El centre d'emergències de Catalunya ha activat en fase d'emergència
el pla secta, pla d'emergència exterior del sector químic de Tarragona.
No pateixin que només es tracta d'un simulacre.
De fet, és l'avís d'inici del simulacre
que el polígon químic nord de Tarragona ha viscut aquest mes de novembre.
El preàmbul de l'exercici arriba només uns dies abans
quan es fan les proves d'activació de les sirenes alarma.
La prova no és del tot satisfactòria
perquè alguna sirena no s'activa i d'altres gairebé ni s'assenten.
Per tot plegat, el secretari general del Departament d'Interior
de la Generalitat, Joan Boada,
anuncia el reforç d'aquest sistema d'emergències amb 12 noves sirenes.
Una valoració positiva i després de la valoració,
altra vegada, acció ja concreta amb la construcció
o posicionament de 12 sirenes més
en les diferents zones de risc químic a Tarragona.
L'activació de la sirena serveix per constatar
que encara hi ha molta gent que no sabria com reaccionar
en cas d'accident químic.
Ho explica el president de l'Associació de Veïns de Bonavista, Ramon López,
qui creu que les campanyes d'informació s'haurien de fer de manera constant.
Però jo crec que un poc més de temps i més preparació
i que cal fer-ho, supongo, que és molt més continu
perquè la gent estigui preparada i sepa realment
quan arribi aquest moment que és simplement un simulacro
perquè si algun dia passa, sepan que hi ha una realitat
que no hauria de arribar mai.
I des de Tarragona Ràdio també ho constatem
a peu de carrer al mateix barri de Bonavista.
¿Usted sabe qué hay que hacer cuando suena una sirena de estas
si es que pasa algo?
Sí, avisarle a los demás y uno correr y se por ahí.
No, correr no, confinarse, confinarse en casa.
Ah, cerrar las puertas y las ventanas, todo.
Y escuchar la ràdio.
Y escuchar la ràdio.
Els moments de la Generalitat s'han treballat en aquests moments
per tal de contenir el possible núvol tòxic
que s'hauria produït en aquest simulacre
a causa de la fuita d'òxid de Tiler.
De fet, han seixallat amb escuma la part de la superfície
on s'ha produït aquest trencament d'una canonada
fa escasament mitja hora.
Aquesta canonada que recordem ho també ha provocat
a diferents ferits simulats
per a contusions, també per a inhalació d'aquest tòxic
i també per a cremades.
Cremades podries, en aquest cas, el paràcid sulfúric
que s'ha basat en un camió cisterna
que ha col·lisionat contra la instal·lació,
contra l'una de les cumes d'aquesta instal·lació
quan ha vist que hi havia una activació d'emergència.
El 28 de novembre s'activa durant una hora i mitja
de forma fictícia la fase 3 d'alerta del Pla Secta
per una sèrie d'incidents en cadena
a les instal·lacions de Repsol Química.
El simulacre serveix per mesurar l'efectivitat
dels mecanismes de seguretat
i també per comprovar la resposta
de la població del Morell,
la pobla de Mafomet i Puigelfí,
a qui se'ls demana col·laboració.
La prova constata poca complicitat
per part de la població civil,
però també demostra l'elevat grau d'informació
dels alumnes dels col·legis de la zona.
Què és per vosaltres un simulacre?
Què és el que us han explicat?
Què és el que us han explicat en cas de simulacre?
Doncs tancar les persianes,
tancar les finestres,
sí que fer-ho perquè no entri l'aire,
tancar les portes i les llums no tocar-les.
Per què us han dit que no les heu de tocar les llums?
Doncs perquè si és el fum inflamable
doncs pot haver-hi una explosió.
La valoració de l'exercici és força positiva,
tot i que l'administració arriba a la conclusió
que no poden tornar a passar sis anys
des de la darrera prova d'aquestes característiques.
Joan Boada.
Nosaltres continuarem fent aquesta activitat
i la farem anualment, si és possible.
Intentarem fer-la perquè el màxim de gent
pugui anar tinguent aquest coneixement.
Ara està abrat sol,
veurem si el 2008 tenim capacitat de poder-ho fer,
una altra empresa química també de la zona.
I tot plegat ha arribat en el 20è aniversari
de l'atemptat d'ETA al RAC d'en Patrol.
Sembla, suposo que ja ho heu informat abans,
jo no ho sentia a través de l'antena,
que ha explotat dos, almenys un,
i després s'ha produït una altra exposió
i exposions més petits a la zona petocrímica de Tarragona.
De totes formes,
la gent convindria que es tranquil·lés,
que no es traslladés cap allà,
perquè n'hi ha molta gent que s'està traslladant
cap a la zona de la plaça Imperial Tàrrec,
que el govern civil està de ple, de gom a gom.
El pànic que va provocar aquest accident entre els ciutadans
va obligar les administracions
a dissenyar els actuals plans d'emergència
i els sistemes d'evacuació.
Enguany s'han recuperat alguns dels testimonis de l'època,
que han explicat històries gairebé inversemblants
vistes amb els ulls d'avui en dia.
Juan Martín era el professor de Guàrdia
a la Universitat Laboral la nit de l'explosió.
Las llamas eran tan potentes
y el ruido ensordecedor
nos obligaba a hablar a gritos.
Yo tenía que llamar a los alumnos a gritos
para que salieran de las habitaciones
y concentrarnos en la plaza mayor,
en la plaza donde está el comedor,
y allí concentrarles todos,
que eran cerca de 700 alumnos,
y concentrarles todos para irnos hacia la Pineda
a vida o cuenta de la situación tan angustiosa
que vivíamos.
Yo creía que el fuego se propagaría inmediatamente
al pinar que tenemos justamente enfrente,
a unos 25 o 30 metros.
La violència de gènere ha tornat a colpejar
en guany les consciències de la societat
i s'ha cobrat la vida de tres dones
al Camp de Tarragona.
I encara que sembli mentida,
alguns nens petits també han patit
aquest 2007 maltractaments en l'hàbit de la llar.
Diferents casos han disparat
totes les alarmes socials
i han obert el debat sobre l'actuació
de l'administració.
Ritxa Ricardo Barrera es troba a presó
després que el tribunal el condemnés
per maltractar la seva filla,
la petita Clàudia.
El jutge ha considerat provat
que va retorçar la cama a la seva filla
de només sis mesos,
provocant-li una fractura al fèmur.
Unes setmanes més tard,
se li va caure la nena al terra
i després la va sacsejar.
La Clàudia va haver de ser operada
d'un traumatisme crânioencefàlic.
El debat es traslladar ràpidament
als mitjans de comunicació.
Els metges de l'Hospital Joan XXIII
fan públic que,
després d'atendre la nena
per la primera agressió a la cama,
havien seguit el protocol previst
i havien avisat l'administració.
I tot i això,
no es van poder evitar
les lesions posteriors,
com denuncia el cap de pediatria
de l'Hospital Xavier Illoé.
És molt desagradable comprovar
que en aquest cas,
un cop més,
les agències han fallat
i que una situació que,
com diem,
cada vegada que ho expliquem això
a la facultat de Medicina,
als Tercanets Infantils,
l'objectiu és que no es torni a repetir
mai més.
I en aquest cas és obvi
que això no s'ha aconseguit
perquè una segona incidència
fan això un cas literalment sagnant.
El paper de la Conselleria
d'Acció Social i Ciutadania
queda n'entredit,
però millora uns mesos més tard.
El famós protocol sí que funciona
en el cas d'una nena de 5 anys
de Sant Pere i Sant Pau
que maltractada a l'entorn familiar
assistia a classe amb el rostre
ple d'hematomes.
La justícia també ha aixecat
la seva veu en aquestes situacions,
demanant més coordinació
per part de tots els estaments implicats
i també destaca la importància
de denunciar aquestes situacions
per part de l'entorn més immediat.
Xavier Jou és el fiscal
en cap de l'Audiència de Tarragona.
En aquests casos és important
la col·laboració de la ciutadania,
tinguem en compte
aquest tipus de maltractes infantils
es produeixen en l'àmbit de la llar
i llavors és difícil a vegades
tenir-ne coneixement.
Per això, si persones pròximes,
veïns, companys de l'escola,
etcètera, etcètera,
poden donar informació,
llavors això podria evitar mals majors.
Les crides a la implicació de la societat
es repeteixen amb la mort
al mes de novembre
d'un nadó al barri del Pilar de la ciutat.
El nen perd la vida
poc després de néixer
com a conseqüència d'una circumcisió
practicada de forma maldestra
per encàrrec dels seus pares.
L'alcalde de Tarragona,
Josep Fèlix Ballesteros,
demana la complicitat de tothom
per evitar més casos com aquest.
És un fet desastros
que l'entén moltíssim.
Jo crec que hem de donar l'avís
que aquesta societat no pot permetre,
ni que sigui per imprudència
o per desconeixement,
no pot permetre que nens d'aquesta edat
morin per intervencions mal fetes
quan hi ha hospitals públics,
quan hi ha centres
en els que es poden fer
amb totes les garanties.
Una altra situació incomprensible
s'ha tancat en part aquest 2007
amb el dictat de la sentència judicial corresponent.
Les afectades d'intoxicació del CAP Tarracó
han de ser indemnitzades
per l'Institut Català de la Salut
i per l'empresa fumigadora
a causa d'uns treballs realitzats
en el centre sanitari la tardor del 2003.
El judici ha demostrat
que durant la fumigació
es va utilitzar un producte tòxic
amb unes dosis 35 cops superiors
a les recomanades.
Els treballadors afectats
pateixen problemes greus de salut
com hipersensibilitat
als productes químics i fibromiàlgia.
Una de les afectades,
Maria Antònia Gras,
ha explicat com la intoxicació
ha trastocat la seva vida.
El que tinc és fatiga crònica
i fibromiàlgia i, vull dir,
fatal, es viu fatal, el dia a dia.
El dia que et toca,
doncs te toca.
Un canvi radical d'anar a treballar,
no anar a treballar.
Vull dir, a casa meva,
la meitat de la meitat de tot.
Sempre hi ha pressupostos,
a vegades per comprar aparells,
per fer reformes,
per fer altres coses a altres hospitals
i per al personal, mai.
Sembla que sempre el personal
és l'última cosa
on s'ha de fer la inversió.
I el que sí que és veritat
és que la gent està una mica cansada
i possiblement,
si amb això comencem ja a fer mobilitzacions
i si amb això no n'hi ha prou,
haurem d'arribar fins a les últimes conseqüències,
potser, si no ens volen escoltar.
L'any sanitari acaba amb les queixes
de les infermeres
i la resta de professionals de Joan XXIII
que amenacen amb la vaga
si no s'amplia la plantilla de l'hospital.
La paradoxa és que falten metges
en aquest i en molts altres centres hospitalaris
i, en canvi, a les facultats
hi ha cues per poder cursar la carrera de Medicina.
La situació d'aquests estudis
és especialment complicada.
El 72% dels alumnes
que els cursen a la Universitat Ruiri Virgili
són de fora de Catalunya
i, un cop acabada la carrera,
els nous llicenciats,
siguin d'on siguin,
prefereixen treballar a l'estranger
perquè les condicions laborals hi són millors.
La degana de la Facultat de Medicina
de la Universitat Ruiri Virgili,
Montserrat Giral,
demana a les administracions
que busquin les necessitats reals del sector.
En realitat,
falten formar més metges
o el que hem de veure és
quines especialitats falten,
fer una previsió clara
de quins metges falten,
per què falten metges
si en formem els que recomanen l'OMS,
per exemple,
potser perquè no estan ben pagats.
Vull dir,
els metges aquí a Espanya,
les retribucions econòmiques
són molt diferents
de les de resta d'Europa.
I en aquell moment que formem metges,
perquè el sistema de formació
de metges aquí a Espanya
és molt bo,
tant dintre les facultats
com dintre,
després,
amb l'especialitat,
doncs fa que tinguin
una mobilitat molt important
i si els paguen millor,
els metges marxen.
Tot i aquestes queixes,
el Departament de Salut
ha fet importants inversions
al territori
i n'ha anunciat
de més importants
pels propers anys.
Així,
el Pla Sanitari
de la ciutat de Tarragona
preveu inversions superiors
als 90 milions d'euros
per la ciutat de Tarragona
fins al 2012.
Entre les inversions
destaca
l'obertura
de nous centres
d'atenció primària
a Sant Salvador,
la Canonja
i a la part baixa
de la ciutat.
També es contemplen
dos nous centres
d'alta resolució
per a l'atenció continuada
a Camp Clar
i a la zona centre.
La joia de la corona,
però,
ha de continuar
sent l'Hospital Joan XXIII.
Enguany han començat
els treballs
en modernització
i s'ha inaugurat,
entre d'altres,
la nova unitat
d'hemodinàmica.
La consellera de Salut,
Marina Gelí,
ha dessecat
la bona marxa
del centre
just coincidint
amb el seu
40è aniversari.
Celebrem 40 anys
i celebrarem
40 anys
d'aquest hospital.
Aquest és un hospital
que ha canviat la vida
a molta gent,
que passen,
han vist vostès
les xifres,
90.000 persones
venen cada any
a urgències,
225.000
a les consultes externes.
Tenim una perspectiva,
un present
i un futur esplèndid.
Entre les inversions
a futur
destaca
la posada
a marxa
l'any vinent
d'una unitat
especialitzada
en diabetis,
endocrinologia
i nutrició.
Només al camp
de Tarragona
hi ha 6.000 persones
que pateixen
de diabetis.
El director
dels serveis
territorials
de salut,
Felip Infiesta,
assegura
que la nova unitat
servirà
per millorar
la seva assistència.
L'objectiu final
d'aquesta unitat
és millorar
l'assistència
integral
als diabètics,
l'accessibilitat
als serveis,
el diagnòstic,
els tractaments,
facilitar
el treball
en equip,
la multidisciplinarietat
i la coordinació
de nivells
assistencials.
Igualment,
consolidar
amb el mateix
procés
tot el que té
a veure
amb la docència,
formació
als professionals
i la investigació
que també
penja
d'aquest procés.
Enguany
també s'ha concretat
que l'edifici
de l'antic
sanatori Casablanca
es transformarà
en un nou centre
sociosanitari
per prestar suport
a les persones
en gran dependència física.
La gestió tarragonina
ha donat
el sal
a l'Atlantic.
La xarxa
sanitària
i social
de Santa Tecla
està exportant
el seu model
de gestió
a una de les regions
més pobres
de l'Argentina
a Salta.
La xarxa
ja dirigeix
des de fa setmanes
dos hospitals
i 23 centres
de salut primària
d'aquesta regió.
Segons el seu director
gerent
Joan Maria Zerà
l'objectiu
és demostrar
com es pot fer
un aprofitament eficaç
dels recursos públics.
El més important
del projecte
és el model.
Fer possibilitar
en un entorn
probablement
el més mancat
de recursos
d'aquella zona
al mig del cor
d'Amèrica del Sur
donar,
ensenyar
una manera
en què
els recursos
que tenen
es poden fer
moltes coses
i això
vol dir
dues coses.
Treballar en xarxa
per aprofitar-ho tot
no es pot llençar res
però per aprofitar-ho tot
i fer-ho eficaç
i eficient
es pot fer
amb recursos públics
però s'han d'introduir
una estructura
de gestió empresarial.
Les inversions
tot i que
en compte gotes
també arriben
a l'ensenyament.
En l'àmbit municipal
la principal prioritat
són les llars
d'infants.
L'aparició
de restes
arqueològiques
ha posposat
la construcció
del centre
que s'està fent
a l'antic
convent
de les Clarisses.
També s'ha anunciat
l'obertura
de com a mínim
quatre noves escoles
bressol
pels propers mesos.
S'ubicaran
a la zona
del riu
Francolí
a Torreforta
Sant Pere i Sant Pau
i Sant Salvador.
El regidor
d'ensenyament
de l'Ajuntament
de Tarragona
Joan Saneúges
lamenta el dèficit
existent
d'aquests equipaments.
Tenim un dèficit
molt gran
perquè
durant 15 anys
no s'ha anat fent
ni una.
No s'ha creat
cap plaça
de llars d'infants
municipal
i això ens fa
que en aquests moments
tinguem una demanda
altíssima
de places
de llars d'infants
i ho intentarem
a part d'aquestes
realitzacions
que ja estan
programades
doncs intentarem
que n'hi hagi més.
Més imminent
serà el trejat
de l'escola
municipal
d'adults
previst
en els nous
comptes
municipals.
Els seus alumnes
abandonaran
l'actual seu
del carrer
Pere Martell
petita i deteriorada
per estudiar
en uns nous locals
del carrer
Reial.
L'objectiu
és que les noves
instal·lacions
estiguin enllestides
ja aquest setembre.
Des del centre
de formació
han rebut
la notícia
amb molta alegria.
Segons el seu director
Pepe González
hi ha una gran demanda
que no es pot satisfer
en part
per la manca
d'espai.
No estem
sense sortida
d'emergència,
tenim
cuques
un munt,
tenim molt poc espai
per a molta gent,
és un centre
amb més de 900
alumnes,
dels quals
més de 700
estan aquí
a Premartell
i únicament
tenim
cinc aules
i una
la tenim
que compartir
en el telecentre
que limita
més
l'espai.
Menys immediat
serà el trasllat
de l'Escola Oficial
d'Idiomes.
Els seus alumnes
celebren aquest curs
el seu 20è aniversari
a les velles instal·lacions
de la Rambla Nova
i sembla
que hauran d'esperar
encara uns quants cursos
per estrenar
la tan desitjada
nova seu.
Sí que poden estar
d'enhorabona
perquè,
com a mínim,
s'ha confirmat
que definitivament
les instal·lacions
s'ubicaran
a l'antiga fàbrica
de la Xartères.
De fet,
només falten
qüestions tècniques
per adjudicar l'obra.
El conseller
d'Educació
de la Generalitat,
Ernest Maragall,
ha explicat
que la nova
Escola d'Idiomes
ja no té marxa enrere.
A partir d'avui
el procés ja no para.
Avui tenim
el avantprojecte
però estarem
enganxats
a l'arquitecte
per convertir
l'avantprojecte
en projecte
en projecte
executiu
i amb iniciar
els tràmits
per convertir
el projecte
en execució.
Els que no
canviaran d'ubicació
seran els alumnes
de dos dels principals
instituts
de la ciutat,
el Martí Franquesa
Secundària
i el Vidal Ibarraquer
de Formació Professional
que seran remodelats
en breu.
Qui durant bona part
de l'any
ha estat director
territorial d'Educació,
Sacarias Anar,
ha dessecat
la importància
de posar al dia
el Vidal Ibarraquer,
un dels instituts
més emblemàtics
de la ciutat.
Hi haurà
una reforma interna
general
de llum,
cablatges,
instal·lacions
del centre
per adaptar-los
a la normativa actual.
Pensem que és un centre
que ja té molts anys
i hi haurà
un arranjament general
de tota la coberta
de l'edifici
de l'institut.
Per tant,
és una intervenció
molt important
que deixarà
el centre
en condicions
per durar
altres 25 o 30 anys.
Les obres
del Martí Franques
venen envoltades
de més polèmica
perquè l'ampa
del centre
considera poc útil
fer una remodelació
integral d'un edifici
que ja té 38 anys.
Prefereixen
que es construeixi
un edifici
de nova planta.
gent gran
procurant
no fer nasa
En l'àmbit
dels serveis socials
tota l'atenció
està posada
en les implicacions
de la nova llei
del sector
que preveu crear
550 noves places
residencials
per a l'atenció
de la gent gran
al conjunt
de la demarcació
fins al 2012.
Un total
de 43
es crearan
a la residència
de la Mercè
que aquest 2007
ha cobert
una nova etapa
de les seves obres.
La nova residència
que ha d'estar acabada
a finals de 2009
disposarà
de 123 places.
Els treballs
avancen
amb retard
a causa
de la seva complexitat.
ho explica
l'arquitecte
Francisco Sotomayor.
Originariamente
l'ascensor
només tenia
un nucli vertical
que és aquest ascensor
inclinat
que es veu per fora
i una escala
que anava desplaçant-se
a 3 metres
cada planta
que encara es veu.
S'ha substituït
per un ascensor
interior
que comunica
les plantes
de les 5
a les 13
i un exterior
que les comunica
totes.
Aquest ascensor
a l'exterior
és totalment exterior
a l'edifici.
No toca ni una estructura
estoga a l'altra.
Més gran
serà encara
la nova residència
que la xarxa
de Santa Tecla
vol construir
al barri de la Granja
després de quedar-se
sense opcions
amb l'edifici
de les Germanetes
dels Pobres.
En total seran
180 places
adaptades
per atendre
persones
d'alta dependència.
El projecte,
però,
ha topat
amb molts
entrebancs administratius
tal com recorda
Joan Maria Atzarà.
Amb les obres
de la residència
de la Mercè
que està tancada
per les obres
pràcticament
només queden 60 places
i les nostres 60 places
de Llevant,
no hi ha res més
públic a Tarragona,
a la ciutat de Tarragona.
Res més.
I un projecte
que surt
a resultes,
diguem,
acció-reacció
de quan no es va
poder aconseguir
les Germanetes
dels Pobres,
doncs per una
tramitació
administrativa
incomprensible
està aquí
paradet
que el dia
que engeguem
necessitem
dos anys
i mig
per fer-lo.
També acumula
molts mesos
de retard
el Centre
d'Intervenció
Especialitzada
contra la Violència
contra les Dones
que finalment
no ha pogut
obrir les portes
aquest 2007.
El director
dels Serveis Territorials
dels Serveis Socials,
Jordi Tous,
explica que aquest centre
ha de permetre
donar una atenció
global a les afectades.
Es tracta
del Centre
d'Intervenció
Especialitzada
d'un servei públic
especialitzat
que ofereix atenció
per la recuperació
de totes les dones
i els seus fills
i filles
que hagin estat
afectats
o hagin estat
víctimes
de processos
de violència
i que té
com a finalitat
facilitar
la seva reparació
del dany
que hagin pogut patir
i també
propiciar-los
una atenció
de qualitat
i una calidesa.
També es posarà
en marxa
en poques setmanes
el nou centre
de menors
de la ciutat
que permetrà
incrementar en 20
el nombre
de places residents.
Vam veure
des del joc
del socor
del miracle
una ombra
amb una aleta
i aproximadament
paria els dos metres
és a dir
que la realitat
ho medir
un 80
o un 70
més o menys
sabem que és
familiar del tauró
i ara
el que ens falta
saber que és
l'espèixer
és jacta
i per què
està aquí
no?
el que en un primer moment
només era un rumor
finalment es va confirmar
primer ho van afirmar
des de Creu Roja
i pocs dies després
ho van poder comprovar
tots els ciutadans
i hi havia un tauró rodant
per la platja
del miracle
aquest punt de la ciutat
es converteix en un punt
de pelegrinatge
gairebé obligat
per centenars
de curiosos
ningú vol perdre
l'oportunitat
de veure nadar
tranquil·lament
un tauró
per Tarragona
quanta gent pot haver-hi
en aquests moments
parlem de molta gent
que estem parlant
de 100 persones
estem parlant
de moltes més
de 200 persones
segur
m'atreviria a dir
que fins i tot més
perquè ha sigut
un devoteig constant
de gent
i en aquests moments
està arribant gent
en casa
és a dir
que hi ha hagut
un efecte de crida
que ha sortit
el tauró
saludar
i ben anar a veure
hi ha hagut
un efecte de crida
impressionant
i 200 persones
segur
mira
veig que està
encara que continua
aquí al costat
de la roca
ara mateix
l'estan veient
veig la regió
de Mediamin Carme Crespo
que l'assenyala
també l'alcalde
Jorafelis Ballesteros
són allà al costat
de les roques
i l'estan veient
és que a més a més
s'ha quedat aturat
aquí al costat mateix
de la roca
entre l'espai
entre la platja
i el fort i la reina
finalment l'escola
és capturat
i traslladat
a les instal·lacions
de l'Aquàrium de Barcelona
on mor poc després
el tauró
en realitat
una taurona
forma part
per uns dies
de l'imaginari col·lectiu
de la ciutat
es converteix
en el gran tema
de conversa
durant les festes
de Sant Magí
és reivindicat
de forma popular
durant les festes
de Santa Tecla
i fins i tot
s'han fet samarretes
amb la seva imatge
ara tota aquesta febre
sembla que s'ha desinflat
caldrà veure
si la figura
de la Miracle
agafa més rellevància
o simplement
quedaran al record
com l'anècdota
d'aquest any
que ja hem deixat