Les 10 del matí, pràcticament 11 minuts.
Aquí estem, com dèiem, a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
parlant ara de la candidatura de Tarragona a Capital Cultural Europea 2016.
Una delegació de la candidatura tarragonina ha assistit a Liverpool
a unes jornades on han estat altres ciutats que aspiren
a la designació de la capitalitat cultural en els pròxims anys.
Recordem que a l'estat espanyol li correspon el 2016
i que, per tant, en aquesta condició, Tarragona
hi aspira a ser la capital cultural europea aquell any, el 2016.
I recordem que a Liverpool, on s'ha fet aquesta trobada,
és la capital actual d'aquest 2008.
Està a punt de tancar, per tant, la capitalitat cultural d'aquest 2008.
Avui parlarem d'aquesta visita a Liverpool
i repassarem la situació actual de la candidatura tarragonina
amb el seu coordinador a l'Ajuntament de Tarragona, Joan Cavall.
Joan Cavall, bon dia.
Hola, bon dia.
De què ha servit l'assistència a aquestes jornades a Liverpool?
A nosaltres, en primer lloc, per aprendre.
És a dir, per conèixer altres models
i l'experiència de gent que ja ho ha fet, diguem, no?
Ja ha fet el que estem fent nosaltres.
Nosaltres, en aquest moment, estem preparant-nos
per una competició amb altres ciutats
i allà hi havia, a part de gent de tota Europa
amb molta experiència en esdeveniments d'aquest tipus,
hi havia els de Liverpool, sobretot,
que ja estaven exercint la capitalitat
i també hi havia altres ciutats que ho seran
en els pròxims anys, és a dir, que ja estan designades
pel 2009, pel 2010, pel 2011
i, a més a més, esclar, també hi havia altres candidats
de ciutats futures.
No hi havia cap altra ciutat espanyola,
però, en canvi, sí que hi havia bastantes ciutats poloneses
que coincideixen amb l'any 2016 en la capitalitat.
És a dir, l'any 2016 hi haurà una ciutat polonesa
i una ciutat espanyola que seran capital europea de la cultura.
Doncs bé, vam aprendre molt de totes aquestes ciutats
i això és el primer, no?
Però després vam fer l'altra part, no?
Que és les relacions, les agendes, els telèfons,
les adreces electròniques, per poder continuar intercanviant coses
i per poder plantejar propostes, en un futur,
propostes de col·laboració, perquè una de les línies mestres
i una de les directrius que serveixen per la preparació del projecte
és que hi hagi intercanvi.
És a dir, rarament o difícilment un projecte de capitalitat
que sigui molt bo, però que sigui molt endogàmic,
només amb la cultura X, amb la cultura tarragonina,
amb la cultura catalana o fins i tot amb la cultura espanyola,
però, i prou, seria un projecte,
difícilment seria un projecte que arribés a bon port.
És a dir, que la trobada, entre cometes,
s'ha servit també per fer relacions diplomàtiques, no?
Exacte, exacte.
¿Pot sorprendre que Tarraona hagi estat l'única ciutat de l'estat espanyol
que hagi assistit a aquesta trobada de Liverpool?
Sí i no.
A veure, aquesta trobada
és una trobada que està emparada per la Unió Europea
i que hi participen, en principi,
es fa cada any en una ciutat que és capital europea en aquell any, no?
I, a més a més, hi participen els punts culturals europeus,
que són uns punts organitzatius
que té la Unió Europea en cada estat.
Aleshores, la participació dels candidats és lliure,
però d'esdeveniments culturals importants n'hi ha molts al llarg de l'any.
Per tant, cada ciutat escolleix, tria aquells que troba que poden ser més adequats
o que li van més bé pel calendari, etcètera, etcètera.
A mi em va estranyar, particularment, que no hi hagués cap altra ciutat espanyola.
Però també vaig veure que, o sigui, sí que vaig veure que Polònia en tenia bastants de representants,
hi havia quatre o cinc ciutats poloneses,
però altres estats també en tenien poques, hi havia alguns altres estats.
Sí que, proporcionalment, tenen menys candidats
i, clar, aquí hem de tenir en compte que l'estat espanyol probablement és l'estat que té més candidatures
i, en canvi, només hi havia una ciutat.
És una cosa una mica estranya.
Però, vaja, jo ho explico en el sentit d'aquest que deia que al llarg de l'any hi ha molts esdeveniments
i, com que tots no podem ser a tot arreu, ens hem de seleccionar.
Nosaltres vam seleccionar aquest.
Ens semblava, havíem rebut moltes informacions que ens diuen
d'una banda visiteu Liverpool.
Fa poc vam tenir una visita aquí a Tarragona, van venir uns europarlamentaris catalans.
i vam tenir una llarga conversa amb alguns d'ells
i ens van dir, no, sobretot aneu a Liverpool perquè és un exemple de ciutat que ho ha fet bé.
Perquè no tothom ho fa exactament tal com la Unió.
Fer-ho bé vol dir, en aquest cas, aconseguir allò que la Unió Europea pretén amb la convocatòria.
És a dir, fer esdeveniments importants i atractius, tothom ho ha anat fent.
Tothom que ha exercit la capitalitat ho ha anat fent.
Però no tothom ha aconseguit aquells objectius que la Unió Europea es marcava.
I Liverpool és un exemple de ciutat que ho ha aconseguit.
I, per tant, ens recomanaven que hi anéssim.
Aquest és també un motiu de ser allà.
Al fil d'això últim, doncs, quina avaluació fa o quin balanç fa la pròpia ciutat de Liverpool
de la capitalitat cultural que està a punt de tancar aquest 2008
i quina lliçó, doncs, em pot treure d'aquesta avaluació, d'aquest balanç,
la delegació terranina que hi ha anat.
Bé, una de les coses que hem treballat més allà
és precisament que la capitalitat té un efecte de...
exerceix un impacte en la societat molt fort
i que, a més a més, és un impacte que té moltes derivacions indirectes.
La Universitat de Liverpool, per exemple,
que va ser present en una ponència en aquesta reunió,
doncs, explicava la quantitat d'impactes
i la conclusió era que Liverpool ha estat la ciutat
amb una major transformació en els últims anys del Regne Unit, per entendre's.
la ciutat que ha experimentat una major transformació.
Això coincideix, ja vaig estar pocs dies abans
en una reunió a Sitges el dimecres de la setmana passada
en què hi havia el director de la capitalitat europea de Lille.
Lille va ser, a França, va ser capital europea l'any 2004
i també explicava que aquesta transformació havia estat brutal
en el sentit que Lille era una ciutat que no comptava
com una gran ciutat cultural.
Quan tu penses en França, penses, evidentment, en París,
però penses en altres ciutats com ara, què sé jo, Marsella,
com ara Avignon, com ara Opatia, com ara Carcassonne, fins i tot,
o com ara Lilló, Lilló, no sé si ja l'he dit, Orleans, etc.
Lille, com que és una ciutat bàsicament industrial,
que és el que passava amb Liverpool, no hi penses.
i el que han fet a Lille és canviar, canviar totalment,
i ara Lille és una ciutat que compta i que, a més a més, s'ha vertebrat,
s'ha vertebrat la ciutat i s'ha vertebrat amb el seu territori,
que és la regió de la zona nord-oest de França.
Per tant, aquesta capacitat de transformació de la ciutat,
no només urbanísticament, sinó organitzativament,
és el gran repte de Liverpool i el gran repte de les ciutats
que es volen presentar a aquest esdeveniment.
Això vol dir que, en poques paroles, el model de Liverpool
és aplicable a Tarragona, si aspira realment
a ser la capital cultural europea el 2016?
Hi ha molts aspectes.
Hi ha molts aspectes, el que passa és que no són extrapolables al 100%.
És a dir, Liverpool té, per començar,
unes dimensions diferents de Tarragona.
Hi ha una repercussió internacional
que Tarragona no té en el punt de partida.
Per tant, hi ha unes diferències.
fins i tot mediàtiques,
el Liverpool a nivell futbolístic,
a nivell musical, amb els Beatles, etcètera,
són coses que nosaltres, evidentment, no tenim.
Tenim altres coses.
Liverpool no té aquest patrimoni que tenim nosaltres,
antic, té un patrimoni bastant modern,
encara que té un patrimoni no menys preable.
Però hi ha punts de connexió, com deia,
com per exemple el fet que
Liverpool és una ciutat industrial i portuària
i que ha sabut transformar això en un sentit cultural.
I d'aquest element n'hem d'aprendre.
De totes maneres, hi ha dinàmiques d'aquestes ciutats.
Pensem en una cosa.
Liverpool imitava Barcelona
quan va iniciar el projecte.
I la filosofia barcelonina
és una filosofia que s'ha anat impregnant en altres ciutats.
Per exemple, quan Barcelona va fer aquella aposta,
als anys 80 ja,
de guanyar la mar,
de girar la cara a la mar,
de recuperar el port, etcètera, etcètera,
Tarragona també ho va començar a fer,
en certa mesura, en aquell moment ja.
I per tant, hi ha una sèrie de coses
que a Tarragona,
tímidament,
les tenim iniciades.
El gran emblema cultural de la ciutat de Liverpool,
aquest 92,
em referia a tenir el cap ara Barcelona als Jocs Olímpics,
aquest 2008 ha estat el port,
un espai que n'hi diuen Albert Dock,
que és una sèrie d'equipaments del port
que els han reformat,
que a més a més han buidat de terra
l'espai entre ells
i l'han convertit en canals
que, per tant, són navegables
i han convertit allò
en un espai cultural i turístic importantíssim.
Aquests equipaments,
que són més grans,
serien equiparables als nostres tinglados,
per exemple.
Tímidament,
el tinglado 2
és un referent
a la ciutat de Tarragona.
Bé, doncs,
la cosa va per aquí,
tenen allà,
en aquest Albert Dock,
el seu museu marítim.
Bé, a Tarragona també s'ha fet aquesta aposta.
Per tant,
hi ha unes similituds
que, evidentment,
nosaltres les tenim encara
iniciades
i allà ara
ells ja les tenen culminades.
Però, per exemple,
si pensem en això,
en aquesta transformació
d'un espai industrial,
però és que nosaltres
estem pensant
en transformar
un altre espai industrial
que es diu
en escola
d'idiomes,
a la ciutat
em refereixo,
quan dic nosaltres
em referia a la ciutat,
o la fàbrica de tabacs
en un equipament cultural important.
Per tant,
aquesta línia
de transformar
la indústria
en cultura,
que és el que ha fet
Liverpool,
és una cosa
que aquí també està
en mente,
que també la tenim
prevista.
La delegació terrenonina,
com dèiem,
ha anat a aprendre
de l'experiència
de Liverpool.
En aquesta trobada
ja han anat
a altres ciutats,
algunes que ja són
capitals europees,
que han estat designades
per als pròxims anys,
com, per exemple,
ha anat la ciutat austriaca
de Lins
i la lituana
de Vilnius,
que seran capital cultural
l'any vinent,
el 2009.
També hi van anar
la ciutat de Tallinn,
la capital d'Estònia,
que serà el 2011,
una ciutat eslovena,
Marsella,
que serà la capital
de França,
el 2013.
En fi,
han anat ja
ciutats designades
i candidates,
ciutats que són candidates
a la capital cultural
europea
dels propers anys.
Hem de remarcar,
Joan,
que a partir de l'any que ve
precisament seran
dues ciutats
que representaran
dos estats europeus
els que assumiran
la capital cultural europea.
Exactament.
I com deies tu abans,
el 2016
corresponen a Espanya
i a Polònia.
Exacte.
A partir d'aquí,
i amb la perspectiva
que queden vuit anys,
quina és la situació actual
o en què s'està treballant
des de la capital cultural
europea
de Tarragona,
des de la candidatura
tarragonina?
A veure,
la nostra percepció
és que,
sobretot,
s'ha de treballar
amb calma,
sense perdre
de vista el calendari,
sense tribular-se
i donant importància
al que realment
té importància.
En una situació
com l'actual
de competició
entre diferents ciutats,
és fàcil
perdre els nervis
i dir,
mira,
que ells estan fent allò,
per què no ho fem nosaltres?
i aleshores,
com que hi ha tantes ciutats
que són candidates a l'Estat,
al final disperses molt els esforços
perquè vols imitar
el que fan a Còrdoba,
vols imitar
el que fan a Santander,
vols imitar
el que fan a Càceres,
etcètera, etcètera.
No.
Hem d'anar
al que és fonamental.
Hi ha un calendari.
El calendari
estableix que
el 2012,
com a màxim,
estarà designada
la ciutat.
La qual cosa vol dir
que prèviament
hi ha d'haver
una convocatòria,
segurament aquesta convocatòria
serà durant el 2009.
Per tant,
aquest any que ve
tindrem una convocatòria
que ens marcarà
coses que haurem de fer.
De moment,
el treball que hem de fer
és un treball
seriós,
discret
i molt clar.
Quin és?
Escalfar els motors.
Escalfar els motors
aconseguint
el màxim de consens
al voltant nostre,
que és una cosa
que ja tenim,
i anar preparant
a la gent
en el sentit
que es posi
les piles
perquè hi ha
una possibilitat
important
de fer coses
realment significatives
en aquesta ciutat.
En aquest sentit,
una de les coses
que haurem de fer
durant aquest any,
l'any
aproximadament
que durarà
la convocatòria
estricta
del 2009
al 2010,
és fer
que la gent
estigui al voltant
de la candidatura,
que ens aporti
idees
però que sobretot
aporti entusiasme.
La candidatura,
hi ha una cosa
que hem de tenir
molt clar,
la gent que ens escolta
ara ha de tenir
molt clar,
no es decideix
per nombre
d'adhesions
que hi hagi,
evidentment,
si fos per això,
la ciutat,
una ciutat petita,
tindria comparativament
moltes menys possibilitats
que una ciutat gran,
o una ciutat
d'una comunitat
autònoma
poc poblada
tindria menys possibilitats
que una ciutat
d'una comunitat
autònoma
menys poblada,
més poblada.
No,
no és això.
Tampoc no és
molt menys encara
les adhesions
o els vots
d'algun
d'algun
invent
que funcioni
per internet,
invent
privat,
si hi hagués
una cosa
pública
convocada
pel Ministeri
seria una altra història.
No,
això funciona
bàsicament
en primer lloc
per un projecte,
un projecte
que és un document
que ha d'estar
elaborat
amb molt de cap,
amb molt de seny,
que s'ha de defensar
i que ha de ser possible
i que s'ha de defensar bé.
I que aquest document
no és
l'invent
d'un il·luminat,
sinó que ha de complir
una sèrie de requisits
i ha d'anar apuntant
a una sèrie
d'objectius
que marca la Unió Europea.
És a dir,
la millor
candidatura
serà
aquella candidatura
que tingui
el projecte millor
i que aquest projecte
permeti
aconseguir
allò que la Unió Europea
vol
amb aquestes capitalitats.
No es tracta,
per tant,
de fer una gran quantitat
d'actes
molt lluïts
però que no
apuntin a l'objectiu,
sinó de
fer una sèrie d'actes
que afavoreixin
aquests objectius.
Per tant,
hem de fer
un bon projecte.
I aquest projecte
s'ha de fer
durant el 2009.
Aquest projecte
s'ha de fer
entre el 2009
i el 2010,
per entendre'ns.
Aleshores,
en aquest moment
el que tenim
són esborranys,
tenim idees,
tenim esbossos
de coses
però el projecte
no l'hem començat
a redactar
ni l'hem començat
a redactar
probablement
cap a altra ciutat
perquè tots
esperem la convocatòria.
La convocatòria
ens marcarà coses
del que ha de ser
per tant,
seria prematur
que ho haguéssim començat.
Bé,
el projecte és important
i la cosa que hi ha d'haver
al voltant del projecte
és consens.
Aquest és l'element clau.
Consens.
Consens polític,
en primer lloc,
i consens social,
en segon lloc,
social i cultural.
Per què?
Per una raó molt senzilla.
Perquè la Unió Europea
no es vol arriscar
que avui
s'aprovi
un projecte,
una ciutat,
però que
quatre anys després,
quan s'hagi d'exercir
aquella capitalitat,
qui governi
aquella ciutat
no hi estigui d'acord
amb el projecte
i, per tant,
ens trobem amb problemes.
O,
tampoc no es volen trobar
que un projecte
molt ben pensat
per uns cervells privilegiats,
després es trobi
que no té
consens social
i que la ciutat
no respon.
Per tant,
és necessari
que al projecte
hi hagi el consens.
El consens polític
i el consens institucional
tenim el millor consens
que té qualsevol altra
candidatura de l'Estat.
El que cal
és que,
en aquest any i mig
que tenim al davant,
al voltant del projecte,
al voltant de la redacció
del projecte,
aconseguim
el consens.
I això s'ha d'aconseguir
amb possibilitat
que l'elaboració del projecte
sigui participativa.
És a dir,
s'escolti
la veu
dels agents culturals
i dels agents socials
de la ciutat.
Perquè fins ara,
segurament,
el principal retret
que pot fer un ciutadès
és que no en sap res
pràcticament
d'aquesta candidatura.
no s'ha visualitzat
la candidatura.
Ni els agents culturals,
ni les entitats socials
i ciutadanes,
ni fins i tot
el Tarragoni
de peu,
de carrer.
Sí.
Suposo que aquesta
és una opinió
molt estesa,
molt generalitzada.
I amb això caldrà treballar
i suposo també
els propers mesos.
Sí, sí, sí,
per descomptat.
Com deia,
de totes maneres,
això és opinable,
el que ara diré,
no?
Però
sempre es pot dir
que es podria començar
més aviat.
fa anys que ja hauríem
pogut fer una sèrie
de coses,
això és cert.
La decisió política,
perquè al cap i a la fi
sempre és una decisió política
en la qual jo no entro,
evidentment,
la decisió política
de tirar endavant
un projecte
és una decisió difícil
perquè els responsables
polítics de la ciutat
poden tenir
moltes reserves.
Fracassar
és una cosa
que a ningú li agrada
i per tant
sempre es vol
apostar per coses
que tens
importants possibilitats.
quan va aparèixer
la idea
de presentar-nos
aquesta candidatura
acabàvem de sortir
feia poc
d'una altra competició
que era la de patrimoni
mundial
que va significar
un esforç important
per a la ciutat.
Aleshores,
iniciar aquesta nova carrera,
aquesta nova cursa
motivava molts dubtes
i sobretot un dubte
que pot ser compartit
per una majoria
de ciutadans
és realment
tenim possibilitats.
Jo crec que la majoria
de ciutadans
deuen pensar
que en tenim poques
i jo mateix
quan va començar
aquesta cursa
confesso
que en tenia poques
que no passava res
de participar
i que estava molt bé
però que
Tarragona
no tenia possibilitats.
Conforme han anat
passant els anys
però sobretot
conforme he anat veient
que es visualitzava
que es concretava
el consens
al voltant del projecte
i sobretot
el consens
en el sentit
de ser la candidatura
de Catalunya
he vist que la possibilitat
era molt alta
si abans
jo mateix pensava
tenim poques possibilitats
ara penso que en tenim
que realment en tenim
bé
doncs tot això
pot haver fet
que hi hagi dubtes
raonables
l'important és que
a partir del moment
en què
ens posem a treballar
en el projecte
ens hi posem
seriosament
és a dir
que aquest últim any
any i mig
no s'hi valen
els dubtes
si hi ha d'anar
o no
i si s'hi va
s'hi ha d'anar
a totes.
I el projecte
comptarà amb la participació
dels agents culturals
de la ciutat
això és el que vol
Joan Cavallé?
A veure
el que vol Joan Cavallé
no ho diria d'aquesta manera
no ho personalitzaria
jo crec que
o convida
la candidatura
la delegació
jo crec que
perquè el projecte
sigui un projecte viable
necessita
que sigui
un projecte
acceptat
per la ciutat
és a dir
un projecte
com deia abans
un projecte
que estigués
molt ben fet
però que
els agents
socials i culturals
de la ciutat
no l'identifiquéssim
com a propi
seria bastant inviable
és a dir
és com
com si diguéssim
una ciutat
que és una ciutat
molt musical
que hi ha molta
molta
molta afició a la música
que hi ha molts grups musicals
conservatoris
etc.
que això
és una de les coses
que ha passat a Tarragona
és una ciutat
que té una
aposta musical
important
entre altres
que resulta
és que
que el projecte
digués
no
la música
no té importància
no sé què
seria
bastant
lamentable
jo no crec
que pogués
arribar a un projecte
amb aquestes característiques
perquè com deia
el que volen
els
dirigents europeus
que marquen
aquesta convocatòria
és que
l'exercici
l'exercici
de la capitalitat
sigui efectiu
i perquè sigui efectiu
cal que tingui
resultats
participatius
i sense
els agents
culturals
de la ciutat
és molt difícil
i la candidatura
es visualitzarà
d'alguna manera
aviat
en un espai
propi
perquè d'això
no se n'havia parlat
a nivell
polític
des de l'Ajuntament
sí
bé
des de
l'Ajuntament
ja s'havia parlat
que Calcefus
serà la seu
en aquests dies
hi estan treballant
la reforma
la petita reforma
física
de l'espai
arquitectònica
ja es va fer
abans de l'estiu
ara
s'estan ultimant coses
de connexions telefòniques
de connexions
d'internet
de provisió
de mobiliari
etcètera
etcètera
jo calculo
que
a principis
del 2008
estarà
ocupat
ja
l'espai
l'ocuparan
dos serveis municipals
dos serveis
que són
la candidatura
l'oficina de la candidatura
i l'oficina
també
del programa
del programa
Tarracó Viva
de la mostra
del certamen
Tarracó Viva
vull dir perquè
tenir aquest punt
aquest espai
també servirà
per
en fi
donar a conèixer
i apropar-se
al ciutadà
el ciutadà
de Tarragona
serà
la primera vegada
que jo ara
recordi
o controli
que
en aquest cas
dos esdeveniments
culturals
de la ciutat
tindran un punt
físic
propi
per publicitar
per donar a conèixer
per entrar en contacte
amb el ciutadà
això
fins ara
evidentment
el teatre metropol
per exemple
és un espai
important
i que
és
ell mateix
un espai
que fa les activitats
ell mateix
seria un cas a banda
això
però un festival
per exemple
com és
Tarracó Viva
o una activitat
com és
la de
la candidatura
no havien tingut mai
un espai
visible
i singular
i autònom
de les oficines
o de les dependències
municipals
i en aquest cas
doncs sí
serà la primera vegada
serà una realitat
a principis
de l'any vinent
l'any 2009
serà doncs
molt important
per la candidatura
de Tarragona
Capital Cultural Europea
i en parlarem més ampliament
anirem en parlant
a través de la sintonia
de Tarragona Ràdio
avui hem repassat
l'estat actual
de la candidatura
i l'estada
d'aquesta delegació
tarragonina
a Liverpool
en els últims dies
recordant que Liverpool
la ciutat anglesa
és precisament
aquest any 2008
la capital cultural europea
Joan Cavallé
coordinador de la candidatura
moltes gràcies
i que vagi molt bé
fins la propera
gràcies a vosaltres
bon dia
bon dia