D'aquí sis minuts, eren tres quarts d'onze del matí.
Ara, quan acomiadàvem el rector Xavier Grau,
dèiem que ens esperava la directora de l'Escola d'Infermeria
de la pròpia universitat,
perquè avui, d'aquí poc més d'una hora,
hi haurà un acte oficial, un acte acadèmic de commemoració
dels 25 anys de l'ensenyament d'infermeria
aquí a la Universitat de Tarragona.
I per això avui hem convidat la directora de l'escola,
la senyora Roser Enricoma.
Senyora Enricoma, bon dia.
Hola, bon dia.
I felicitats.
Moltíssimes gràcies.
Avui suposo que és un dia una mica especial per vostè
i, en general, per tots els professors, professores
i estudiants de l'Escola d'Infermeria.
Sí, sí. De fet, és un dia especial per tot l'equip,
perquè no podem oblidar tampoc el PAS
i la gent que ha col·laborat
amb aquesta creació de l'escola
i el bon funcionament de la mateixa, evidentment.
Com serà l'acte que han previst per aquest migdia a les 12?
Bé, és una cosa molt senzilla,
molt íntima, és un reconeixement a les persones
que en el seu moment van tenir la iniciativa d'activar de nou l'Escola d'Infermeria.
Ja existia des de feia molts anys, a Tarragona, des dels anys 70,
l'escola d'ATS, és antiga, vinculada a els antics hospitals de la Seguretat Social,
i quan la formació d'infermeres va passar a la universitat,
que va ser cap a l'any 78,
llavors, el 81-82, es va activar el títol de diplomata en infermeria
dintre del paraigües de la universitat a Tarragona.
O sigui, realment el que celebrem és això,
l'entrada a l'escola a la universitat
i l'ensenyament de diplomat d'infermeria en aquest marc.
Es tracta, doncs, de reconèixer la feina
de la gent que va estar present ara fa 25 anys
a impulsar tot això.
Exacte.
La gent que va tindre el coratge, l'energia i l'entusiasme
per tirar endavant aquest propòsit,
que jo penso que ha estat un propòsit fantàstic,
amb un servei extraordinari a la societat.
Vull dir, de fet, infermeres i metges
se n'estan demanant cada dia més,
els hem d'anar a buscar inclús a fora,
i llavors, bueno, penso que la universitat pública
té d'alguna manera la responsabilitat
de formar els professionals que es necessiten
perquè la societat tingui un benestar,
tingui un nivell de salut com cal,
i, bueno, som uns dels professionals
que contribuïm força en aquesta fita.
De fet, a l'acte d'aquest migdia
també hi participarà el rector, evidentment,
que ens acompanyava ara fa uns minuts en directe a la ràdio,
la directora actual de l'escola,
però també la que va ser primera directora de l'escola.
Sí, la senyora Carmen Nogués
va ser la que va junt amb el doctor Rey,
que en aquell moment era el director mèdic,
i d'altres persones,
van activar l'escola.
Va ser directora bastants anys,
sis, set o vuit anys,
i després va haver un altre,
i ara jo, i ara ja ve el relleu,
perquè jo també ja acabo,
o sigui que tot són...
Anar posant cadascú
l'energia que hi ha de posar,
i anar donant el relleu l'un a l'altre,
per continuar amb l'energia que requereix
per estar al front d'aquest repte.
L'escola universitària d'infermeria de Tarraona
viu avui aquest acte de commemoració dels 25 anys,
però jo m'imagino que està fins i tot més pendent
del pròxim trasllat de les instal·lacions.
Recordem que ara estan aquí al costat de la ràdio,
de fet a la mateixa vorera,
a l'avinguda Roma,
al costat de l'avinguda Vidal i Barraquer,
i esperen, abans de fet ens ho deia el rector,
esperen un trasllat pròxim, no?
Sí, sí, nosaltres anem,
la ubicació definitiva a la universitat
és al Campus Catalunya,
i en principi les obres estan previstes
per poder iniciar el curs
a les noves instal·lacions,
o sigui, al setembre del 2008.
Al setembre del 2008 hem de ser allà,
això vol dir que aquest estiu tenim moguda de canvi.
Mudança.
Mudança, exacte.
Què suposa, o què creu que ha de suposar
per a l'escola d'infermeria
el canvi d'instal·lacions?
Mira, com tots els canvis,
té aspectes favorables
i aspectes que segurament perdrem coses, no?
Aquí som una escola més o menys petita,
és un espai que controlem molt bé,
ens coneixem tots molt,
permet donar un tracte molt personalitzat als alumnes,
és molt familiar,
però què els hi falta?
Jo penso que els hi falta viure al campus universitari,
barrejar-se amb altres estudiants,
barrejar-se amb altres disciplines,
veure una mica aquesta moguda universitària
que permet en un moment determinat
estar en una sala d'estudis,
uns estudiant una cosa, els altres una altra,
compartint molts moments,
moments d'agresca, moments d'estudi,
moments de moltes coses, no?
Llavors, jo penso que serà positiu per tothom
en aquest aspecte.
Que haurem de fer adaptacions?
Evidentment.
Vull dir, ara tu necessites una aula
i en un moment la tens.
I allà ha d'estar tot molt més programat,
som molta gent,
i s'ha de donar resposta a les necessitats de tothom,
sense molestar-nos, a més.
Quina és la realitat actual de l'escola?
En el sentit d'estudiants,
quants estudiants,
quants professors,
és a dir, la comunitat de l'escola d'infermeria?
Bé, la comunitat de l'escola d'infermeria
realment fa un parell d'anys
ha fet un salt qualitatiu i quantitatiu important.
qualitatiu en el sentit que vam activar màsters europeus,
com és el màster en ciències de la infermeria i el doctorat.
O sigui, és un programa de postgrau complet,
segons els criteris Bolònia,
i és un títol oficial,
del qual ja veníem molt de temps
intentant que se'ns permetés que les infermeres
no tinguéssim aquest sostre a nivell de diplomatura,
sinó que qualsevol infermera pogués fer
la seva carrera acadèmica en els tres nivells,
en els tres graus acadèmics,
sense tindre que passar per altres disciplines.
En aquest sentit,
jo penso que és un salt qualitatiu importantíssim,
ens equipara als estudis d'infermeria
en els que ens mirem sempre,
com és Estats Units, Canadà, Austràlia,
països molt avançats,
i que fa gairebé 50 anys
que tenen aquesta formació infermera.
A nivell quantitatiu també,
perquè l'escola d'infermeria
verge de la cinta de Tortosa,
que era una escola escrita,
es va integrar a l'escola d'infermeria,
el qual vol dir que hem augmentat professorat,
que tenim un campus aquí a Campus Centre,
hi ha Campus Catalunya,
un campus a Terres de l'Ebre,
hi ha una unitat docent a Campus Terres de l'Ebre,
i això, clar,
comptem amb 80 places anuals
de Campus Catalunya
i 75 places anuals
de Campus Terres de l'Ebre,
el qual et dona una xifra molt alta
d'infermeres diplomades.
Però, clar, no ens quedem aquí només.
També estem fent formació de postgrau,
que se'ns demana constantment,
vull dir,
formació molt més especialitzada,
que dels diferents centres assistencials
ens demanen,
jo què sé,
infermeres especialistes en quiròfano,
que com a especialitat no existeix,
però sí que es necessita una formació
una mica més professionalitzadora,
o infermeres amb cuidats crítics,
o infermeres amb l'especialitat
de tècniques complementàries,
com pot ser la reflexoteràpia,
nosaltres fa molts anys
també que estem formant
infermeres per l'atenció prehospitalària,
les infermeres que van a les ambulàncies,
els 2061,
del SEM,
o sigui,
formació continuada
en tenim moltíssim
i amb moltíssima demanda,
o sigui,
que això,
imagina't,
vas augmentant aquí
el número d'alumnes
i al final
gairebé que no hi caps.
I parlant de demanda
i d'oferta,
l'oferta que té
l'escola d'infermeria d'aquí
respon a la demanda que n'hi ha
o cadrien més places,
oferta més places?
A veure,
respon a la demanda que hi ha
pels criteris
que en aquest moment
hi ha de selecció,
cosa amb la que jo també penso
que estaria bé
que es revisés això,
estaria bé que es revisés
perquè a vegades
la nota de tall
és el que prima més
i no prima
el millor
la vocació,
no sé si hi duro
amb aquest nom,
però la prioritat
de l'ensenyament
que escoll l'alumne.
Llavors ens trobem
que a vegades
per nota de tall
ens venen alumnes
amb segona i tercera opció
i alumnes
que tenien una primera opció
d'infermeria
però que no donen la nota
es queden al carrer.
I jo penso que això
és dolent
per la nostra professió.
Potser no per una altra,
però per la nostra
especialment
és molt dolent
perquè aquesta vocació,
si tu vols,
o aquesta intenció,
aquest voler dedicar-se
a una professió
que no és agradable
per a tothom
ens fa perdre
persones molt vàlides.
Potser no són tan vàlides
per estudiar
el batxillerat
i fer la selectivitat,
però aquestes persones
quan les captes
per infermeria
poden ser excel·lents professionals.
Caldria canviar
potser el sistema.
Seria bo.
Jo ho he demanat
diverses vegades
però clar,
una persona sola
no val.
Crec que seria molt bo.
Seria molt bo
tenir en compte
aquests criteris.
Primer opció d'estudis
s'ha de revisar això.
Perquè ara ja demanes
a més professionals
d'infermeria,
no?
És a dir,
hi ha moltes possibilitats
de trobar feina
i de fet
el problema
moltes vegades
és que s'ha de portar
gent de fora
per cobrir
les places
d'infermera necessàries.
Sí, hi ha diversos factors
que han influït en això.
O sigui,
es contracten més infermeres,
home,
en part sí,
hi ha un augment
de contractació
d'infermeres,
però potser
una de les coses
que ha contribuït
en això
també és
la conciliació
de la vida
laboral i familiar.
Què passa?
Doncs una infermera
pensa que,
clar,
les infermeres
acaben en 21-22 anys
la carrera
i en el plaç
de 10 anys,
10-15 anys,
no només
tenen que fer
la seva carrera
professional,
sinó que la majoria
són dones,
a més,
han de cobrir
aquesta part
que tots volem cobrir,
que és formar una família,
formar una família
amb fills.
Quan l'infermera
té fills,
la majoria de les vegades
demana una reducció
de jornada laboral.
Aquesta reducció
de jornada laboral
ja implica
que aquella plaça
que cobria
aquella infermera
s'ha de cobrir
amb dos
o amb tres infermeres més.
i això fa
que s'augmenti
molt
la demanda
d'infermeres.
No donem
a l'abast.
S'ha de tenir en compte
també
totes les que jubilen.
I s'ha de tenir en compte
també
les que abandonen
la professió
perquè a vegades
les condicions laborals
són molt dures.
I això fa que
fins i tot
s'hagin d'importar
entre cometes
infermeres
d'altres països?
Sí, sí, és una paraula
que no m'agrada
però que està
molt ben utilitzada
perquè...
Home, és una expressió
molt poca d'actuada
realment.
Perquè realment...
Però s'entén molt.
Sí, sí, s'ha de portar
gent de fora.
Venen moltes
de països de l'Est
i de Sud-amèrica
i Centro-amèrica.
En venen bastantes.
També nosaltres
n'exportem d'enfermeres, eh?
Hem estat un munt d'anys
que les nostres infermeres
es focaven cap a Anglaterra,
cap a Portugal,
cap a Itàlia,
França...
Encara en marxen ara.
Encara ara
però sí per les condicions laborals
se'n van fora.
En fi, aquesta és la realitat,
el panorama de la infermeria.
Una professió
i un ensenyament
bàsicament femení, no?
Sí, tenim al voltant
d'un 10% de nois
i un 90% de dones
però és general a tot arreu.
És curiós que utilitzant el llenguatge
com ho estem fent
en aquesta entrevista
parlem de les infermeres.
Sí, està acceptat.
En un llenguatge
que normalment és tan masclista, no?
En general,
en aquesta professió
parlem de dones.
Està acceptat.
A més, jo quan parlo en plural
parlo...
Amb tota naturalitat.
Amb tota naturalitat
i a més, ja
en segons quins entorns
ja ho dic,
home, està acceptat
que sigui infermera,
som la majoria
i és molt curiós.
Trobes moltes vegades
infermers que diuen
parlen...
No, no,
jo és que com a infermera
ja ells
es feminitzen, no?
Amb el que és la professió.
En fi,
a totes les infermeres
i a tots els infermers
de l'Escola Universitària
d'Infermeria de Tarragona
la nostra felicitació
i la nostra enhorabona
i evidentment
a la seva directora
en un dia com avui
una mica especial
perquè en fi,
hi haurà aquest acte
d'aquí poc més d'una hora
a les 12
aquí, justament,
a la seu
ja en els últims mesos
d'aquestes instal·lacions
que tenen
a l'Avinguda Roma
número 15
al costat, per tant,
dels estudis
de Tarragona Ràdio
un acte acadèmic
de commemoració
d'aquests 25 anys
que presidirà
el rector Javi Grau
que també ens ha acompanyat
fa una estona
en aquesta quarta hora
del programa.
Roser Ricoma,
directora de l'Escola,
felicitats pels 25 anys
per l'acte d'avui
i sobretot
que vagi molt bé
la mudança
del pròxim estiu
a les noves instal·lacions
a l'Avinguda Catalunya.
Moltíssimes gràcies
i la propera vegada
ja ho rebrem
a la nova casa.
Perfecte, gràcies.
Bon dia.
Molt bé, bon dia.