Aquesta setmana ja està oberta la matrícula del programa
URB Ciutadana adreçat a persones més grans de 55 anys.
Què es demana?
Ganes d'aprendre, ganes d'estudiar,
perquè no cal una titulació prèvia.
Ens acompanya la vicerrectora d'Estudiants i Comunitat Universitària,
Maria Bargalló, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Aquest és un programa que es va posar en marxa,
si no ho recordo malament, l'any passat,
amb motiu del 15è aniversari de la universitat.
Sí, començant amb el setembre,
com comença el curs normal
i també utilitzant, si volem dir-ho així,
els 15 anys per dir que som grans i ja podem fer altres coses,
vam decidir posar en marxa aquesta activitat
que ens semblava que feia falta
per algunes de les qüestions que sentíem
de la gent que tenia aquesta edat
i que tenia ganes de venir a la universitat.
Clar, perquè les aules d'extensió universitària ja existien
i portaven una activitat molt intensa
i amb una acceptació molt bona.
Sí, sí, perquè som de les primeres que ho teníem en marxa,
el coordinador, en Josep Maria Sabater,
sempre em fa referència,
perquè veritablement som de les primeres.
A tot Espanya encara ens tenen com a referència
dintre del que seria el panorama de les aules de la gent gran.
I ara, per ara, segueix creixent,
perquè hem incorporat en guany dues noves poblacions,
hi ha una altra que està fent, diguem-ne,
una petita aproximació per veure si ja s'incorpora també,
i estem a la ratlla dels 14 aules d'extensió universitària.
Però això és diferent, no s'ha de confondre,
perquè a vegades diuen, no, no, jo ja vaig a les aules.
No, no, no, és que això no té res a veure.
No, no, no.
Té a veure en el sentit que tenim gent d'una edat similar.
Però si haguéssim de fer potser una valoració,
potser els que tenim ara a la Borrella Ciutadana
són un pèl més joves.
Però amb tot això, l'esperit jove sí que hi és en tots.
Això ho puc constatar perquè els he vist,
i per tant, en aquest sentit, tenen aquestes ganes d'aprendre.
Però en un cas, en el cas de les aules de la gent gran,
el que fem és oferir un seguit de conferències
que van passant per diversos temes
que els puguin ser d'interès,
des d'història, medicina, economia, política, música,
totes aquelles coses que un pugui imaginar
que puguin ser d'interès.
Però en l'altre cas és simplement assistir a una classe universitària
com qualsevol altre estudiant dels nostres.
A nivell d'exigència, quin és?
Idèntic.
Exactament igual.
Si volen.
Perquè hi ha dues maneres de transitar per aquestes aules.
Sí, hem volgut oferir aquestes dues possibilitats
com també fan altres programes
que també es dediquen a oferir aquesta via de coneixement,
que és simplement assistir diàriament
en el moment en què sigui la classe
i llavors, un cap acabada, el temps de classe,
els estudiants han après el que han après
i no cal que demostrin res,
els donem un certificat d'assistència,
però aquells que s'animin i que tinguin ganes
doncs s'examinen com qualsevol altres estudiants.
Com un estímul més, no?
De dir, vinga, em poso a prova a veure...
I ho han fet així, eh?
Perquè els he intentat seguir en alguns casos
i veus que van en aquesta mateixa idea de dir
doncs jo ho vull fer com toca.
I com toca vol dir examinar-se, fer els treballs,
fer totes les activitats que fa qualsevol altre estudiant.
I això té una valoració acadèmica posterior?
Un certificat d'aprofitament.
Un certificat que no un títol universitari.
No, però sí que si anem sumant crèdits,
perquè aquesta és la mesura de valoració,
i n'aconseguim fins a 60,
hi haurà un títol propi al final.
És a dir, que és una altra manera
de cursar una carrera universitària
a partir dels 55 anys,
amb un plantejament una mica diferent, però que...
Diguem-ne, clar, diguem-ne,
carrers universitàries de 60 crèdits no n'hi ha cap,
perquè són títols, diguem-ne, d'altra mena, no?
Amb 60 crèdits, com a molt,
traspasses la porta de la universitat i poc més.
Doncs no va malament el comentari,
perquè podria ser també una forma possible en el futur.
Comença aquesta setmana el termini de matriculació.
Sí, sí.
Els tràmits, el preu de la matrícula,
això ho podem comentar una mica, si et sembla, Maria?
Sí, a veure, els tràmits és,
bàsicament, omplir uns fulls de matrícula
que els facilitarem si s'apropen.
Això necessàriament, encara no tenim tant superelaborat
l'aspecte informàtic, com perquè ho puguem fer per web.
S'han d'apropar a la nova seu, que ara tenim,
que ja no és el rectorat, sinó que és el començament
del barri de Sant Pere i Sant Pau,
on tenim el que seria el nostre campus de Salades.
Allí els facilitaran aquest document,
l'ompliran, els facilitaran també el document
per a fer el pagament de matrícula.
El preu de la matrícula és exactament
el que fem pagar els nostres estudiants.
Exactament el mateix.
Per tant, en funció del número de crèdits
que es matriculin, pagaran.
Perquè es poden matricular de diverses assignatures.
Es poden matricular de diverses assignatures.
Sí que tenim establert, dintre de les nostres
restriccions mínimes que establim,
que els estudiants es matriculin
d'un màxim de 18 crèdits durant tot el curs.
Perquè em sembla que és una mesura apropiada
per a la distribució correcta.
Justament també tenim una altra restrició
que no acceptem matrícula
de més de tres estudiants de la URB Ciutadana
per a cada assignatura.
Perquè també intentem que es mantingui
una mica la proporció o la relació d'estudiants
amb el que serien els habituals per entendre'ns
i els que s'incorporen per a aquest programa.
De fet, els que ja van començar
i que van creure en aquest programa,
molts d'ells continuen amb elles, no?
Sí, sí.
Que continuen els seus estudis
i es matricularan també ara.
Sí, sí.
Ara avui és el segon dia de matrícula.
Ho he preguntat aquest matí
i m'estaven dient que dels que s'havien matriculat
la gran gran majoria
eren estudiants que ho havien fet
el primer quatrimestre.
Sembla que és un bon senyal
com perquè han vist que ho podien fer,
que els agradava
i que per tant volien continuar.
És la prova més evident que continuï,
que el boca-orella també funcioni
i sobretot que no tinguin cap recància
els nostres oients
perquè potser de dir
sí, clar, però jo sé llegir
i escriure, lògicament,
només faltaria.
Sí que tinc els meus coneixements,
llegeixo algun diari,
però clar, potser hi ha coses
que no les entenc
perquè encara...
És igual.
Cap problema.
No cal cap titulació
ni formació prèvia.
Anem a aprendre
perquè si sabéssim no aniríem,
no?
Segurament.
Exactament.
Aquesta és la idea bàsica
i jo penso que amb aquesta actitud
es poden fer moltes coses.
Llavors, per tant,
estic segura,
primer que els professors
també estan molt oberts
a tota aquesta iniciativa.
Han estat pendents
aquests estudiants
perquè nosaltres els hem advertit
que estarien a les seves classes
i, per tant,
que tinguessin en compte
les circumstàncies peculiars.
I a partir d'aquí
no he sentit cap tipus de problema
de com havíem funcionat
i, per tant,
vol dir que també
el que seria la relació
entre professor i estudiant
ha estat bona en aquests aspectes.
Tenint en compte
el camí que porteu
des de la URB Ciutadana
i sobre aquesta dimensió
en la que es treballa
a cara a tota la ciutadania
i jo m'imagino
que per aquest any
i el que ve
una gosseta més
d'haver vol tenir el calaix
que no direm segurament
perquè, clar,
fins que no estigui tot
ben calibrat i ben tancat
però, vaja,
que no us quedareu aquí.
No, no, no.
L'intent és que això creixi.
Per tant,
del que es tracta
és que ara hem de fer
un període de proves
que necessàriament
s'havia de fer
veient com funcionava
amb el dia a dia.
Un cop haguem fet
aquesta prova
veurem com s'incrementa,
com es fan
aquestes possibilitats
que el rector
ha anomenat
en alguna ocasió
i que ho té ben bé al cap
perquè està entusiasmada
amb la idea
i creu de veritat.
Jo penso que
és un bon símptoma
que els ciutadans
també ens respon
i, per tant,
que anem pel bon camí.
Doncs l'experiència
és el que ens dona
aquesta saviesa
que després podem posar
en pràctica.
L'experiència
d'aquesta oferta
als majors de 55 anys
doncs segurament poden donar
una altra dimensió
per anar més enllà
dins dels estudis universitaris
de la ciutadania en general.
Maria Bargalló,
vicerrectora d'Estudiants
i Comunitat Universitària
de la URB,
com sempre ha estat
un plaer la teva companyia.
Gràcies per venir a la ràdio
a explicar-ho
i esperem que la matrícula
continuï,
no només en quantitat,
que és important,
però sobretot en qualitat.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres
per seguir-nos.