Passant 5 minuts al punt de les 11 del matí,
continuem en directe al matí de Tarragona Ràdio
des del Consorci d'Aigües de Tarragona,
a cinquena hora del programa,
segona d'aquest espai que hem dedicat
per parlar monogràficament sobre la sessió de l'aigua.
Ens acompanyen dos convidats,
són dos especialistes, dues persones
que ens serviran per comentar de manera calmada,
sossegada, una miqueta tota aquesta situació
de caire més general que hem viscut al llarg dels últims mesos.
Ara d'aquí uns instants els saludarem,
també deixin-me recordar que també en aquesta hora
parlarem amb dos periodistes,
són en Tomàs Carot i en Xavier Icard,
dos periodistes que ja estaven en actiu també fa una bona pila d'anys,
fa 20 anys, i que van viure precisament,
entre d'altres coses, el naixement en directe d'aquestes instal·lacions
i també tot el procés que va donar pas a la seva gestació.
Però ara sí, saludem el senyor Narcís Carulla, hidrogeòleg.
Senyor Carulla, bon dia.
Bon dia.
També saludem el senyor Jordi Blai,
ell és professor de Geografia de la Universitat de Rovira i Virgili.
Senyor Blai, bon dia.
Hola, bon dia.
Abans de estar parlant, i sembla una miqueta,
no sé si ja s'han d'acord,
que tots plegats d'aquestes últimes setmanes, mesos,
hem estat fent com una mena de curs accelerat en aigua.
Ens n'hem sortit, tots plegats, polítics,
mitjans de comunicació,
o encara diem moltes barbaritats?
Home, encara segurament, més que dius barbaritats,
jo trobo que de vegades potser manca una mica d'informació.
El problema de la qüestió de l'aigua és que és una qüestió molt complexa.
Si no estem parlant només d'aigua, estem parlant també de,
entre altres coses, de model de desenvolupament,
d'activitats econòmiques, d'interessos,
i de vegades amb les xifres soles i entendre les xifres,
clar, d'entrada un pot dir, bueno, aquí que vingui una mica, no ho sé,
N, un hectòmetre cúbic, dos o tres,
o tants metres cúbics per segon,
home, això és molt poquet.
Bé, però és que darrere hi ha tot un món,
hi ha tot un conjunt d'elements que s'han de tenir en compte
que encara falta una mica per realment entendre
tota la dimensió de la problemàtica.
De totes maneres, és evident que ha anat molt bé
per posar sobre la taula moltes coses.
Ara parlem d'aquests fonaments, d'aquesta base que no tenim,
però, senyor Carulla, quins disbarats has sentit vostè
al llarg d'aquestes últimes setmanes?
Jo, d'entrada, puc trobar bastant bé i molt català
i molt mediterrani que de tots els temes en parlem,
com parlem de futbol, de dones, de política,
i cadascú des del seu punt de vista.
L'únic que potser hauríem, entre tots i sobretot els periodistes,
d'aprofitar les circumstàncies, la ben entesa que es deia,
per culturitzar-nos una mica en política,
amb els temes que siguin de sexualitat,
ara en parlàvem per Catalunya a ràdio,
de tot hem d'aprendre una mica i enriquir-nos.
O sigui, de totes les crisis hem d'aprendre.
I hem d'aprendre que és diferent, en general,
les aigües superficials que les aigües subterrànies,
que tenen un cicle diferent, encara que estan entrelligades,
lògicament, entrades i sortides.
O sigui, hi ha un aspecte conceptual que hem d'entendre,
el que parlàvem abans, l'ex psicològic,
no podem dir pantanus, com es diu en el 90%,
a pantanus són aigua molls,
hem de dir embassaments.
A mi em cou que els periodistes catalans encara utilitzin termes caducs
i inapropiats i que donen peu a...
I el tema no hi ha conceptual, sinó el tema quantitatiu,
que en el tema de l'aigua és molt important.
O sigui, hi ha diaris que parlen de milions de litres per segon.
La gent ni en té ni idea, és com quan ens parlen de les distàncies siderals
d'anys llum.
Hem d'intentar apropar-nos a l'escala humana.
O sigui, l'escala humana és mètrica, centimètrica i de més.
I hi ha que parlar.
D'aquí a Madrid no parlem en mil·límetres,
utilitzem una escala humana,
abans parlàvem de milles, parlem de quilòmetres...
Hem de parlar amb unitats apropiades
i després explicar una mica què és un hectòmetre cúbic.
Jo crec que potser aquest esforç no l'hem fet una mica,
o l'hem d'acabar de fer.
O sigui, hem de facilitar que, amb una anexa,
en els diaris, parlar-ne de ser una mica didàctics,
per intentar tots anar creixent
en la responsabilitat que després se'ns demanen.
Com hem vist tota aquesta situació de les últimes setmanes?
És a poc després de la celebració de les accions generals,
en què es va obrir de forma pública
el debat sobre aquesta qüestió?
Així, li formulo la pregunta de forma molt general,
i després, si sembla, entrem en detalls.
Però, de forma general, personalment,
com ho han viscut vostès?
Home, com t'ho diria, era una mica...
No diré una crònica anunciada, no?
Però hi havia una mica la sensació
que tard o d'hora sortirien qüestions d'aquestes, no?
Tot i que, pel que tinc entès,
des de l'Agència Catalana de l'Aigua,
s'hagin fet plantejaments a llarg termini
o a mig termini sobre l'explotació de les aigües a Catalunya,
o sobre el consum d'aigua a Catalunya i tal,
o d'on treure aquesta aigua.
No ho sé, la sensació que teníem una mica,
i sobretot des de Tarragona,
és que un cop va venir l'aigua de l'Ebre,
tot estava solucionat.
I no és cert.
No és cert.
És a dir, si tu continues amb el...
Com ho diria, amb un model de desenvolupament molt semblant,
l'aigua és la que és,
però el consum és el que creix, en aquest cas, no?
L'aigua pot variar d'un any a l'altre,
però el consum no varia, augmenta.
I una mica, això em feia pensar,
doncs, que tard o d'hora sortiria una altra vegada
la problemàtica de l'aigua.
Pel camp de Tarragona potser encara falta algun temps,
però, bueno, doncs ha patat a Barcelona, en aquest cas.
Què hagués passat d'aquí un any
si hagués estat en funcionament la de Saladora del Besòs?
Potser no hagués sortit tot això, no?
Potser no hagués sortit tot aquest debat,
que aleshores també és molt glós,
jo ho entenc, des de la premsa,
o des de determinat tipus de premsa, no ho sé.
Vull dir, potser se n'ha fet allò de dir,
bé, anem a treballar a fons aquest tema, no?
La sensació una mica era, doncs,
que, bueno, una altra vegada ja tornem a estar
en aquestes històries que semblaven una mica oblidades
des de feia, doncs, uns quants anys, no?
Han tingut una mica de déjà-vu,
de situacions força semblants
a les que s'havien viscut fa 20, 25 anys aquí?
Sí, no.
No, no, jo crec recordar
que en el 89, quan ve el 81,
que políticament es veu que la necessitat
de fer el trasbassament de l'Ebre
es veu o es decideix,
fins que s'hagi aguda,
jo no recordo un debat
un debat tècnic, polític,
com el que s'ha plantejat ara.
Ara després farem memòria,
tenim dos periodistes que van viure
en primera persona tot aquest procés.
Jo crec que aquí el problema estava generalitzat
i es va veure com aigua,
com beneïta,
o beneïda, més que beneïta,
la portada de l'Ebre.
Jo, tot aquest debat que s'ha fet,
si es culturitza i s'aclareix,
el trobo bé,
hi ha el debat energètic.
El debat energètic
és ineludible que es faci,
les fonts d'aprovisionament d'energia,
ho mateix es planteja amb el tema de l'aigua.
Com ens vestim d'aigua,
de l'Ebre, del Segre, d'aquí baix,
de les desaladores,
els pros i els contres,
jo crec que tota aquesta complexitat
de prendre camins,
no únics, sinó complementaris,
és educatiu i pot ser positiu.
Jo estic en contra dels que diuen
aquí hauria de tallar el bacallà
als governants i no.
Jo, d'entrada,
em dol molt veure la inflexibilitat
i el dogmatisme de molts partits polítics
que fan bandera de coses
que és difícil
casar-s'hi d'una manera irremediable.
Jo crec que tot pot canviar.
Fa referència, per exemple,
a les proclames antitransbassistes
que van fer alguns partits.
Després, els partits que ara estan al govern,
s'han hagut de menjar coses,
i el que em sembla ridícul
o, bueno, és el joc de paraula,
que si són transbassaments,
que és una situació temporal,
que si és...
Tot això és...
la gent del carrer
se n'enriu una mica.
Tots sabem que és un transbassament temporal,
que té unes contrapartides,
que tal i qual,
bueno,
a la gent se li ha de dir la veritat
i ha de ser gran.
O sigui,
em sap greu
que els partits
juguin el paper dogmàtic
amb qüestions que són complexes,
com poden ser aquests de l'aigua,
l'urbanisme,
la política econòmica,
i després,
el que m'ha sigut més greu al final,
que aquí he tallat el bacallà
d'una manera claríssima,
ha estat Madrid
i tothom aquí
hem hagut de baixar el cap
i donar per bona
la solució que ens donaven,
encara que potser
hi havia majoria de gent,
tècnica i política,
que preferien altres opcions
que la que al final es farà.
O sigui,
jo crec que és la demostració
d'una societat catalana
molt diversificada,
molt interessada,
molt plural
i que al final
no dic el que penso,
però tothom s'ho pot pensar.
Ara parlarem de...
Allà el bacallà,
per dir-ho d'una manera suau,
Madrid
i el damunt
pagant nosaltres.
Ara parlem de la gestió
de tot aquest procés,
però el Jordi Blai
comentava ara
una mica crònica
d'una morta anunciada.
S'ha parlat també molt
durant aquestes setmanes
de manca de previsió.
Realment hi ha hagut
manca de previsió
per part de les administracions,
realment el model
de creixement
que viu Catalunya
és insostenible,
realment a Catalunya
hi ha poca aigua.
Què està passant aquí?
Home,
és insostenible.
A veure,
en tot cas,
el que es fa difícil
d'entendre
és que abans de tenir
realment solucionades
les disponibilitats d'aigua,
diguem,
hi hagi un creixement important.
aquí s'ha parlat molt
de què,
per exemple,
l'altre dia llegia el diari
que Barcelona
té uns índexs de consum
per càpita
dels més baixos del món,
etcètera.
Sí,
ho comentàvem ara després,
ara,
fons i saps de mal,
com en tenia el pié.
Però una cosa
és tenir el consum
per càpita
i l'altra
és tenir el consum absolut
i el sistema natural
que entenen
és el consum absolut.
Li és igual
si consumeixen
4 milions de persones
o 5,
no?
Aleshores aquí,
clar,
per molt que consumim menys
si resulta que
hi ha més persones,
això també ho deien
els de Múrcia
quan els hi denegaven
el trasbassi,
és que aquí són
molt eficients
amb l'aigua,
clar,
però ara tens el doble
de radius
dels que tenies
fa 10 anys,
no?
Dius,
bueno,
què passa aquí?
Ara no sé
per què anava jo això.
Bé,
en tot cas,
com...
Estàvem parlant
d'aquesta situació
més general,
de què és el que,
si hi ha falta
de previsió
del model,
què és el que...
Jo entenc que,
clar,
aquí hi havia
una previsió
a mig i a llarg termini
que segurament,
doncs,
s'ha estat
procurant d'implantar
i que en tot cas
hi ha hagut
una urgència,
doncs,
que,
que,
que ha fet
que això
hagi saltat
una mica
en aquest sentit,
no?
I,
bé,
el que està en discussió,
jo posaria en discussió
que aquí se n'ha discutit
poc o se n'ha parlat poc
de la anomenada
nova cultura de l'aigua.
Senyor Creu,
ja necessito
que s'apropi el...
La nova cultura de l'aigua.
que té,
òbviament,
molts factors positius,
però com aquí
en una societat capitalista
anem van abans
els problemes
que les solucions,
doncs,
doncs,
molt sovint
hem creat
desenvolupaments
pensant,
doncs,
que les fonts d'energia,
d'aigua,
de moltes necessitats
que calen,
doncs,
no...
ja vindran després,
no?
Les carreteres
s'executen un cop
hi ha molts anys
d'etaps i de més.
Els trens
ara es fan
després que es veu
que cal fomentar
el transport públic.
Disculp,
sí que s'ha parlat
potser de nova cultura
d'aigua,
però la gran majoria
de gent segurament
no sap què és.
A què ens referim
exactament
quan parlem de nova cultura
de l'aigua,
per exemple?
Perquè també és un dels termes
dels quals s'ha parlat
molt durant aquestes últimes setmanes.
El Jordi Malaiu
ho explicarà millor
perquè jo soc una mica
crític
i me n'alegro
que algunes coses
dels que fomentaven
la nova cultura
de l'aigua
hagin canviat
una mica
els plantejaments.
Una mica...
Sense entrar
en debat, eh?
Però quan parlem
de nova cultura
de l'aigua
quins són els fonaments?
Sí,
la qüestió
d'aquesta nova cultura
de l'aigua
doncs és una espècie
de,
com ho diria,
un conjunt d'idees
o de reflexions
o de plantejaments
sobre la gestió
de l'aigua
que es va fer
a partir d'una sèrie
d'estudiosos
del tema
de diferents àmbits
entre els quals
aquí a Catalunya
tenim gent
d'ecologia
a Narcís Prat
o el Pedro Arrojo
a Saragossa
i d'altra gent
que,
bé,
i qui es va inventar
el terme
que va ser
Martínez Gil,
en fi,
són tota una sèrie
de gent
que plantegen
que la gestió
de l'aigua
s'ha de fer
sota uns altres plantejaments
que no siguin
estrictament
els de la demanda
pur i dura
és a dir,
fins ara
o fins no fa gaires anys
diguem,
simplement augmentava
la demanda
doncs havien de buscar
l'aigua amb fos
doncs bé,
ara,
diguem,
el que es demana
era buscar
un plantejament
diferent
estic simplificant
molt, eh?
un plantejament diferent
basat en què?
home,
doncs basat en qüestions
per exemple
doncs com l'estalvi
i la reutilització
l'estudi aprofundit
doncs de les aigues
subterrànies
i veure si es poden
aprofitar o no
però sobretot
intentar
bueno,
intentar
gestionar
més l'oferta
que no pas
la demanda
en aquest sentit
de dir,
bueno,
aquesta és l'aigua
que tenim
la podem gestionar
d'aquesta manera
i aleshores
doncs això
dona com a resultat
bueno,
i en capat
també tenir en compte
aquí dins
les necessitats
dels sistemes naturals
també, no?
com a un element
més a tenir en compte
entre d'altres qüestions
esclar,
això va donar lloc
a unes
ara et deixo
això va donar lloc
a una sèrie d'idees
i una sèrie de plantejaments
de futur
de, bueno,
de plantejar
doncs per exemple
que els transvesaments
doncs entre d'altres coses
o el creixement indiscriminat
de regadius
doncs podien tenir
uns impactes importants
sobre el cabal ecològic
o el règim ecològic
de l'aigua dels rius
digueu-ne com vulgueu
i per tant
en el moment
en què es planteja
el macro trasvasse
l'any 2000
del PP
diguem
doncs que havien de fer
aquell plan hidrològic
com aquell macro trasvasse
cap al nord
cap al sud
etcètera
etcètera
doncs evidentment
suposa aquest plantejament
a les idees
del PP
el que jo
pel que hem vist
diguem
potser el que sembla
doncs és que
efectivament
en mitjà i a llarg termini
doncs és un plantejament
però que davant
de l'urgència
doncs
d'uns mesos
doncs potser aquí
s'ha de
rebaixar pretensions
almenys
a curt termini
el concepte
nova cultura
de l'aigua
neix bastant
una mica
a Saragossa
en l'Ebre
el Martínez Gil
és un hidrogeòleg
catedràtic
d'Hidrogeologia
a Saragossa
l'Aflatès
és a l'Empordà
el Rojo
està a Saragossa
i era una mica
l'idea
simplificant
que el riu
ha de portar
és un sistema vital
i necessita
no malmetre
i que porti
l'aigua
al màxim
de natural
per tota
la seva conca
podríem posar
en dubte
els límits
que és una conca
que és una conca
superficial
que és una conca
subterrani
i de més
però vaja
l'idea era aquesta
diguem
aprofitar
només els recursos
que tinguis a mà
o sigui
que fos la indústria
simplificant
que neix a les zones
riques amb aigua
no que l'aigua
neix a la indústria
amb aquest plantejament
així
de raci curt
això clar
la veritat
no és així
perquè en una indústria
hi ha aigua
hi ha gent
hi ha molts
molts factors
que no solament
en aquest
tothom
ha vist
que
la gent
primer anava a la font
però després
va derivar a la font
a casa seva
i després al riuet
els romans
tots sabem
agafaven aigua
i molt bé
del Gaià
i la derivaven
per gravetat
sense haver de bombar
fins a Tarragona
doncs
amb una qualitat
i amb unes garanties
que avui dia
difícilment
no sabríem fer
aleshores
el dilema
es planteja
en transversisme
sí
transversisme
no
simplificant una mica
la nova cultura
a l'aigua
a part d'aquestes mesures
més
més de
catecisme ecologista
que estan molt bé
i les necessitem
d'estalvi
de les tres serres
no?
de reciclar
de reutilitzar
i
ja ens en falta una
però vaja
és igual
ja apareixerà
i això
és una cosa
que
necessitem tots
o sigui
en general
en l'economia actual
la catalana
i l'espanyol
i l'europea
es tiren més al bras
que a la màniga
i ens costa molt
aquesta
austeritat
però al fons
és
fixa't que es discuteix
el transversisme
no es discuteix
tant
les
desaliminitzadores
i té uns impactes
també importants
perquè
aquí a Catalunya
ha calat molt
aquest tema
de
digueu
la nova cultura
de l'aigua
per tot
l'espasa de democles
que té
el delta
la gent del delta
amb el trasbassament
el delta
és
és un regal
del riu
que en la mesura
que es perden
les condicions naturals
entre que
es detreuen
els cavals
i l'ascens
reconegut
innegable
dels nivells
progressius
del mar
encara que siguin
pocs
inexorables
doncs
se sap que
el delta
té mala peça
el taler
que es deia abans
senyor Blai
deixi'm ser dolent
si aquesta nova cultura
de l'aigua
ara vostè
més que ha hagut
de transigir
donada aquesta urgència
potser ha de transigir
més vegades
més endavant
potser és un plantejament
que no és vàlid
i que pot ser
que cada
cíclicament
cada 3, 4, 5 anys
abans de noves situacions
hagi d'anar transigint
una vegada
i una altra
home
esclar
a la llarga
és possible
a veure
jo diré una cosa
mira ara fa poc
s'estava parlant
del pla territorial
del camp de Tarragona
el pla territorial
del camp de Tarragona
planteja
un horitzó
per d'aquí a 20 anys
si no recordo malament
de doblar la població
en tot el camp de Tarragona
té en compte
l'aigua
primer es fa el pla
i després l'ACA
ha de fer un informe
esclar
si l'ACA
diu que no
què passa
tot aquest creixement
que hi ha previst
esclar
aquí el que és evident
i això ho comentava abans
és que
a veure
si tu no tens assegurat
un abastament
el que no pots fer
és deixar créixer
els territoris
de la manera que s'ha deixat créixer
almenys fins ara
Creu que s'arribarà un moment
en què es posarà
en què es posarà fre?
En què arribarà un moment
en què es dirà
no
a la demarcació de Tarragona
per dir alguna cosa
li toca X aigua
i tota la planificació
que superi X aigua
ja no és un tipus
Jo crec que encara hi ha marge
hi ha marge
per aquestes actuacions
que dèiem
per les mateixes
desaladores
o per
no sé
si el sistema realment
aquest d'interconexió
de xarxes
funciona
una part del creixement
que havia de tenir
el camp de Tarragona
els pròxims anys
i que està tenint
és gent que ve de l'àrea
de Barcelona
doncs ve de l'àrea
de Barcelona
aquesta aigua
que consumien abans
a Barcelona
ara la consumeixen aquí
doncs bueno
lògic també seria
que a la Cordova
a la llarga
una part d'aquesta aigua
també vingués aquí
clar
això és simplificar
molt la qüestió
perquè si creix
també l'àmbit de Barcelona
doncs aquesta aigua
la necessitaran
esclar
ara m'he perdut
el capitalisme
i el just
no clar
però aquesta
no no
això vol dir
perdona
la qüestió és aquesta
és a dir
si nosaltres
preveiem un creixement
i com estem
en un capitalisme
com diu
ara en diem
economia de mercat
perquè queda més bonic
en què
el que
diguem
el que funciona
és l'empresa privada
i l'empresa privada
que ha funcionat
en els últims anys
ha estat per exemple
la construcció
i no és l'únic
que s'ha de tenir en compte
però
bueno la construcció
aquí què ha fet
augmentat
en casetes
en jardí
i en piscina
com la que té
el Narcís Altafuga
però no
però dius
bueno una
però quan te mires
per exemple
el creixement
en els plans generals
que hi ha actualment
vigents
en tots els pobles
del Camp de Tarragona
o en molts pobles
del Camp de Tarragona
especialment a la costa
la gran majoria
es fa
o es preveu de fer
a partir d'aquest tipus
de creixement
recordem que
una casa
unifamiliar
amb jardinet
ja no diguem
si té piscina
ja d'entrada
consumeix més aigua
això està comprovat
estadísticament
que una casa
entre mitgeres
d'un casc antic
o d'un eixample normal
clar
jo poso aquest exemple
hi ha d'altres coses
o el tema dels regadius
també hi hauríem d'entrar aquí
bueno
si estem plantejant
d'estalviar aigua
de regadius
però per altra banda
estem plantejant
de fer
no sé quants
milers d'actàrees noves
amb el Xerta Sènia
o amb el Sagarra Garrigues
doncs evidentment
aquesta aigua desapareixerà
de l'Ebre
també
és a dir
per un costat
el que podem retallar
per un costat
potser l'altre
l'augmentem
i aleshores
són tots aquests
plantejaments globals
jo voldria fer
ser una mica
políticament incorrecte
i parlar
que per exemple
nosaltres les crítiques
les hem tirat
entre Catalunya
entre el tipus d'urbanisme
que si l'agricultura
que si Barcelona
la metròpoli
i de més
i Sargossa
afortunadament
el senyor
el senyor
del PSOE
doncs ha donat
vistiplau
de tota l'operació
tenen unes extraccions
importantíssimes
d'aigua
de l'Ebre
que reuen els monedos
si aneu a Sargossa
regularment
aneu veient
com van creixent
les extensions
de regadiu
de coses
això és clar
si passat per aquella zona
no té res a veure
els monedos
de fa 15 anys
no eren les sortes
tradicionals
les planes
d'inundació
que regaven
que és natural
que per gravetat
sinó que són
les bombes
amb aquests terrenys salins
i tenen el seu dret
si volen
però molt bé
però després
que no diguin
que els catalans
som els dolents
que traguem més aigua
perquè de retruc d'això
el que ha passat
i la gent
aquí
de l'ACA
i del CAT
ho saben
que l'aigua
que es porta
potable
als pobles
sobrepassa
el màxim legal
de sulfats
i aquí
tots
no tenim la valentia
de
no d'atacar
sinó de dir
escolteu
nosaltres som
devastadors d'aigua
però els altres
tampoc no
són angelets
i potser tenen
menys raó
que nosaltres
o sigui
que aquí
hi ha moltes cartes
que no estan ensenyades
i que políticament
no interessa
perquè nosaltres
ja som molt dolents
si no convé
que ensenyem
més les banyes
i la cua
deixem avançar
en el debat
vostè abans
parlava
de salinitzadores
i també
parlàvem
dels avantatges
que comporta
aquesta infraestructura
però també
dels inconvenients
quins són
aquests avantatges
i aquests inconvenients
l'avantatge
és que obtenim
una aigua
de primera
de pluja
si volem
i solventem
el problema
que és més greu
jo penso
que la quantitat
de l'aigua
que és la seva qualitat
el que ara
feia un incís
amb els sulfats
però hi ha altres paràmetres
que són molt delicats
o l'ús d'hervicides
pleguicides
que de tot això
feina rai
en tenen
a la potabilitzadora
per anar-ho controlant
i revertint
o derivant
o sigui que
el problema de l'aigua
no és tan sols
la quantitat
que es veu
el problema
de les coses
són les coses
que no es veuen
a la vida
i la cosa
que no es veu
és la
de vegades
la podem catar
perquè de vegades
potser la catem menys
la qualitat
de l'aigua
perquè clar
també hi ha un problema
que hem de potabilitzar
tota l'aigua
que se serveix
quan nosaltres
en preu feina
s'arriba a l'1 o el 2%
de l'aigua
que utilitzem de boca
em diem aigua de boca
perdoneu
caca de la vaca
és aigua
aigua industrial
és aigua pel vàter
és aigua
en bevem molt poc
cada cop
la gent beve més
aigua minera medicinal
o natural
perquè està contrastada
o sigui
desaladores
que em preguntaves
la desaladora
és una tecnologia
que afortunadament
ha millorat
el seu rendiment
i la seva economia
i
i que ningú la posa
en dubte
només els
els biòlegs
que han estudiat
el tema
saben que
la salmorra
que resta
del procés
de concentrar
la sal
en lloc de tenir
30 grams
de sal
se'n té 70
i quan s'aboca
al mar
endins
doncs pot fer mal
no tant com
les aigües brutes
o semibrutes
que tirem a la platja
sinó que pot fer mal
sobretot
als prats
de Posidoni
això s'estudia
es solventa
es tapa
però
aquest pot ser
un mal menor
perquè
el problema tècnic
pot tenir
una solució tècnica
abocant més lluny
el problema és que
en si mal
l'acostumarem
o sigui
hi ha coses
que no es veuen
i aleshores
s'accepta
s'accepta que
tinguem energia de França
majoritàriament
perquè no es veu
i perquè
ja hi estem abocats
ara quan políticament
hi ha hagut
ja fa anys
alternatives
a més de portar
aigua del Roina
que sembla
un sistema
d'interconexió
de conques
fluvials
europees
s'ha d'anar
a morir
políticament
de Madrid
no que això
no podem dependre
dels francesos
no podem dependre
dels francesos
com en les
línies fèrrees
com en tot
o sigui
estem lligats
estem lligats
això que deia
ara
del transversament
del Roina
que és una
de les qüestions
que cíclicament
també es va posant
damunt de la taula
és convenient
no és convenient
quins avantatges
té
quins desavantatges
té
senyor Blai
segons el seu parer
home
és convenient
jo no conec
no conec
prou bé
el tema
del Roina
això t'ho he de dir
d'entrada
l'únic és que
també
com comentàvem
ara
segurament
és una inversió
molt forta
i
home
no ho sé
la qüestió
la veia una mica
problemàtica
en el sentit
que
com deia ara
el Narcís
ens acostumem
ens acostumem
a portar aigua
primer la vam treure
del Gaià
després la portem
de l'Ebre
i ara l'haurem
de portar
del Roina
i d'aquí a uns
quants anys
ja d'on la portarem
portarem
un Isaberg
des de l'Antàrtida
o com ho farem
això
no ho sé
en tot cas
és una qüestió
que crec que
s'hauria d'estudiar
més a fons
per veure
si realment
econòmicament
surt a compte
com a alternativa
davant d'altres
possibilitats
com serien les mateixes
desalvadores
o implantar
unes mesures
d'estalvi
i reutilització
realment eficaces
en el moment actual
em sembla
que encara estem
lluny
d'arribar
a reutilitzar
per exemple
una quantitat
important d'aigua
no ho sé
s'ha de reutilitzar
les aigües
de depuradora
després del tractament
secundari
i el terciari
però jo
el que em deies
del Roina
des del punt de vista
egoista català
òbviament
volem aigua
mitjanament bona
i com més
més econòmica
i bona
millor
el que és irrisori
que diguin
que és antieconòmic
en quin temps
d'amortització
o sigui
de vegades
diuen
d'entrada no
d'entrada
parlem-ne
els costos
d'obres
són uns
potser
hi haurà
altres transports
marítims
com es transporta
el gas
o l'electricitat
pel fons marítim
d'aquí uns anys
que no s'han
contrastat
i sigui rentable
o sigui que
no es pot tancar
les portes
res
i crec que
diuen
no el Roina
per qüestions
polítiques
però jo soc
egoista
perquè a la mesura
que puguem
obtenir aigües
del Roina
potser tenim
aire i aigua
per la gent
del Delta
Deixi'm plantejar
una qüestió
que segurament
serà l'última
perquè ja no ens queda
gaire temps
però
el bossera
senyor Carulla
deia
el tema del Roina
per egoisme català
ens convé
també ha parlat abans
dels interessos
de Saragossa
d'Aragó
o de les decisions
que es prenen
des de Madrid
davant de la qüestió
de l'aigua
una qüestió
en què cada vegada
estem tots plegats
més interconnectats
en què
es barregen
governs municipals
supramunicipals
autonòmics
fins i tot
divergències
en criteris
de governs d'Estat
qui ha de prendre
les decisions
en aquestes qüestions
perquè
clar
són decisions
que afecten
moltíssimes persones
de territoris diferents
i són decisions
que sobrepassen
els àmbits
en què generalment
les administracions
estan acostumades
a actuar
tradicionalment
han sigut
les confederacions
hidrogràfiques
que han marcat
les pautes
l'únic que
el tema de l'aigua
va néixer malament
perquè la gent
donava concessions
d'aigües superficials
i d'aigües subterrànies
independentment
perquè no coneixien
ni la realitat
de les aigües
superficials
més
però
si es posessin
en funcionament
totes les concessions
que té el Ter
o el Llobregat
si es posessin
en funcionament
totes les concessions
legalment
obtingudes
per les captacions
d'aigua
estaríem més secs
que un sacany
que l'administració
a través
de les seves lleis
aquí es va fer
un gran canvi
i molt racional
amb la nova llei
d'aigües
l'any
85
en què es diu
l'aigua
malgrat no es vegi
sigui subterrània
és una aigua pública
i és de tothom
i és l'administració
les confederacions
hidrogràfiques
aquí a Catalunya
en les conques internes
l'agència catalana
l'aigua
qui marca les pautes
de la seva gestió
de la seva gestió
d'obtenció
distribució
amb altres entitats privades
i de la seva
depuració
i abocament
on pertoqui
aleshores
és l'administració hidràulica
i els partits polítics
poden dir la seva
però en el fons
són aquests organismes tècnics
comandats
pels polítics
que correspongui
en el període
concret
que guien
tota la política hidràulica
que és molt complexa
perquè una part la veiem
i una altra part
no la veiem
i aquí
doncs jo crec
que tothom pot dir la seva
però aquí
ha de comandar
i a Catalunya ho fa
i crec que
en general
prou correctament
és l'Agència Catalana
de l'Aigua
una altra cosa
és que estigui
desbordada
tècnica
i administrativament
El model de gestió
de l'aigua actual
és vàlid
senyor Blai?
Home jo
aquesta és una pregunta
molt dura
eh
home
en tot cas
alguna cosa
sembla que no
acaba d'anar
quan
no tant
la gestió
de l'aigua
sinó
quan
hi ha una presa
de decisions
a nivell de territori
que comporten
despesa d'aigua
que
per dir-ho d'alguna manera
que no tenen
un
potser
o fins fa poc
com a mínim
no tenien un control
correcte
per dir-ho d'alguna manera
és a dir
qui té decisions
per instal·lar
residència
polígons
camps de golf
jo què sé
el casino
de los monegros
doncs
a vegades
és un agent
i qui té
la competència
per gestionar l'aigua
és un altre
i a vegades
entre l'un i l'altre
no hi ha hagut
em sembla
almenys fins fa poc
no hi ha hagut
massa
massa coses
fins no fa massa
vull dir simplement
en què un promotor
d'un pla parcial
digués
si sí
tinc un pou allà
que em donarà l'aigua
doncs
ja n'hi havia prou
ara s'hi miren més
en aquestes coses
però crec que hi hauria d'haver
doncs
una
una inserció més gran
sobretot
entre qüestions
de política territorial
i qüestions
d'aigua
i qüestions d'aigua
això em sembla claríssim
senyor si sembla
ho deixem així
no tenim temps per més
continuaríem parlant
però malauradament
el temps d'avui
ja anem una miqueta
contra el rellotge
Jordi Blay
professor de geografia
de la Rovira i Vergili
senyor Narcís Carulla
hidrogeòleg
moltes gràcies
per acompanyar-nos avui
gràcies també
per haver-se desplaçat
fins a aquestes instal·lacions
i de ben segur
que tindrem noves oportunitats
per anar comentant
aquesta situació
gràcies i bon dia
gràcies a vosaltres
gràcies
gràcies