A punt d'arribar a tres quarts d'una del migdia,
d'aquí poc menys de tres anys, l'any 2011,
Tarragona celebrarà els 200 anys del setge de la ciutat
en el marc de la Guerra del Francès,
una guerra que els historiadors i bona part dels ciutadans ja saben
va marcar en bona part l'evolució de la ciutat.
Precisament, donada la transcendència i la importància
d'aquest capítol històric dins de la programació d'Històries de la Fresca,
aquest seguit d'activitats que organitza durant l'estiu
el Museu d'Història de la Ciutat,
a enguany s'ha inclòs una ruta que porta per títol,
porta per nom Tarragona 1811
i que ens proposen dinsar-nos una mica
pels indrets més significatius d'aquella guerra,
d'aquella ciutat i d'aquell capítol de la història.
És una ruta que es fa en diferents dies d'aquest estiu,
una d'elles es fa avui dimarts,
aquest és de fet el segon dia,
es podrà fer també altres dies d'aquest mes d'agost,
com el 22 o el 29 d'agost,
i és una ruta de la qual ens en pot parlar
l'historiador, guia turística, en Jordi Rovira,
aquí tenim a l'altra banda del fil telefònic.
En Jordi, què tal? Bon dia.
Bon dia, hola, què tal?
En primer terme hem de remarcar aquesta importància
d'aquest setge, d'aquest capítol de la història de la ciutat,
aquest setge del 1811, que realment marca molt
el futur de la ciutat en els anys següents, no?
I tant, però podem dir segur que hi va haver un abans i un després
dels fets del setge de Tarragona del 1811,
i Tarragona va quedar completament transformada com a ciutat,
però també la seva societat tot el segle XIX
patiria les conseqüències d'aquella guerra terrible.
O sigui que és només una xifra, així és per entendre'ns ràpidament.
A Tarragona hi havia uns 30.000 persones a l'inici del setge
i en van morir 10.500.
O sigui, sent parlant que més d'un terç de la població de la ciutat
van perdre la vida com a conseqüència d'aquell setge.
Evidentment, i després també la gent, doncs molta gent va marxar
i van fer-ho d'una forma resignada i van quedar molt poques famílies.
Calculem que només unes 300 famílies van tenir continuïtat
entre abans i després de la guerra.
És a dir, que va quedar molt poca gent que no ens hagués volgut tornar
després del que van ser aquells moments terribles, no?
De fet, la guerra és l'inici d'un període de pobresa,
tenint en compte aquestes circumstàncies que ara ens explicaves.
és una marca, en certa manera, un període trist, negre,
fins a ser el punt de la ciutat.
Sí, a veure, és un període també de contradiccions,
perquè el període de la guerra, tot just abans que es produeixi
el setge de Tarragona, és una època d'absolutament...
Doncs mala sort, hem perdut la comunicació amb el Jordi Rovira.
Manteníem aquesta comunicació telefònica en directe.
Passen dos minuts del punt de tres quarts d'una del migdia.
Esperem que la telefonia mòbil hagi passat una mala passada.
està parlant amb en Jordi Rovira de la transcendència
d'aquest capítol de la història de la Guerra del Francès del 1811,
i hem perdut aquesta comunicació.
S'hem intentant recuperar-la.
En qualsevol cas, hem d'insistir en el que dèiem.
Aquesta és una ruta que es fa en diferents dies,
una ruta promoguda pel Museu d'Història de la Ciutat.
Avui es fa una, aquest vespre, a partir de les 10 de la nit.
Altres dates seran el dia 12, 22 i 29 d'agost,
i, a més a més, el dia 5 de setembre.
Crec que ara sí ja podem recuperar la comunicació.
Jordi, bon dia, nou?
Sí, bon dia.
Això del telèfon...
Això del telèfon...
Hi ha vegades que sembla que encara estem al segle XIX,
amb això del telèfon.
I tant, una mica, sí.
A veure, no, comentàvem que hi havia aquesta mica de doble realitat, no?
Tarragona és capital del Principat de Catalunya en els moments,
doncs, des del 1809 fins l'11.
I llavors aquí ve molta gent acollida, ve gent, doncs, amb noves idees.
La impremta a Tarragona funciona molt bé.
S'editen diaris a la ciutat, cosa que no havia passat mai abans.
I, per tant, hi ha una eufòria, hi ha moltíssima gent,
hi ha una superpoblació de l'apartalte, que és el barri,
doncs, únic gairebé que hi havia a Tarragona en aquell moment.
i tot això porta, doncs, després també problemes, no?
Porta que hi ha epidèmies, porta que hi ha conflicte social
i després, evidentment, que hi ha les tropes franceses que estaven a tocar, no?
I això, doncs, s'equipta una miqueta en aquest món de contradiccions
que planteja també la guerra del francès, no?
Parlem pròpiament, si et sembla, Jordi, de la ruta.
On ens proposeu passar durant aquestes nits d'estiu?
Crec que el punt de trobada és la casa Castellarnau, a la part alta.
Sí, a veure, comencem la ruta a casa Castellarnau
perquè allí tenim un material molt interessant,
que són unes imatges de, tot just després de la guerra del francès, del 1813,
que ens mostren com va quedar la ciutat.
Ens mostren els estralls de la guerra, ens mostren edificis enderrocats,
ens mostren un mapa, doncs, amb tots els punts foscos que queden.
Les tropes apolèmiques, doncs, es van voler carregar i deixar inutilitzada
tot el que seria la part de fortificació de la ciutat,
i llavors, doncs, bé, el que passa és que ens deixen, doncs,
tota una ciutat devastada, no?
Aquelles imatges són bones per recuperar, doncs, realment,
com era el castell del Patriarca, que era una mole enorme
que hi havia a prop de la catedral.
Ens ensenyen també com Pilats era un edifici que era el doble de gran.
També vam perdre la meitat per les voladores de la guerra.
I una miqueta, doncs, és aquesta la introducció que fem, no?,
de quasi l'abans i el després de la ciutat
a nivell d'aquestes imatges que arriben tot just d'aquell moment.
De l'entrada ens feu una sacsejada, una mena de teràpia de xoc,
perquè sabíem tots, prenguem consciència de les dimensions del capítol.
Ja per on anem, no?, que ja es veu que serà una ciutat, doncs,
realment, que tindrà conseqüències a nivell urbanístic,
perquè s'haurà de reurbanitzar en molts sectors,
no per culpa d'aquesta guerra.
Per on més passa aquesta ruta? Quins altres indrets heu seleccionat?
Sí, anem cap a la zona de Muralla, cap al passeig arqueològic.
Allí ens trobem amb la pròpia fortificació
que correspon a la falsa Braga,
que és, doncs, un parc d'aquell moment,
i també veiem la maqueta del setge de Tarragona,
que és un material complementari també ben interessant,
perquè ens mostra, doncs, com estava l'àrea de Tarragona,
inclòs el que seria el fortí de l'Oliva,
que va ser un dels punts clau, també, en aquest episodi,
i que, doncs, allà ho podem veure una miqueta en directe,
veient el fortí des de la distància,
i veiem també una mica d'estratègia que es va seguir
en aquell episodi, diguem,
del que serien els dies finals del setge de la guerra, no?
I també podem entendre com era Tarragona,
com estava configurada en aquell moment.
que hi havia un barri a la part baixa
que començava a ser important,
i que, també, les resultats de la guerra
d'acabar, doncs, pràcticament enhorregat, no?
S'en parlant d'un setge, entre cometes,
i, perdona'ns l'expressió, professional, en aquest sentit,
que s'en parlant de la millor maquinària de guerra de l'època,
com eren les tropes napoleòniques,
aplicant-se sobre una ciutat petita.
Sí, i, a més a més, a veure,
és una maquinària de guerra que ha de lluitar
no més pràcticament contra els ciutadans.
És a dir, l'exèrcit espanyol es pensava
que ell era l'objectiu de les tropes napoleòniques
i decideix fer una estratègia, potser,
única i vergonyosa, no?, que és marxar.
L'exèrcit, 6.000 homes,
de soldats, abandonen Tarragona
els dies abans que es completi el setge.
Es pensaven que ells eren l'objectiu,
i llavors ens deixen fals, diguem, no?,
i llavors són la gent de Tarragona
i alguns pocs soldats que defensen la ciutat.
Per tant, contra la maquinària de Napoleó,
que en aquella época tenia comandaments també italiens,
doncs a Tarragona hi podrà fer poca cosa.
De fet, hi fa molt, eh?,
hi fa molt perquè, doncs, aguanta 52 dies de setge,
que no està malament,
i ho fa, doncs, amb uns mitjans certament precaris,
i sempre ens queda allò el consol de dir
que si la muralla hagués estat acabada
en la part del carrer de l'assalt, precisament,
doncs, potser encara s'hagués pogut resistir bastant més.
Aquesta era la clau de la batalla,
el fet que manqués un tros de muralla en condicions?
Exacte.
La muralla treballava molt completa,
gairebé totes les seves parts i fortificacions i baluades i tot,
però hi havia un sector que estava pendent d'acabament.
I aquest lloc és un punt dèbil
per on les tropes napoleòniques s'agradeixen.
I llavors, doncs, realment és això.
És una bretxa petita, realment,
una bretxa però que va ser molt ben defensada,
va ser una bretxa sacanant, realment,
perquè els tarragonins es van posar allà
i no volien deixar passar.
No fa massa anys, encara,
una de les tàpies del que correspon a l'institut,
el carrer de l'assalt tenia encara marques
del que serien els impactes dels fusells de la munició francesa,
però, bé, doncs, per allà no es va poder aguantar
i llavors van entrar, les tropes van entrar directament
cap a la ciutat i cap a la part alta
on es va produir l'episodi final de la guerra,
que és a les escales de la Catedral.
Ja per acabar, Jordi,
si parlem de la guerra del francès,
d'aquest setge del 1811,
ens hem de remetre de forma, suposo, gairebé forçosa
a l'estàtua dels despullats,
l'estàtua dels herois del 1811,
ubicada actualment a la Rambla Nova,
aquesta estàtua de Julio Antonio,
suposo que també és a punt d'aturada
o obligatòria en aquesta ruta.
No la fem en aquesta ruta,
la fem en altres rutes, de fet,
i, doncs, en aquest cas,
doncs, acabem el pla de la seu.
És evident que, doncs, ja anem parlant molt,
quan fem rutes de la Rambla,
doncs, és un punt obligat de referència,
que llavors expliquem com que la guerra francesa és tan llença,
doncs, l'expliquem a l'apartalte,
l'expliquem, doncs, a la zona, doncs,
de l'entorn de la catedral,
on els episodis són més sabers.
Allà, simplement, ja tenim un testimoni modern,
i tenim, doncs, el record d'aquesta guerra
dins de la Rambla Nova,
que també és interessant,
però ja et dic que aquí és objecte
d'altres visites als recorreguts
que els hem de fer forçament
per segments dintre de la ciutat.
L'any 2011 se celebren 200 anys
d'aquest capítol trist de la història de la ciutat.
Hi ha la intenció de parlar-ne,
de parlar-ne molt,
d'organitzar diferents activitats
per recordar aquest capítol,
però ja en podem fer un tast important,
no un tast, un primer plat,
ja podem conèixer des de primer,
a peu del canó, podríem dir,
com es va viure aquest setge a la ciutat de Tarragona
de la mà d'aquesta ruta nocturna
organitzada un any més
pel Museu d'Història de la ciutat.
Suposo, Jordi, que les invitacions aquestes
que s'han de recollir a casa Casa Llarnau
deuen ser esgotadíssimes, no?
És molt probable,
normalment s'esgoten del tot,
això sí, demanaríem que aquí,
si vulgui inscriure,
que això sàpiga que és una activitat
que dura uns quants anys
que s'ha de llarg de l'estiu
i si no trobant, doncs,
invitacions per avui,
segur que per algun altre,
doncs, dels dies que es convoca
em podrà trobar, eh?
Aquelles cues que es formen
al carrer Cavallers
davant de la Casa Casa Llarnau
quan s'han de donar les invitacions
són també algun dia
de recollir-ho en llibres d'història.
Jordi Ruira,
moltes gràcies per acompanyar-nos
una vegada més
al Matí de Tarragona Ràdio.
Felicitats per aquestes rutes
i ens veiem aquests dies.
Una abraçada.
Vinga, gràcies.
A veure, bon dia.