Les 10 del matí i 10 minuts,
estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
S'apropa la Setmana Santa.
Aquests dies, els oients del matí de Tarragona Ràdio
haureu sentit ja les veus de diversos convidats
relacionats amb les confraries i les congregacions de la nostra ciutat.
Hem parlat ja d'algunes de les moltes activitats programades
que ja fa setmanes s'estan fent aquí a Tarragona.
I demà mateix, per exemple, demà divendres,
ens acompanyarà aquí en directe als estudis de la ràdio
la pregonera de la Setmana Santa d'enguany,
que és la magistrada Rosa Maria Virolés.
També us avancem que dijous vinent, dijous sant,
farem un programa especial en directe des de la plaça del Rei
per viure intensament tot l'ambient relacionat
amb la Setmana Santa tarragonina.
Avui, però, ens acompanya aquí en directe al matí de Tarragona Ràdio
l'arquebisba de Tarragona, Monsenyor Jaume Pujol,
per parlar precisament amb ell d'aquesta Setmana Santa
en un any tan especial com és aquest, l'any jubilar per Tarragona.
Senyor arquebisba, molt bon dia.
Molt bon dia.
Per començar, però, abans de parlar de la Setmana Santa
i de l'any jubilar, avui segurament s'ha de fer una referència
a l'amor de l'abat emèrit de Montserrat.
Què suposa la pèrdua de Cassià Maria Just?
Demà decidiré jo el funeral a Montserrat.
Tindré el goig de representar també tota la tarragonència
dintre dels monjos de Montserrat,
acompanyar-los amb el seu dolor.
Jo ahir vaig escriure una carta,
li vaig enviar el meu condol.
a mi em sembla que espera, lògicament,
una persona d'església, un gran monjo.
Durant molts anys ha sigut ell l'abat de Montserrat
i, per tant, també un home que ens ha ajudat
amb les seves reflexions.
Per tant, un home de Déu, en primer lloc.
Jo crec que els monjos són gent...
Em sembla que ja els coneixo bastant perquè m'ha tocat anar moltes vegades a Montserrat.
Un gran home de Déu i, a la vegada, és una persona molt humana.
Tothom ho ha reflectit.
Penso que, si de veritat la gent és de Déu,
jo els que he conegut, la gent molt de Déu que he conegut,
és gent també molt humana.
Per tant, si ens falta aquesta humanitat,
és molt difícil transmetre,
perquè el nostre model és Jesús, que va ser l'home per excel·lència.
En fi, deixen de banda aquesta referència
que havia de ser gairebé obligada en aquest inici d'entrevista.
Jo aprovito per enviar el meu condol de nou
al monestir de Montserrat,
per aquesta pèrdua i, d'alguna manera, tot Catalunya.
Perquè quan es perd una persona d'aquesta valua,
també un pensa que han perdut tots una mica d'alguna cosa.
Montserrat, sens dubte, és un símbol per tota la comunitat de Catalunya.
Parlem de la Setmana Santa, senyor Arquivisba.
En fi, s'aproven ja els dies grans.
Sí, amb molta il·lusió.
S'han fet, però, moltes activitats.
Sé que vostè ha assistit a algunes.
Fa alguna valoració, algun comentari
de tot el que es mou al voltant de les activitats
que fan les moltes confreries
i congregacions de Tarragona?
Per exemple, aquest any vam venir a un pas
a la parroquia de Sant Joan,
pare Jesús de la Passió,
i va ser una cosa molt emocionant
veure els armats arribant amb el nou pas,
la gent amb gran emoció.
Al vent se'ns va emportar el vel,
que volíem que estigués tapat
i fins després de la benedicció no treure'l,
però és igual.
La gent es donarà compte de lo bonic que és.
Jo he tingut la sort de seguir molt aquest pas,
perquè el vaig veure fent primer un tros de fusta,
ja una mica tallada,
després he anat cada tres, quatre o cinc mesos,
hem anat a veure com l'estava fent l'escultor,
que ha quedat un pas, a mi em sembla, molt bonic.
És a dir, aquí hi ha una gran il·lusió,
una gran il·lusió per part de les cofredies
i dels seus membres,
jo els voldria agrair de tot cor.
La gent no es pot imaginar l'esforç que s'ho posa
per moltíssima gent,
des de quan acaba una Setmana Santa,
ja comencen a preparar l'altra,
ja estan pensant quines coses són les que poden fer,
i per tant això a mi em sembla que és molt bonic.
Jo els hi agraeixo de tot cor,
i el que sí, em sembla que hem d'anar sempre a les arrels,
per què fem aquestes coses,
que ens ha d'ajudar a pensar.
Quin és el missatge que precisament l'Arquivisme de Tarragona
gent sa als cristians en aquests dies que arriba a Setmana Santa?
Mira, ser un personatge,
nosaltres quan veiem tots aquests passos tan bonics,
som d'alguna manera no sols espectadors,
sinó actors d'aquests passos,
hem de ser actors, és a dir, posar-nos dintre,
saber que allò ens afecta.
els empari amb aquesta encíclica que té tan bonica.
Diu que hi ha notícies que són informatives
i altres que són performatives.
A mi em sembla que és molt interessant aquesta distinció.
Vostès a la ràdio donen moltíssimes notícies,
i algunes són informatives.
Que ha passat això a l'Àfrica,
que a l'Amèrica ha passat tal cosa,
que són notícies que no ens afecten,
però de tant en tant donen notícies que són performatives.
si ens diuen que farà molt fred
i que plourà aquesta Setmana Santa,
tots ens quedem...
Això ens afecta,
perquè ho hem preparat amb tanta il·lusió.
Bé, doncs la Setmana Santa ha de ser performativa per nosaltres.
Jesús va morir per nosaltres,
per cadascú de nosaltres.
Això és el que creiem els cristians.
I que, per tant,
ell ens va salvar i ens va redimir
per mitjà de la creu i de la...
Però després ha ressuscitat,
i per tant el crisi en què creiem nosaltres,
ha ressuscitat...
La Setmana Santa no s'acabi el divendres sant,
ni el dissabte,
sinó és el diumenge,
el gran dia dels cristians.
Em sembla que ens falta acabar d'entendre això.
Almenys jo recordo quan, de petit,
el diumenge de Pasqua,
tots estrenavem alguna cosa.
Era el dia...
Avui això s'ha perdut una mica,
però volíem celebrar aquella...
Amb les mones,
la Pasqua era el gran dia de festa.
Avui crec que de vegades
celebrem més la Setmana Santa
que no pròpiament el dia de Pasqua.
I el dia de Pasqua ja s'ha acabat tot
i tothom ja marxa,
tothom pensant en la mona del dia següent, no?
Però bé, aquest és el meu missatge,
de seguir personatges
i que allò ens afecti personalment.
I que allò ens ha d'ajudar
a estimar-nos més uns als altres,
a conviure, a perdonar,
perquè aquell que moria a la Creu,
condenat injustament,
deia a la Creu,
deia, pare, perdona'ls.
I aquesta serà una Setmana Santa
i una Pasqua especial
a Tarragona per tractar-se
de l'any jubilar, del jubileu.
És un bon moment per guanyar el jubileu,
aquesta Setmana Santa?
Bé, jo, el de guanyar,
no m'agrada dir-ho, no?
És rebre el do del jubileu, no?
Perquè sembla guanyar,
que has de pagar,
que les coses guanyen...
No, no, Déu ens ha donat el jubileu,
vol dir que Déu ens doni
una gràcia molt particular,
que ens ajudi a reflexionar
precisament aquest sentit
de pensar una mica, no?
Amb el sentit de la nostra vida,
per què estem aquí,
qui som, on anem,
i lògicament,
al ser l'any jubilar
de Sant Fructós,
o uriològi,
jo penso que són dies fantàstics
per acostar-nos a la catedral,
per pensar una mica
amb l'exemple d'aquests màrtirs,
no?
Perquè ells van ser coherents
amb la seva fe,
amb un món,
pagar,
el paganisme,
nosaltres,
a vegades,
ens enlluerna, no?
La gent pensa que els romans
vivien d'una manera,
no sé,
els romans
tenien els esclaus,
tenien un munt
de ritos
que eren molt cruels,
per les persones,
no dic res,
com es considerava la dona,
no?
en aquell món,
no?
Que pràcticament
no tenia valor,
i tantes altres coses
que potser ens hem oblidat.
Llavors,
el cristianisme
va portar
tota una sèrie
de pintatges
i sobretot
l'amor entre els germans
i això.
Bé,
el que voldria dir
és que realment
pensar en aquests màrtirs
ens pot ajudar molt
a nosaltres,
no?
Jo,
aquests dies són també dies,
no sé,
molt bonics
per anar a la catedral,
per anar fins a l'amfiteatre,
per demanar informació,
tenim,
no sé,
molta gent potser no ho sap,
però allí a la part alta
hi ha l'oficina del Pellegrí,
està de l'edifici del seminari,
està obert,
allí la gent
se li dona tota la informació
que necessiti
per enterar-se a fons
del que és un any,
per assabentar-se
del que és l'any jubilar.
Hi ha que parlar d'això,
de l'oficina del Pellegrí,
de la infraestructura
d'alguna manera
que s'ha organitzat
al voltant de l'any jubilar.
D'aquestes primeres setmanes
de l'any jubilar,
quina valoració
em fa vostè, senyor Arcavisbada,
com està funcionant?
Està satisfet
tant del funcionament
de la pròpia organització
com de les visites
que ja s'estan produint?
Bé,
per part de les visites
molt content,
perquè, no sé,
hi ha més de 5.000 persones
que han passat
per l'oficina del Pellegrí.
Avui tinc una eucaristia
amb més de 300 nens
del col·legi de la Salle,
que pràcticament
tot el col·legi
ha anat passant,
i altres col·legis
també ho estan fent.
Ha vingut ja gent...
És a dir,
això és com una màquina
que s'està posant...
Tenim en compte
que serà tot un any.
Per tant,
hi ha molt temps,
ara s'acosta a l'estiu,
hi ha un munt de coses.
Avui, precisament,
pensant en el que vostè em deia,
els monjos de Montserrat
amb el seu abat
vindran el proper 27,
per exemple.
Ven tots 40,
m'han comunicat
que vindran a passar
tot el dia aquí
per rebre el do del jubileu
també ells
amb tota la il·lusió.
Tinc peregrinacions,
vindrà aquí...
Hi ha algunes diòces
que m'han dit
que vindran amb peregrinacions
de cara més a lògicament
al maig, al juny, a l'estiu.
Bé, jo l'estructura
crec que funciona molt bé.
Estem preparats
i dono les gràcies
a l'Ajuntament
i dono les gràcies
a la Diputació
i a tots els que
ens estan ajudant
perquè l'estructura
i el govern
i el sotum
de governació
perquè ens estan ajudant
que si venen
200, 300 persones
puguem acollir-les.
i ara
jo penso
que encara
és poc conegut.
Hauríem de fer
un esforç
tots nosaltres
per donar a conèixer més
perquè la gent
que està venint
disfruta també
amb aquests...
Hem de tindre en compte
que l'enjubilat
té com quatre aspectes
molt diferents.
Té l'aspecte
pastoral i espiritual
que és el que
això de rebre
el do del jubileu
però té un aspecte
cultural
molt interessant.
és conèixer les actes
del martiri
tindrem aquest
congrés internacional
es farà
en el seu moment
això serà el balanç
que podrem fer
a acabar l'enjubilar
és el congrés internacional
que haurem tingut
de tres dies
al mes de juny
la representació
de la passió
a l'amfiteatre
amb tot el que
aquest any
es farà
d'una manera molt particular
els llibres
que s'estan preparant
per publicar
la devoció
de Sant Fructuós
arran de tot el món
que s'estan trobant
coses molt boniques
farem també
si Déu vol
el famós
passió
de Pau i Fructuós
que està preparant
a Roma
un dels
el millor
en aquest moment
d'això de música
que és
mossèn Valentí Miseracs
el senyor
Valentí Miseracs
està preparant
una cosa
que ell diu
que li està sortint
molt bonic
farem una
això serà per mi
i això serà
el balanç
que podrem fer al final
ara de moment
jo animaria la gent
a acostar-se
per assabentar-se
una mica més
d'això
i a la vegada
els podria llegir
no sé
no ho faré ara
no es preocupi
però la quantitat
hi ha
de peregrinacions
que aniran venint
a Tarragona
de parròquies
des dels bisbats
i també
alguns
de l'estranger
ja m'han avisat
algunes coses
molt curioses
uns volen vindre
caminant
que són uns
que es dediquen
a fer trajectes
després vindran
caminant
hi haurà coses
després tenim
la trobada
dels armats
aquí
els 250 anys
dels armats
de la sang
farem una trobada
que no sé
ja han dit
que venen 30 o 40 cavalls
amb 250 armats
no ho sé
això serà
molt bonic
totes aquestes coses
a mi em sembla
que per Tarragona
són molt
interessants
i molt boniques
som en l'inici
del camí
de l'any jubilar
i encara queden moltes coses
per fer
i jo espero
que des de la ràdio
ens ajudeu molt
per exemple
jo des d'aquí
puc comunicar
que el dia 4 de maig
la TV3
retransmitrà
farà un programa
molt especial
des de les 10 del matí
fins a les 11
l'Eucaristia
a la Catedral
esteu tots convidats
aquell dia
serà un dia
molt particular
i el transmitrà
per tot Catalunya
i aquell dia
jo tinc
com a arquivisbe
el Sant Pare
em va donar
la possibilitat
de poder donar
fer la benedicció apostòlica
i per tant
rebre
la indulgència
la indulgència plenària
als malalts
a tots els que escolten
aquesta
també els
puc comunicar
des d'ara
que ha sortit
un decret
he fet un decret
pel qual els malalts
i segur que molts
m'estan escoltant
en aquest moment
des de Tarragona Ràdio
els malalts
poden rebre
també el dot
del jubileu
el poden rebre
llegint les actes
del martiri
i fent una mica
espiritualment
el camí
que els peregrins
fan
que és
capella de Sant Pau
al seminari
anar a la catedral
a la missa jubilar
baixar
després
per els carrers
de Tarragona
i per la part vella
pel fort
i per
l'enrejolat
i anar fins
a l'amfiteatre
tot allò
fer espiritualment
això
amb això
estan rebent ells
el dot
del jubileu
que és bonic
pensar que els malalts
des de casa seva
també poden unir-se espiritualment
a això
i això els confortarà segur
i els farà sentir
que la malaltia
i la impossibilitat
també té un valor
la veritat és que tenim
per davant dies molt intensos
la setmana santa
la pasqua
totes les activitats
que comentàvem
de l'any jubilar
que ara vostè comentava
de cara al mes de maig
sobretot al mes de juny
que seran punts importants
temps tindrem
senyor arcabisba
d'anar desgranant
totes aquestes activitats
per bé tindrem
de totes maneres
vull també preguntar-li
per qüestions d'actualitat
que han estat notícia
en els últims dies
vostè també ha estat protagonista
en el plenari
de la conferència episcopal espanyola
que la setmana passada
escollia com a president
de nou
a l'arquibisba de Madrid
Antonio Maria Roucó
que recordem ja va ser president
de la conferència
entre els anys
1999 i 2005
era
segons vostè
la millor opció
per presidir
la conferència episcopal
i li pregunto
perquè ja sap
que s'ha creat
una certa
polèmica
pública
sobre el nomenament
de l'arquibisba de Madrid
jo penso que no puc jutjar jo
els meus germans
que van elegir
hi va haver una elecció
i va sortir ell
amb aquests vots
i per tant
ell és el nou president
i per tant
si hi ha
jo només voldria dir
que l'importància
que li donem
o que li donen
alguns mitjans
a la presidència
de la conferència episcopal
s'ha de relativitzar
perquè
ell no representa
no representa
ell és el president
de la conferència episcopal
per tant
no és el president
de tots els bisbes
ni molt menys
és el president
d'un organisme
que se'n diu
conferència episcopal
que té
com visió
coordinar
el treball
però
després
som cada
arquibisbe
i cada bisbe
a la seva diòcesi
els que ens tenim
la nostra
absoluta responsabilitat
i per tant
en aquest sentit
no ens sentim
mai
ni coaccionats
ni obligats
sinó
moralment
lògicament
per acceptar
tot el que
ells decideixi
i per tant
quan ell parla
parla com
arquibisbe de Madrid
també lògicament
com president
d'una conferència episcopal
i per tant
d'un organisme
d'un organisme
que té
una funció
limitada
nosaltres
els bisbes
formem part
del col·legi episcopal
i formem part
directament
del Sant Padre
en qualsevol cas
senyor arquibisbe
vostè sap que
hi ha molts col·lectius
moltes persones
d'aquí mateix
de la Tarraconense
líders polítics
com Durant Lleida
recordo
persones
en fi
amb profundes arrels
cristianes
que han criticat
el nomenament
i que estan preocupats
sobre
algunes de les posicions
que pot tenir
la cúpula
de l'Església espanyola
en els propers mesos
després del que
hi ha hagut també
en els últims anys
que els hi diria?
que no
s'haurien de preocupar
tant precisament
pel que acabo de dir
fa un moment
que ells tenen
la seva
ells són
de la diòcesi
i jo estic
obert
a parlar amb tothom
també
perquè jo no he de defensar ningú
jo he de treballar
per el bé
de la
de la conferència episcopal
Tarraconense
de l'Arxidiosi
de Tarragona
que és el meu
la gent
jo soc
em sento
pare i pastor
d'aquestes persones
del que facin
els altres
no em sento
responsable
em sento responsable
fins a un cert punt
diguem
quan som germans meus
bisbes
jo els diria
que estigués
la gent tranquil·la
sincerament
crec que no
que no ens hem de
aquí no
aquí la
el cristianisme
i la nostra fe cristiana
ens ha de portar
la pau
i el diàleg
i això per mi
és el més
és importantíssim
això
viure la caritat
viure la caritat
entendre que
moltes vegades
entre el que es diu
i el que es fa
hi ha una diferència
també que du
a llegir directament
les coses
que es publiquen
moltes vegades
el que es destaca
d'un discurs
només són una frase
quan tot el conjunt
ja ho hem vist això
amb el Sant Pare
com ha estat manipulat
Ratisbona
com ha estat manipulat
a la sapiència
de Roma
vull dir que també
em sembla
que hem de tindre
una mica
d'atenció
amb això
jo per tant
diria
que estem tranquils
que estem treballant
per el millor
cada un
i després
això és el que hi ha
en qualsevol cas
si li pregunto
també
com a arquevist
de la Tarragona
no com a membre
de la comissió permanent
de la conferència episcopal
algunes lleis
algunes normes
que s'han aprovat
en els últims temps
o d'altres
que pot haver-hi previstes
pel govern socialista
que per ser repel·lidat
el seu suport
a les urnes
li preocupen
a vostè especialment?
Jo lògicament
sí
a mi hi ha tres grans qüestions
que a mi em sembla
que no sols a mi
a mi em sembla
qualsevol persona
no sols cristians
qualsevol persona
el tema de la vida
a mi em sembla
que això és un tema
que lògicament
hi haurà llei
i sempre hi haurà
alguna llei
que hagi de regular
aquestes coses
hem de pensar
aquesta llei
és la millor
pel futur
del nostre poble
primera idea
per tant
la vida
al començament
i a l'acabar
l'aportament
i l'eutanàsia
per mi són
grans preocupacions
sincerament
que les dic
i crec que
cada una d'elles
té els matisos
i s'hauria de matisar
en segon lloc
per mi em preocupa
moltíssim
el tema
de l'educació
lògicament
de la llibertat
dels pares
escollir l'escola
que vulguin
pels seus fills
a mi em sembla
que és un dret tan important
i si això
per molt que
després es pugui
discutir
també
lògicament
hi ha una administració
administració
que ha d'administrar
el que és nostre
són drets nostres
no són drets d'ells
a mi
tens la sensació
que et donen
per exemple
avui es parla
de
l'església
s'ha d'autofinanciar
si ja s'autofinancia
si són els fidels
els que ens posen
la creueta
no és l'Estat
els cèntims
que ens dona
que els dona
són nostres
l'administració
reparteix això
per tant
el tema
de l'educació
per mi
és molt important
i després
el tema
de la família
és a dir
que s'asseguri
realment
que es defensi
el que és la família
avui
qui és el
qui ens suporta
la gent gran
els malalts
els nens
qui aporta
l'educació
bàsica
i fonamental
són els pares
sou els pares
de família
els quins
manteniu la societat
a mi em sembla
que hi ha altres formes
que se'n diuen
de família
que no són
propiament
no són
famílies
són una altra cosa
diguem
amb els seus noms
però
les lleis
que ajuden
la família
jo crec que
qualsevol dret
avui ja estem
en aquesta
societat
en la que
la llibertat
es considera
bàsica
i jo també
per mi
el gran do
que Déu ens ha donat
el més important
que ens ha donat
és la llibertat
amb això
puc estimar
perquè si no
quin valor tindria
jo no soc
com un animal
no som animalets
que funcionen
per instints
sinó
nosaltres
tenim la llibertat
i per tant
quan jo estimo
una persona
quan jo perdono
una persona
quan jo
penso
nosaltres tenim
pensament i voluntat
i per tant
això és importantíssim
això són persones
però això
la família
té un paper
importantíssim
dintre la societat
i totes les lleis
que d'alguna manera
la disgreguen
que li treuen
llibertats
que li treuen
drets
a mi em sembla
que són lleis
que són prejudicals
per la societat
i per tant
no són coses
que defensem
els cristians
o els bisbes
com si fóssim
maniàtics
nosaltres estimem
la societat
és com si vostè
em diu
els abocadors
millor serien
que els enterrem
perquè així
ens fan menys
tal
i els estan millor
tots estem d'acord
que hi hagi
una
que hi hagi
una cultura
del temps
avui estem molt
preocupats
pel cal
climàtic
jo també n'estic
preocupat
com a ciutadà
però
si hem de fer
alguna cosa
ho farem
hi ha una sèrie
d'aspectes
culturals
culturals
també
que ens haurien
de posar
tots una mica
d'acord
en valors
quins són els valors
avui
més importants
el valor
de l'esforç
que l'estem perdent
el valor
de la paraula
donada
jo recordo
sempre ho he explicat
moltes vegades
jo recordo
de petit
amb el meu pare
que
una de les coses
dels negocis familiars
eren farines
anar pel carrer
trobar un pagès
bueno
a quan el blat
a tant
venga
a tant
una encaixada
de mans
i ja estava
i l'endemà
es cobrava
vull dir
ho estem perdent
això
i tothom
s'endol
a mi em sembla
que hi ha
una idea
de l'encíclica
aquesta del papa
que deia abans
d'esperances salvats
que ell diu
hi ha un progrés
acumulatiu
i efectivament
cada vegada
tenim més coses
més mitjans
però moralment
no és acumulatiu
cada generació
hem de traspassar
cada generació
i nosaltres
ens donem compte
moltes vegades
ho parlem
en veritat
la generació nostra
el que van patir
els nostres pares
els valors
que tenien
aquells nostres pares
que se'ns van marxant
pràcticament
ja no en queden
l'abat que s'hi ha
és d'aquesta generació
amb 81 anys
també avui ha mort
el pare Mauro
de 93 anys
és tota una generació
que se'ns està marxant
de gent
que amb els seus defectes
amb els seus problemes
proven a ser gent
amb uns valors
que de vegades
nosaltres
ens agradaria
als meus pares
per exemple
perquè realment
tinc una gran admiració
per ells
i ara ja són morts
i per tant
en puc parlar
i realment
era gent
que veies
que pensaven
només amb els fills
que s'estimaven la gent
que els pobres
aquests dies de Pasqua
es preocupaven
de donar la mona
a aquell que no en tenia
vull dir
feien coses
que són
eren exemple
per nosaltres
avui
això
aquest progrés
moral
és el que hauríem
de buscar entre tots
penso jo
i que vostès
tenen una gran part
els mitjans
teniu una gran part
de responsabilitat
i molt important
i bonica
però bonica
també me la sento
la responsabilitat
però la responsabilitat
sempre és bonica
si és per ajudar
els altres
senyor arquebisba
acabem perquè d'aquí mitja hora
l'esperen uns 300 nens
comentava
de la Salle
en una
eucarístia
a la catedral
ha estat un plaer
com sempre
saludar-lo en directe
avui hem parlat una mica
de tot
però sobretot
d'aquesta setmana santa
que ja tenim aquí
i de l'any jubilar
que temps
tornarem a tenir
en properes ocasions
gràcies per venir
aquest matí en directe
a Tarragona Ràdio
moltíssimes gràcies
bona setmana santa
i bona pasqua
igualment
ho desitjo a tothom
que m'està escoltant
en aquest moment
gràcies
bon dia
bon dia