This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Dins del cicle Escena Tarragona, aquest diumenge a la tarda al Teatre Metropol,
serà l'escenari de la representació de l'obra El Malentendido,
l'adaptació que la veterana companyia a l'Alba de Teatre Fret del conegut text d'Albert Camí.
Ens acompanya el director de l'obra i de la companyia, Arturo Benítez, molt bon dia.
Hola, bonos dies.
Cantats castills aquí, de veritat.
Acompanyada de l'ajudant de direcció, Mario López. Mario, bon dia.
Bon dia.
I dues de les actrius de la companyia i que tenen paper destacat en aquesta obra.
D'una banda, Pilar Bertran, bon dia. Pilar.
Hola, bon dia.
I saludem Marc Orcuera. Marc, bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
Arturo, dèiem ara que bé que estiguis aquí.
És que Arturo és un home molt veterà del teatre a Tarragona.
És un corredor de fons.
Pues sí, llevo ya 42 años por aquí haciendo teatro.
Mucho teatro has hecho tú en tu vida, en el mejor sentido de la palabra.
Sí, sí.
Clar, quan dèiem veterana a la companyia Albada, de fet és, podríem dir,
la descendent d'una formació veterana teatral de la ciutat de Tarragona,
com era el grup de teatre i estudi Lluís Vives,
ubicat al que dèiem l'antiga Universitat Laboral,
i del qual ara micròfon tancat, en deies que va sortir moltíssima gent
que ara s'hi dedica professionalment al món del teatre en diferents àmbits, no?
Sí, de hecho, pues es un orgullo tener 5, 6, 7, no sé exactamente,
personas que empezaron a hacer teatro aquí en el grupo de teatro y estudi Lluís Vives,
del complex educativo actual,
y después aquello les sirvió como primeros pasos, como orientación,
y luego se han dedicado en el plano profesional,
o sea, hay el Toni Tarrida, que está trabajando en el Teatro Nacional en Barcelona,
está José Antonio Muñoz Llergo, que está también en el Instituto del Teatro,
Ramón Rey, que es un iluminador bastante competente,
Santa María, que es otro bastante competente iluminador,
en fin, hay un montón de gente.
Luego está el Pep Ricard, que es un actor, está en València,
ahora está en la compañía hungaresa,
ha hecho personajes muy importantes,
en fin, bastante gente en este tema.
Home, a tu t'has d'omplir d'orgull, perquè estem parlant de...
Sempre es diu, no?, que una de les riqueses que té aquest país en general
és que el teatre té tants espectadors
i hi ha tantes companyies professionals o amateur,
justament perquè el teatre amateur ha fet moltíssim pel teatre d'aquest país,
el que després ha estat professional i pel públic.
Sin duda alguna, en la época de los años 70,
cantidad de gente que empezó en los teatros universitarios,
los llamados teus, luego han pasado a formar compañías profesionales,
han pasado a ser escritores, por ejemplo, no sé,
José Luis Alonso de Santos, por citar un caso,
autor teatral bastante reconocido actualmente,
y, en fin, no sé, bastante gente, ¿no?,
que empezaron en los teus universitarios,
el plan más o menos aficionado, amateur, como queramos llamarlo,
y que luego dieron el salto al terreno profesional, ¿no?
Las instalaciones del complejo educativo, como se llama ahora,
permitían también, con un magnífico teatro y con muchísimos jóvenes que estudiaban allí,
que estaban internos, pero también jóvenes de la ciudad de Tarragona,
cambia lo que es el papel del complejo educativo
y, naturalmente, también incide en el que es la evolución del grupo de teatros,
a partir o un poquito antes de ese momento que nace la actual compañía Albada,
porque, claro, vamos a dejar de hablar del pasado,
no hacemos necrofilia aquí, y vamos a hablar del presente
y, sobre todo, el futuro más inmediato, que es el domingo.
Llegó un momento en que el grupo de teatro y estudios de Luis Vives,
pues, por las características del tipo de los estudios que se dan ahora,
ciclos formativos de uno o dos años,
pues, claro, la continuidad del grupo es bastante efímera,
porque, claro, en uno o dos años, como máximo,
la mayoría de la gente se marcha.
Entonces, hubo un momento en que me planteé
que habría que intentar dar continuidad al grupo
y con los que habían sido antiguos miembros del Luis Vives,
en el caso de Mario, que en este momento hace
o ha hecho en esta obra de ayudante de dirección,
y unos cuantos más, decidimos que habría que darle una continuidad a esto,
algo que fuera más estable, que estuviera dentro de la ciudad.
Son personas que, al acabar sus estudios, se quedaron a trabajar por aquí,
en Tarragona o en la zona inmediata,
y creamos este grupo, el grupo Albada Teatre,
que está funcionando, pues, desde el curso 2002-2003,
y, desde entonces, pues, hemos hecho cuatro obras
y, bueno, pues, creo que con un nivel y una calidad bastante digna
y, por lo tanto, que nos da unas expectativas de continuidad
y de posibilidad de decir, bueno, pues, esto va para rato, ¿no?
Y a los espectadores la oportunidad de reencontrarnos con autores
que algunos de ellos no se hacen.
Ya, pero yo creo que...
Bueno, Camille sí que se ha hecho bastante,
pero vaya, que ahora no hay esa tendencia en muchas ocasiones,
por lo tanto, está muy bien que podamos reencontrarnos con esta obra, además.
Yo siempre he intentado hacer obras
que tuvieran un cierto mensaje, que digan algo.
El teatro, no sé, el Bodevil, o esto, pues, personalmente no me interesa.
Creo que para eso ya tenemos bastante con la televisión.
O con la vida, ¿eh?
La vida de verdad.
Sí, también.
Pero, entonces, pues, intentamos un teatro de texto
que tenga una calidad, que nos diga algo,
y, evidentemente, esta obra, pues, todos esos componentes los tiene, ¿no?
De hecho, también, claro, un poco incide a la hora de elegir
el número de personas que en ese momento están disponibles en el grupo.
No siempre tienes todas las personas que quisieras,
pero, bueno, entonces, hay que adaptarse un poco a eso,
al número de personas que tenemos.
¿Qué tal, Mario, la dirección?
¿Qué tal te agrada dirigir, que es el que te encuentras?
Sí, es un tema que fins ara no había probado,
que he tingut l'oportunitat aquest any.
Fins ara feies d'actor, que era la companyia, sempre d'actor.
Sempre, sempre.
Perquè, entre altres coses, jo, com a tècnic, soc molt negat.
No ets manetes, ¿no?
No, no, gens ni gens.
No ets d'aquests manetes que tenen totes les companyies.
I, mira, aquest any, doncs,
tenia la possibilitat de donar un cop de mal a Arturo.
M'ho va oferir, em va semblar bé,
i, bueno, i, de fet, aquí estem,
amb el mestre que ens va ensenyar a poc a poc,
a veure si un dia...
Noia, se li ha suavitzat el caràcter quan dirigeix a l'Arturo
o continua tenint aquell rampell...?
Home, abans de l'estrena...
Posa en aquest uset, no?
I tant, sí, sí.
Però, bueno, això dona canya i també ens esforcem, sí.
Ens esforcem més.
Necessita treballar una miqueta atencionades, no?
A la justa, sí, perquè responguem, sí.
Què tal l'experiència en camí amb aquesta obra?
Aviam, jo ja sé que dic una cosa que es diu molt,
però és d'aquelles obres que es pot representar en qualsevol lloc,
en qualsevol moment de la vida, és universal.
És com una tragèdia clàssica, no?, pràcticament, el que planteja?
No, l'autor pretende que sea una tragédia moderna.
Moderna.
Él ya lo dice en sus escritos,
y esto intenta que sea una tragédia al estilo griego clásico,
pero modernizada.
Hablamos del año 44,
cuando él escribió en plena Segunda Guerra Mundial.
O sea que...
Sí, però ara també passaria el no parlar a temps,
el no expressar-se, el no comunicar-se,
doncs ja sabem el que pot comportar.
Com que és una obra coneguda,
us fa res recordar l'argument?
Dic que si fos una obra inèdita no ho recordaríem,
per una miqueta el plantejament,
aquesta pensió, aquestes senyores on viuen, el que els hi passa.
Això ho podem recordar?
Perquè l'argument de l'obra és conegut o no?
Sí, home, el que tampoc...
El que vulgueu, no el final, ni com passa, una miqueta.
No interessa, no interessa mucho el final, Pilar.
Però que si hi ha una senyora,
és que hi ha una pensió que vol anar a viure a un lloc d'aixir a solellar.
Això sí que ho podem dir perquè diguem que més o menys és conegut, no?
Sí, es planteja la primera escena.
Doncs la primera escena,
i la resta que vagin al teatre a veure.
Descobreix el que passa,
el que tenen entre mans les dues dones,
mare i filla,
i també perquè ja comença...
Entra el fill
i llavors se sap que ja es mata el fill,
que les dones maten...
Sí, això ja està.
I en les senyores, una mare i una filla,
qui fa la mare i la filla?
Jo diria que són una mare i una filla
que tenen una pensió i es dediquen a matar els clients rics que venen.
Exacte, i amb els diners volen anar de viatge.
Sí, i un dia arriba un client molt especial,
se'ls complica la vida.
I a partir d'aquí, bueno, ja no...
El malentès.
El malentès.
És el malentès.
Què heu tret?
Ja no només com a actri,
us heu trobat a gust i bé fent aquesta obra.
És d'aquelles obres que dius,
mira, cada cop que anaven a treballar al teatre i assajàvem,
ens sentíem bé.
Home, per a mi ha sigut bastant sorpressiu,
perquè al començament la veia una obra molt dura,
molt espessa,
però a mesura que el personatge ha anat adquirint aquests matisos
i els companys també els han anat agafant,
però la veritat és que jo mateixa estic sorprès en aquest moment
de l'estupenda que m'està resultant, no?
No m'ho pensava pas.
És a dir, que...
Home, millor que no sigui que t'hagi decebut,
sinó que el procés hagi estat al contrari.
Digues, Arturo.
No, que...
Queria insistir en que Pilar,
que és el personatge principal,
és la filla de la obra,
és la primera vegada que fa una obra
de una cierta envergadura,
perquè ja en su poble i tal
havia fet alguna cosita breve o tal.
Jo no.
Jo sempre...
Mi relación con el teatro
era la de apoyar a los jóvenes,
estar allí con ells
i nada més.
Però de pujar a l'escenari al teu paper no.
Nunca havia subido a un escenario
i nunca...
Bueno, ni nada.
Per tant, és la primera vegada.
És la primera vegada, sí senyora.
I la verdad es que sacó un papelón.
I com és que va ser ara
i no anteriorment que et vas decidir
de pujar a l'escenari?
Perquè...
A veure si és personal, no ho expliquem.
No, no, no, és personal.
A veure, jo...
A la vida, doncs, tens temporades, no?
Jo fa uns anys estic en una temporada
doncs que tots aquests temes artístics
i de treball corporal m'interessen.
Llavors ja vaig començar pel meu conte
i va arribar el moment en què li vaig plantejar a ell.
I escolta, qualsevol moment a la vida
és bo per iniciar qualsevol projecte
i qualsevol cosa, eh?
Només faltaria.
En el teu cas és el mateix, eh, Mar?
No, jo vaig ser novata l'any passat.
I també, bueno, me va arribar el paper
una mica de retruc,
però, vull dir,
vaig sortir molt satisfeta
i molt bé.
La veritat és que és una experiència estupenda.
La veritat és que fa dos anys
no pensava que un dia
me pogués dedicar a una cosa així
encara que fos a nivell amateur, no?
I ara probablement el que penseu
és que no podríeu deixar de fer-ho.
No, és una mica un verí, sí.
Eh?
És a dir, no havia pensat mai
que pujaria a un escenari
i ara dius
no, no, jo no puc concebre la meva vida
ni que sigui amateur
sense fer teatre, no?
Sí.
Que bé, doncs escolta, Arturo,
no m'estranya que us vagi tan bé
amb aquesta passió
que hi ha per la feina
és magnífic.
Té bo, aquí una mina.
No, no, ja veig que sí.
I tu no enyoras fer d'actor
en aquest cas?
Sí, sí.
Màrio?
Sí, sí, ho dic jo, sí.
Sí.
Ho he manifestat moltes vegades.
Sí, sí, sí.
Però, bueno, no treu que potser l'any que ve
o d'aquí un parell
ens torni a posar-hi a l'escenari, no?
Però penso que això del teatre
al cap i a la fi
tens molts matisos que pots fer
i que pots gaudir de tots.
I s'aprèn de tot, no?
Exacte.
En el que fa tota la mala escena.
Sí, sí.
No, tu sabes, además, Yolanda,
que en el grupo nuestro
uno de los éxitos
que hemos tenido
a nivel de todo esto
que hemos hablado antes
a nivel profesional
y demás
de gente que ha pasado por el grupo
es precisamente eso,
que nosotros somos todo terreno.
Nos lo hacemos todo.
Es decir, el actor es actor
pero también ayuda
en la parte técnica,
ayuda en la construcción
de los decorados,
del montaje, de todo.
Todo nos lo hacemos entre nosotros,
vestuario, todo.
Entonces, Mario
ha entrado en ese terreno,
de todo terreno,
de decir, venga,
hay que hacer lo que me toque
en este momento.
En este momento
le ha tocado
hacer de ayudante de dirección,
pues estará dispuesto,
seguro,
que el año que viene
sí tiene que hacer otra cosa.
Clar, i estan tots aquests papers
i mai millor dit
el que fa és que
quan has d'exigir a algú
saps el que exigeixes
perquè tu ho has fet abans.
Claro.
Saps que no demanes un impossible.
Probablement aquí també...
No, Mario
a la hora de dirigir
el tema de la dirección de actores,
por ejemplo,
que ha habido días
que él ha tenido que dirigir
a los actores, pues claro,
parte de la base
de que él ha sido actor
y de que él ha sentido
los mismos problemas
que sienten los actores
a la hora de enfrentarse
al personaje y demás, ¿no?
O sea...
Doncs jo que a vostès
no m'ho perdria.
És l'ocasió de retrobar-se
amb un text de camí,
una obra universal,
una tragédia moderna,
com en deia Arturo,
que apuntava el propi autor.
La cita és aquest diumenge
a la Teatre Metropol,
a dos quarts de vuit del vespre.
Sí, és aquesta la hora,
a sete i media de la tarda.
No, quiero insistir
perquè ha habido
un pequeño malentendido,
valga la coincidencia.
Por una parte,
el Metropol a nosaltres
nos dijo que a les sete i media
nosaltres teníem avisado
a tota nostra gent
per a les sete i media.
En canvi, en taquillas,
no sé exactamente por què,
ponia a les sete.
A las sete.
O sea, y bueno,
ahora ya el Metropol
ha corregido
y van a poner un aviso
para que se sepa
que en realidad
es a las siete y media.
Pues a las siete y media
este domingo.
Muchísima suerte,
la llevaréis por ahí
después de esta hora.
¿Tenéis algunos bolos o algo?
Intentaremos.
¿Cómo está la cosa?
A ver si hay suerte.
De momento,
por si acaso,
no nos la perderemos este domingo.
Venga.
Arturo Benítez,
Mario López,
Pilar Bertrán,
Marco Orcuera,
moltíssimas gracias
y molta suerte.
Oh, mucha mierda,
se dice.
Ui, ya no me acordaba.
Gràcies, que vagi bé.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
I moltes gràcies a vostès,
naturalment,
per quedar-se.
Fins al final,
fins a dos quarts de dues,
al matí de Tarragona Ràdio.
Torna demà divendres
a les set en punt,
com cada dia,
i esperem retrobar-los
a l'altra banda
de l'aparell de ràdio
o que ens escoltin
també a través d'internet
des de qualsevol lloc del món,
tarragonaradio.cat.
Acabin de passar un bon dijous.
Adéu-siau.