D'aquí dos minuts serà un quart d'onze del matí.
Temps per conversar aquest matí de divendres
durant uns minuts amb el delegat del govern de la Generalitat
al camp de Tarragona, GbS Sabater.
Ara us ho dèiem en el sumari del programa.
Com és habitual, de tant en tant volem repassar amb ell
diferents qüestions d'actualitat i temes i projectes
que, sobretot, afecten i són competència directa
del govern de la Generalitat.
Senyor Sabater, bon dia.
Hola, bon dia.
Comencem parlant de qüestions educatives.
Fa un parell de setmanes, l'alcalde Josep Félix Ballesteros
va anar a parlar amb el conseller d'Educació,
Ernest Maragall, a Barcelona, per exigir-li d'alguna manera
que es posi en marxa definitivament el projecte executiu
de l'Escola Oficial d'Idiomes a la Xardrés
i per parlar en general de tot el tema educatiu de la ciutat.
De fet, de la reunió es desprèn que la ciutat necessita
diversos centres d'ensenyament secundari
davant del creixement de la població d'estudiants aquí a Tarragona.
Però després de parlar durant tants anys de la Xardrés
com a destinació de l'Escola Oficial d'Idiomes
i de tenir a punt, semblava el projecte,
les obres encara no han començat.
Com a màxim responsable del govern de la Generalitat,
el Camp de Tarragona, ens pot anunciar alguna cosa,
alguna novetat respecte al tema de l'Escola d'Idiomes?
Doncs que el projecte sí que està fet
i que és veritat que les obres no han començat.
Ens ha enganxat, quan estàvem a punt,
que vam dir que ho faríem en guany,
aquesta baixada tan brutal en la recaptació de la Generalitat.
tenim el 80% menys de la recaptació de l'impost de transmissions,
que era molt substancial, al nostre país i també a la nostra demarcació
i, per tant, ara tenim algunes dificultats de finançament d'alguns centres.
I és veritat que l'Escola Oficial d'Idiomes és un compromís
i el farem, aquesta legislatura.
Jo espero que el comencem l'any que ve ja.
Però davant de l'Escola Oficial d'Idiomes,
que malament, però funciona,
malament quan hi ha instal·lacions,
i noves escoles que hem de fer per als nens,
doncs, de moment, la prioritat és aquesta segona.
Això no vol dir, perquè l'alcalde està molt empenyat, com jo,
que s'executi el projecte de l'Escola Oficial d'Idiomes,
que aquesta no es faci, insisteixo.
Però estem ara buscant, jo crec que l'estem trobant ja,
encara no puc avançar gaire cosa més,
algun sistema per fer algun tipus de substitució
del que és la Generalitat,
perquè l'Ajuntament avanci el que és el seu finançament
i que després aquests diners es puguin retornar.
A l'estil del que han fet algunes ciutats veïnes,
que el Departament d'Educació o el de Salut,
eventualment a l'hora de construir algun hospital,
es compromet a anar pagant any rere any
i, per tant, sense que això suposi al final cap cost
per a l'Ajuntament,
doncs, inversions que, si no es fes d'aquesta manera,
tardarien més temps.
I, per tant, estem estudiant aquesta fórmula
per fer com han fet altres,
tenint en compte, a més,
la filosofia que és la mateixa,
per exemple, que aquestes autopistes o autovies
que construïm, com la que recentment hem inaugurat
entre Reus i Alcobé,
el peatge anomenat a l'ombra, no?
És a dir, aquestes infraestructures,
ja siguin viàries, educatives o sanitàries,
se'n beneficiaran, no només la nostra generació,
sinó les generacions futures,
i, per tant, d'alguna manera el que diem és que
anem a repartir les càrregues entre tots,
entre els que ara vivim i entre els que vindran després, no?
I, per tant, que es pagui a terminis,
i això no es pot fer d'una altra manera més que aquesta, no?
Bé, doncs, aquesta fórmula,
que segurament al final acabarà sent aquesta,
producte de l'interès de l'alcalde, també,
que està molt empenyat i molt empipat, diria gairebé, no?
Doncs serà la que finalment utilitzarem amb molta probabilitat.
Seria un estil similar al que s'ha fet amb la facultat de lletres, no?
Per exemple, sí.
En què l'Ajuntament avança els diners,
el govern de la Generalitat ja els retorna,
el trasllat de la facultat de lletres,
perquè els oients ens entenguin la nova facultat
que s'està construint a l'Avinguda Catalunya
i que substituirà les instal·lacions a la plaça Imperial Tarracó.
Exacte, doncs, espero que després de l'estiu
aquesta fórmula la puguem concretar
i tots els tràmits que s'hagin de fer es facin.
El govern aprovarem aquest tipus d'oferiment,
segurament, de l'Ajuntament.
I després veurem si les coses,
pel que fa al finançament de la Generalitat,
el finançament del govern de Catalunya,
té bones perspectives de cara a l'any vinent
per part de l'Estat,
que segurament tampoc podran ser tan espectaculars
com haurien volgut, no?
Però l'Escola Oficial d'Idiomes caminarà,
estic segur.
Aquest és un exemple, segurament,
de les dificultats econòmiques de finançament
que té el govern de la Generalitat.
Del tema del finançament,
després, si vol, en podem parlar també,
en la seva qualitat de primer secretari del PSC a Tarragón,
i tenint en compte que, per exemple, aquest cap de setmana
hi ha el Congrés del PSOE que en els propers mesos
el govern de la Generalitat i el govern de l'Estat
han de negociar, precisament, el nou sistema de finançament.
Però deixo'm preguntar-li abans per altres qüestions
i altres equipaments, per exemple,
que ha de fer el govern, que ja van en retard
i dels quals hem parlat amb vostè en altres entrevistes.
El tema de les comissaries dels Mossos,
sobretot de la comissaria central dels Mossos d'Esquadra Campclar,
de l'edifici, que haurà de ser el definitiu,
i, sobretot, dels mòduls que s'hauran d'instal·lar
de manera provisional per acollir els Mossos
quan es espleguin l'1 de novembre.
Com està tota aquesta qüestió?
Doncs també va en retard, no?
I també pel mateix problema.
No, per un problema jo crec que derivat
que en el passat les coses no es van fer bé,
no es van posar a disposició els terrenys,
i ara portem un any del nou Ajuntament
i continuem tenint alguns problemes,
però aquests es resoldran de seguida.
El que passa és que pel que fa a la funció dels Mossos d'Esquadra,
l'important és que aquestes es realitzi, no?
I si els Mossos han de, durant un any, un any i mig,
han de patir unes certes incomoditats a l'hora de canviar-se
o de tenir les instal·lacions seves d'entrenament, etcètera,
una mica provisionals,
no em preocupen tant com les escoles
i l'educació dels nens, etcètera, no?
I per tant, aquest és un tema que, tot i sentir-ho,
doncs penso que no és tan important
com poden ser les infraestructures educatives o sanitàries.
Per tant, els prefabricats que s'hagin d'instal·lar
s'instal·laran i l'important és que a partir de l'1 de novembre
els Mossos desenvolupin la seva funció amb tota normalitat.
I aquesta sí que no tindrà ni demora
ni mimba en la qualitat del servei.
Més qüestions.
El govern de la Generalitat també aspira, des de fa temps,
a tenir una altra seu, una seu que unifiqui els seus serveis.
I amb vostè, en anteriors entrevistes,
hem parlat de les negociacions,
de les converses que tenien amb l'Ajuntament de Tarragona
per poder buscar una ubicació.
S'havia parlat, entre d'altres,
dels terrenys que ocupa actualment la presó, el centre penitenciari.
S'ha avançat en aquest sentit amb l'Ajuntament?
S'ha descartat aquesta solució?
Estan buscant altres alternatives?
S'han aturat les converses entre Ajuntament i Govern?
No, no s'han aturat.
Ahir mateix, de tant en tant fem reunions,
no les diem perquè són molt de tràmit,
sinó que avancem poc, no?
Però ahir mateix amb el regidor d'Urbanisme,
el senyor Terresba, anem tenir una altra conversa.
En fi, jo crec que ja és bastant segur
que anirem a ocupar el solar de l'actual presó,
una part, perquè l'altra quedarà com a espai lliure
per als veïns, per als tarragonins,
en definitiva, tot serà per als tarragonins,
perquè un edifici com el que hi posarem allà,
que serà un edifici maco
i que guanyarem espai per fer aparcaments, etcètera,
també servirà per als ciutadans,
no només de Tarragona, sinó per a tothom que vingui,
a realitzar, doncs, gestions.
Jo crec que, en fi, tothom hi guanyarem.
L'administració també, perquè serà més barata
i, per tant, els ciutadans veuran
com els seus impostos s'utilitzen millor.
I, en fi, el que...
Quan comencem amb la presó, el callar,
doncs ja podrem avançar més, segurament, no?
Però va per aquesta opció, doncs.
L'opció és, bàsicament,
els terrenys de l'Avinguda de la República Argentina.
Exactament.
Una part, que segurament serà aproximadament la meitat,
que és el que havíem dit sempre,
si podíem utilitzar aquell...
És a dir, l'administració no té diners infinits, no?
I són diners dels ciutadans.
I menys la generalitat, sempre menys la broma.
La generalitat menys, per raons estructurals unes
i per raons sobrevingudes les altres,
però per això mateix.
Llavors, hem d'aprofitar el que tenim moltes vegades, no?
Si tenim uns terrenys que, a més a més,
estan al centre de la ciutat,
i que, a més a més, no cal que hi hagi una despesa.
I si, a més a més, això serveix perquè es guanyin qualitat de vida,
que els ciutadans que estan al costat
tinguin-se'ls revalorits
i, d'alguna manera, també les seves propietats,
perquè el fet que hi hagi allà,
en aquesta zona,
doncs uns grans magatzems comercials,
unes oficines públiques, etcètera,
ens voldrà dir que hi haurà més oportunitats per a tothom,
doncs millor que millor, no?
Hem de procurar ser austers i...
Algú ha dit aquests dies,
crec que el ministre Solves,
hem d'assumir també que som una mica més pobres, no?
Doncs som una mica més pobres
i de vegades ho oblidem aquests dies.
Ja que hem parlat i que hem nomenat el tema de la presó,
com està el projecte del centre penitenciari del Callà
i com està també aquell projecte,
aquell acord que es va signar en el seu moment
entre el govern de la Generalitat,
l'Ajuntament de Tarragona i també el Corte Inglés,
i que implicava la creació del centre de la ciutat judicial
a la zona de Joan XXIII.
Dues potes importants del sistema judicial al nostre país
i, en aquest cas,
que afecten directament a la ciutat de Tarragona.
Començaran aquests dos projectes?
Perquè no sé si seguint una mica
tota la tònica de l'entrevista
o, com a mínim, de les preguntes que li he plantejat,
sembla que els problemes financers...
Són molt determinants.
Són molt determinants.
També en aquest cas...
Pel que fa al tema de la presó no ho serà,
perquè hi ha el finançament previst
i perquè la necessitem ràpidament.
Continuem creixent a Catalunya
a un ritme de tres presos nous cada dia.
I, per tant, això vol dir que a final d'any,
cada any que passa,
necessitem mil places més de centre penitenciari.
I la de Tarragona es necessita molt,
com qualsevol altre.
Així que espero que l'any que ve
comencem tant la presó com les instal·lacions judicials,
que faran, a més a més,
que, per altra banda, estalviem.
Per tant, aquestes qüestions,
per exemple, les oficines judicials,
d'alguna manera,
no són tant una necessitat financera,
perquè tot allò que actualment estem ocupant
ni espais de lloguer,
com l'actual seu de l'audiència provincial,
doncs deixarem d'ocupar-ho.
Es podrà obtenir una part dels recursos
que necessiten per finançar
les futures dependències judicials.
L'any que ve l'estarem tot en obres.
Ja que parlem tant d'economia,
de finançament i d'alguna manera també de retruc
d'aquesta sensació d'exceleració econòmica
o de crisi econòmica al nostre país,
com creu que el govern de Catalunya,
senyor Sabatea, ha de plantejar
la negociació del nou sistema de finançament autonòmic?
I fins on creu que podem arribar?
Fins on puguem.
El president de la Generalitat
ja ha dit que no cedirem,
que, a més a més, està escrit
i ho vam referentar tots els ciutadans catalans
i prèviament,
que això és el que els hi diem als amics
de la resta d'Espanya,
prèviament això es va aprovar
al Congrés de Diputats i al Senat.
Per tant, la sobirania dels parlaments
no les poden oblidar, no?
Per tant, va ser una llei aquesta,
una llei orgànica,
que és de les més importants que hi ha a Espanya,
l'Estatut d'Autonomia de Catalunya
és una llei orgànica
i, per tant, s'haurà de complir.
Però també és veritat
que estem en un moment de desacceleració econòmica.
Però tot això
és una part només dels nostres problemes
de l'actual economia, no?
I al Camp de Tarragona
els oïdors han de saber
que, malgrat que és veritat
que hi ha aquesta desacceleració,
només cal sortir al carrer
i veure com hi ha molts pisos
que el cartell d'Esbend, no?
Hi ha moltes promocions
que s'han aturat, etcètera.
I això ha estat fonamental
per aquesta davallada de l'economia,
que no és responsabilitat nostra,
però que l'hem d'assumir nosaltres.
És una qüestió que ens ve derivada
més lluny dels Estats Units.
Jo crec que, en definitiva,
que estem més ben situats
fins i tot que altres territoris de Catalunya.
Les dades de l'atur, per exemple,
són més favorables
que a Lleida, que a Girona,
que en el conjunt de la mitjana de Catalunya,
per exemple, no?
I aquí tenim notícies
setmana rere setmana
que són esperançadores.
Per exemple,
el que s'ha aprovat d'arrenament al port,
que es convertia el port
en un port de contenidors de veritat
ja per sempre,
segurament és la decisió.
Jo dic aquests dies més importants
des del dia que es va fundar el port.
Perquè si és veritat
que la repercussió econòmica
de la refineria
quan es va instal·lar
potser és una mica més gran,
sens dubte,
ho deu ser,
però aquella va ser
una decisió aliena al port.
En canvi,
aquesta és una decisió
el fet d'haver anat a buscar,
com ha fet el senyor Burgassé
i el seu equip,
un grup,
el segon grup mundial
en contenidors
i que vingui a Tarragona
i que faci una inversió
de més de 100 milions d'euros,
per tant,
que construeixi un moll nou
i que a més es comprometi
a portar mig milió de contenidors,
això és una decisió
que sí que s'ha guanyat a pols
des del propi port,
per tant,
és una decisió estrictament portuària.
Bé,
aquesta és una gran notícia
per a Tarragona,
per a tota la nostra era d'influència,
que fa pensar
que si hi ha gent,
els segons operadors mundials
de contenidors
que aposten per a Tarragona
i pel camp de Tarragona,
que anem al bon camí,
que tenim millors perspectives.
o inversions
com les que vam anar a veure
l'altre dia
amb el conseller
a Port Aventura,
que té tanta repercussió
també en aquesta zona
i també a la ciutat
de Tarragona,
on surten molts treballadors
cada dia
a treballar a Port Aventura
i on, a més a més,
a partir d'aquesta realitat
s'ha eixamplat molt
el que és la temporada turística
de la qual també ens veiem beneficiats
aquí,
a la ciutat,
o altres inversions
de la indústria
i de la indústria química
en particular.
En fi, jo crec que
l'economia
ens fa patir una mica,
diuen que haurem d'estar
dos anys
amb una mica
el cinturó apretat,
però crec que
no estem
malament
perquè tenim
una economia
molt diversificada,
tant a la ciutat
com al camp de Tarragona.
Ara continuem
tenint problemes
i algunes coses
que hauríem de fer,
i assenyalaré només dues,
de molt importants,
molt importants
també per nosaltres.
Una,
després d'aquest acord
del port,
és més necessari
que mai
l'ample de via europeu
per treure les mercaderies.
Ja sé que
popularment
els tarragonins
el que més ens agradaria
i que
també ho continuarem
perseguint
és la solució
a la façana marítima,
però econòmicament
el que al final
de més
compta per tothom
és treure
les mercaderies del port
per l'ample de via europeu
per una línia segregada
i per tant
específica.
i això ho hem de fer
i de forma molt urgent
perquè aquests 500.000
contenidors
no poden marxar
tots per camió.
Si tots marxen
per camió
són més de 1.500
camions nous
rodant per la ciutat
de Tarragona.
Això és un col·lapse.
És un col·lapse,
uns problemes
mediambientals
terribles,
unes més
probabilitats
d'accidents,
etcètera,
etcètera.
Per tant,
hem de fer això
el primer.
Hem de saber
que el govern
estem paral·lelament
i gairebé
amb la mateixa
o més importància
que la façana marítima
tractant el tema
de les mercaderies
i això és molt conscient
el propi president
amb qui vaig parlar
d'aquests temes
i d'altres
en solitari
abans d'ahir
el dimarts
a les 9 del matí.
Aquest és un.
I l'altre
és el del centre
logístic
del Baix Penedès.
Aquest centre
que està ubicat,
ha d'estar ubicat
i el tenim pensat
ja a mig camí
entre el port de Tarragona
i el port de Barcelona
entre l'aeroport de Reus
i l'aeroport del Prat
i que a més a més
un lloc de cruïlla
d'autopistes
i de ferrocarril
és el de manual
que allí ha d'anar
una zona logística
i això afavorirà
també molt
la nostra economia.
De fet,
fixi's,
hi ha una altra qüestió
que aquests dies
també potser
no se li ha de donar
la importància deguda
però que és molt important
que és que el cort inglès
no només s'estableixi
aquí els magatzems
sinó que a la Bisbal del Penedès
molt a prop d'aquí
instal·li un gran centre logístic
que en principi
estàvem dubtant
entre si el posaven
al País Valencià
o aquí.
Per tant,
també el tenim aquí.
Per mi és tan important
el cort inglès
de Tarragona,
ciutat,
com el centre logístic
que donarà servei
a tota Catalunya,
a tots els centres de Catalunya
i a alguns del País Valencià.
En fi,
tot això fa que
la qüestió de l'economia
ens faci estar
una mica esperançats
i per tant
no tan pessimistes
com segurament
en altres èpoques.
Un parell de qüestions
que hem parlat
del port
i d'altres infraestructures
o de projectes de futur.
Aeroport de Reus
el gestionarà
la Generalitat?
Serà competència
de la Generalitat
i dels agents socioeconòmics
del camp
relativament
en un termini curt de temps?
Sí,
i ahir
no sé si s'ha donat a conèixer,
potser ara diré
una cosa
que no hauria,
però l'alcalde
em va dir
que l'alcalde de Reus
em va trucar
per explicar-me
que havien vist
els plànols
de com avançava tot,
etcètera,
que estava molt esperançat,
molt il·lusionat
i ja els gestionarem.
A mi,
jo que ja començo
a mirar-me les coses
en una perspectiva històrica,
de vegades penso
que aquestes coses
no ve d'un any,
no ve d'un any
que els gestionem,
que estiguin les obres fetes
que funcionin
i que donin servei
i que portem viatges
sí que ve d'un any,
però que al final
l'acabem gestionant nosaltres
que ho farem
i per tant
a partir d'aquell moment
ja serà història
tot el passat
i serà una nova època
i tal
i a més ho farem
amb més eficàcia
que no pas
com es fa fins ara
ja em perdonaran
els actuals gestors
però és que jo soc
dels convençuts
que quan la gestió
s'atança més
a la realitat
i ho fan més
la gent de prop
i del terreny
i del territori
doncs
ho fan amb més eficàcia
doncs ho farem
però si tardem
sis mesos més
això és el de menys
que hi ha d'haver l'Estat
doncs sí
escolti
jo aquestes grans infraestructures
no només voldria
que hi fos l'Estat
voldria que hi fos també
un govern europeu
si pot ser
perquè en la mesura
que estigui a l'agenda
no només del govern de l'Estat
i per tant
que també se n'ocupin
en els seus plans
en els seus pressupostos
sinó també
eventualment
el govern europeu
doncs
això ens donaria
a més a més
més seguretat
més projecció
jo no sóc d'aquells
que vol que les coses
les tinguem tancades
i que no hi hagi projecció
cap a l'exterior
etcètera
per tant
ho farem nosaltres
i intervindrà també
els agents socioeconòmics
i les coses aniran bé
i millor
i jo espero
que malgrat aquesta recessió
que tenim actualment
ara
que és mundial
l'aeroport de Reus
tingui el creixement
que tots esperem
de fet
les obres són espectaculars
i els diners
que s'hi estan invertint
també són molt quantiosos
i per acabar
senyor Sabater
el capítol d'infraestructures
i de fet
tota l'entrevista
ara que arriba
en fi
que comença ja la temporada
turística forta de l'estiu
i que tenim les obres
a l'autopista
el govern està satisfet
de les obres
que ha fet a CESA
de moment
en aquest tram
del tercer carril
i de la supressió
parcial
dels piatges troncals
jo no estic mai satisfet
del tot
perquè penso
que
sempre podem aconseguir
més
i per tant
que haguem
d'aturar les obres
i deixar-les una mica
mig fer
en aquests moments
doncs no és l'ideal
per un estiu
en una zona
on portem
tants i tants
i tants turistes
però
hem avançat
i jo espero
que no hi hagi col·lapses
i si es produeix
algun col·lapse
algun dia a punt
la gent no ha de saber
en fi
jo em sorprenc
a vegades
encara
que s'utilitzin
expressions com
tercer mundistes
o que no ens ho mereixem
és que
no podem dimensionar
tota la xarxa viària
pels dies 31 de juliol
i per l'1 d'agost
o pel 15 d'agost
perquè això
voldria dir
un esforç brutal
que no podria mantenir
i que a més a més
suposaria
que tinguessin
tenir unes infraestructures
massa agressives
en el territori
per tant
si algun dia a l'any
hem de prendre paciència
i hem de fer cua
doncs haurem d'acostumar-nos
a que això és així
aquí
a Madagascar
a París
i a tot arreu
i a dies punta
que els ciutadans
hem de prendre paciència
espero de tota manera
que no es produeixi
com en el passat
ara ja tenim
una xarxa viària
molt més completa
tenim
la set
molt desdoblada
hi ha molta gent
que ho utilitza
és un plaer
anar de Tarragona
a Cambrils
i a Montroig
sense haver de pagar
i per aquesta autovia
que és fantàstica
jo cada vegada
que hi anem
en fi
estic orgullós
de començar
a tenir
al camp de Tarragona
aquelles infraestructures
que volíem tenir
i per tant
ara només ens falta
el tercer carril
ens falten
algunes coses més
però el tercer carril
que vagin a bon ritme
les obres
de l'autovia
a Tarragona
a Montblanc
encara que no sigui
competència nostra
sinó de l'Estat
i ja li he dit abans
per mi
el més preocupant
en aquests moments
i el que li penso
dedicar més esforços
que ja ho faig
és a la via
que ha de treure
les mercaderies
del port de Tarragona
per una ampla
de via internacional
i que
a més a més
faci que guanyem
en competitivitat
no només nosaltres
sinó a totes les empreses
d'aquesta zona
d'això li preguntarem
ben aviat
al president
de l'autoritat portòria
Josep Anton Purgassé
ho deixem aquí
senyor Xavier Sabater
delegat del govern
de la Generalitat
al camp de Tarragona
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
als estudis de Tarragona Ràdio
i per haver repassat
alguns dels temes
d'actualitat
que afecten
que són competència
del govern
aquí a la ciutat de Tarragona
gràcies i fins la propera
molt bé
bon dia
bon dia
gràcies