Hi ha una cançó de Lluís Llach que parla de la història de la pera,
que era un bandoler del camp de Tarragona.
I explica la història que aquest bandoler plantava dos ciris,
o posava dos ciris, cada vegada que matava algú.
Un ciri per l'ànima del mort, de la persona que havia matat,
i un altre ciri per la seva pròpia ànima.
Perquè, en el fons, matar no era precisament una bona acció.
Era el segle XIX i amb el nom de Joan Serra
es coneix un bandoler per tothom.
A la pera regava la santa.
Aquests dies de Festa Major m'acompanyat a un escamot de bandolers,
bé, millor dit, de bandoleres, en la Marta Jiménez,
la Georgina Oliver i la Núria Serreta, que escoltaven ara.
Aquest grup de bandoleres del vall d'en Serrallonga de Tarragona,
Teresa, concretament, es van aixoplogar
sota la protecció del col·legi de Camp Clar.
Allà van accedir amb orgull les seves armes
i l'indumentari als infants de l'escola.
És una bona manera de fer que els nens i nenes
coneguin i estimin millor la nostra festa,
a través, de fet, també la seva festa,
a través dels elements tradicionals, del seguici popular
i en el marc del cicle Santa Tecla-les Escola.
La Barbendrell, però, el director del centre del col·legi de Camp Clar,
ens explica que, bé, que ja fa temps que treballen al voltant de la festa.
Aquí l'escalon dels objectius és treballar, doncs, les festes tradicionals
i entre elles, doncs, evidentment, com a tarragonins,
doncs, la festa de Santa Tecla.
Veus aquí una miqueta tota la paradeta d'exposició que tenim muntada.
A nivell de cada classe també es van treballar,
cadascú segons els seus grups i això.
i, bueno, doncs, culminem també una miqueta, doncs,
com cada any, amb les visites que ens fan,
enguany al Vall de Serra Llonga,
i, bueno, esperem que els nens s'ho passin bé.
De fet, pensem que és important, no?
És una manera d'integrar els nens del barri, no?
Que se sentin, doncs, una miqueta tarragonins,
que és el que són.
De fet, molts nens et diuen, a veure, com vas?
No, avui vaig a Tarragona.
Home, què vas, al centre?
Vaig a Tarragona, vull dir, com si feien una cosa una miqueta.
I és una manera també d'apropar-los,
i de fer-los entendre que la festa és de tots
i que ja l'han de gaudir, palmet.
El Vall d'en Serra Llonga s'ha d'inscriure
en el món del teatre popular o de carrer,
més concretament en els anomenats ball parlats,
aquelles representacions amb diàleg entre els personatges
i amb una petita coreografia ballada.
Són, de fet, comparses coneixen la música i la dansa
amb la representació teatral.
La Marta Jiménez ens explicava això a priori
i abans de parlar amb els infants,
una mica com, què els ensenyarien, tratxes, estris...
Bueno, presentarem una mica el seguici,
el que es fa per sentar tecla i tot això
que en formem per nosaltres,
i llavors ja explicarem el ball,
doncs quins personatges hi ha, els balls que fem,
i sota tots els trabucs, que és el que crida més l'atenció.
I llavors, bueno, fer participar una mica els nens,
hem portat aquí uns vestits
i els ensenyarem els trabucs també, les espases
i tot això que portem nosaltres.
El ball es recorda les malifetes d'aquest personatge històric català,
no passa aquest del que parla enllà,
sinó d'en Joan Sala, bandoler que va actuar a Catalunya Vella
durant el segle XVII, fins que va ser justiciat el 1633.
Ell de fet procedia del Montpagès
i va ser un dels bandolers més coneguts en aquell temps,
de manera que en la seva memòria s'ha perpetuat fins ara.
La Georgina Olivera ens explica una mica aquesta vida,
la vida de l'època, com era.
Com que és una representació que fa referència a uns fets reals,
també explica una miqueta la història del Serrallonga,
tot el que era el moment bandolarista,
i una miqueta com vivien,
com era el seu estil de vida,
si anaven, que robaven a la gent,
perquè eren moments difícils,
l'economia no estava gaire bé,
llavors es dedicaven a robar entre les masies,
que vivien pel camp,
una miqueta la història dels bandolers.
Del fort de les guilleries
sortirà un gran espatec
que en farà ressors de guerra
a les parets de Tavartem.
Doncs sí, sí, un bon espatec el dia que les he justiciat,
perquè, com ens explica la Marta Jiménez,
el final d'en Serrallonga no va ser pas massa bo.
Al final el van agafar
i van fer una miqueta com break heart,
em sembla que el van partir a trossets
i el van repartir per...
els trossos per Catalunya.
O sigui, no va tenir un final molt feliç.
Doncs sí, sí, aquest va ser el final d'en Serrallonga.
Per cert, el ball és una mena també a l'hora
de ball satíric i burlesc,
un ball popular i crític davant dels poders fàctics
de cada moment,
com ens explica la Núria Serret.
El ball de Serrallonga és un ball parlat
que es diu, per tant,
ballem d'una banda i de l'altra
fem uns parlaments
que s'estructuren
de manera que els
integrants de la quadrilla
del Serrallonga
li demanen per poder entrar a la seva banda
i li expliquen totes les gestes que han fet,
tot allò que han robat, etcètera, etcètera,
perquè el Joan de Serrallonga
els accepti la seva quadrilla.
I a més a més,
són uns parlaments satírics
perquè recullen una mica
tota l'actualitat de tot l'any
i en fan mofa
d'allò que ha anat passant,
sobretot criticant l'Ajuntament,
el Govern de la Generalitat,
el Govern Central, etcètera.
Diguem, d'alguna manera,
combina les dues coses,
la part històrica, entre cometes,
diguem,
que ells volen entrar
a la quadrilla de Joan de Serrallonga
i per tant expliquen
totes les seves gestes
i de l'altra aprofiten també
per criticar
tot allò que ha anat passat durant l'any.
Que les pedres
que la terra trobaran
tornen tot...
Nens, nens, alerta,
que ve en Serrallonga.
Atenció que comença
l'explicació del ball d'en Serrallonga.
I és un ball
que són tot de bandolers.
Sí?
Sabeu què són els bandolers?
Qui eren els bandolers?
Sí.
Sí?
Qui eren?
Que disparen pistoles.
Bueno,
i per què disparen pistoles?
Aviam,
primer de tot us explicaré
què són els bandolers.
Els bandolers
eren uns lladres
del segle XVII,
deia fa això,
fa moltíssims anys
que existien.
I vivien pels boscos,
en masies,
abandonades,
en coves,
per allà on trobaven
en un lloc on viure.
Hi havia moltes bandes
de bandolers
a Catalunya
al segle XVII
i una d'elles,
que és la que es va fer
més famosa
perquè el seu cap
va ser el que es va fer
més famós,
era la banda
del Joan de Serrallonga.
I un dels moments del ball
és quan els bandolers
et demanen
per entrar
a la quadrilla
d'en Serrallonga.
Llavors,
el ball de Serrallonga
de Tarragona
el que fa
és que intenta
imitar
els bandolers
d'aquella època,
encapçalats
pel Joan de Serrallonga,
que era el capital,
l'amo,
el qui tenia el poder,
la seva dona,
que era la Joana,
i el seu fill petit,
que era el Joan.
I llavors porta
tot el seu seguici
de bandolers,
tota la seva banda,
la seva quadrilla,
que anaven amb ell.
d'alguna manera
es pot dir
que treballaven per ell.
I el ball de Serrallonga
de Tarragona
intenta imitar
el que passava aleshores.
I què passava aleshores?
Els bandolers
volien entrar
a la quadrilla
del ball de Serrallonga.
Sí?
I què devien fer
per entrar-hi?
Què li havien d'explicar
al Joan de Serrallonga
per poder entrar
a la seva quadrilla?
Què us penseu
que li explicaven?
Provaven!
Molt bé,
provaven.
I llavors tot això,
tot el que ells ho veien,
li explicaven
al Joan de Serrallonga.
I ell decidia
si els acceptava
o no els acceptava.
A veure nens,
recapitulem.
Ball de Serrallonga
format per
Joan d'en Serrallonga,
Joana de Torrilles,
la seva muller,
i en Joanet
que era seu fill,
a més de 10 o 15
bandolers
de la seva quadrilla.
Els noms d'alguns
són
en Xafarroques,
l'Estut,
el Pere Blau,
el Tallaferro,
el Vermell,
el Rocamora,
el Tandret,
el Gabatxo.
Hi ha el Joan,
la Joana
i el nen,
com us ha explicat la Núria,
que són els personatges principals.
I després,
hi ha els bandolers,
que n'hi ha 7 per cada banda,
es fiquen així en files
i es fiquen 7 bandolers
a cada banda.
I després,
hi ha també el Diable,
que és un element
representatiu
del Camp de Tarragona,
que et fa,
quan fan els parlaments,
aquest és el Diable,
el darrere dels bandolers,
i quan els bandolers
els porten malament
o fan els parlaments
i critiquen la gent,
doncs és el Diable
el que els critica amb ells,
diu el que han fet malament
els bandolers.
Llavors,
cada personatge
representa un personatge
històric d'aquella època,
un bandoler
que realment havia existit.
I a les files,
cada personatge
n'hi ha diferents.
Hi ha el Pere Blau,
que va vestit de blau,
hi ha la Pere,
que porta aquí dos siris,
que els ficava un parell
i per la gent
que acabava matant
perquè es portava malament
o els hi volia robar,
els hi ficava un siri.
També hi ha el Rocaguinarda,
el Tandret,
jo quan surto
ho faig de Tandret,
que era el germà petit
del Serrallonga.
Hi ha el Ginestà,
i hi ha el vermell,
aquest anava vestit de vermell,
hi va amb el mocador
i tot el vestit,
tot vermell.
Hi ha el Ginestà,
el Tallaferro,
que també era un germà
del Joan de Serrallonga.
Després hi ha el Gabatxo,
que aquest és un bandoler
que va venir de França.
O sigui,
els bandolers també
es anaven movent
pel territori
i va acabar venint
gent de França
que li deien el Gabatxo
i també d'Itàlia,
que era l'italià.
També hi havia el Garrilla,
el Rocamora,
tots tenen la seva història.
D'això es tracta de fer història
per a través d'aquest ball parlat.
Per cert,
com anaven aquests bandolers?
Com anaven vestits
en aquella època?
I també ara.
doncs duen pantalons
de depana fins al genoll,
armilla, camisa,
barretina,
es pertanyes a set vetes
i una manta penjada a l'espatlla.
El tret més característic
d'aquest ball, però,
és l'utilització del trabuc,
un arma davant càrrega
que s'utilitzava a l'època
i que en l'actualitat
són també
emprades com a reproduccions.
per a tots els bandolers
van vestits més o menys igual,
o sigui,
porten un mocador,
una barretina
perquè feia fred
pels boscos
i s'havien d'amagar.
Llavors,
també porten una manta.
Teatre popular de carrer
i que és també
aquelles representacions
amb diàleg
entre personatges
i amb una mena
de petita coreografia ballada,
també alhora,
però,
és un ball satíric
i burlesc,
això vol dir que
és un ball popular
i crític
davant dels poders
fàctics
de cada moment.
Des del sort
de les guilleries
sortirà
un gran espetec
que en farà
ressons de guerra
a les parets
de Tabertec.
Des de Sau
a la cellera,
des del Par
al Matagalls,
el trebut
en Serra Llonga
tornarà
als amagatalls.
Torna,
torna,
Serra Llonga
que l'alcina
ens crema.
I mentre érem
al col·legi
de Camp Clar
vam veure
que a banda
d'aquesta activitat
amb el ball
d'en Serra Llonga
a la resta de classes
també es continuava
treballant en la festa,
en la festa major,
explicant als nens
part d'aquests elements
del seguici popular.
Vinga,
Sacarias,
per què t'agrada
a tu la molassa?
No ho saps?
Sí.
Per què?
perquè és gran,
perquè dona tombs,
per què?
Perquè dona tombs.
Perquè dona tombs?
Molt bé,
molt bé.
Vinga,
una altra,
a veure.
L'Anna Dín.
L'Anna Dín.
A veure,
quina és l'element
que més t'agrada
a tots el seguís?
A veure,
què és?
Què és això?
Ah,
una altra vegada
la molassa.
Molt bé.
i per què?
L'Anna Dín,
per què?
Perquè sempre
se posen
ahir.
Perquè sempre surt?
Molt bé,
molt bé.
Que l'has vist mai,
tu,
a la molassa?
Sí,
un dia.
Sí?
On la vas veure?
El 23 del dia
de Santa Tecla.
Ah,
molt bé,
molt bé.
Vinga,
a veure,
i a l'últim?
No,
jo,
jo.
Hola.
Jo.
Hola.
Jo.
com es deia aquest?
A veure,
qui se'n recorda
com se deia aquest
que fa el foc?
Ismael?
La víbria.
La víbria.
Molt bé,
la víbria.
I per què t'agrada
a tu la víbria?
Perquè
és gran.
Perquè és gran?
Sí,
i perquè fa foc,
o no?
I tu l'has vist
alguna vegada?
Sí?
Sí?
Molt bé.
la víbria.
És gran.
Doncs el ball d'en Serra Longa
que a més a més
en guanya
estan d'enhorabona
perquè han creat
el ball d'en Serra Longa
petit,
que ja s'ha poden veure
de fet
al seguici
del divendres
passat a la tarda,
que va passar
per diferents carrers
de la part alta,
ja es van lluir
amb els seus trabucs
particulars.
Cal diferenciar,
per cert,
ball d'en Serra Longa
del que es coneix
com a trabucaires.
La diferència principal
recau en el fet
que el ball d'en Serra Longa
dansa en el so
de la gralla
i van executant
certes coreografies
i es dispara
també amb un cert ordre.
Els trabucaires
es limiten simplement
a disparar a tort i a dret.
El ball d'en Serra Longa
petit,
per cert,
porten unes armes
ben particulars,
ben peculiars.
Van amb un aire comprimit
al mateix trabuc
i el que fan
és inflar un globus
que van col·locant
cadascun dels bandolers
d'aquesta quadrilla
i el que es tracta
en realitat
són els globus,
una idea,
un enginy
ben particular
i ben singular.
Ja marxàvem del col·legi
de Camp Clàper.
Abans volíem parlar
amb una professora
que ens explicava
que aquests nens
agraeixen especialment
aquesta visita
de part del Seguici
perquè ells
també volen estimar
la festa
i sentir-se-la ben pròpia.
Que els nens d'aquí
la majoria
són tots
d'altres països
i llavors
hi han anat
molt poques vegades
a les festes
molt poc.
Encara gràcies
aquí a l'escola
sempre n'hi parlem
quan arriba la festa
et veuen fotos
de tant en tant
de l'Ajuntament
ens porten
alguna de les figures
el lleó
l'àguila
quina ens ha portat
la víbria
també ens han portat
i van vindre
un dia
a fer castellets
també
ensenyar-nos
com es feien
i els van deixar
provar com ho feien
però bé
estem intentant
que s'hi vagin
engrescant
els fa il·lusió
el que passa
que han d'engrescar
els pares
ells han d'engrescar
els pares
aquí és on està
la qüestió
eh?
doncs aquesta
visita al col·legi
de Camp Clar
amb el ball
d'en Sarra Llonga
i la Núria Sarret
que ens comentava
una mica la jugada
un cop ja
havien ensenyat
i mostrat
tot el que portaven
com l'altre bug
la capa
la faixa
l'espasa
jo crec que
és difícil
de poder-los
fer entendre
quan no
molts d'ells
no han vist
res de les festes
de Santa Tecla
llavors
per als qui
sí que han vist
alguna cosa
de seguida
se'n recorden
si han vist
els diables
o les bèsties
sobretot
se'n recorden molt
però
és difícil
de poder
explicar-los
si no
han vist
res
per això
és important
el fet
de poder
fer Santa Tecla
a les escoles
perquè
d'alguna manera
comenci a formar
part del seu imaginari
en aquests nens
que potser
no ho han vist mai
després hi ha
d'altres escoles
on anem
que sí que veus
que fins i tot
hi participen
en elements
del seguici
i que et fan
moltes preguntes
i de seguida
s'interessen
i aquí
doncs és una mica
més difícil
de saber-ho portar
doncs nens i nenes
ja ho sabeu
avui
quan aneu a veure
el seguici
i estigueu a prop
del ball d'en Serra Llonga
aneu alerta
perquè
la Marta us explica
quines recomanacions
cal tenir
la Marta Jiménez
quan sigueu
ben a la vora
i quan se facin sonar
els seus trebucs
gentil i suau
perquè nosaltres
quan sortim
fem boom
i per protegir-nos
perquè fa molt de soroll
ens fiquem taps
a les orelles
llavors molt important
quan vosaltres
ens vingueu a veure
perquè ens vindreu a veure
no?
sí o no?
sí
a veure
no?
com que no?
a veure si et vindrem
a buscar a casa
eh?
no doncs
quan ens veieu
el que heu de fer
a veure
m'escolteu
quan ens veieu
el que heu de fer
perquè no us faci mal
el soroll dels trets
heu d'obrir la boca
sobretot
perquè llavors
si no us faria mal
les orelles
no us heu de tapar
només les orelles
i així
heu d'obrir la boca
perquè llavors
surt el soroll
per la boca
i no us fa mal
vale?
no us ha