Parlem d'un acte que es farà aquesta tarda,
de la presentació pública de la Federació ACOM
de les Comarques de Tarragona,
una federació que plega a diferents entitats
que representen col·lectius,
persones que pateixen algun tipus de discapacitat física.
Avui, aprofitant això,
l'acte de presentació pública de la Federació ACOM,
hem convidat el seu president, el senyor Jaume Marí,
per parlar d'aquesta nova federació,
d'aquesta nova entitat i de totes les problemàtiques
i de les entitats que plega precisament la pròpia federació.
Senyor Jaume Marí, bon dia.
Hola, bon dia.
Quan neix aquesta federació?
On neix precisament ara,
que avui es presenta a l'Ajuntament de Tarragona?
La federació ACOM, com a tal, neix fa quasi de 40 anys,
però tenia un àmbit de país, un àmbit autonòmic.
Fa dos anys aproximadament,
es va fer una reestructuració d'aquesta federació
on es van crear aquestes federacions territorials.
N'hi ha una a Lleida, una a Girona, una a Barcelona
i aquesta de Tarragona.
Aquestes quatre federacions configuren ara
la Confederació Catalana de la Confederació d'ECOM,
que és la Federació Catalana de Discapacitats Físics.
I aquesta federació, en el cas de Tarragona,
quantes entitats, quantes associacions s'aplega?
Ara, en aquest moment, una dotzena d'entitats.
Quines són, per fer-nos una idea?
No em voldria deixar cap, però bé,
són entitats de la comarca de Tarragona,
Baix Ebre i també de Baix Penedès.
Tenim aquí a Tarragona, doncs, ja CAPS,
que és una entitat de caire reivindicatiu de sensibilització.
Tenim entitats de servei,
com l'Associació Provincial de Paralí de Cerebral.
Tenim entitats com a Amite de les Terres de l'Ebre.
Hi ha Frater, que és una entitat que dona serveis també a Tarragona.
Molt diverses, eh?
Hi ha entitats des de...
l'ECOM sempre ha tingut aquest aspecte,
anem a dir, d'ajut cap a les administracions públiques
en l'àmbit d'accessibilitat, etcètera.
I també l'altre vessant més de servei.
De donar servei a les persones que necessiten assistència,
a les discapacitats físics que necessiten assistència.
A partir de la presentació pública, com a tal,
de la presentació en societat,
de la posada de llar can de la Federació Ecom aquí a Tarragona,
quin és el principal objectiu que s'ha enmarcat, senyor Marí?
Existeixen dues línies, tal com veia ara, no?
Dues línies estratègiques.
Una és la part que correspon a tot el que seria participació
i el que seria representativitat,
que té a veure molt amb el tema de sensibilització de la societat,
mentalització, jo penso que aquesta és una paraula, no?
El tema d'inculcar filosofia, no?
Aquest és un aspecte.
i en aquest vessant ens hem posat en contacte amb les administracions locals
per poder participar en les decisions que es prenen a nivell local
sobre temes d'accessibilitat i temes que estan relacionades més que res amb plans urbanístics,
on jo penso que s'està fent molt bé moltes coses,
però encara manquen, doncs, manquen el punt de vista que deia, d'aquesta mentalització, no?
Aquest seria una de les línies fonamentals.
L'altra?
L'altra és el tema de serveis.
Oferir serveis a les propies entitats?
Exactament.
Oferir serveis en el que, principalment, la federació el que ha de buscar és el tema de recursos,
i intentar veure de quina manera fem la cerca de recursos per poder ajudar les entitats a donar serveis.
I aquest és l'altre vessant.
Penso que totes dues són importants.
Crec que no es poden ponderar, totes són importants,
però sí que és cert que ens trobem encara amb algunes persones amb necessitats que no estan cobertes.
I això nosaltres hem d'intentar veure de quina manera hi posem fil a l'agulla.
Anem al detall una miqueta de les dues vessants.
La primera, de la més externa, la de participar amb les administracions públiques,
en fi, amb els diferents organismes que puguin ajudar a la vida quotidiana de les persones que vostès representen.
Sobretot ha parlat de l'eliminació de barreres arquitectòniques, no?
De millorar la mobilitat, no?
En aquest sentit, com estem?
A Tarragona Ciutat o en altres punts de la demarcació?
Estem prou bé?
Ens falta molt camí per recórrer?
Ens falta força camí.
Jo penso que, sempre dic que segur que els tècnics, els arquitectes i totes les persones que tenen a veure amb el disseny de la ciutat,
penso que ja surten de la universitat amb la idea que han de fer una ciutat accessible.
i jo penso que s'està dissenyant força bé, però el problema jo penso que està en l'execució.
Penso que està en el punt en què s'ha de fer la vorera i es fa la rampa amb una miqueta massa de pendent
i, per tant, allò no és gairebé inviable perquè pugi una cadira de rodes elèctrica,
o bé ens trobem amb coses tan evidents com que es fa un pas de vianants
en un lloc on a l'altra banda del pas de vianants hi ha els biomps aquests que posen que no passen a les cadires.
Clar, aquestes qüestions d'execució, que una vegada s'ha dissenyat, s'ha dissenyat jo crec que prou bé,
però després qui està fent l'obra potser no para compte.
Jo penso que no hi ha ningú que vulgui fer les coses malament.
És que simplement no pensa en aquelles persones que van a encadirar de rodes
o que aquelles persones discapacitades que necessitaran passar per allà,
necessitaran utilitzar aquella vorera, aquella via,
i que, per tant, per això deia el tema de la mentalització.
Jo penso que tots, eh, vull dir, jo m'hi poso primer,
tots ens hem de mentalitzar que quan posem un obstacle en una vorera,
doncs pot venir una persona cega i pot topar amb aquell obstacle.
I, per tant, hem de buscar la manera que la gent se n'adoni,
que a la ciutat no només hi passem les persones que no tenim discapacitat,
sinó que hi ha persones que qualsevol obstacle pot ser un problema
per a la seva mobilitat a la ciutat.
Hi ha un problema del pas de la teoria a la pràctica, per dir-ho d'alguna manera,
del disseny a l'execució de l'obra.
Clar, estem parlant segurament també d'obres noves,
i hi ha parts més noves a la ciutat,
hi ha parts també més antigues, evidentment,
troben que encara hi ha moltes més problemàtiques justament
en els dissenys urbanístics de fa 20, 30, 40 anys,
o en fi, o en els cascos antics, com el cas de Tarragona,
podria ser la part alta o altres barris antics de la ciutat?
Sí, és així.
És a dir, que les zones noves encara estan prou bé,
però que les parts més antigues construies fa més anys,
aquí encara s'ha de fer una tasca de rehabilitació, de reforma important?
Sí, i penso que, a més a més, això ja és un estudi,
i de fet ja hi havia un pla per millorar tots aquests aspectes,
però sí, és cert que va molt lentament en el tema d'execució,
i bé, també nosaltres en aquest aspecte també tenim que treballar
perquè es facin aquestes millores que...
Penso que Tarragona té, i això jo penso que ho podem veure tothom,
té obstacles insalvables, no?
I jo penso que hi ha llocs on és molt difícil accedir,
i per tant, doncs, llocs que trigarem força
en què es puguin fer accessibles,
i per una qüestió de recursos.
Però hi ha llocs que no costaria massa, no?
I aquests llocs són els que nosaltres tenim que començar a incidir,
tenim que prioritzar,
per després, doncs, anar realitzant altres feines
que jo penso que ja dic que són...
Entenem que quan la Tarragona està en una muntanya,
i sabem que hi ha accessos molt difícils, no?
Però també sabem que n'hi ha alguns que fins fa poc,
no fa gaires mesos,
doncs no es podia accedir al cel·lel de ple de l'Ajuntament,
i això era una cosa que era tan evident, no?
I bé, ara doncs ja hi ha un ascensor i ja es pot pujar.
Però coses d'aquest estil que jo penso que...
que, bé, que et donen un altre aire, no?
I penso que milloren la qualitat de vida
de les persones amb discapacitat.
És normalitzar la ciutat.
Aquesta seria la primera vessant que comentàvem,
i que té com a prioritat el president de la Federació,
com a Tarragona, el senyor Jaume Marí.
L'altre que ens comentava és una més interna, segurament,
més a nivell de donar suport,
d'ajudar a les pròpies entitats a oferir serveis.
Però serveis de quin tipus?
Estem parlant d'ajudar fins i tot econòmicament
a persones amb algun tipus de discapacitat
que realment tenen problemàtiques
en la seva vida quotidiana realment importants?
I que potser queden molt poc conegudes
pel conjunt de la societat?
Sí.
Nosaltres, bàsicament,
el que fem nosaltres és
assessorar a les persones
perquè es compleixin els seus drets.
Aquesta és una part important
i que la llei de la dependència en aquest moment
doncs jo penso que ha sigut un gran avenç
en el tema de drets.
I també, doncs,
clar, les entitats que ja tenen serveis,
doncs el tema de poder millorar aquests serveis
per poder donar més cobertura,
que és una de les principals, jo crec, prioritats,
i després donar més qualitat en aquesta assistència.
Si és...
Jo penso que també en aquest aspecte
doncs s'ha de poder treballar força
en aquests mesos que venen
per el tema de l'aplicació de la llei de la dependència.
Mesos o anys, potser.
Ara li volia preguntar precisament
per l'aplicació de la llei de la dependència
perquè és un tema de gran impacte social
i vostè, com a president de la Federació,
pot tenir una perspectiva realment global
de realment si s'està anant a un ritme adequat
o del tot insuficient,
ara que fa un any aproximadament
que es va aprovar la llei.
Sí, sí, estem amb el tema d'execució
del que s'havia planificat.
Estem fora de temps, però passats de molt, no?
Hi ha retards fins i tot d'un any i mig o dos anys, no?
Però també és veritat, abans d'ahir
escoltava la consellera d'Acció Social i Ciutadania
i crec que jo estic amb ella
en el sentit que es va fer una llei
amb unes grans pretensions
i creant unes grans expectatives
amb pocs recursos econòmics darrere,
amb poc pressupost.
I què ha passat?
Doncs ha passat que realment una llei
sense un pressupost darrere
és com si no hi hagués llei.
Aquest és el problema que tenim ara.
Madrid, jo penso que té una gran responsabilitat
en aquest tema.
Penso que dintre de tot el finançament
i de tot el que ens queixem
en aquest tema jo penso que
Madrid, segons la consellera
i jo puc constatar el tema,
havia fet una promesa
de recursos que no ha complert
i aquesta és la principal raó
per la qual ara en aquest moment
estem patint un retard
i estem patint sobretot un retard
en el que siguen
els compromisos econòmics
amb els usuaris,
amb les últimes discapacitats.
Al final,
i clar, això
potser sí que és veritat
que no tota la culpa
la tenen els pressupostos
però una gran majoria
jo penso que siguin diners
com sempre diem,
els diners ho arreglen
cada dia tot.
I aquí hi ha moltes persones
que estan patint aquest retard.
Moltes, sí.
Nosaltres, de fet...
De diferent grau de discapacitat
o n'hi ha alguns col·lectius
especialment afectats?
Podem parlar
de les primeres persones
que ja tindrien que haver entrat
fa dos anys en el sistema
de la llei de la dependència
que en aquest moment
amb un percentatge molt altíssim,
jo parlaria d'un 90%,
encara no estan cobrant
les seves prestacions.
Però potser
a mi m'preocupa més
el retard
que té a veure
amb l'execució de la llei,
amb el tema
de les valoracions,
amb el tema del PIA.
Catalunya amb el tema de valoracions
està força ben situat,
vull dir,
dintre del que és Espanya,
penso que és de les comunitats
que està més...
que gairebé
es pot dir
que ha cobert
el tema de valoracions,
però amb els temes del PIA
doncs anem bastant retardats.
El PIA
és com si diguéssim
l'informe
on l'informe personal
que es fa de cada persona
on resen els serveis
que se li han de donar
a aquelles persones.
I en aquest punt
que també hi ha
el tema de prestacions,
és on ara en aquest moment
estem una miqueta més retardats.
Sí, és cert que jo
penso que en aquest punt
també era on deia abans
que la responsabilitat
més gran
la té el govern central.
I quin és l'ambient
que es respira
entre els col·lectius
que precisament
comentàvem al principi
de l'entrevista
que estan integrats
aquí a la Federació Ecoma,
és a dir,
entre la gent,
entre les famílies,
entre les pròpies persones
amb algun tipus de discapacitat.
Hi ha un ambient
de descensís,
de...
Anava a dir aquesta paraula,
sí, sí.
De descensís.
Sí, és una miqueta de frustració
perquè es van crear
moltes forces expectatives,
era una llei.
Jo penso que la llei
té aspectes principals
i un de l'aspecte
és el caràcter universal
de l'assistència,
i aquest jo penso
que és un gran avenç
de la llei
i això no ens ho pot treure ningú.
Però després,
quan anem a fer
l'aplicació de la llei
en el detall,
és on està fallant.
Jo penso que si és veritat
el que diuen
els pressupostos
i els de l'Estat,
i assegur que,
no sé si parlàvem
d'un 36% més
de recursos,
és possible
que desencallem
aquests problemes.
Però, de fet,
el col·lectiu general
de la discapacitat
està força molès
amb el tema
de la llei,
perquè
no s'estan complint
les expectatives.
Clar,
també és veritat
que després d'això,
hi ha responsabilitats
diverses
i moltes vegades,
doncs,
si no s'explica molt bé,
al final,
la gent el que veu
és que l'Ajuntament
no està fent res o no sé què,
i no és així.
Jo penso que és una manca
de recursos
i aquest és el punt clau.
En un tema com aquest,
una entitat com la que vostè representa
pot fer alguna cosa?
A més a més d'anar pressionant
i d'anar parlant
amb les administracions
i d'anar recordant
les necessitats
d'aquestes persones?
Sí, sí,
i tant,
i tant.
Nosaltres és la nostra responsabilitat
perquè realment,
al final,
una de les coses
que penso
és que
farem
en funció
dels que som,
no?
I les entitats
del segon nivell,
que som les federacions
i les entitats
que tenen,
que aglutinen
altres entitats
més petites,
doncs,
el que fan,
la responsabilitat
que tenen
és aquesta,
és de ser la veu
d'aquestes entitats
i de ser la veu
de les persones
que estan patint
algun tipus
de frustració
i portar-les
a les administracions
que corresponen
i que són competents.
I en aquesta línia,
doncs,
he de dir que
la Federació Ecom Catalunya
és una de les més actives
en el sentit
aquest que estàvem parlant
d'anar a l'administració central.
De fet,
la setmana que ve,
doncs,
no l'altre
anem a veure
la secretària d'Estat,
estem molt actius,
estem molt actius
perquè pensem
que no es poden donar
certes situacions.
Per fer-nos una idea,
senyora Maria,
quantes persones
representen el col·lectiu,
aquests col·lectius
que s'apleguen
a la Federació
com aquí a Tarragona?
Aquí a Tarragona
podríem estar parlant
d'un miler de persones,
sí, també.
Amb totes les seves famílies,
amb diferents graus
de discapacitat
i diferents problemàtiques.
En fi,
recordem que l'acte
de presentació pública
és aquesta tarda,
a la set,
és al pati del rei Joma I
de l'Ajuntament de Tarragona
amb l'assistència
de les autoritats
i amb algun missatge
que expressarà
el president
de la Federació Ecom?
Doncs,
jo penso que el missatge
que donaré
i que avanço
una miqueta
una miqueta ara
és el tema
que ens hem de recordar
que
tot el moviment associatiu
és el que
ha estat clau
perquè ara estem
on estem
en el tema
de serveis socials.
i penso que
no es pot
menysprear
aquest moviment
i que
crec que
si som tots
i fem
la força suficient
serem capaços
de fer un avenç
en el tema,
sobretot
amb el que estàvem parlant
en aquestes dificultats
d'aquestes persones
que en aquest moment
estan patint.
Doncs amb aquest missatge
ens quedem.
Recordem
a totes aquestes persones
interessades
perquè és un acte
públic obert
a tothom.
Serà a les 7 de la tarda
al Pati del Rei Jaume I
la presentació
de la Federació
de Tarragona
que plega
diferents entitats
representatives
de les persones
dels col·lectius
que tenen
alguna discapacitat
física
aquí a les comarques
de Tarragona.
El president
de la Federació
és el senyor Jaume Marí
que ens ha acompanyat
en directe
a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Senyor Marí,
moltes gràcies
per venir a la ràdio
en directe
i que vagi molt bé
aquesta nova aventura
que de fet
no és nova del tot
però sí és un nou pas
en el moviment associatiu
dels col·lectius
amb algun tipus
de discapacitat.
Gràcies i molta sort.
Moltes gràcies
i encantat d'estar amb vosaltres.
Fins la propera.
Bon dia.
Gràcies.