Molt bon dia, doncs i benvingut fins aquí al carrer Gini Anglès,
som a la sala d'exposicions d'aquesta Tarragona,
que ens presenta en aquesta exposició Paisatges del Sud.
És una antologia de 27 artistes que en les seves obres
han plasmat les comarques de Tarragona.
És una mostra que es va inaugurar el passat divendres
i que fa un recorregut per l'evolució de l'art català
en els segles aproximadament XIX i XX.
De fet, és uns quants anys d'un i de l'altre,
per això s'hi combina amb treballs d'estils i tècniques molt diferents.
Hi ha obres d'artistes consagrats, en veurem algun i farem alguna aturada.
Per exemple, Picasso, Miró, Fortuny, Casas,
que van fer estades de fet a la marcació i van poder retratar el nostre paisatge.
També, però, s'hi poden veure artistes, obres d'artistes del territori,
com ara Francesc Gimeno i Ferran Arassa, entre d'altres.
Avui podrem parlar amb la comissària de l'exposició,
ella és Lluïsa Sala, però també tenim la sort que ens acompanya
Eduard Vallès, que és del Centre Picasso d'Horta,
i podrem, per tant, també saber, conèixer alguns dels actes
que estan previstos de cara als 100 anys de l'estada,
la segona estada concretament, de Picasso a la Terra Alta.
En aquest poble, a la Terra Alta, volem dir Horta de Sant Joan,
en aquest poble de la Terra Alta.
Lluïsa Sala, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I Francesc Eduard Vallès, bon dia.
Bon dia.
Som justament aquí en un dels indrets de l'exposició,
on es pot veure com artistes, diguéssim, alguns consagrats,
com ara aquest d'aquí davant, i d'altres rebent d'influència,
no? D'altres no tan consagrats.
Sí, de fet, una mica la voluntat.
L'objectiu d'aquesta exposició era, evidentment,
a través del paisatge tarragoní poder ensenyar una mica
l'evolució artística que es va produir a Catalunya
entre meitats del segle XIX i la segona meitat del segle XX.
En aquests moments ens trobem en l'àmbit una mica
que representarien a l'època modernista,
on hem fet confluir dos artistes, un, diguem,
nascut a terres tarragonines, em refereixo a Hortensi Güell,
nascut a Reus, i Santiago Rossinyol, que per circumstàncies
de la vida va fer una estada per aquestes terres tarragonines.
Santiago Rossinyol és un artista consagrat, com tots sabem,
allò, el pàter del modernisme català,
català, però d'alguna manera en l'exposició
volíem posar-lo en contacte amb aquest Hortensi Güell,
un artista que pràcticament no va tenir temps de viure
perquè es va suïcidar als 21 anys,
però tot i que aquesta joventut tenia ja en la seva trajectòria
un bagatge intel·lectual i artístic bastant potent.
De fet, va admirar moltíssim a Rossinyol
i, de fet, formava part també del grup modernista
dels Reus d'aquella època, de la Colla de la Ladern,
que també tots eren ferments partidaris de Rossinyol.
Un Rossinyol que ja és un veterà, que ja és un mestre,
que ja està instal·lat a Sitges.
L'obra que hi ha aquí d'alguna manera és bastant impactant,
es tracta d'un paisatge tarragoní,
però que de fet és el cementiri de Tarragona,
amb la ciutat a darrere i a primer terme
una sèrie de taúts cremant,
evidentment el tema és una mica escabrós,
però té el sentit, a part d'aquest paisatge,
que evidentment ho és,
té el sentit una mica de mostrar un Rossinyol
en una època plenament simbolista,
un simbolisme que també va influir
en aquesta curta vida intel·lectual d'Hortensi Güell
i que fins i tot, d'alguna manera,
potser va condicionar una manera de ser
o va facilitar que aquest taranau una mica depressiu,
que finalment el va portar a una mort en prematura,
també fos influïda per una qüestió intel·lectual.
Es van conèixer a Barcelona, no?
Personalment no està clar si es van arribar a conèixer personalment,
vull dir, penseu que Hortensi Güell, per qüestions familiars,
va viatjar, tot i que està a joventut i tot està vinculat a Reus,
va estar temps vivint a Madrid,
allà doncs sí que sabem que va conèixer Picasso
i va tenir una bastant ferma relació,
hi va conèixer Joaquim Mir,
no sabem fins a quin punt realment personalment el va poder veure.
A veure, Rossinyol va estar a Reus,
convidat per aquesta colla de l'Aladern.
Si la trobada va ser directa o va ser directament indirecta
a través dels seus companys reusents,
perquè el llegia,
perquè evidentment en aquell moment si et movies
en aquest món cultural, artístic,
fos a Reus, fos a Madrid, fos a Barcelona,
coneixies perfectament el que estava passant,
fos el que fos,
si va ser una coneixença directa o indirecta,
realment el va influir moltíssim.
Rossinyol, un dels artistes consegrats
que podran veure en aquesta exposició,
però també d'altres,
parlàvem de Picasso al començament.
De fet, aquí hi ha obres d'ell
quan tenia 17 anys, una d'elles,
n'hi ha, crec que són quatre,
ara si no em corregirà la comissària,
tres em diuen.
I justament quan tenia 17 anys
són obres que va fer Horta Sant Llant
a la seva estada en aquest poble de la Terra Alta.
Ara també l'Eduard ens explicarà
que bé que estan preparant els actes
diguéssim de commemoració dels 100 anys
a aquesta segona estada.
Però d'entrada, Lluïsa,
quines són les obres?
Són aquestes d'aquí?
Sí, es tracta de dos dibuixos
i un petit oli.
En aquesta primera estada
pocs olis va fer,
o en tot cas els que va fer
va ser d'un tamany molt petitó.
Pensem que està en una època
totalment de formació,
el que sí que realment
és un tipus d'obra
vinculada totalment al paisatge
que l'estava envoltant.
Per tant,
en un d'aquests dibuixos
fins i tot tenim la presència
d'una figura humana,
d'un pagès,
però que si el veiem
una mica de lluny,
que està integrat més en el paisatge,
que l'important d'aquest dibuix
és més el paisatge
que no pas l'anècdota
que hi hagi aquest personatge.
Per tant, vol dir que ell
el que estava en aquell moment
era gravant tot el que li estava al voltant,
vull dir, més immediat.
Recordem també que aquesta estada
la feia de la mà de Manel Pallarès,
un bon amic amb qui es va conèixer
en moments de formació també
i per això hem volgut d'alguna manera
també precedir aquestes obres
que hi ha a l'exposició de Picasso
amb un oli del Pallarès
per una mica també un paisatge
d'Horta de Sant Joan
amb el qual volem explicar
aquest nexe d'aquests dos amics
i d'aquest Pallarès
que va introduir Picasso
en el món d'Horta de Sant Joan.
D'on provenen aquests Picasso?
On són habitualment?
Són del Museu Picasso.
La veritat és que estem molt contents
de poder-los tenir aquí.
No sempre és fàcil
aconseguir
que per una qüestió de conservació,
per una qüestió de seguretat
poder-ne disposar,
però en aquest cas
el Museu Picasso
la veritat és que avui va tenir
molta gentilesa
i molt d'interès
que poguessin estar presents
a l'exposició.
I és també l'hora
una gran oportunitat
poder veure'ls aquí
justament a Tarragona.
Les oliveres centenàries
estem veient
d'aquest poble
de la Terra Alta,
Eduard,
que van quedar
ben palaces
en l'obra de Picasso
com també la gran patxada
que va deixar l'artista
al poble
que suposo que avui dia
encara respira
i diguéssim
per tots els cantons.
Sí, la veritat és que sí,
és que Picasso
i ha representat
per a Horta
un avenç important
a molts nivells,
fins i tot
a nivell artístic,
evidentment,
perquè va convertir
el paisatge d'Horta
en un paisatge
de referència universal,
però també inclús
a nivell socioeconòmic
ha representat
per al poble
un atractiu molt important
perquè de fet
part de la indústria turística
que s'ha anat desenvolupant
en el poble
ha sigut gràcies
al paper de Picasso
i una mica
retrobar una mica
el que és aquesta exposició
el que hem volgut és
posar en valor
precisament
en el context
del paisatge tarragoní
aquest paisatge d'Horta,
o sigui,
d'alguna manera
el fet que estigui representat
amb artistes
com Miró,
Fortuny,
etcètera,
Picasso,
tot i no ser català,
és un dels artistes
foranis
que han estat
a la província de Tarragona
que ha fet més
per posar en valor
el paisatge tarragoní,
en aquest cas
a través d'Horta
de Sant Joan,
sobretot a partir de les obres
que nosaltres portem aquí
a l'exposició
aquests tres dibuixos
que ha comentat
els dos dibuixos
i l'oli que ha comentat
la comissària
la Lluïsa Sala
són molt importants
perquè d'alguna manera
són el primer contacte
que té Picasso
amb Horta
quan s'estava formant
com a artista
i fins i tot
com a persona
perquè això és molt important.
Darrere d'aquestes obres
hi ha un element humà
del noi
que amb 16 anys
encara estava estudiant
i té una gran tècnica
estava molt dotat
però encara estava experimentant
els seus llenguatges
no tenia una línia pròpia
com a artista
s'estava formant
en canvi
quan torna a la segona estada
l'any 1909
que dissortadament
aquí no podem tenir
cap obra d'aquesta segona estada
sinó que estan reproduïdes
amb un plafó documental
doncs
ja són obres molt conegudes
algunes obres emblemàtiques
del cubisme
que qui no les tingui
ara presents mentalment
doncs
es pot fer idea
amb aquestes imatges
de cases agombolades
una damunt de l'altra
amb cercles
amb cubs
amb claroscurs
amb ombres
són imatges molt conegudes
del cubisme
i això és molt interessant
perquè clar
el paixet de Tarragonia
a través de Picasso
és de bé
absolutament universal
i a més
utilitzat
per a un dels
sistemes artístics
més potents
del segle XX
de la Vanguardia Internacional
que és el cubisme
en aquest sentit
doncs
hem volgut
ja que no podem tenir
obra original cubista
perquè són obres
molt complicades
de portar
almenys
documentalment
deixar-li aquest testimoni
veig que només hi ha
una única fotografia
conservada
de l'estada
de Picasso Horta
efectivament
és l'única fotografia
que hi ha
de fet
de les dues estades
perquè clar
la primera
la va fer en 16 anys
i en aquell moment
doncs
ell va anar
a passar-s'ho bé
i l'any 1898
a Horta
estic segur
que poques
càmeres fotogràfics
devien haver-hi
en canvi
aquesta és
de la segona estada
perquè ell va portar
una càmera fotogràfica
i va ser segurament
ell o la seva
companya Fernan
qui ha fet
aquesta fotografia
aquesta fotografia
és molt curiosa
perquè Picasso
està assegut
dins del seu estudi
absolutament relaxat
perquè contrariament
a la primera estada
que era un artista
que estava formant
està buscant un llenguatge
i a més
està buscant la fama
aquí és un artista
que ja tenia la fama
i era un artista
que venia a Horta
a produir obra
que sabia
que s'acabaria venent
això és molt important
un artista
quan sap
que el que està fent
es vendrà
d'alguna manera
té una altra actitud
i aquí Picasso
en aquesta fotografia
encara que els nostres oients
no la poden veure
es poden imaginar
un Picasso relaxat
assegut
amb la camisa
una mica
desabrotxada
amb la tranquil·litat
d'aquella persona
que sap
que la seva carrera
artística
va bé
no com la primera estada
quan no sabia
exactament com li aniria
Què prepareu
Eduard
des del centre
Picasso d'Horta
per comemorar
aquests cent anys
de la seva segona estada?
Sí
Bé
de fet
l'any que ve
és com
m'emona precisament
aquest centenari
de la segona estada
de Picasso
a l'estada cubista
i la idea és fer
una sèrie d'actes
bàsicament
seran
al marge d'altres
que encara es tenen
d'anar decidint
dues exposicions
i un simpòsio
un simpòsio
que no sabem exactament
quina tipologia
tindrà sobre el cubisme
la primera exposició
és obra original
obra original
de retrats
d'amics de Picasso
tots obres de Picasso
amics com el Rossinyol
per exemple
com ara
Pitjot
Casas
artistes
i personalitats
intel·lectuals
catalans
molts amics d'ell
una exposició d'originals
i per l'altra
una exposició de fotografies
precisament
d'aquestes fotografies
que ha fet Picasso
a la segona estada
una d'elles
és aquesta
on apareix
Picasso
en el seu estudi
i la idea és
dues exposicions
una d'originals
una de fotografies
i un congrés simpòsio
sobre el cubisme
per qui ho vulgui
apuntar-se
a l'agenda
al calendari
quan serà
aproximadament
quin mes?
de fet
celebracions s'hi eren
durant tot l'any
encara hem d'establir
el calendari
som una institució petita
i no podem treballar
amb tanta antel·lació
però l'exposició d'originals
que serà la més important
serà el mes de setembre
i octubre del 2009
a horta
us esperem
ja ho sabeu
cap a la Terra Alta
per poder admirar
aquesta obra
de Picasso
com la que hi ha aquí
per exemple
aquí no només hi ha Picasso
sinó que també hi ha altres obres
continuem parlant
amb la comissària
amb Lluïssa Sala
seguim el recorregut
per l'exposició
que ja d'entrada
us recomanem
que vingueu a veure
aquí al carrer
Gin Anglès
a Caixa Tarragona
i seguim avançant
Lluïssa
i cap on anem?
cap on arribem ara?
Bé
arribem ara
amb un altre binomi
molt diferent
del que hem plantejat abans
de Rossinyol
i Hortensi Güell
però també
que té com a protagonistes
un artista
nascut en aquestes terres
com és Jimeno
i un altre pintor forà
que per circumstàncies
també de la vida
va fer una llarga estada
en terres tarragonines
que és Joaquim Mir
en aquest cas
el fet d'alguna manera
fer-los confluir
no és tant
que cap dels dos
s'haguessin influït
perquè tenen dos estils
totalment diferents
i a més a més
es portaven
doncs
prous anys
com perquè tampoc
fessin el mateix tipus
de pintura
però sí que els he volgut
plantejar junts
perquè tots dos
en la seva manera
Jimeno pertany més
a les files del modernisme
Mir
està considerat
ja un postmodernista
tots dos però
des de la seu
punt de vista
artístic
plàstic
plantegen
dues maneres
de pintar
molt diferents
molt al marge
del que està passant
en el seu món contemporani
en el seu prou món
plàstic
em refereixo al món plàstic
doncs que li és contemporani
són dues maneres
de pintar
molt molt personals
molt molt originals
i quasi bé
podríem dir
que tant l'un com l'altre
sense ell saber-ho
ni pretendre-ho
esdevenen
precursors
del que després seria
l'avantguarda
en el cas de Jimeno
amb aquest tipus
de pinzell
tant sempre
t'endum
aquest tipus
de paisatge
sempre
agrest
que quasi
fa mal
de mirar
a vegades
però que alhora
avui és
d'un realisme
impressionant
i d'un domini
tècnic
absolut
i en el cas
de mir
en aquest mir
que d'alguna manera
l'Aleixà
mostra
i que anteriorment
a Mallorca
a principis del segle XX
quan hi fa estada
té com una mena
d'estil
que el porta
a contínuament
a fer explosionar
colors
a sobre
d'un llenç
més enllà
de les formes
que està veient
i que ha de representar
per tant
es tracta d'un paisatge
totalment
podríem dir
que recreat
sempre a base
de la llum
o dels colors
que no pas
de les formes
com és habitual
quan tu reculls
la imatge
d'un paisatge
ja et dic
són dos estils
totalment diferents
però sí que els he volgut
posar junts
a part que representen
un artista
d'aquestes terres
i un artista
que no ho és
però que per circumstàncies
ve
que dins de l'art català
han tingut
un pes
sempre molt específic
i realment
una personalitat pròpia
que els fa molt diferents
a tots els artistes
que els hi són
contemporanis
La disposició de quadres
és cronològica?
Sí
perquè en el cas de Jimeno
realment
hi ha uns primers
Jimeno
molt de formació
pensem que
ell va néixer
a Tortosa
però molt jove
va marxar cap a Barcelona
va viure a Girona
bé
hi va estar poc temps
avui a Tortosa
les obres que tenim aquí
és un primer
Jimeno
a Tortosí
molt acadèmic
molt quasi diríem
que romàntic
i l'última peça
que hi ha
és del 1914
és una estada
que fa
el pont de l'Armentera
amb una campanya
pictòrica
que fa
però que aleshores
ja representa
aquest Jimeno
absolutament
dur
i bé
i doncs
àcid
tot i que
sigui una obra
de l'any 14
perquè evidentment
és un paisatge
tarragoní
i havia de ser
una obra
d'aquesta època
vull dir
ell ja feia anys
que pintava
d'aquesta manera
vull dir
entre
el primer Jimeno
d'aquests anys 80
i el del 1914
avui la seva evolució
la seva personalitat
feia molts anys
que ja estava formada
en aquesta línia
en el cas de Mira
és el mateix
en aquest cas
potser sí que comencem
amb un aleixar
que realment
és una mostra
doncs d'aquesta
si no confusió
doncs
aquesta
mareig pictòric
vull dir
en el sentit
més positiu
de la paraula
però vull dir
que les formes
pràcticament
és un aleixar
que no es reconeix
de tant color
i de tant puntillisme
i de tanta recreació
que fa
per passar ja
a dues peces
en el cas
un oli molt bonic
doncs
de calafell
i un gravat
doncs
de mirabet
que ja són
d'una època
doncs
molt més madura
quan ella és a Vilanova
i doncs
des d'allà
doncs
fa les seves campanyes
però ja
amb un estil
més ponderat
doncs
de persona
doncs
ja més
si no conservadora
doncs
ja més
tranquil·la
vull dir
hi ha una època
de maduresa
doncs
que clar
vull dir
que es nota
molt
doncs
amb la manera
doncs
bé
doncs
d'una manera
doncs
bastant
vull dir
amb el seu
propi mestratge
i la seva manera
particular
també
doncs
de pintar
tot el que ha explicat
la comissària
ens pot servir de guia
per venir a veure
aquesta exposició
però
el millor és fer-ho
és venir fins aquí
a veure aquests paisatges
del sud
molts d'ells
per cert
que ja no existeixen
alguns han canviat
moltíssim
penseu que aquí hi ha
com es dèiem al començament
imatges
dels segles XIX
la segona meitat
del segle XX
hi ha molts paisatges
aquest d'Altafulla
per exemple
que hem vist abans
ara és completament diferent
és a dir que si ven aquí
a més a més
d'admirar l'obra
d'aquests grans pintors
d'aquests grans artistes
no només contemporanys
sinó també doncs
consagrats
com ara fèiem referència
al començament
Picasso, Miró, Fortuny
a Casas
a més a més
podran
aprendre
bona part
d'aquesta història
de l'art
però a més a més
amb aquest marc de fons
que són les comarques
del Camp de Tarragona
i les Terres de l'Ebre
una oportunitat excel·lent
per formar-se
en el món de l'art
i també per gaudir
del que havia estat
a casa nostra
fa alguns anys
amb aquests paisatges
com per exemple
Olivera Centenàries
d'Horta de Sant Joan
o aquesta magnífica
catedral de Tarragona
que podem contemplar aquí
en diferents versions
i en diferents artistes
és el que us podem explicar
recordeu
fins al 23 de novembre
podeu venir aquí
al carrer Ginanglès
per contemplar aquesta exposició
Paisatges del Sud
i recordeu
l'any que ve
cent anys a la segona estada
de Picasso Horta de Sant Joan
també
amb moltíssimes activitats
preparades
que també en podreu gaudir
i de les que ja us en parlarem
en un futur proper
això és tot
fins ara
bon dia