És la primera exposició d'arqueologia de gènere que s'ha fet a l'estat espanyol.
De fet, ara cada vegada més a través de la recerca,
que s'està fent realment una recerca molt interessant
de mirar la història amb uns altres ulls,
o uns ulls, jo diria, complementaris,
no uns ulls només des del punt de vista de la dona,
sinó simplement complementar aquella visió
que moltes vegades ha estat una mica assesgada de la història,
només veure-la amb una visió des de l'home com a element central.
I en aquest cas, aquesta exposició va ser la primera exposició
d'arqueologia de gènere i una exposició que feia una reflexió
sobre la prehistòria, posant sobre la taula molts interrogants
i, sobretot, intentant que reflexionéssim des d'un punt de vista
de la justícia, de col·locar les dones en el lloc on les pertoca.
La trobetlla que il·lustra la part divulgativa de l'exposició
es va trobar al País Valencià?
Sí, bé, això, la imatge que s'ha utilitzat
és una de les moltes imatges del que en coneixem
com l'art rupestre llevantí, que a més a més és patrimoni mundial,
que és un art rupestre que s'estén molt...
I ara s'acompleix algun aniversari?
sinó de la declaració?
Sí, crec que sí.
Ara no recordo quina em va ser.
No, no, jo tampoc, però a més em sona, sí.
Però sí, i realment és un art fonamental per conèixer,
o és un patrimoni fonamental per conèixer,
o per tenir dades d'aquesta part de la nostra història més remota,
vull dir, perquè realment les pintures rupestres
ens donen una manifestació directa d'aquelles societats.
No sé si recordaràs que vam tenir una exposició que es deia
l'art rupestre de l'arc mediterrani de la península ibèrica
ja fa molts anys, que és una exposició que es va fer entre comunitats,
la comunitat de Múrcia, la comunitat valenciana,
Aragó i la Generalitat de Catalunya,
i aquesta imatge que s'ha escollit
és una de les imatges on apareixen les dones
amb un art que sempre s'ha considerat
l'art o la representació dels caçadors,
perquè hi ha moltíssimes escenes de caçera,
però quan es miren les imatges
amb profunditat, amb deteniment,
es veuen que no només hi ha animals
i personatges en acció de caçar,
sinó que hi ha altres tipus de personatges,
i entre altres hi ha moltíssimes dones representades
en aquestes pintures.
No només el País Valencià,
que és la que veiem aquí,
que s'ha escollit com a imatge de tota l'exposició,
sinó que precisament a Tarragona
hem ampliat l'exposició en un àmbit
que és les dones en la prehistòria a Catalunya
i dues de les imatges que hi ha
és precisament la coneguda escena
de la Roca dels Moros del Cogul de Lleida,
que és una escena de dones amb un personatge masculí
i unes molt més recents,
que són dels anys, jo diria,
que són de finals dels 60-70 del segle passat,
de la cova dels Vilàs dos de Balaguer,
on apareixen també unes dones
i un personatge,
que no es pot descriure si és un home o una dona,
amb acció de recolectar,
vull dir que són imatges fonamentals.
En aquesta imatge,
ho dic perquè és molt eloquent
en quant al contingut de l'exposició,
a veure, a l'Ullina Expert com ara el meu,
a mi em representa tres dones,
una noia jove,
que sembla que sigui una filla,
i sembla que una d'elles
porta així com a l'esquena
el que podria ser probablement
un fill o una filla també,
vull dir que és un sentit de comunitat,
de feminitat,
que dona molt sentit a l'exposició.
Sí, a més a més,
és un dels aspectes
que també apareix en l'exposició,
en l'exposició,
que es divideix en diferents àmbits,
es passa una mica una mirada
dels del Paleolític Inferior
fins a l'època del Bronsa,
es passa una mirada
amb quin podia haver estat
el paper de les dones
o quina tasca,
quines tasques podien desenvolupar les dones,
quin paper tenien
en els grups humans,
les dones,
i s'incereix molt
en una cosa fonamental,
una,
que la dona sempre ha existit
des del principi,
per tant,
la història...
Eva, no, va ser?
No, la història,
en un dels documentals
que ja s'inicia amb això,
les dones sempre han estat aquí,
encara que no se'n s'hagi volgut reconèixer,
vull dir,
això és un dels factors...
I no de guarniment,
sinó amb una funció molt específica.
Clar,
i amb funcions molt diverses,
sempre se l'ha col·locat
només en l'àmbit domèstic
i en l'àmbit de la procreació,
i una de les coses
que reivindica l'exposició
és precisament
que aquest àmbit domèstic,
que no és l'únic
en què la dona tenia paper,
és fonamental
per a les subsistències dels grups,
i, per tant,
aquest àmbit domèstic,
que moltes vegades
està menyspreuat
o denostat,
és bàsic,
sobretot en aquesta època,
però no únicament en aquesta època,
perquè el grup
continuï subsistint
i continuï existint.
Per tant,
s'ha de revaloritzar
també el treball
aquest domèstic
que es diu
de les dones
o que s'escriu només
a les dones
en un moment determinat
i actualment a vegades
també, no?
És un paper fonamental,
no?
Pilar,
ja arribarem,
ja arribarem,
perquè no volem perdre
el fil de l'exposició,
però, de fet,
en bona part
les activitats
que s'adrecen
als centres educatius
és posar valor
des de la mirada actual,
és a dir,
donar-li sentit
a tot aquest recorregut
pel passat actualment.
L'altre dia,
un diputat socialista
al Parlament
donava a conèixer
unes dades
en les quals deia
que en l'últim període
no sé si eren
unes 400 persones,
treballadors,
havien demanat
l'excedència
per tenir cura
d'algú a casa,
que podia ser
una persona gran,
les criatures.
D'aquestes 400 persones,
unes 350
eren dones,
la resta eren homes.
Per tant,
aquest paper
de mantenir
la família
des d'aquest punt de vista
es feia al paleolític
però es continua fent-hi ara.
Jo al mes d'avril
vaig participar
amb un seminari
que era precisament
sobre el tema
de la dona
en l'antiguitat
i, bueno,
en el meu cas
havia de fer una ponència
sobre la visibilitat
o la invisibilitat
de la dona
en els discursos
expositius de la història
i ho es comentava
amb aquest fet
que després va sortir
en el col·loqui,
jo ara soc molt dolenta
per les dates
que a vegades
em ballen,
però el percentatge
del PIB
del que era
el treball domèstic
era tan brutal
que se li ha de donar
una importància,
és a dir,
és evident
que en aquesta exposició
el que es veu a més a més
és que no només
la dona estava
a l'espai domèstic
però que l'espai domèstic
també és un espai fonamental
pels grups,
el faci l'home
o el faci la dona
és igual,
i en aquest cas
i en aquest cas
la dona
sempre ha estat
escrita en aquest espai
i jo crec que se li ha de valoritzar
moltíssim aquesta tasca.
Per tant,
la incorporació del treball
no és una cosa del segle
a finals del segle XX al XXI
sinó que hi ha el paleolític
estaven dins de la gruta
i fora de la gruta.
Moltes vegades
se li ha col·locat
només dins de la gruta,
se li ha col·locat
en un espai
i en unes activitats
i en unes actituds
molt determinades
i el que en aquesta exposició
es posa
no només en qüestió
sinó que
s'apunten
tota una sèrie de reflexions
en base a la darrera
investigació arqueològica
que ens ha donat
cada vegada més dades
és precisament
que homes i dones
compartien uns espais,
compartien una problemàtica,
compartien unes necessitats
i que homes i dones,
adults i joves,
nens i nenes
compartien aquesta tasca.
S'ho ha pensat
que podria ser,
Pela,
per donar una societat
a nivell de petita
comunitat més igualitària
que no passarà
en quant a gènere?
A veure,
jo m'imagino que...
Estem especulant,
a partir de les dades
que teniu, clar.
Un dels problemes
és que precisament
després,
amb una certa aculturació
que hi ha hagut
sobre aquest valor
i tasques de la dona
i amb una cultura nostra
judeocristiana
que ha impulsat a vegades
unes determinats rols
o ha sesgat
el rol de la dona
només cap a una banda,
doncs s'ha produït
aquesta visió
de la situació
de la història
o de la dona
en la història
d'una manera molt determinada
amb una visió
molt androcéntrica.
però quan tu fas
una visió
intentant ser just
i ajustant-te
a el que et dona
la ciència
veus que
hi ha moltíssims
estereotips,
moltíssims tòpics
que aquesta exposició
el que vol és
precisament
trencar-los,
posar damunt de la taula
tota una sèrie de qüestions
que ens ajudin
a conèixer millor
el nostre passat
i jo penso que és
una oportunitat també
molt important
per a l'educació
a la igualtat
en aquests moments
tan necessari
i recuperar
un pensament
com a més
vinculat
amb el que és
la pròpia naturalesa
d'homes i dones.
La pròpia realitat.
Clar,
espais domèstics,
espais de dones
és el mòdul
que pertany
al que és
el neolític
i ens aneu explicant
a través
de diferents panells
però també
d'objectes
com es podia distribuir
i com es podria organitzar.
Això és una de les coses
que hem fet
en aquesta exposició.
L'exposició
com deia
és una exposició
que va ser
la primera exposició
d'arqueologia de gènere
que és una producció
del Museu de Prehistòria
de València
i que a través
d'un conveni
de col·laboració
entre els dos museus
nosaltres l'any passat
vam portar
al Museu de Prehistòria
de València
l'exposició Obligmira
el novembre
de l'any passat
i de resultat
d'aquest conveni
nosaltres hem portat
aquesta exposició
que ens va semblar
un tema superinteressant
un tema a més a més
que ens donava
l'oportunitat
d'ampliar
en alguns aspectes
el nucli central
que ens venia
de l'exposició
ho hem ampliat
amb la presència
de materials originals
alguns del propi
Museu de Prehistòria
de València
que els ha cedit
però ens ha donat
l'oportunitat
de presentar
les nostres col·leccions
d'aquesta etapa històrica
que normalment
no estan exposades
al públic
que són col·leccions
interessantíssimes
algunes inèdites
com per exemple
això que estem veient
ara del barran de Rifà
el mòdul 3
és la imatge de la dona
les figures femenines
del paleolític
i l'eolític
la rupestra
mostren les seves siluetes
de dona
les seves siluetes
i el que devien ser guarniments
guarniments
collarets
ponceres
objectes que tenien
al voltant
de la seva persona
i en aquest sentit
hem pogut posar
aquestes col·leccions
també hem comptat
amb la participació
del Museu
de Salvador Vilaseca de Reus
que té
unes col·leccions
magnífiques
d'aquesta etapa
hem pogut portar
d'una manera
jo diria
que molt generosa
per part del Museu
de Gabà
la coneguda
com a Venus de Gabà
que és la segona
vegada que surt
del museu
només havia sortit
una altra vegada
el Tinell de Barcelona
per l'exposició
d'esses de la Mediterrània
i hem comptat
i comptem
amb uns materials
absolutament inèdits
de les darreres recerques
a Catalunya
que són
les produïdes
en la cova sepulcral
de Coll de Nargó
de la serra
de Sant Joan de Montanicell
un conjunt
fantàstic
que serà motiu
a més a més
d'una de les activitats
que hem dedicat
al documental
que es va fer
de la recuperació
d'aquest conjunt
que és fantàstic
i després també
d'un altre conjunt
molt important
i molt interessant
que és d'un poblat
de l'edat del Bronze
de Minferri
de Juneda
en el qual
exposem
una de les tombes
dels enterraments
apareguts
en aquest jaciment
que és precisament
una dona embarassada
i realment
és un material
fantàstic
que hem pogut comptar
i que crec que serà
molt interessant
és emocionant
contemplar així
en directe
la Venus de Gabà
és emocionant
super emocionant
a més a més
els relleus
i tot
és una figura
antropomòrfica
i els relleus
i tot
és super singular
perquè a més a més
és molt diferent
de la resta
del que s'han anomenat
Venus prehistòriques
que no són tant
Venus prehistòriques
allò que diem
una mica
la mirada que fem
sobre la història
moltes vegades
està plegada
de les nostres
de les nostres
visions
de les nostres
estereotips
i quan veiem
una representació femenina
de seguida
la lliguem
a la representació femenina
clàssica
de la Venus
això se n'han dit
Venus prehistòriques
però són representacions femenines
que hi ha molta discussió
sobre per què servirien
què representaven
com representaven
com s'utilitzaven
en aquest cas
la Venus prehistòrica
de Gabà
és absolutament singular
és una Venus
a més a més
de material ceràmic
amb incisions
d'una simplicitat
però a la vegada
d'una comunicabilitat
tremenda
i és realment
molt emocionant
veure aquesta peça
que va aparèixer
a les mines prehistòriques
de Gabà
que són les mines
de galeria
més antigues
d'Europa
i que a més a més
parlant de temes
sobre les actituds
o les activitats
de les dones
un dels conservadors
del museu
ens comentava
que els estudis
Òssis
que s'han trobat
alguns de les restes Òssies
que s'han trobat
a les mines prehistòriques
de Gabà
demostren
que alguns desgats
dels ossos
que es vinculen
a l'activitat
minera
es donen tant
amb homes
com amb dones
el qual vol dir
que segurament
homes i dones
treballarien a la mina
allò que va haver de salir
que era un treball
i fins i tot
fins fa relativament poc
era un treball
només d'homes
per la fortalesa física
doncs
ja en la prehistòria
hi ha indicis
que aquest treball
aquestes tasques
també podrien ser
que les realitzessin
les dones
el que també sembla
que es representa
en el mòdul 4
ja anem passant
sempre ens passa igual
amb el temps
però com que l'anirem a veure
i vostès esperem que també
si no s'ho perdran
és a qui sembla
que sí que es dedicava
a aquesta tasca
de retransmetre
els coneixements
i els valors
eren les dones
que és una tasca
que segons
i no en mantenim
fins ara
un dels temes importants
precisament
per el manteniment
dels grups
i per la supervivència
dels grups
és el tema
de la reproducció
i la dona té un paper
fonamental
en aquest cas
en el tema
de la reproducció
pel fet que la dona
també està molt vinculada
als fills
a través de l'alimentació
doncs
en aquest espai
en el tema
de la transmissió
de valors
la transmissió
de conceptes
la transmissió
de coneixement
la dona té
un paper fonamental
i això és un dels temes
també que s'ha de valoritzar
allò que comentàvem
el treball aquest
més directe
lligat
al món
si diem
del grup
del grup domèstic
de la zona
de l'àrea domèstica
és una tasca
que s'ha de revaloritzar
i que s'ha de posar també
en el seu lloc
i les dones soterrades
que és en aquest mòdul
on s'hi exposa
l'esquelet
d'una dona embarassada
bé
en aquest mòdul
ens ve una dona
d'un llaciment
de València
i nosaltres
en l'àmbit
que hem afegit
de les dones
en la prehistòria
a Catalunya
hem afegit
tot aquest conjunt
de materials
entre d'altres
aquesta dona
embarassada
perquè a més a més
una de les coses
que ens donen
moltes dades
per reflexionar
des d'un punt de vista
científic
és precisament
els enterraments
la vinculació
de les restes
òssies
amb els elements
d'aixubar
amb el qual s'enterra
fa llavors
replantejant-se
moltes coses
moltes vegades
no han estat interpretades
de la mateixa manera
l'aixubar
que apareixia
al costat d'una dona
que el que apareixia
al costat d'un home
malgrat que fos
de mateixa tipologia
i els mateixos objectes
i per tant
s'ha de revisar
totes aquestes qüestions
com també
això
malalties
desgast del cos
que denoten
unes activitats
o unes altres
i en les dones
lesions
que poden haver-hi
als ossos
això mateix
en les dones
per exemple
hi ha tota una sèrie
de dades
que ens diu
per exemple
que tindria
una activitat
relacionada
per exemple
amb la molta
amb la molta
del gran
doncs
dona aquestes dades
clar
totes aquestes imatges
tots aquests mòduls
parlen per ells mateixos
però encara es reforça més
amb tot un seguit
d'activitats
conferències
en dues
ben interessants
una serà
el mes de gener
ja en parlarem
l'altra també
una d'elles
fa referència
a la Venus de Gabà
però tampoc
no pot faltar
aquesta col·laboració
en la biblioteca pública
amb el club de lectura
que dediqueu també
a aquesta qüestió
sí, ja fa molt de temps
des de l'any 2005
que vam iniciar
els clubs de lectura
lligats al patrimoni
la veritat és que hem tingut
molt bona resposta
creiem que és una
manera
molt directa
i molt propera
i molt participativa
d'apropar el patrimoni
i en aquest cas
hem proposat
un llibre
que és
el clan
de l'os cavernari
de la gent Maria Oel
que és de la saga
dels fills de la terra
i que precisament
el que planteja
és això
és la relació
entre cromanyons
cineadars dentals
i a més a més
la protagonista
és una nena
i llavors
ens ha semblat
que era molt interessant
hem proposat
i acceptat
que la presentació
del llibre
el faci
el nostre conegut
Eudald Carbonell
que a més a més
coneix molt bé
l'autora
i que em sembla
que l'autora
ha estat fins i tot
aquí a Tarragona
veient llaciments
de la zona
i que està molt interessada
per tota la nostra
prehistòria
i després
el que hem proposat
també
és no només
que hi hagi
secció de lectura
sinó altres activitats
una d'elles
és literatura i cinema
també amb aquesta col·laboració
que fem
amb l'aula de cinema
de la Universitat
Ruguera i Vesili
que l'esteu
amb el tema dels romans
i tot plegat
vam fer un cicle
a l'abril
ara estem fent un cicle
un seminari
sobre cinema
i història
dedicat al tema
de martiris
i cristians
en el cinema
i amb el professor
José Carlos Suárez
hem plantejat
el que es pugui veure
la pel·lícula
del llibre
perquè hi ha una adaptació
cinematogràfica
del llibre
que s'ha semblat també
que podia donar
molt a parlar
a veure com s'adapten
les novel·les
i el cine
que aporta també
en aquesta història
i després hi haurà
també una visita
guiada
a l'exposició
de les dones
en la prehistòria
Carles, Genè
hi haurà un documental
extraordinari
i ja en parlarem
perquè encara queda molt
però en tot cas
ja en aquest minutet
que ens queda pilar
recordar
que hi ha activitats
específiques i tallers
per a grups escolars
però també per a grups familiars
una de les coses
que penso que en aquesta exposició
hem intentat
d'una manera
a més a més
jo diria que molt positiva
és que estem col·laborant
amb l'Ajuntament de Tarragona
no només en l'àrea
d'ensenyament
sinó també
en l'àrea de polítiques
d'igualtat
per treballar
i proposar
la visita
i la comprensió
d'aquesta exposició
a grups
centres cívics
grups de dones
grups d'adults
i en aquest sentit
estem fent un esforç
amb que aquesta exposició
arribi al màxim possible
de la ciutadania
Les dones en la prehistòria
no se la perdin
perquè es va inaugurar
el passat dia 14
el passat divendres
i la podrem veure
fins a l'1 de febrer
i el temps passa volant
Sí, jo volia dir precisament
que ara que estem
a la Setmana de la Ciència
el Museu
Nacional de Arqueologia de Tarragona
ha organitzat
tota una sèrie d'activitats
entre d'altres
aquest cap de setmana
el dissabte
hi haurà una altra vegada
una sessió
del reviure
que és una activitat
que hem fet
a la necròpolis
però que aquest cap de setmana
hi ha jornades de portes obertes
i per tant
l'exposició
es podrà veure
de forma gratuïta
tot el cap de setmana
Doncs gràcies
per aquesta recomanació
Pilar Sada
com sempre
un plaer
i enhorabona
ja continuarem parlant
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres