Tres quarts de dotze del migdia, matí de Tarragona Ràdio.
Aquest diumenge és el diumenge de Rams,
el dia de la Palma de tota la vida i per la ciutat de Tarragona.
I altres llocs ja hem pogut veure aquesta setmana
les parades amb palmes i palmons.
Josep Sunyer, com cada any, fa una mirada a aquest mercat estacional
i ens expliquen com estàs les coses.
Josep, bon dia.
Hola, Joanda, bon dia.
Has anat a parar la Rambla perquè ahir,
pels voltants de la plaça del Mercat,
també hi havia alguna que altra paradeta.
On estàs exactament?
Doncs mira, exactament estem.
El Joan Maria també està per aquí.
El costat matí de...
Doncs bon dia, Joan Maria, també.
Encara no té la Palma, per cert.
Ell encara no té cap Palma ni cap palmó.
Però ell no porta palmó.
Ni cap rosari d'aquests de gominola, tampoc.
No són de gominola, són de sucre.
Ah, de sucre.
Ai, Pep, de veritat, són de sucre.
Semblen gominoles, no?
Perdona, jo, potser la que s'equivoca soc jo.
Tota la vida han estat rosaris de sucre.
No vol dir que, com que els temps canvien,
siguin de gominola.
Jo diria que n'hi ha de sucre i també de gominola.
Doncs rectifico.
No, no, però si vols, mira, no sé si te'n podrem portar algun.
No, no, no, que això engreixa molt.
Som aquí a l'estat de los Despollats, aquí al costat mateix,
s'adica el vent mig al centre de la Rambla,
a prop de la plaça del Mercat.
I com a ve deia, sí, sí, hi ha parades aquí a la Rambla,
però també per la part del Mercat,
n'hi ha per diferents punts de la ciutat.
I ja fa alguns dies que són aquí instal·lades
i venem palmes pel món, en fi,
tot allò que té a veure amb aquesta benedicció de Rams,
com a ve deies, d'aquest proper diumenge.
Hem vist que van passant persones, eh?
Molts pregunten el preu, d'altres compren,
hi ha una mica de tot.
Ara el Pablo ens explicarà, ens farà cinc cèntims,
el Pablo és el responsable, està en una d'aquestes parades,
i ens explicarà com està anant això
i, en fi, doncs, quins preus tenim.
Pablo, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tenim per aquí? Explica'ns una miqueta el que veiem.
Bueno, aquí tenim palmes de totes les maneres,
de tots els tamanys.
Hi ha des de 3 euros fins a 15.
Hi ha palmes que són les que s'utilitzen per les nenes,
que són més elaborades,
i després hi ha el típic palmó, que és aquest llarg,
que és el que se sol utilitzar pels nens.
El palmó llarg, per exemple, aquest d'aquí, quant val?
Sí, mira, aquest d'aquí més gran,
que fa uns 2,40 metres, 2,30 metres, val 20 euros.
I després n'hi ha el més petit, que farà uns 50 centímetres,
que aquest val 3,50.
I aquestes que són més ben fetes,
més fredetes, aquestes d'aquí?
Aquestes són molt més elaborades, eh?
És la que es porta per la nena,
i això hi van despreus des dels 8 euros fins 14, 15,
ja depèn una miqueta del tamany,
el cost que té de fer cada cosa,
perquè el preu d'això va molt relacionat
amb el cost que té de fer cada palma, no?
Més que amb el tamany.
Perquè són artesanals, no?
Es fan a Castelló, crec, no?
Sí, es fan a Castelló, a Alacant,
sobretot, que és on hi ha molta palmera,
perquè això surt de la fulla de la palmera,
i allà és on estan els artistes,
perquè això és un agradar, no?, de veure-ho.
I aquests d'aquí de sucre no deuen venir d'allà, o tan bé?
No, això no, això ja ve de tot arreu,
són els rosaris, no?, que se li pengen,
i això són pels nens,
el que passa és que la majoria no arriben a l'església, no?,
perquè abans que es vendeixin ja s'han menjat.
Duren poc, aquests, eh?, duren poc.
Duren poc, sí.
Què n'hi ha, de sucre, de...?
Sí, n'hi ha de sucre, de gominola, de núvol,
hi ha molta varietat, i no la portem tota, no?,
perquè si no seria... però n'hi ha de tot.
Per qui en vulgui també una petitona,
també n'hi ha una que es posa aquí a la solapa, no?
Sí, és una molt petitona, així, en forma de flor,
de palma petiteta, que la porta la gent major
a la solapa o a la botonera.
I veus que la gent es va animant,
és a dir, ho esperen a l'última hora?
Sí, no, la gent s'espavila bastant a comprar,
i a més, ara amb això que tenim el mercat de Tarragona
aquí al mig de la Rambla,
fa que molta gent que va a comprar ja se l'emporta a casa.
És a dir, que us ha anat bé tenir el mercadet per aquí, no?
Perquè veus que els que van passant alguns paren.
Bueno, ha anat bé en aquest aspecte, no?,
que la gent que ve a comprar el mercat
ja aprofita i compra la palma.
El que passa que també és una mica lío
d'avui posar la parada en un lloc, demà un altre,
però bueno, s'ha de moldar.
Al migdia no tanqueu?
No, no tanquem, estem tots els dies, fins dissabte,
des de les 9 del matí o les 8 fins les 7, 8 de la tarda.
Molt bé, Pablo, escolta'm, que vagi bé, eh?
Vale, moltes gràcies.
Pep, tenies raó, eh?
Sí, sí, sí.
Jo he estat a punt de dir, i de núvol,
però dic, ara ja m'estic descantillant una mica,
però veig que sí, que també hi ha.
De núvol també, de núvol també, eh?
Escolta una cosa, això que ha dit el Pablo és veritat.
Tota la vida, tradicionalment, la palma així,
amb figretes, era per les nenes i els palmons pels nens,
però jo recordo històricament que hi havia moltes nenes
que els agradava més el palmó que la palma
i no els hi compraven perquè era una mica sexista el tema, no?
Com que eres nen, havies de portar la palma
i si eres nen, el palmó.
Jo m'imagino que avui la cosa deu anar una mica més a l'ample, no?
Sí, sí.
Tu què duies, palmó, no?
Jo, palmó, és que clar, jo a l'inversa no ho recordo, eh?
No recordo mai, he vist un noi amb palmó.
I tu també estrenaves pel dia de la palma, sabateta de xarol?
No, no, perquè a casa eren pobres.
Perquè tu ets més jove. Ah, éreu pobres, clar, si éreu pobres era impossible.
A casa meva no eren pobres.
No s'estil·laven, eh?
I a mi em compraven els mitjonets, així tots caladets i la sabateta de xarol.
No és que fóssim rics, però feien el sacrifici, saps?
No, no, feia...
Oh, quines infàncies més terribles que hem tingut, Pep.
És que mira, deixa'm parlar-me, ja hem parlat de noies que estan comprant.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Què tal?
Bé, bé, molt bé.
Que has vingut a comprar palma, palmó o això altre que tens a les mans?
Un rosari per una palma.
Un rosari d'aquestes?
Gominoles, d'aquestes.
Però això ja saps que no arriba a puesto, no?
Sí, sí, ja som engin abans d'arribar a l'església.
Escolta'm, tu tens canalla? Tens crius?
No, és una neboda.
És neboda, que és nena, per tant.
Una nena, una nena.
I què porta, palma o palmó?
No ho sé, la seva padrina l'hi comprarà. Jo, de moment, l'hi he comprat el rosari.
Però tu l'has vist sempre amb la palma, imagino, no?
Amb la palma, sí, amb la palma. I els nens al palmó.
Molt bé, que vagi bé, eh? No te la mengies tu, la gominola?
No, no, no, arribarà per la nena.
Ja saps, Josep, que després de beneir-la, les ha deixat tot l'any fins a la propera benedicció de palmes al balcó, posada.
Això, això és així, sí, sí.
Perquè hi porten bona sort i estàs com a protegit i el llorer, perquè ja saps que els adults moltes vegades el que van a beneir és el llorer,
doncs també el conserves i el poses al menjar i diuen que té les seves propietats particulars perquè està beneït.
Hi ha un senyor que li vaig a preguntar si fa això del llorer. Bon dia.
Com?
Bon dia, bon dia.
Bon dia.
Vostè ha vingut a comprar la palma o el pomó?
Nosaltres venim a comprar la palma i els palmons pels nets.
O sigui que es padria vostè, no?
No, som iaios.
I iaios, iaios.
Escolta, i vostè ho fa això de guardar-los un any per l'altre, penjats, en fi?
Bueno, una mica, sí.
El llorer també, no?
El llorer també, però el llorer és de collita pròpia.
D'on és vostè?
I nosaltres som de la Terra Alta.
Ah, carai, bona terra.
Sí, com totes.
Bons vins.
Molt bé.
Molt bé, escolta, que vagi bé.
Gràcies.
Doncs vinga, Terra Alta, que han vingut aquí a comprar la palma i el pomó.
Home, doncs Déu-n'hi-do, eh?
Han vingut altres coses perquè a la Terra Alta també hi posen, eh?
Parades de Palma.
Jo imagino que aquest senyor deu ser de per aquí, però que vas a quedar nascut a la Terra Alta, no?
Aquesta gran comarca de Catalunya, doncs aquí, amb bones rutes, per cert, eh?
No sé si...
Escolta, Fer, farem Catalunya des de l'aire.
A veure aquesta senyora que diu.
Hola, bon dia.
Díguim, diguim.
La mateixa senyora.
Ah, és la mateixa senyora d'ell.
Ah, és la senyora de l'home de la Terra Alta.
També de la Terra Alta, sí.
També ve de la Terra Alta.
Doncs mira, estan aquí comprant, ja ambientet, eh?
És a dir, que van passant i es van aturant a comprar.
Ara, mira, hi ha una senyora que compra llorer.
Bueno, de fet està preguntant el preu del llorer.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Deixa comprar llorer vostè, no?
Sí.
I què en farà d'aquest llorer?
Pues llevarlo a la iglesia a bendecir-lo.
¿Y luego?
Y luego, pues lo guardo en casa y lo echo a la comida.
Ah, caray, ¿pero lo guarda todo el año o...?
No, no, yo lo dejo allí, que se vaya secando y me lo llevo, y lo voy echando en la comida.
¿Qué pasa?
No, no, nada, nada, eso lo pregunto, ¿no?
Quedan buenas, ¿no?
¿Voy a salir en la tele yo?
No, en la radio, en la radio.
No sabemos.
¿Vus a la compañera?
Soy el... la compañero de 51 años ya.
Bueno, eso ya son unos cuantos, eh?
51 años, y la quiero cada día más.
Sí, me gusta.
Y todo aquel que mata a una mujer, debían de cortar el cuello.
Esto tiene razón, usted también, pero, vamos, tampoco haría falta llegar a estos extremos.
Gracias.
Eh, vale, de nada.
Doncs vinga, l'ambient que hi ha aquí a la Rambla...
No, no, ja veig que...
En aquest instant, en fi...
A veure, aquesta senyora, si sortirà per la tele, és una cosa que nosaltres no li podem garantir, que ho provi.
A vegades també fan reportatges les televisions.
A veure...
Quan dono un micrófon te pregunten, clar, és que...
Imaginen que hi ha la càmera oculta, però...
Càmera oculta.
No, no, a veure, és...
Veus com tenia jo raó d'això del llorer al menjar i la palma i tot parat?
Però el llorer no sí que es guardava perquè portés bona sort i tot això?
No, això la palma, Pec.
La palma.
La palma al palmó, però ha de ser enganxadeta al balcó de casa.
I el llorer, el beneït, el guardes també a casa.
El recomanable és que el pengis cap per avall, des de la branca més gruixuda, amb una cordeta en un lloc sec, que no sigui húmit, i vas gastant.
Així se va assecant i totes les propietats van baixant cap a la fulla.
Mira, ja un nen per aquí que es diu Pol.
Què tal, Pol, com estàs?
Hola.
Pol, ahí no vol dir res.
Uns parlen massa i altres massa pocs.
Hola, bon dia.
Què compras, un palmó o una palma, Pol Pol?
No, el palmó ja l'hi han regalat. Ara vaig pel meu nebot.
Li compras una palma?
Una palma petita, té un anyet, o sigui, perquè vagis comprant al carrer, només.
Molt bé, molt bé. Que vagi bé.
Gràcies, adéu.
Doncs ja ho veus, sent la part de vindre gent a comprar, doncs aquesta palma, aquest palmó, un fi d'altres coses, aquí a la Rambla.
I molt d'ambient també, el que veig aquí al costat del mercat dels dimarts i els dijous,
que hi ha totes les parades instal·lades i que hi ha moltíssima gent que vam unir a vall.
A més, deixa'm un momentet, Pep, disculpa, que miro el programa, som dijous,
per tant, se suposa que a les 12 del migdia des del Teatre Metropol,
és a dir, d'aquí dos minuts i mig, ha de sortir fins als despullats,
ha de sortir la Brassa Van Rakovnik de la República Checa.
Doncs sí, sí, és una de les moltes actuacions que hi ha al Festival Internacional de Víxil.
Sí, aquestes actuacions de carrer, per tant, ara deuen estar a punt de sortir del Metropol amb una miqueta de retard, m'imagino.
Però ho tindran malament per arribar fins aquí, eh? Perquè pel mig de la Rambla,
no sé que els hi vagin obrint pas...
No, no, és el que jo t'anava dir, no? És que tindran una certa dificultat
pel mig de la Rambla, justament, aquesta formació per arribar fins als despullats...
I et dic jo que no, que no passa.
De totes maneres, l'ambient a la Rambla, magnífic,
sol, dia primaveral, calor, les palmes, els venedors del mercat
i la banda checa de Dixi pels carrers de la ciutat.
Què més podem demanar?
I molta gent amb màniga curta, també, eh?
Que estem començant a veure ja amb l'ambient estival, eh?
Doncs sí, senyor. Pep, has de comprar alguna palma, tu?
Em penso que no, eh?
No? De moment no. Bé.
Prè dissabte.
El dissabte la compres.
Tu sempre visquent el límit, eh?
L'última hora, l'última hora.
Molt bé.
Josep Sonyeix, Joan Maria Bertran, moltíssimes gràcies.
Fins després.
Fins ara.
Vinga, adeu.
Fins ara.