Hola, molt bon dia, Ricard.
Doncs sí, som aquí a la plaça del Rei.
Avui, a més, el sol està amagat, tenim els cels molt ennubulats,
la qual cosa, la veritat és que per estar aquí a l'aire lliure,
s'agraeix bufa una brisa més o menys agradable
i, com sempre, el paisatge urbà el van constituint les terrasses,
que hi ha habituals a la plaça del Rei.
Una d'elles és la nostra particular universitat d'estiu de cada any,
la geladeria.
I, a més a més, no falten els actors,
que són imprescindibles en un espai com aquest,
els turistes, visitants.
no hi ha moltíssims, però van entrant i sortint,
lògicament, van entrar al recinte del Museu Nacional Arqueològic,
pujant cap a la Torre de Pilats.
En fi, és un paisatge absolutament normal
i que convé de la tertúlia tranquil·la i distesa
a aquesta hora del migdia,
seguint els cursos de la Universitat d'estiu de la URB.
Aquesta setmana, si no vaig a rodar, perquè parlo de memòria,
començaven 16 cursos que estan repartits per tot el territori.
Aquesta és la voluntat de la Universitat de la Mediterrània,
com ja s'intenta acunyar aquest nom,
d'estar en el territori i d'anar fent cursos diferents.
Nosaltres avui centrarem la nostra atenció.
Si la passada setmana m'enllevàvem els cursos
dedicats a diferents aspectes relacionats amb l'immigració,
per parlar justament d'aquest fenomen.
En aquesta ocasió, el que hem fet és triar tot un seguit de cursos
que tenen a veure amb la identitat nacional,
amb el catalanisme, amb els mitjans de comunicació, amb la llengua.
I per això ens acompanyen, d'una banda, en Josep Sánchez Cervalló.
Josep, molt bon dia.
Benvingut.
És professor d'Història Contemporània de la URB
i ens acompanya també Bernat López.
Bon dia, Bernat.
Bernat és professor, també de la Universitat Rovira i Virgili,
i dirigeix la unitat predepartamental de Comunicació, Audiovisual, Publicitat i Periodisme.
I és responsable acadèmic d'aquestes titulacions.
Per cert, el nom no el canviareu mai?
Perquè això d'interdepartamental, si més no, a mi em costa, eh?
Això és una paradoxa que un departament dedicat a la publicitat
o a l'estudi de la publicitat tingui un nom tan nefast.
Jo sóc el primer en reconèixeu, però també he de dir que no és culpa nostra.
És un tema administratiu.
És a dir, això és una llarga història,
hi ha un passat, hi ha unes raons també burocràtiques i legals,
però ja fa poc vaig parlar amb el rector
i em penso que això ho arreglarem,
perquè, home, ja fa una mica de riure, no?
Això d'unitat predepartamental...
Que tothom se'nsopega amb això de predepartamental
i, doncs, si tot va com està previst,
aquesta tardor, doncs ja passarem a dir-nos
amb un nom normal i corrent.
Perquè, clar, quan parleu col·loquialment,
tant els alumnes com els professors, com en dieu?
Perquè a facultat no li podeu dir.
Com que són de la branca de la comunicació, la publicitat,
i ja érem conscients d'aquest problema,
ens vam inventar una marca paral·lela,
que és Estudis de Comunicació.
que ens agrada i és prou comprensiva,
prou àmplia, perquè inclou els estudis d'estudiar
i els estudis de fer recerca,
que també, tot departament universitari,
a part de docència, també fa recerca.
Però segurament podrem jubilar la marca Estudis de Comunicació
i anar a la marca Departament de Comunicació
o Departament de Ciències de la Comunicació,
que és la proposta que en aquest moment tenim sobre la taula,
per això, per batejar-nos amb una denominació
que tothom entengui.
Sí, no, no, val la pena, sobretot, el que tu deies,
que és paradoxal que precisament us dediqueu
a aquesta qüestió de la comunicació.
Permeteu que disculpem Montserrat Duc,
que havíem anunciat que estaria aquí.
De fet, Montserrat Duc, juntament amb Pere Anguera,
aquesta setmana començaven a la ciutat de Reus
un curs sobre catalanisme polític.
Montserrat Duc havia de ser aquí
i no hi és, no per cap raó, diguem-ne, voluntària,
sinó tot el contrari, per raons del curs,
per obligacions del curs,
doncs, sobtadament, no pot estar entre nosaltres.
Vosaltres ja heu acabat el curs que teníeu ja, no?
Ho vau fer la passada setmana?
Sí, aquest curs de televisió, passat, present i futur,
és un curs que vam fer a Cambrils,
doncs, això, repassant una part històrica
de la televisió a Catalunya,
per tant, no només TV3, sinó també televisió espanyola,
que és una mica el gran oblidat de la història televisiva,
i també el present i el futur.
El present, doncs, en una anàlisi de les tendències actuals de programació,
va venir un catedràtic de l'Autònoma
que estudia aquests temes de programació, tendències,
i pel que fa al futur el vam centrar, bàsicament,
en el tema de la TDT i el futur de la televisió local,
que va ser l'últim dia que el vam dedicar a aquesta qüestió.
Hi ha moltes expectatives davant d'això, no?
Moltes, molts interrogants.
Jo crec que ningú d'administració no té massa clar què passarà.
Jo tinc la impressió, des de fora,
perquè tampoc no estic implicat directament en això,
que es va una mica, com es diu popularment,
assalto de mata.
És a dir, ja veurem què passa.
Qui dies passa? Anys empeny.
De moment s'acosta a la data de la fatídica apagada analògica
i aquí tothom va fent el que feia sempre.
Cosa que és habitual,
perquè la televisió local ve funcionant a Catalunya des de l'any 82,
que es va crear la primera emissora local,
i sempre ha funcionat amb una sabatia i una esperdenya.
En el sentit regulador,
ara no estic entrant en qüestió de continguts,
si ho fan millor o pitjor,
sinó pel que fa a la regulació, pel que fa...
El marc legal, no?
El marc legal, realment,
sempre s'ha anat amb una sabatia i una esperdenya.
Es va estar molts anys sense llei.
La primera llei de la televisió local es va promulgar l'any 95,
ja feia 13 anys que existien televisions locals,
i tampoc no va servir per res,
perquè la llei del 95 ha estat vulnerada sistemàticament
per les televisions, pels ajuntaments,
pels governs, pels governs autonòmics...
Per tant, vivim en una continuïtat d'una dinàmica
que s'arrossega des de l'origen de la televisió local.
Ja veurem si s'arregla ara.
Jo no sóc gaire optimista, la veritat.
Home, és que tenim una tendència en general,
no només en l'àmbit dels mitjans de comunicació,
de l'art de la improvisació el dominem d'una manera extraordinària en tot, no?
Això és molt mediterrani, no?
Això sortirà, tranquils, que ja n'hi hauríem fet, no?
De totes formes, en part és una virtut, no?
Perquè saber improvisar també és important.
El problema és quan ho fies tot a la improvisació
i llavors ho vols encobrir amb l'excusa que això és un art,
que nosaltres som molt creatius.
Quan vols fer creativitat i improvisació és sinònims,
i no és exactament el mateix.
Creativitat és una cosa, improvisació és una altra
i expressen valors diferents.
Clar, de totes maneres, tot aquest desenvolupament
de les televisions locals pel que fa a Catalunya
no es pot plantejar al marge d'una marca legal estatal,
perquè en definitiva tot el que és el mapa
i el panorama de les comunicacions
és global si parlem de l'estat espanyol.
Per tant, aquí ja entrem també
i podem anar introduint el tema
en què el fet català, la llengua, l'idioma,
també té molt a veure en el que sigui
la regulació futura d'aquestes televisions locals
i altres d'àmbit més general, no?
Sí, efectivament.
Aquí és l'eter debat al voltant de
qui té competències per regular
l'espai de comunicació català.
I com saben bé els juristes, els especialistes en això,
les competències són compartides.
Constitucionalment i per estatut d'autonomia
hi ha una compartició de competències,
cosa que a la pràctica moltes vegades
compartició vol dir confusió,
i mare magnum, i embolic, i conflicte.
Per tant, compartició és una paraula que sona molt bé,
tu i jo compartim, som amics,
dona molt bon rotllo,
però, per desgràcia, la pràctica habitual,
no només en aquest terreny, sinó en qualsevol altra
del desplegament de l'estat de les autonomies,
no ha estat la de la compartició, sinó la del conflicte.
I amb el tema de la comunicació dels mitjans,
començant per la Fundació de TV3,
Catalunya Ràdio, la regulació de les locals,
es viu en un conflicte competencial,
perquè al final la capacitat per regular els mitjans
no és una qüestió secundària, és fonamental.
És a dir, qui té el poder, qui té l'autoritat
per regular el sistema mediàtic,
és una qüestió estratègica en una democràcia.
I, per tant, si en altres terrenys hi ha reticències
en el desplegament de l'estat de les autonomies,
en aquest, més encara,
perquè no hi ha cap govern central
que vulgui cedir poder allò de bon grat,
voluntàriament.
Per tant, estem en aquesta dialèctica
que continuarà, en fi, ineterno.
I en aquest fet de poder mediàtic,
el fet diferencial,
la identitat catalana, en aquest cas,
és una llaminadura molt interessant per a tothom, no?
A l'hora de crear conflicte,
i a l'hora de crear pensament,
de crear opinió,
generalment per crear conflicte.
No ens enganyem, deia Joan Fustello,
que el catalanisme neix perquè hi ha espanyolisme.
Em penso que era una cosa així, similar, no?
Home, ara estic parlant jo molt, eh, Josep?
No, ara el Josep entrarà,
veuràs tu quan entri el Josep aquí.
El Josep entrarà sac.
No, no, jo el que vull dir en relació amb la qüestió identitària
és que efectivament és la font de conflictes,
o una de les fonts de conflictes.
Però jo voldria dir una cosa també al respecte,
que no sé si la gent la té molt clara,
i és que les identitats no són un fet donat i immutable,
sinó que estan en construcció.
I estan en construcció permanent.
I això vol dir que hi ha algú que les construeix,
hi ha alguns poders, alguns ideòlegs,
algunes institucions que es dediquen a construir la identitat.
I això val per la identitat catalana,
però també val per la identitat espanyola.
És a dir, la identitat espanyola...
No hi ha identitats eternes, subjacents, intrínseques
i immutables com les estrelles del cel,
sinó que l'identitat és un constructe.
És el producte de l'acció humana
i moltes vegades, o generalment,
una acció humana planificada, deliberada i dirigida.
Per tant, tot el conflicte lingüístic,
per exemple, ara parlàvem abans fora de micro,
del tema del manifest.
El darrere d'això, per mi,
el que hi ha, en el fons,
és el conflicte irresoluble
entre dos projectes nacionals diferents
i incompatibles,
que és el projecte nacional espanyol
i el projecte nacional català,
que competeixen en el mateix territori de Catalunya.
Per tant, aquest conflicte, per mi, no té solució.
No té solució.
A no ser que un dels dos projectes nacionals
desaparegui o fracassi.
Cosa que no sembla que hagi de passar.
No, no, hi ha una tensió que sembla que serà eterna, no?,
en principi, perquè ningú vol renunciar allò que té.
Perquè el projecte nacional català
té al darrere una opinió pública molt potent,
uns partits polítics.
De fet, el vot nacionalista,
jo diria que és majoritari,
en aquest moment.
Si sumem el vot d'Esquerra Republicana,
el vot de Convergència
i el que pugui tenir de nacionalista,
el vot d'iniciativa, etcètera,
jo diria que és majoritari a Catalunya.
Per tant, la nació catalana no és una entelequia.
És una realitat des del moment en què hi ha
centenars de milers,
milions probablement, de votants,
que a cada elecció,
a l'elecció darrere d'elecció,
estan expressant
la idea que la nació catalana existeix.
I a més a més hi ha unes institucions,
una generalitat,
unes diputacions,
uns ajuntaments,
que treballen en l'articulació d'aquesta identitat nacional.
Però, en paral·lel,
tenim unes institucions espanyoles,
una església espanyola,
uns mitjans de comunicació espanyols,
que treballen per la construcció nacional espanyola,
que és incompatible amb el projecte nacional català.
Deies que la identitat es va construint,
que no és una cosa monolítica,
però, de fet, a vegades sembla que,
actualment,
el que és la identitat nacional al catalanisme
encara veu de les fons del segle XIX.
Jo no sé si hi ha una falta de lideratge,
ja una falta de projecte,
d'anar justament reformant i evolucionant aquest catalanisme,
perquè estem en una societat
que no té res a veure
amb aquella societat del segle XIX,
que va posar una mica de les bases del catalanisme modern,
com l'entenem ara.
Jo crec que la construcció nacional
és una construcció del XIX.
I, per tant,
qualsevol construcció nacional.
de fet,
l'estat,
a quan se consolida,
consolida dos ciències,
entre cometes,
que una és...
Ara li treuen el micro,
que no dirà res dolent,
Lluís,
no cal que li treguis.
Construeixen la història nacional
i la geografia nacional.
És a dir,
no es pot...
No es pot...
Los estudios de geografía
apareixen quan apareix la nació.
I, per tant,
la definició de nació,
qui té capacitat de construir la nació en aquell moment,
fa una geografia nacional.
Els països colonials
se sabien los rius d'Espanya.
El matí de Tarragona Ràdio.
Ja han començat,
ja són aquí.
Les superrebaixes de Sastreria Pizarro.
Vestits des de 99 euros,
americanes des de 36 euros,
pantalons des de 21 euros.
Aquest estiu,
posa't guapo a un preu únic,
sense renunciar a la qualitat a la qual
Sastreria Pizarro et té acostumat.
Recorda,
a Sastreria Pizarro,
rebaixes impressionants,
del 10-20-30
i fins al 60% de descompte.
Vine i comprova-ho.
Especialistes en talles grans,
fins a la 80.
Sastreria Pizarro,
Carrer Mallorca número 1,
teléfono 977-21-3617.
Tarragona.
Sastreria Pizarro.
Professionals.
Este verano,
nos vamos de vacaciones a la playa
con Alcón Viajes.
Reserva tu estancia
y paga un 10% menos.
Podrás elegir entre más de 1.300 hoteles
y 300 destinos en la costa peninsular.
¿A qué esperas?
Ven a cualquier oficina de Alcón Viajes
y haz ya tu reserva.
Alcón Viajes,
la forma más inteligente de viajar.
A veure,
què m'estàs dient?
Que en compri un cotxe de segona mà.
Que estàs boig.
Sembla mentida que no sàpigues
que això és una loteria.
No.
A Toyota Vehicles Educació,
comprar un cotxe de segona mà
no és cap loteria.
Tota la fiabilitat i seguretat
d'una marca líder,
el preu que estàs buscant.
Toyota Vehicles Educació.
Ens trobaràs al centre de Tarragona,
al carrer gasòmetre 42
i a l'autovia Tarragona-Reus,
Urbanització a l'Albada,
al carrer Caràbia, 5-7.
Perdone.
Sí?
¿Puede darme información
sobre esta serie 3 de ocasión?
Sí, claro.
Matriculado en marzo de 2006
se va directamente a Valencia.
Regresa a Madrid
donde permanece cinco días
aparcado en un garaje de la Gran Vía.
Pasa la semana santa
en los picos de Europa.
Curvas cerradas,
fuertes pendientes,
nieve en los puertos de montaña...
BMW Premium Selección.
Conocemos el historial
de nuestros vehículos
hasta el más mínimo detalle.
Más información en su concesionario oficial
BMW Autosport Busquets
Polígono Las Gavarras
Parcela 12 Tarragona
www.bmw.es barra AS Busquets
Un centro dental distinto.
Un servicio que prioriza
la calidad por encima de todo.
Un equipo profesional,
preparado,
que garantiza seguridad y confianza.
Dental Class
en Prat de la Riva 22.
Teléfono 977-232-473.
Dental Class.
Añadimos salud a tu sonrisa.
Nuevo Lancia Ypsilon.
For very Ypsilon people.
Tu Lancia Ypsilon Argento 1.2.
Muy fácil.
Llévatelo por 80 euros al mes
durante el primer año,
sin entrada
y las tres primeras cuotas gratis.
Después 84 cuotas mensuales
de 155 euros
y un TAE del 7,03%.
Financiación ofrecida por Tarcredit.
Altruberasa Motor 23,
Autovía Reus-Tarragona,
Urbanitzación La Albada,
Carré Carabia-Deu.
Sí, sí, corre ya
a tu Kebab House en Tarragona.
Sorprendente.
¿A qué esperas?
El auténtico restaurante Kebab House.
Tu mejor comida.
Sana y rica.
Ven y saboreala.
Ah, y si lo prefieres,
llévate la casa.
Ven al restaurante Kebab House
en Tarragona,
calle Ramón y Cajal 57,
a 50 metros de Parc Central.
Silvia, ¿de dónde vienes tan sonriente?
Es que me acabo de cambiar
todo el piso,
la decoración,
los muebles,
¡todo!
Jo, qué suerte tienes
porque yo con esto de la crisis
no tengo ni un euro.
Eso es porque no conoces
tot tresillos,
tot moblas.
Lo tienen todo.
Tresillos, sofacamas,
butacas,
rinconeras,
colchones,
decoración,
cuadros,
dormitorios,
comedores
y si lo prefieres,
te hacen los muebles a medida.
Pero eso será carísimo.
¡Qué va!
Tienen los mejores precios
y además lo podrás pagar
hasta 60 meses.
No está mal.
¿Y dónde están?
En la calle Vidal y Barraqué,
delante de Parc Central Eroski.
Tot tresillos,
tot moblas.
La experiencia nos hace grandes.
Cuatro minutos,
serán dos quarts d'una del migdia.
Seguim en directe
des de la plaça del Rey,
matí de Tarragona Ràdio,
espai especial
aquestes setmanes del mes de juliol
dedicades a la Universitat d'Estiu
de la Rovira i Virgili.
un problema tècnic
i no és una excusa,
ha estat un problema tècnic,
com per toque a una ràdio
quan està en directe al carrer
ens han mantingut allunyats
uns minuts
de la seva sintonia,
però ara sembla
que tot està restablert
i podem continuar parlant
amb els nostres convidats,
en Josep Sánchez Cervalló,
Bernat López.
Em penso que s'ha anat la missió,
Josep,
quan estàvem parlant
d'aquesta intenció,
si s'ha de refundar
en definitiva,
el catalanisme,
si encara estem veient
de les fonts del segle XIX.
Bé, jo crec que tot està,
ho dia bé, Bernat,
la realitat és dialèctica,
les nacions són dialèctiques,
els pobles són dialèctics,
de fet,
l'allau migratori que tenim
dona unes altres perspectives
a la restriccions...
...
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Espino!
En fi!
En fi!
Tot un seguit d'intel·lectuals!
Algun que altre polític!
Fernando Sabàter!
I a més han afegit!
També!
Alguns mitjans de comunicació!
Espanyols!
Que!
Fins demà!
Els mitjans catalans, lògicament, van respondre,
van abocar tot un seguit d'opinions, però sembla que ja està.
A nivell de carrer, jo no sé fins a quin punt aquest tipus de coses incideixen.
Tu, tu, ataca, ataca.
Però si es talla la mòbil, torna el Bernat.
Bé, jo crec que sí que té incidència a nivell de carrer,
el que passa és que l'opinió pública és difícilment mobilitzable.
Espera, hi ha certes coses que la gent, així com te fa mal el genoll,
vas al traumatòleg, la gent espera que la resposta en aquests casos
la donen els polítics, en algun cas, i també la societat civil i els intel·lectuals,
i la gent de pensament, i els professors, etcètera, etcètera.
Jo crec que la resposta ha sigut l'adequada.
Jo crec que això, com parlàvem abans, sense micro,
oposa el text, és un document polític,
per tant, un document polític que afavoreix certes polítiques centralistes,
i és evident que la llengua comuna de Catalunya hauria de ser el català,
i la llengua comuna de les zones en què no es parla català,
doncs haurà de ser el castellà.
Però, clar, barrejar les dues coses és mixtificar la realitat
i voler vendre la moto de coses que no són.
Jo crec que el context internacional en el qual això apareix és claríssim.
el Tribunal Constitucional francès, després que s'hagués oposat
a que el català, a que l'occità i que altres llengües nacionals franceses minoritàries
fossin excloses de la Constitució francesa,
això ha donat peu a que a l'estat espanyol,
primàticament sectors absolutament poc democràtics
i absolutament en una visió molt estreta de la realitat
i que no condiu en la pluralitat de l'estat,
doncs s'hagin llançat per aquestes vies
que són, evidentment, més pròpies de la dictadura franquista
que d'un país democràtic.
Sobre el tema del manifest, em permets el paper?
Sí, perquè hi ha un tros que voldria llegir.
És que la majoria de signants sempre es manifesten
com a grans defensors de la Constitució.
Hi ha alguns aspectes que es contradiuen
amb el que diu la Constitució respecte...
Això de la Constitució a mi em fa molta gràcia
perquè la Constitució, com totes les constitucions,
són interpretables i tant defensor de la Constitució
és el que defensa A com el que defensa B,
sempre i quan A i B estiguin dins de la interpretació de la Constitució.
Per tant, a mi això em fa tanta gràcia.
Igual que em fa molta gràcia, o més ben dir, molta ràbia,
fa molta ràbia que tota aquesta gent
que té tot el dret del món a expressar-se,
vagi per endavant, jo no tinc res a alegar
que aquesta gent faci no un sinó 50.000 manifestos, perfecte,
em fa molta ràbia que vagin pel món de no nacionalistes
i que facin partits com Ciutadans
que es proclamen no nacionalistes.
I això, ja ho he dit en altres ocasions,
i torno a repetir, això és mentida, és mentida.
Aquest no és un partit no nacionalista.
Té tot el dret a existir,
té tot el dret del món a defensar les postures que vulgui,
però el que no em sembla gens bé èticament
és que menteixi sobre la seva pròpia naturalesa.
Perquè aquest partit i tota la gent que ha firmat aquest manifest,
i aquest manifest, això és un manifest nacionalista.
És un manifest nacionalista espanyol.
i la llengua és l'excusa.
El castellà, la defensa del castellà, etcètera,
és l'excusa, o el vehicle, o el canal.
I no només ho dic jo, sinó que ho diuen ells mateixos,
perquè hi ha una frase que em fa molta gràcia,
que diu, al principi del manifest,
diuen,
no estem preocupats pel futur del castellà
perquè és una llengua, una llengua pujante,
perquè goza d'una pujanza invidiable
en el mundo entero,
solo superada por el chino i el inglés.
Per tant, ells mateixos ja reconeixen
que el castellà no té un problema de pujanza cultural.
Diu,
és una inquietud estrictamente política.
O sigui, que ells mateixos
ja estan reconeixent
i afirmant que el seu és un manifest polític.
I, per tant,
si és un manifest polític,
és un manifest nacionalista.
Perquè hi té a veure
amb el que deia abans,
amb la incompatibilitat
d'un projecte de nació espanyola
que està en construcció,
com tots els projectes de nació,
tots els projectes nacionals
estan en perpètua construcció i redefinició,
però que en el seu camí
s'ha topat
amb diversos,
en aquest cas a Catalunya,
amb un projecte nacional alternatiu.
Alternatiu i incompatible.
No només alternatiu,
però que pot coexistir.
Són projectes incompatibles.
Si l'un triomfa, l'altre fracassa.
Per tant,
això d'aquí
s'ha de llegir en aquesta clau,
en clau de nacionalisme espanyol,
que d'altra banda
és tan legítim d'existir
com el català
o com el nacionalisme escocès
o el d'Estats Units,
amb això no tinc res a al·legar
pel que fa al dret a existir
d'una ideologia nacionalista,
però el que jo vull
és que les coses es diguin clares
i es posin les cartes damunt de la taula.
Això no té a veure amb la llengua castellana,
té a veure amb la nació espanyola.
Entenc dues coses, Bernat.
D'una banda,
que dius que aquesta tensió
és inevitable
i que serà eterna.
Mentre existeixen dos projectes
enfrontats.
Exacte.
I d'una banda,
que hi ha un nacionalisme,
feies també esment
al nacionalisme escocès,
la diferència és que
mentre un es clou l'altre,
l'altre no es clou a un.
M'explico.
que el nacionalisme català
no està en contra
del nacionalisme espanyol
sempre i quan
no es vulgui implantar
en el territori català.
Mentre que el nacionalisme espanyol
doncs sí que nega
aquest dret,
que pot ser el federalisme
que ja s'apuntava
que abans parlàvem del segle XIX
o l'autodeterminació,
que això ja sabem
que forma part d'un altre discurs.
No acabo d'estar d'acord
amb el que dius,
perquè el nacionalisme català
sí que nega.
Nega?
Nega determinat
determinat principi irrenunciable.
Que el senyor de Sòria
vulgui sentir-se espanyol,
un català no nega això.
No, no, no, no,
no el sentiment,
sinó el projecte.
El projecte polític en general.
El projecte,
perquè el projecte nacional espanyol
que implica un projecte econòmic també.
El projecte nacional espanyol
mai de la vida
renunciarà al territori català.
Mai de la vida.
És a dir,
igual que Euskadi,
és a dir,
seria la destrucció
d'aquest projecte.
El projecte
exigeix
i és
essencial
i central
la seva
vocació,
d'implantació
a tot el territori
de l'Estat.
Per tant,
sí que hi ha una incompatibilitat
i sí que hi ha una negació.
Evidentment,
un català no nega
que un Madrid l'any es pugui...
No estem parlant
de sentiments individuals,
estem parlant de projectes.
I el projecte
del nacionalisme espanyol,
tal com està definit,
és incompatible
amb el projecte
del nacionalisme català.
Permeteu-me que saludi
Santiago Castella,
vicerrector de Relacions Externes
de la Universitat
en Rovira i Vergili.
Santiago, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
T'hem donat tres minuts
perquè t'aclimatis
i que intervinguis
quan vulguis.
Venien al cotxe
escontant-vos
i patint.
Es veu quines desgràcies
hem tingut amb la mòbil.
El problema...
Però això era el Josep
que es va fer,
que cada cop que parlava
es patllava.
Però has pogut parlar abans
i no s'ha tallat la mòbil.
No ho sé, no ho sé.
Potser és que el teu discurs...
La veritat, jo, rematjant les paraules
del Bernat, penso que ho dia abans.
Això és com aquella cançó del matxín
Com se poden querer dos mujeres a la vez
i no estar loco.
Jo crec que hi ha un ample sector
tant espanyol com català
que tenen les identitats transversals
o identitats compartides.
Jo crec que el conflicte
s'ha de procurar evitar sempre
sempre que hi hagi respecte
dels grans pels petits.
I, per tant, el problema
una mica de l'Estat
és que no ha tingut mai en consideració
ni la voluntat, ni l'opinió,
ni el respecte
a la llengua nacional dels catalans.
Jo me'n recordo ara
d'una frase d'Adolfo Suárez
que va dir, sense cap rubor,
com es pot explicar
en ingenieria nuclear
en català.
No tenim enginyers
nuclears catalans
i que ho fan molt bé.
És a dir, que el problema
és la visió que tenen
sobre que això és una cosa anecdòtica,
que nosaltres parlem català
perquè tenim ganes de tocar el nas
o que som una cosa a extinguir.
Per tant, ni...
A més de tot això,
hi ha un component important
de mobilització de vot, no?
Sí, sí.
El problema és que el que passa a Catalunya
amb la llengua catalana
preocupa més fora de Catalunya
que a Catalunya.
i aquest debat no es veu
en els bars
ni en les tertúlies
ni en els llocs
a trobar de Catalunya.
I en canvi,
quan tu dors fora,
t'adones que hi ha molta gent
preocupada pel que està passant
aquí a Catalunya
amb una imatge
certament distorsionada
de la realitat, no?
Jo l'altre dia
que vaig anar a Valladolid
i que hi ha un petit aeroport,
estan els taxistes
escoltant la copa
i esperant que arribin
a l'avió de Barcelona
que hi ha un avió al dia, no?
Llavors, quan arriben
ja comencen
però què estan fent
a els nens
que els obliguen
a estudiar català, no?
I diuen
però els seus fills
no els obliguen a res
i vostè segurament
té un soubaig
està moltes hores
aquí al sol
no sé què i tal
segurament té problemes
més importants
que el que és a Catalunya.
Home, si fos tan greu
com que necessitessin
una intervenció humanitària
per defensar-nos
ja se n'adonarien, no?
però sobte
aquesta preocupació
tan gran de gent
que en comptes
de veure problemes
més immediats
de crisi econòmica
de situació
de mancança
de drets i de llibertats
i tal
estan preocupats
per si en un lloc proper
estan fent
un ús incorrecte
de les llengües.
Clar, però aquest desconeixement
absolut
perquè jo crec
que en això estem d'acord
que hi ha un desconeixement
absolut
per una gran part
de la població
que viu fora de Catalunya
No hi ha desconeixement
Hi ha coneixement
induït i manipulat.
És el que ara t'anava a dir.
Els mitjans de comunicació
són fonamentals
en tot això
De fet, són els que estan
dibuixant
o creant aquella imatge
que es pretén dibuixar
a l'exterior
De fet, com una persona
aquell taxista de Valladolid
que segur que ha estat
a Catalunya en sa vida
o si ha estat
ha anat a la platja
de Salou
tal
Com s'ha format una opinió?
Doncs, en primer lloc
a través
dels inputs
que rep
de la premsa
de la ràdio
de la televisió
i en segon lloc
a través d'una elaboració
d'aquests missatges
en converses
amb els que
pensen igual que ell
o potencialment
o tendencialment
poden pensar igual que ell
i per tant
es reforcen mútuament
i reelaboren
i reforcen
encara més
aquest discurs
que aquest coneixement
que és un coneixement
induït
externament
per l'aparell mediàtic
per tant
sí que tenen coneixement
el problema és
quin coneixement
tenen
coneixement
que no té res a veure
amb la realitat
i per tant
jo aquí
d'això
es deriva
un corolari claríssim
una conclusió claríssima
i és que
en el fons
la culpa
si és que s'ha de parlar
de culpes
no la té aquell senyor taxista
que passa moltes hores
al sol
efectivament
sinó
la culpa
és el dels qui
de manera conscient
de manera calculada
i de manera deliberada
estan
permanentment
orquestrant
una campanya
que no oblidem
i torno al meu discurs
anterior
té una finalitat
que és
estar una campanya
al servei
d'un projecte
de nació espanyola
això no hem de perdre de vista
tot això
té una raó de ser
i la raó de ser
és que hi ha un grup
d'intel·lectuals
de polítics
que és una minoria
de la societat
efectivament
però que
porten molt de temps
treballant
lluitant
lluitant
per un projecte
de nació espanyola
que es veu
contradit
per altres projectes
nacionals
com el basc
o el català
per aquest projecte
de nació espanyola
aquesta campanya
per afavorir
aquest projecte
està orquestant
només des de
des d'un posicionament
ideològic
o des de
diversos posicionaments
ideològics
et refereixes a
dretes o esquerres
jo crec que tant dretes
com d'esquerres
per això ho he dit
és molt transversal
però sí que
hi ha hagut un intent
des de la dreta
sempre d'apropiar-se
més
de patrimonialitzar
la bandera
i la idea
i la simbologia
i la idea
de nació
però aquest element
és comú
i sobretot
perquè és molt
mobilitzador
el dia que
Extremadura
es parla malament
de Catalunya
qui ho fa
aconsegueix vots
llavors l'altre dia
m'explicaven
que a Mallorca
la gent del Partit Popular
normalment era gent
que coneixia
excepte un sector
molt concret
que coneixia
i parlava
el català
amb les variants dialectals
pròpies de la silla
i que li agradava
que s'ensenyessin
el català
que els seus fills
l'aprenguessin i tal
però que la manera
d'aconseguir
que un vot
que estava molt vinculat
al Partit Socialista
de gent
que no era autòctona
de la silla
neix cap al Partit Popular
era traient
de tant en quant
el Sant Cristo Gros
de la llengua
a passejar
però mentre
van fent
en aquest sentit
aquí què fem?
perquè aquí
en els millors dels casos
defensem
un finançament més just
i una llengua
amb això n'hi ha prou?
o què hem de fer aquí?
quines respostes
es poden donar
davant d'aquests fets?
o no cal donar respostes?
Pregunta complicada
molt complicada
penso que en principi
el que hem de dir
és que no hem sabut
explicar-nos
massa bé
a l'exterior
o internament?
a l'exterior
jo penso que
cap enfora
no hem sabut
explicar-nos clarament
i incorporar
la idea
de la pluralitat
lingüística
i de la pluralitat
nacional
com un patrimoni
de l'Estat
i
si em permets
jo
fa algun temps
que ja he abandonat
la idea
de la pedagogia
com una solució
perquè la pedagogia
no serveix
quan l'altre
no vol entendre
és a dir
dues persones
es comuniquen
quan hi ha un desig
o inconscient
o una predisposició
a la comprensió
o a l'entesa
però
hi ha coses
que tu les diràs
cent vegades
i l'altra persona
les negarà
cent vegades
perquè
és a dir
el projecte català
els està negant
amb ells
o està negant
la idea
que ells tenen
de si mateixos
és a dir
la idea
que té un espanyol
de Sevilla
de Valladolid
de Burgos
respecte a Espanya
es veu
impugnada
contínuament
per la realitat
catalana
i aquesta impugnació
no l'accepten
ni l'acceptaran
perquè és una negació
de la seva identitat
una identitat
d'altra banda
construïda
mediàticament
a través
de la socialització
però una identitat
profundament
interioritzada
per la majoria
dels ciutadans
la majoria
dels ciutadans
no van pel carrer
amb una bandereta
cada dia
però porten
incorporada
des del naixement
i des de l'escola
Pensa que
durant la transició
sí que aquest component
de pluralitat
de l'estat
estava
com a mínim
en gran part
de l'esquerra
i que
en escoltar
la complotència
l'actuació
d'en Raimon
i veure
aquesta pluralitat
lingüística
com un component
molt associat
a la conquesta
de les llibertats
individuals
per tant
segurament
això s'ha anat
renunciant
s'ha pensat
que la construcció
es tenia que fer
simplement
des de Catalunya
i no des del conjunt
de l'estat
per exemple
jo penso
que amb el tema
lingüístic
mai s'ha treballat
pel pluralisme
lingüístic
de l'estat
que no hi ha hagut
una voluntat
de construir
un estat
plurilingüe
i que ja es va
renunciar
en el moment
de fer la Constitució
però que hagués
estat una alternativa
que significava
no fer el discurs
és que la qüestió
de la llengua
ens afecta a nosaltres
i és un tema
nostre
i per tant
mentre no entreu
ja podeu explicar
el que vulgueu
jo crec
sobre solucions
de futur
jo crec que
és clau
que la Generalitat
tingui competències
sobre migració
poder explicar
als que arriben
a Catalunya
que la identitat
nacional catalana
la llengua catalana
l'utilitat
de la llengua
l'han de fer
entre tots
els que som catalans
i tots els que utilitzem
el català
jo crec
que
hem de procurar
no polititzar
la llengua
ells ho fan
perquè tenen
un projecte polític
però
això no és possible
en qualsevol cas
jo crec que
hem de utilitzar
la llengua
com a vehicle
de treball
com a vehicle
de transformació
com a vehicle
transversal
de tota la nostra societat
procurant
que no hi hagi
lletos
i per això
és importantíssim
perquè això
tingui
alguna viabilitat
que les competències
plenes
sobre migració
i sobre integració
estiguin en mans de la Generalitat
que ara mateix no hi estan
sobre això de polititzar
o no polititzar la llengua
jo faig la següent reflexió
que l'altre dia també la vaig fer
al curs
que vaig intervenir
si
la llengua catalana
no estigués
vinculada
a un projecte
nacional
català
imagineu-vos
que existís
la llengua catalana
però que no existís
un nacionalisme català
la llengua catalana
no faria nosa
a ningú a Espanya
és a dir
el que fa nosa
en realitat
no és la llengua
sinó
és
la vinculació
d'aquesta llengua
a un projecte nacional
contradictori
amb el projecte
hegemònic
espanyol
és a dir
imagineu-vos la situació
si no hi hagués
un projecte nacional
la llengua catalana
es veria en simpatia
mira
una peculiaritat
regional
allò que es deia
la llengua vernàcula
antigament
això es indígena
llengües vernàcules
oi hablem un poco
en català
que me hace gracia
que me hace gracia
això també és discutible
perquè el cas irlandès
és a dir
clar
els irlandèsos
aconseguixen la independència
de gran part del país
mantenint l'anglès
i assumint l'anglès
com a patrimoni irlandès
i diluint
absolutament el galès
per tant
és a dir
les coses
mai són tan lineals
mai són tan lineals
jo el que vull dir
és que
és a dir
polititzar-la
quan parlo de politització
és a dir
clar
si agafem
en el sentit
platònic
de la política
la política
ho és tot
però vull dir
que el que interessa
és que
pel fet
de parlar català
el que tu busques
i el que tu
t'interessa
a priori
és que l'altre
t'atengui
que tu tinguis
un reconeixement
si tu escrius
en català
que el teu nivell
científic
no sigui discutit
perquè no utilitzis
una llengua
més universal
aquestes qüestions
i això
és a dir
convertir el català
en una llengua de prestigi
que de fet ja ho és
i per tant
la llengua
jo soc molt contrari
a tots els sectors
que pensen
que el català
desapareixerà d'aquí
no sé quant temps
perquè
és evident
tu li dius
el que et fa
un raonament
sobre l'immediat
desapareixement del català
li dius
tu deixaràs de parlar
català
algun dia
mentre jo visqui
parlar el català
tu et preocupes
que els teus feits
continuïn parlant el català
perfectament
per tant
mentre hi hagi generacions
que tinguin
el català
com a llengua
vernac
com a llengua
vincular
com a llengua de cultura
com a llengua de civilització
el català
no desapareixerà
i per tant
el que s'ha de fer
en relació
amb
el que dia
és tot
és tot
bastant
complex
perquè
el que dia Santi
que hem de fer
pedagogia
també té raó
el Bernat
la pedagogia
no ha servit
per a res
un altre no vol
entendre
jo crec que aquesta
és la clau
crec que hi ha
tants altres
segurament hi ha
el nucli
que no vol
entendre
però després
hi ha molta gent
que segurament
amb fons
d'informació
més diverses
i amb arguments
més diversos
es formarien
opinions
també diferents
l'altre dia
una companya meva
que és de la Franja
de Ponent
i que és català
no parlant
va dir una cosa
molt interessant
i és que
en la línia
del que deia abans
que els parlants
del català
de la Franja
els ha fet molt de mal
que el català
s'hagi convertit
en llengua nacional
de Catalunya
perquè ells
no són catalans
ni són nacionalistes
catalans
però en canvi
tenen el català
com a llengua materna
i no volen ser
nacionalistes catalans
però des de Saragossa
se'ls veu
que com que parlen català
són traïdors
a la causa aragonesa
o són nacionalistes
catalans
són uns mals
aragonesos
i ells diuen
que no
que ells no són
nacionalistes catalans
simplement parlen
la seva llengua materna
però la clau
del problema
està en
i és una paradoxa
perquè per una banda
enllaçant
amb el que tu dius
el futur
de la llengua catalana
depèn
que sigui
una llengua nacional
en el moment
en què deixi
de ser llengua nacional
per tant
llengua A
llengua de prestigi
llengua dels mitjans
desapareixerà
perquè passarà
a ser llengua B
llengua familiar
llengua rural
tirarem enrere
i acabarà desapareixent
per tant
el futur del català
depèn que sigui llengua A
i perquè sigui llengua A
depèn que hi hagi
una administració al darrere
i un aparell mediàtic
això és el que necessita
una llengua per sobreviure
però clar
al mateix temps
el fet que sigui
llengua nacional
també perjudica
la causa del català
i particularment
fora dels territoris
del Principat Estricte
això
clar
el problema
també ha hagut
una altra qüestió
en el català
que s'entén perfectament
ha sigut
la uniformització
del català
perquè els a la Franja
que jo hi tinc
molt bona relació
perquè sóc
de les Terres de l'Ebre
per tant
fem coses conjuntament
amb ells
i tal
sempre diuen
és que naltres
diem molts castellanismes
que és mentira
tu no dius cap de castellanisme
tu dius
els castellanismes
que dic jo
que són cap
excepte
alguna vegada
que ets cap
alguna paraula
que és poc
poc
ara
el que ha passat
també
que la versatilització
del català
durant els anys
inicials
de TV3
com a mínim
el català estàndard
era el català estàndard
no podies fer cap
modisme
ni cap accent
i ull amb les és
i les estancades
i tot plegat
totes les llengües nacionals
han passat per un procés
d'estandardització
que ha triat un dialecte
com a base
això és segur
després ha evolucionat
cap a un altre
amb el francès
però això té a veure
amb el castellà
evidentment
però això té a veure
també en la qüestió
dels valencians
com s'han sentit
representats
els valencians
en el català estàndard
malament
és a dir
que aquí també hem jugat
de fet
en relació a la franja
jo crec que
l'opinió pública
del govern aragonès
el Marcelí Iglesias
és de la franja
i últimament
s'ha aprovat
una llei de llengües
en la qual
sobre el paper
el català
és una llengua
de l'Aragó
i en iguals
de drets
que el castellà
això
en què es traduix?
de moment
en poques coses
però jo crec que
això és un pas
endavant
Ens queda no res
un minut
dos minuts
escassos
vosaltres que esteu
en contacte
amb els joves estudiants
els preocupen
aquestes qüestions?
Jo diria que
menys que fa 20 anys
és que es viuen
amb molta normalitat
l'altre dia
en una reunió
amb diferents
vicerrectors
i tal
un vicerrector
d'una universitat
de Madrid
em deia
ara amb tot això
del procés
de Bolònia
i de l'arribada
de tants estudiants
de fora
tindreu un problema
les universitats
de part de catalana
tindreu vosaltres
que no esteu acostumats
nosaltres
estem acostumats
a la convivència
amb aula
de gent
que intervé
en diferents llengües
i amb persones
que parlen
diferents llengües
i tal
i per tant
tenim
un bon capdalt
de bones pràctiques
i de
saber
gestionar
una aula
amb diversitat
lingüística
per tant
estem especialment
ben preparats
cosa que efectivament
a Madrid
o a Valladolid
o a Sevilla
no tenen
i ho compares
amb Portugal
i ho notes
com a Portugal
tota la vida
segurament la idea
de no tenir
un imperi tan gran
o no tenir
una projecció imperial
tan gran
com l'espanyola
els ha fet
que parlin
moltes més llengües
que qualsevol persona
que arriba a la universitat
parli anglès
i alguna altra llengua
i tal
que són
aquests petits estats
que efectivament
el fet de no tenir
un imperi
els ha beneficiat
l'imperi
el tenia ni gran
sí
el que passa
és que va ser
una altra concepció
molt diferent
el que passa
és que a Portugal
ha ajudat una cosa
que és bàsica
que és que
la televisió portuguesa
tot el que no és portuguès
ho posa en subtítols
i en la llengua vernàcula
i això
els crios
quan són petits
ja veuen
dibuixos animats
això seria l'ideal
ho deixem aquí senyors
a veure
pedagogia
no sé si hem fet
però donar punts de vista
i donar raons
per reflexionar
és una mica
l'objectiu acadèmic
i una miqueta més
a peu de carrer
des d'aquests dimecres
que fem a la geladeria
a la plaça del rei
Santiago Castellà
Bernat López
en Josep Sánchez Cerballó
com sempre
un plaer
moltíssimes gràcies
per venir
i disculpeu
les molèsties de la mòbil
gràcies
fins després
gràcies