Ara són tres quarts de dotze del migdia, matí de Tarragona Ràdio.
Girem full i posem molta atenció en una previsió que tindrà lloc aquest dissabte,
concretament al passeig de les Palmeres.
Aquest serà l'escenari d'una de les activitats del projecte de formació dels CAPs
de les entitats de Minyons i Escoltes.
La jornada d'ho per títol fem nostre al carrer, abandonem la consola i juguem plegats.
Ens acompanyen representants de diferents agrupaments escoltes d'aquí de Tarragona,
la Gemma Vendrell, de l'Alberna. Gemma, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda al Javier Sant Romà, del Guia Xaloc. Javier, bon dia.
Bon dia.
Natàlia Brum, de Fem Camí. Bon dia, Natàlia.
Hola, bon dia.
L'Eloi Torruella, de Gelsto. Eloi, bon dia.
Bon dia.
Benvinguts tots quatre.
Sembla mentida el Moviment Escolta, la quantitat d'anys que ronda pel món
i en particular aquí a la ciutat de Tarragona.
Jo imagino que bona part de la gent que ens escolta,
quin que ho ha dit més dolent, no ho he dit, això, Escolta, Moviment, Escolta,
ha passat per alguna d'aquestes associacions. N'estic segura.
No ens és ben possible.
Sí, la veritat és que cada cop...
Bé, abans era més, però ara cada cop també està...
Vull dir, nosaltres, per exemple, aquest any hem crescut de nens
i em sembla que la majoria d'agrupaments també han crescut amb nens,
o sigui que almenys aquest any hi ha hagut un increment de nens,
o sigui que la cosa està molt bé.
El que costa més és els caps, però els nens estan molt bé.
Hi va haver un moment en què semblava que estava tot molt apagadet,
perquè, clar, també l'oferta cap a la canalla és molt més gran
que la que podia haver-hi fa 20 o 30 anys,
i avui en dia és complicat.
El que passa és que els pares i les mares, sobretot,
jo m'imagino que en els agrupaments,
a banda de tota una sèrie d'educació amb valors,
troben també un espai perquè juguin amb altres nens
i juguin a l'aire lliure,
que probablement és el que estan més mancats, no?,
els nois i noies en general.
Home, doncs sí.
Sí, i una cosa que sigui diferent del típic bàsquet i el típic futbol.
Abans d'entrar a parlar de la jornada de dissabte,
a veure, com que dèiem que segurament hi ha molts oients
que han passat per aquests agrupaments,
les categories es mantenen avui en dia?
És a dir, la terminologia és la mateixa?
D'Aines...
Hi ha Castors abans,
Castors i Lúdrigues,
després Llops i D'Aines,
Rangers i Guies, Pioners i Carabeles i Trucaires,
i després ja ets cap.
Això de Trucaire és nou o ja hi era abans i jo no recordo?
És que hi ha agrupaments que en tenen i hi ha que no.
Depèn de la gent que hi ha.
Trucaire què és exactament?
Els trucs.
I què és?
És 17 i 18 anys.
Són dos anys.
17 i 18 anys.
17 i 18 anys.
És a dir, s'ha anat compartimentant una miqueta la progressió d'edats.
Perquè entres a CAP, llavors hi ha major d'edat.
Vosaltres quant de temps fa que sou escoltes?
Vau entrar ja directament allò a fer de CAPs
o vau passar de petits ja...
Vau assolir totes les categories?
Menys jo, tots els altres porten bastants anys.
Jo fa relativament... fa un parell d'anys.
Però els altres em sembla que porten més temps.
Tu ja has entrat per la Porta Gran, podíem dir a Manar.
Sí, perquè jo no era tant de cau,
però era més d'altres activitats.
Desplais, esports...
Sí, més de colònies i tot això.
I llavors, com que tinc família, els caos,
doncs me van enganxar al final.
Molt bé, doncs me'n van enganxat.
L'Eloi, la Gemma i la Natàlia sí que vau entrar jovenetes i jovenets, sí?
Eloi, tu vas entrar jove?
Sí, sí.
En el meu cas vaig començar des de Gastó i fins ara.
Tens una trajectòria i un currículum brillant, eh?
I tant, sí, sí.
Com a del moviment, escolta.
He sigut dels primers de la generació del meu agrupament.
Sí, perquè el teu agrupament és relativament jove.
Sí, sí.
Respecte als altres.
Quants anys té, no?
És com el fent que a mi també aquest any fem el 20è.
I per altres en tenim 19.
Bueno, sí, sí, és veritat.
19 o 20, sí, doncs també és veritat, eh?
Clar, jo pensava en l'Alberna.
En l'Alberna fèrem els 40 d'aquí pot.
Per això t'ho dic.
Ui, alguns que ens escolten que van anar a l'Alberna,
40 anys ja a l'Alberna, jo ja anava quan era jove.
Sí, sí.
I escolteu una cosa, en quant a les activitats,
perquè jo recordo, ara en Batalleta de l'àvia,
que es feia allò de la promesa i tot aquell tipus de coses,
que portaven faldilla, uniforme, mocador, el barret...
Tot això encara...
Més o menys.
Ara només es porta el folar en un principi.
Però la promesa, el fent que a mi la promesa es manté.
La promesa es manté.
En l'Alberna, els altres...
En l'Alberna no feu promesa?
Sou una miqueta més àcretes vosaltres, no?
Sempre estem allí, eh?
És a dir, vosaltres sense papers, com les parelles de fet.
No cal formalitzar res, podria dir.
Sí, més o menys, sí. Som més informals.
Té una part de ritual, perquè jo també recordo
que hi havia una certa part de ritual,
que hi havia una mena de tòtem,
que li dèiem, no sé com es diu ara,
de fusta, i davant d'allò es feia...
No, no, jo t'ho dic perquè ara si ha canviat,
estaria bé que ho expliquéssiu,
com és el ritual aquest de la promesa
i en quin moment es fa.
Com la feu particularment a cada cal?
Almenys nosaltres ho fem a acampaments d'estiu,
o sigui, al final, quan és el gran boom del curs,
i llavors estem tot un dia amb el de la promesa,
han d'escriure un llibre,
més o menys han de reflexionar una mica,
i llavors escriuen la seva promesa,
i al final del dia, a la nit acostuma a ser,
amb el típic cançons, tots junts...
El soc d'acampament, que no falti.
Molt bé, doncs, i llavors escollen un padrí,
que acostuma a ser un cap,
o si estan amb altres nois de l'agrupament
que ja han fet una promesa,
també poden ser els seus padrins,
i llavors formalitzen la promesa,
diguent-la davant de tothom,
i bàsicament és això,
es comprometen amb el que hagin escrit
i després hagin dit davant de tothom.
Eloi, vosaltres seguiu una miqueta el mateix ritual?
Sí, també, durant els campaments.
I els fem camí?
També, però potser més...
O sigui, ell s'ha referit a que la treballen
només durant un dia, la promesa,
i naltros...
Abans es feia així,
però des de fa poc s'intenta que es vagi treballant
durant tots els dies d'acampaments.
O sigui, dedicar una estona,
potser mitja hora o una hora al dia,
a l'espai promesa,
que cadascú té el seu dossier,
i va fent,
fins que l'últim dia hi ha el mateix,
fem la cerimònia de la promesa,
amb els padrins i tot.
Secció cançons.
El vella xiruca,
trobarem a faltar el teu somriu.
Encara ho canteu?
Sí, sí.
No hem renovat gaire.
M'heu donat una alegria molt gran.
Jo pensava que ja ningú cantava aquestes cançons.
No, no hem renovat gaire d'això.
Tot i que el repertori segur que la canalla
afegeix a les modernetes d'ara, no?
També, això és irrenunciable.
Però escolta,
si es poden combinar totes dues, està bé.
El cançoner cada dia va fent-se més gran,
anem afegint i ja està.
Hi ha aquells cançoners que estan totes aquestes,
la vall del riu vermell...
Déu-n'hi-do, eh?
No, no, clar, les nostres edats ja no podem tornar avui.
Escolta, jo ja m'ho penso.
Però, home, alguna festeta d'aquestes que feu de portes obertes
ja ens hi passarem, eh?
Per recordar vells temps, només faltaria.
I els sopars de fer de curs, que sempre es fan.
Bueno, a l'alberna sempre els fem, així que ja t'invitarem.
Molt bé, jo encantada, eh?
Ja podeu comptar amb mi que vindré.
Digue'm una cosa,
quin és l'objectiu d'aquesta jornada?
Perquè se'n marca dins de tota una activitat
que esteu duent a terme.
Ens ho expliqueu?
I així per saber quan us veiem dissabte a les palmeres,
de què es tracta?
Doncs, bé, o sigui,
això és el projecte dels que estem fent la formació de CAPS1
i sorgeix com a resposta
que els nens i les nenes cada vegada es queden més a casa
amb la consola, amb l'ordinador o amb el que sigui,
però que es queden a casa i, a més a més, ells sols,
que ja no juguen tots junts.
I era això, doncs, fer veure als nens
que al carrer també s'hi pot jugar
i que segurament s'ho passaran millor que a casa
i que podran jugar amb altres nens i nenes.
Clar, això pot servir una miqueta, en el bon sentit de la paraula,
per captar, captar nois i noies
que sàpiguen que hi ha aquesta alternativa,
aquesta oferta a la ciutat de Tarragona?
Sí, també.
Sí, una manera també és això.
No busquem tampoc el fer-nos veure,
sinó només donar aquest servei, no?
Que si ens demanen informació de qui som,
de què fem, de quan ho fem,
doncs benvingut sigui, no?
Però la nostra intenció sobretot és això,
que els nens juguin al carrer
i que vegin que hi ha una altra alternativa.
I això ho fareu, doncs, posant en pràctica justament això, no?
Heu preparat tallers.
Quines activitats fareu allà al Passeig de les Palmeres?
Hi ha quatre espais.
Un que és de música i cançons, un de jocs, l'altre...
El de reciclatge, tallers de reciclatge,
amb materials reciclables,
i quin més teníem?
El de les cançons...
Ah, i un de comptes.
De comptes d'interpretacions, antitella,
representacions, disfresses, tot això.
I com feu això de la formació de caps?
Bé, són cinc caps de setmana
i ens trobem durant tot el cap de setmana en un lloc.
L'últim cop va ser...
A Vallfogona de Riu Corp.
També hem anat a Rocallàure
i ens trobem allí i fem els nostres tallers.
Com són els vostres tallers?
La vostra formació.
És vivencial, o sigui, tot ho fem a partir de tallers,
o sigui, no és un rotllo que et ve a algú
i és rotllo conferència, no,
sinó que és pràctic, bàsic, la majoria de coses.
I tenim uns formadors
que algun dels tallers ens els fan ells,
però a vegades venen gent de fora
que ens hi diem tallaristes
i que ens fan ells el taller de primers exilis,
de farmaciola, de comptes,
d'expressió artística, de tot.
Aquest és un món molt complex.
La canalla també s'afronta a un món
probablement no tan senzill, entre cometes,
el que es podrien trobar.
Els seus pares, que també van estar al moviment Escolta.
és un món molt complex,
els nois i les noies tenen moltes pressions,
molta pressió de lleure,
fan moltes activitats a banda de l'escola.
Us trobeu amb canalla que no ho té fàcil
i que a vegades tenen unes problemàtiques molt concretes
que vosaltres no podeu obviar
perquè esteu en contacte amb ells.
Els caps de setmana, les colònies, els campaments...
Déu-n'hi-do.
Aleshores, que vosaltres també fa...
No t'ha fa tant, heu deixat de ser nens
i probablement no teniu fresqueta la memòria.
No sé si teniu aquesta capacitat, aquesta empatia
de posar-vos en el seu lloc
que probablement us ajudi molt, no ho sé.
En fred, sobretot, t'hi poses,
però en calent costa més.
És a dir, a l'hora de quan fan alguna cosa
o te n'adones d'alguna,
llavors no te n'adones que tu també ets així,
però després quan ho penses, sí,
quan te planteixes tot el cau i tot això, ho penses.
Però en el moment, clar, costa molt.
Com el típic, no?
Quan ho veus, t'entren ganes de dir-los-hi alguna cosa,
però tu també ets així,
o sigui que tampoc pots dir gaire cosa.
I creuen o us veuen massa joves
per fer cas del que els hi dieu?
Perquè lògicament, a veure, anem a jugar,
anem a passar-ho bé,
però també s'ha d'aplicar una disciplina ben entesa,
una mica de sentit de l'ordre,
de respectar-se, dels valors que dèiem.
Us veuen joves respecte als seus pares
i no us fan gaire cas?
O com que sou aliens al seu entorn habitual,
digue'm de què creuen més?
Jo crec que no, i a més, en el meu cas,
potser és el més extrem dels quatre que estem aquí,
perquè jo estic a pioners, que són dels més grans.
Tens adolescents.
Clar, jo tinc adolescents,
i jo tinc 20 anys, i ells en tenen 17,
i allò que ens portem amb els més grans 3 anys,
però te respecten molt.
Tu t'imposes quan toca.
Clar, i a més saben que si estan allí,
i saben que tu ets el seu cap,
doncs és el que toca i ja està.
A més que sempre hi ha confiança.
Hi ha poca diferència d'edat.
Aviam, objectivament és poca diferència.
La diferència, diguem-ne, de maduresa
entre una persona de 17 i 20 és molt gran.
La cronologia, o no, no ho sé.
Però igualment ells en són conscients.
Clar.
Respecten la jerarquia.
Respecten la jerarquia, que és important.
Igual que entre unitats,
quan fem caus conjunts o sortides de tot l'agrupament,
que no ho sé, potser a vegades els trucs ens ajuden
amb els més petits i així,
i ells ho saben,
que ell que l'està ajudant és un truc,
i que per edat i pel que sigui,
que li ha de tenir un respecte a aquella persona,
que si ell li diu recollir això, ho recollirà el nen.
Amb quines edats, nens i nenes de quines edats estàs tu, Natàlia?
Jo estic a Rangers i noies guies,
que són d'11 anys a 13.
També, molt bé, molt distret, eh?
Tot plegat.
En el cas del Javier...
Jo estic amb els llops, que són 8, 9 i 10.
Ah, això és guai.
És una altra cosa, eh?
Són diferents, sí.
És molt diferent.
I en el teu cas, Eloi?
També als Rangers.
Sí, sí.
Aquests són?
També, igual que la Natàlia.
Sí, que la Natàlia.
I què tal?
Bé, bastant bé.
Bé, dins de tot.
L'únic que porto un contacte amb...
No sé, jo també, si...
No sé, els més joves dels CAPS,
doncs clar, s'apropen també molt amb mi, no?
El veuen més propera, tu, segurament.
Sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Aquestes edats, justament,
quan s'arriba als 15-16 anys,
normalment hi ha, doncs,
una miqueta de baixes, no?
Dins del que és el moviment.
Escolta, els esplais, també,
altre tipus d'associacions.
Vosaltres això ho experimenteu, no?
Quan el nen entra amb aquesta edat,
li costa potser una mica més adaptar-se,
perquè el grup arriba molt consolidat
si venen des de llops o de castors.
Però, bueno, sí,
si realment estan bé, continuen tots.
I si van començar de petits, sobretot, no?
Clar, perquè ja tenen el seu grup allí
i saben que el dissabte veuen aquella gent
i estan amb aquella gent.
Molt bé, escolteu,
a quina hora començareu dissabte?
Per passar-nos-hi...
Si em prometeu que cantarem alguna cançó, eh?
Sí, bé el Pere Vidal,
que ens vindrà a tocar...
Ah, molt bé.
Sí, que ens vindrà a tocar cançons
d'aquestes que t'agraden.
De les que m'agraden, molt bé.
A la una, això, eh?
Comencem a les 11.
Podré demanar alguna en particular.
Ja haurem cançons sol·licitades.
A les 11 del matí,
al Passeig de les Palmeres,
tothom ja està convidat.
Sí.
I, home,
l'únic que ens resta
és donar-vos l'enhorabona
perquè esmerceu una bona part del vostre temps.
Em dediqueu
de lo milloret que teniu,
perquè si no, no ho faríeu.
I que continuï així,
vosaltres i la resta de companys
que esteu als agrupaments, escolta.
Moltes gràcies.
Que vagi molt bé dissabte, eh?
Gràcies.
Adéu, bon dia.
Vinga, adéu.