sembla que és maco en aquest ofici, no?
Un treball de grup, d'equip, entre públic, programadors,
medis de comunicació i públic, no?
Que és el que per mi és la cultura, aquests ponts, no?
Entre...
Perquè el que jo visc quan ballo
i el que veu cada un dels espectadors,
en realitat són universos diferents.
I entre mig hi ha un buit,
però aquest buit, per sort,
està comunicat pels ponts de la cultura, no?
Construir ponts costa,
destruir-los és fàcil,
però són molt importants.
Si no, viuríem com amb villes.
i viuríem separats.
Sergi a la verd,
estem encantats que tornis a Tarragona.
Ja saps que, bueno,
tu mateix jo comentes que aquí a Tarragona
a ti sents força gust,
t'acollim amb els braços oberts
i que vagi molt bé demà aquest Orion 35 Caravan.
Molt bé, gràcies.
A reveure, bon dia.
Adeu, adeu.
Doncs ja ho han sentit, en Sergi a la verd,
que està força content de venir a Tarragona
sempre que se'l crida.
De fet, ja ho saben
que la programació del Teatre Metropol
acostuma sempre a recordar-se de la dansa
en un mínim d'una o dues ocasions
i moltes vegades, per cert,
de la mà de la companya d'en Cesc de la Berta.
Tenim, com és habitual,
tres entrades dobles per a aquest espectacle.
Tres entrades per a les primeres persones
que truquin ja al 977 24 47 67,
un telèfon que avui treu fum
i ens diguin que volen veure aquesta obra.
Crec que ja tenim una primera comunicació.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Com et dius?
Anna Gullet.
Anna, què tal, com a tot?
Bé, molt bé.
Ets fidel espectadora dels espectacles
d'en Cesc de la Berta Tarragona.
L'any passat ja l'he de veure aquí,
també em va agradar moltíssim.
Una proposta de gaire diferent,
però en l'altra ocasió.
Sí, sí, però sempre són sorprenents.
Doncs, Anna, tens aquestes dues entrades
que t'esperen als nostres estudis
de l'Avinguda Roma, d'acord?
Molt bé, moltes gràcies.
Una abraçada.
Una abraçada.
9-7-7-24-47-67,
últim pack de dues entrades,
dues entrades dobles.
Estem sortejant entrades per aquest espectacle
de demà a la nit a partir de dos quarts a 10,
Orion 35 cara.