El darrer moment del matí de Tarragona Ràdio, de la Ràdio de les Festes,
el reservem per un... anava a dir per un personatge? No, mal dit.
Per molts personatges. Aquesta nit, pel preu d'un,
podem gaudir de 50 personatges diferents.
Aquesta nit tenim Carlos Latre, el Teatre Auditori del Camp de Mar,
que com el fill pròdic torna a la que va ser durant molts anys la seva ciutat.
Carlos Latre, molt bon dia.
Jolanda, què tal?
Algú es pensarà, mira, si està Carlos Latre a l'estat de les festes.
No, és que aquest xic ha guanyat molts quartos i té una XDSI a casa seva.
Ets un bon partit, no?
Però t'ho juro que la XDSI la tenia abans de guanyar molts quartos.
No m'ho crec.
I tampoc guanyo t'esquartos, no et pensis.
No m'ho crec que ho tinguis. I si això és caríssim.
No, no et pensis. No és tan car, no és tan car.
No?
No, no, no. No és tan car.
El que passa és que quan estava al Cròniques,
arribava molt tard per la nit a casa,
amb la qual cosa el dia següent, molt aviat,
anar a la ràdio al centre de Barcelona i tot això era un merder.
Què passa? Que m'ho vaig proposar, m'ho vaig posar
i és una de les millors inversions que he fet de la meva vida
perquè és un so fantàstic, se sent com si estigués a l'estudi
i la gent pot gaudir d'un so espectacular.
Té moltes prestacions.
Mira, els que estem aquí, Joan Maria Servidora i Jordi Sorinyà,
que està als estudis, comencem molt dureta.
Tu ens la recomanes? Podríem fer l'informatiu des de casa?
Absolutament, absolutament. I no es nota, no? Ningú ho sabria.
És més, és més, els grans de la ràdio.
Sí, però a nosaltres no és el cas, Carlos.
Però, perdona, vosaltres sou grans de la ràdio.
Sí, però ja ens entenem.
Són modestos.
Fan la primera part des de casa seva i després fan una desconexió
i arriben a la ràdio.
És veritat.
Totalment, no, no, no, no, no hi ha un sol crac de la ràdio d'ofici espanyola
que no faci això.
Enviem proves i ho passo a direcció, enviem psicola.
Molt bé, hecho, hecho, hecho, hecho.
Carlos, grans no són, però morro en tenim una mica
i regalarem cinc entrades dobles als oients que ens estan escoltant.
Que bé.
Nosaltres ens hi posem molt d'hora a treballar.
Jo estic una mica ja cansada de fer preguntes i entrevistes.
També dius, regalar per regalar, que s'ho corrin.
Clar, una miqueta, no?
I jo, sense demanar-te permís a tu prèviament, he dit en el sumari,
si voleu les entrades, truqueu al 977 24 47 67,
li feu una pregunta a Carlos l'altre,
i si la contesta o si la vol contestar, jo els hi regalo les entrades.
Doncs vinga.
I així jo doncs puc descansar una mica.
No se hable más.
Sí? Mira, doncs ja truquen.
Oi que bé, quins oients més arregladets que tenim.
Bon dia.
Bon dia.
Quien és?
Hola, cariño.
Hola, mi amor.
Ai, Carlitos, Carlitos.
Oye, jo t'hauria moltíssimes de preguntes.
Mira, mi nombre és Dora.
Hola, Dora.
Jo te pregunto.
Dora és famosa, és una concursant professional de ràdio.
Vosaltres sí que sou uns cracs.
I nosaltres copien de vosaltres.
Bueno, a veure, jo li faria moltes, però jo li faria aquesta.
Si no...
A veure, si no t'hi hagués dedicat a aquesta de la invitació,
a l'hora d'ara, quina professora t'hauria de fer?
Per exemple, te digo alguna veterinari, professor, metge, agricultor...
Mira, jo, quan era petit, volia ser, devia ser un pilota,
i volia ser tota la professió que arribava a casa.
Venia el pintor, jo seré pintor.
Ah, molt bé.
Venia el carpintero, jo seré carpintero.
Volia ser tot.
Després ja em va agradar molt el tema dels mitjans, no?
I si no hagués estat imitador, m'agradaria ser corresponsal, periodista,
viatjar per tot el món, tot allò, m'encantaria.
Escolta, però si el que t'agrada és viatjar,
pots fer-te representant d'alguna casa, de cosmètics o alguna cosa.
Ai, sí, mi amor, seria meravelloso.
Esas que tienen pepitas de tomate que te dejan la piel estupenda, chica.
Esas, esas.
Ai, Carlitos, Carlitos.
Dora, tens les entrades.
Molt bé, guapa, gràcies.
A tu per trucar, bon dia.
Dora, t'espero després de l'actuació per donar-te un petó, eh?
Ai, de veritat m'ho dius?
Clar que sí.
Doncs allí estaré.
Vinga, un petó molt gran.
Vinga, gràcies, guapo.
Adéu, adéu, adéu.
Cada persona era una mica en rotllo camaleó, no?
M'arriba el senyor del botan o botanero?
Això mateix.
Arriba el senyor... o la senyora?
Sí, sí, sí, sí.
No, no, no.
Que volia ser allò.
Metge.
El practicant, perquè jo...
No, tu ets més jove que jo,
però a la meva època hi havia practicants que anaven per les cases a posar injercions.
Després tenia això, una època de metge,
però quan em vaig dir que veia una agulla i em desmallava directament,
o sigui, aquí, amb tot allò grande i tot allò gordito i ben plantat que em veus,
no, no, me vengo abaixo, eh?
A mi meu, tenim una altra trucada, va, donem pas, tu mateix.
Vinga.
A veure, chaval, què estàs llamando?
Hola, bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Oye, una pregunta, a veure.
Dime.
¿Cuál és el personaje que más te ha costado de hacer?
El personaje que más me ha costado de hacer...
Sí, más cosas has pasado.
Técnicamente, el más difícil es Boris.
Porque muchos imitadores lo hacen de una manera muy prototípica, ¿no?
Chillando y haciéndolo como muy loca, ¿no?
A mí me gustaba mucho la sensación de tener a Boris conversación, ¿no?
Y en esa conversación de Boris tiene muchos agudos, tiene muchos graves,
tiene un acento beneluzonano, tiene un amaneamiento increíble,
tiene unas heces complicadísimas,
porque los latinoamericanos que vienen a España intentan hacer la hecespañola
y entonces le sale una zeta.
Y entonces, de repente, cuando veías que él tenía que bajar abajo o subir arriba,
era bastante complicado porque de repente decía, sos sobra.
Y era una S que venía con S, con Z.
Era complicadísimo, mi amor.
Y entonces Boris fue realmente el que más me costó,
pero al final creo que lo logré bastante bien.
¿Quién es el nombre de aquest señor que te ha fet la pregunta?
Porque si no, no le donarem las entradas.
Sí, sí, espera, otra pregunta.
No, una.
Bueno, era con cuál se había divertido más.
Vale, pero contesta Reumen, Carlos.
Mira, yo con todos con los que me lo paso bien,
pues Papuchi, Torrente, El Fari,
con lo que veo que la gente se divierte mucho.
Esos son increíbles, increíbles.
Y después hay otros personajes que me gustan mucho,
que son los que son más entrañables, ¿no?
Como ahora es el caso de Pedro Solves, por ejemplo,
que me gusta mucho, ¿no?
Vale.
Antonio Roldán.
Antonio Roldán.
Molt bé, Antonio, gracias.
Antonio, un abrazo.
Bon dia.
Vale, adeus.
Carlos, fes bé la feina, demana'ls-hi el nom.
Clar.
És que si no em fas fer de senyora que mana i no m'agrada.
Saps el que passa?
És que fa temps que no tenia...
Ja ho sé, ja.
Que no estoy por estos...
Que encara estàs a un altre nivell.
No, no a un altre nivell, sinó programa de rebre trucades.
Escolta, fes la feina bé.
Bon dia, qui ets, pim pam.
I que et facin la pregunta, d'acord?
Molt bé.
Vinga, va.
Molt bé.
Bon dia.
Hola, bon dia.
El teu nom, guapa.
Elisenda Ual.
Elisenda.
Sóc Ramon Palliser.
Endavant amb la teva pregunta.
Que si alguna vegada algú em fa molt s'ha queixat.
No, no s'ha queixat mai cap.
Algú m'ha dit, escolta, això jo ho faig?
O per què no...
Mira, em donen consells, no?
Jo faig molt aquest tic.
O m'agrada molt cridar en aquesta frase.
O repeteixo molt aquestes coses, no?
L'altre dia, per exemple, em vaig trobar l'Artur Mas,
que és un dels personatges que estrenem al Polònia aquest any i que faig jo.
I em deia que, escolteu, escolta'm,
jo dic molt això de això s'ha acabat, oi?
I dic, doncs, escolti, senyor Mas, moltes gràcies i ho faré,
i ho posaré en pràctica, no?
I aquesta nit, doncs, diré això de s'ha acabat.
Molt bé.
Molt bé.
Doncs, Elisenda, moltes gràcies.
Moltes gràcies a tu.
Un petó.
Vinga, igual bé.
Ens veiem aquesta nit.
D'acord.
Adéu.
Carlos, jo sé que ets un home molt ocupat,
però aprofitant que tens aquesta línia a casa teva,
molt, molt no puc pagar,
però tu podries fer un ratet del meu programa cada dia?
Oh, és que és comodíssim.
M'encantaria.
M'encantaria, però ja saps que...
O sigui, vaig...
Què hago a las once y cuarto?
I a las once y veinte?
I a las once y veinticinco?
O sigui, és una bugeria ara mateix.
A tu, la radio t'agrada molt, jo ja ho sé.
M'agrada moltíssim.
Tens una altra trucada.
Mira, sona.
Hola.
Hola, Carlos, buenos días.
Buenos días.
¿Qué tal?
¿Cómo te llamas?
Conchita Moreno.
Conchita Moreno.
Ahí está, Conchita Moreno.
Nuestra amiga Conchita, que es una de las oyentes de Tarragona Radio, maravillosa.
¿Quién os cuenta, Conchita?
¿Quién es la pregunta?
Una oyente fiel de Tarragona Radio.
Una oyente fiel, como se diría en catalán.
Moreno, ¿quién es la tema pregunta?
Mira, ¿a qué edad empezaste tú a hacer todo eso de humor?
Pues el humor, a ver, yo era el típico que lo hacía como hobby.
Y imitaba a los personajes de la tele, imitaba a los dibujos animados, a Scooby-Doo, a Shaggy,
aquel compañero que tenía.
Ay, a Scooby, me ha...
Unos empanados en la cocina.
Ay, la Scooby.
Y entonces después, el hobby, pasé a la radio y el hobby se convirtió en profesión.
Y a partir de ahí vi que aquello iba bien y empecé a trabajar, a trabajar, a trabajar
y a estudiar mucho y a cuidarme la voz y a intentar hacer nuevas tesituras y nuevas voces.
Y hasta aquí, pero desde que era pequeñito, ¿eh?
Y luego ya, de manera profesional, a partir de los 17, 18.
Sí.
Y el año que viene se cumplirán 10 años en televisión.
Uy, madre mía, qué bárbara.
O sea, ya hay un tiempecito de profesión, sí, sí.
Y tienes una hija muy guapa, ¿eh?
Muchas gracias.
Que me ha enseñado tu madre la foto, ¿eh?
Es que mi madre va con la foto en la frente, así como...
Hombre, esa con su nieta, ella que no veas, ¿eh?
Hombre, para no estarlo.
Candela es una maravilla, es lo mejor de este mundo.
Sí.
Molt bé, Conchita, gracias por ti.
Bueno, Marco, que no sigas haciendo reír, ¿eh?
Muchas gracias, Conchita.
Venga, adiós.
Nos vemos esta noche.
Un besito.
Adiós.
Tens una filleta molt maca, es veritat, ¿eh?
Sí.
Ay, senyora, aquestes àvies, ¿qué faríem sense ellas?
Uy, l'àvia, l'àvia, la Sílvia, que está...
Bueno, se li cau la baba y el Antonio al seu...
El seu obvi, també, el Yayo Toño, com diu ella, també.
Imites la teva família, també, Carlos?
Imito, sí, imito ma mare molt sovint.
Això és guai.
Ma mare és de castelló i me diu...
Ai, xiquita, tu ve saps, tu ve saps les coses que me fan.
Ai, és que és molt...
Com diu ella, és molt romancera, és molt romancera.
Tenim l'última trucada, ja.
L'última trucada, hola.
És l'última, sí.
Hola.
Hola.
Hola.
Com et diuen?
Montse.
Hola, Montse.
Què tal?
Molt bé, i tu?
Bé, molt bé.
Bé?
Sí.
Montse, què més?
Carlos, fes-ho bé el cognom, que si no pot venir qualsevol a buscar les entrades.
Però si estava clar, Montse Fortuny, de Tarragona, Montse Fortuny.
I tant, d'aquí i d'aquí mateix.
Molt bé.
Que us quan va, vale, que heu fet un tracte, això és...
Ah, vale, vale.
No, no, no, no, no, jo no he dit res.
Montse.
Montse.
Que ho feu?
Digue'm.
Què vols saber?
Que com pots fer tants personatges amb la veu, o sigui, imitant a la gent, però com l'imites?
Que de seguida saps qui és.
Doncs, mira, jo crec que és un secret d'oïda.
O sigui, crec que és un secret... La gent, quan es grava en una gravadora o quan se sent la seva veu per telèfon,
diu, ui, aquesta no és la meva veu, o se sent estrany, o la sent una mica rara, no?
Jo, quan em sento la meva veu, la sento tal qual és, amb la qual cosa, amb una oïda puc arribar a la veu que vull aconseguir.
O sigui, em sento la meva veu perfectament i la puc modular fins a arribar a aquella veu que vull, saps?
I després, és una cosa de... La gol és un múscul, amb la qual cosa és com el nen que juga des de petita del futbol o que toca el violí, no?
O sigui, una vegada tens aquesta facilitat que tinc, doncs és practicar, practicar i practicar i treballar molt, no?
I estudiar molt, i faig classes de cant, i faig classes de veu, i em cuido, i això.
Ja m'imagino, ja.
Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
Gràcies, Montse.
Montse, moltes gràcies, ens veiem aquesta nit.
I tant que sí.
Un petó molt gran.
Igualment.
Gràcies.
Adéu, Carles, adéu.
No t'animis, Carlos, a dir que saludaràs a tothom perquè tindràs el teatre auditori del Camp de Mar ple de gom a gom.
No, no, no, t'ho pots imaginar, però és que a mi és una cosa que m'agrada després de l'actuació.
Que t'has viscut aquí molts anys, no?
Clar, no, no, però ho faig a tot arreu, eh?
Després de l'actuació m'agrada rebre...
Ets un home campechano.
Sí, no sé si campechano, però m'agrada saber el que els ha agradat més, el que no, amb què han rigut, si ha funcionat aquest gac o no, quina veu els ha agradat més.
I no és una... no costa gens, no costa gens, saps? I fer fotos i parlar una mica amb la gent.
De totes maneres, aquells que tenim més de 20 anys, recordem que quan érem jovenets i per les televisions, el tema de l'imitador no podia faltar mai.
Era imitador, es coneixia com a tal. No podia faltar mai en un xou, però sempre imitaven els mateixos personatges.
Sempre imitaven a Dalí, a Julio Iglesias, a Rafael, a Fraga, a Lola Flores, ja està.
Clar, anaven arrossegant en el millor sentit de la paraula tots aquells personatges pels teatres i les teles.
Avui en dia, tu aquesta nit faràs 50 personatges, però et podries proposar fer moltíssims més si volguessis.
Sí, a més és un repte que tinc a la meva carrera, no?
O sigui, ara vaig canviar dels 400 i vull arribar-hi, vull arribar-hi.
Suposo que aquest any amb el Polònia i amb el Cracòvia sortiran molts més, no?
I jo el que he intentat és això, és la innovació.
Jo moltes vegades els joves que diuen, jo vull ser imitador i vull sortir a la tele,
dic, sobretot has de fer veus que vegis que ningú fa.
Perquè és molt fàcil imitar els tics que ha fet un altre, no?
Imites l'imitador, exacte.
Imitar l'imitador està bé, però si tu tens la teva pròpia veu, ja parteixes de la sorpresa.
I ja parteixes que aquesta veu és teva, entre cometes, no?
Les veus no són de ningú, però que tu has sigut el que ha tret aquesta veu.
Amb la qual cosa, jo als joves que volen ser imitadors els dic, o actors, o tal, és la innovació.
Sobretot hi ha una cosa que amb el públic funciona moltíssim, que és la sorpresa.
És alguna cosa que no s'esperin.
I això és fantàstic.
Carlos, ja hem d'acabar.
Sí, a mi també ens sap greu.
Aquesta m'agrada.
Escolta, molt, molt.
No, que t'anava a dir una cosa.
Es nota que disfrutes amb la teva feina, en això tens moltíssima sort.
I ets un gran actor.
Moltes gràcies.
Ets un gran actor.
I mira, acabarem l'entrevista en plan guai.
I ets una gran persona.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Cuida't molt.
Cuida't moltíssim i estàs convidadíssim aquesta nit i ens veiem.
Et saludaré també.
Un petó molt gran.
Gràcies, Carlos.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.