Mac Lari, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per estar a l'altre costat del fil telefònic.
Estàvem especulant i mira que ens costava,
perquè ets un mac de primera i dèiem,
no està entre nosaltres perquè jo estava fent un truc tipus Houdini
i no podia sortir-se o alguna cosa així.
És que m'ha desaparegut la veu del mòbil.
Vaja.
És un truc tan estúpid com aquest.
És que amb la nova tecnologia també es poden fer trucs, no?
Ja veus.
Els utilitzes, els mòbils i aquestes coses,
o no passes d'utilitzar aquestes coses en els espectacles?
Si utilitzes la tecnologia, com que tothom la té tan per la mà,
llavors la gent desconfia, saps?
Encara li agrada a la gent la cosa més alta,
més tradicional.
A mi hi ha una cosa que m'agrada moltíssim
d'entrada del teu espectacle, que es titula Secrets
i que dius allò que no s'expliquen els trucs
i que probablement els trucs siguin de les coses
que encara no es poden trobar a través del Google.
És que algú té ganes de saber com feu la màgia?
Jo pensava que això no era il·lusió, que això era de veritat.
Tu no saps la quantitat de gent desconfiada
que hi ha en aquest món.
Home, però aquí n'hi ha truc ni res.
Jo cada cop que veig actuar,
aviam, jo crec que...
No és que cregui, és que fas màgia, és màgia.
No és una il·lusió momentània, no?
Em sembla que deu ser l'única que ho penses.
Sí?
Què dius ara?
Ets molt bona.
M'ha caigut un mite.
Jo pensava que tot era de veritat.
Home, no.
Nosaltres ens diuen il·lusionistes
perquè precisament la gent sap
que nosaltres el que fem
no és màgia autèntica,
sinó que són jocs de mans.
Nosaltres no enganyem a ningú
perquè tothom ja sap que hi ha una trampa.
Jo crec que els que enreden a la gent
fent veure que tenen això,
jo què sé,
que endevinen el futur
o que tenen poders mentals
o que el curen amb les mans.
Això sí que...
Però aquests no són mags,
aquests són altres coses
que no direm ara.
Clar, clar.
Llavors, clar,
aquests d'aquests ens volen enredar.
Jo penso,
nosaltres no,
perquè ja quan surto a l'escenari
ja només pel vestuari que porto
ja tothom ja sap que allò és un espectacle
i que el que jo vull
és il·lusionar la gent
i fer que la gent s'ho passi bé.
No m'interessa a mi
fer creure a ningú
que jo soc superior a ningú.
I un espectacle
en el que tu, diguem-ne,
surts a l'escenari
però en el que hi treballeu
molta gent darrere, no?
Sí, mira,
nosaltres per fer aquest espectacle
som set persones.
Set persones,
més després els tècnics del teatre
que sempre aniran a dos o tres.
Vull dir que hi ha...
És un espectacle
que perquè tot surti rodó
hi ha de treballar molta gent.
Quan estem parlant de secrets,
realment,
com és que no hi ha filtracions?
O sigui que n'hi ha de filtracions
als trucs dels mags?
Jo crec que tothom està per sobre d'això,
ja, no?
Perquè és com tu quan vens una pel·lícula
i no et planteges els efectes especials
com han estat fets,
si són digitals o si són...
Tu et deixes portar per la pel·lícula,
intentes passar-t'ho bé,
distreure't.
Clar, si tu estàs veient una pel·lícula
que es mor el protagonista
i tu només no fas res més
que pensar que jo és un actor
i que no s'ha mort,
no t'emocionarà mai,
per dir alguna cosa, saps?
Llavors, amb la màgia passa el mateix.
Filtracions n'hi ha,
sí, totes les que vulguis,
però tothom entén
que el més important
no és saber els secrets
sinó deixar-te sorprendre.
No, bé,
jo més que per part del públic
et preguntava
per part de la professió dels col·legues
si mai els mags
han tingut temptació
de desvetllar
algun dels secrets millor guardats.
Sí, sí,
no només han estat temptacions,
sinó que hi ha hagut
autèntiques barràries,
com un programa de màgia
que van fer per televisió
que es dedicaven a explicar
un per un
tots els jocs de mans
o el repertori més important
que hi havia.
Què dius?
Sí, sí,
això va tenir molt èxit.
El que passa és que va ser
flor d'un estiu
perquè després,
al cap d'un temps,
ja ningú se'n recordava,
suposo,
que és perquè la gent
té altres feines
que volés treure-li
la poesia
a l'il·lusionisme.
A més,
deu haver com una mena
de codi deontològic
o un codi no estrit,
un codi d'honor
entre els propis mags,
no?
Exacte,
i és això,
és un codi d'honor,
un codi ètic,
no només entre els artistes,
els mags,
sinó també amb els treballadors
del teatre,
perquè nosaltres
no intentem dissimular
les trampes
perquè els tècnics
del teatre metropol,
per exemple,
no descobreixin com això.
Ells saben
que jo formo
a part del secret professional,
ells estan al servei
del teatre en general
i llavors
s'ho passen bé treballant
o no,
però no,
tampoc és la seva feina
anar-ho explicant a ningú.
Home,
tenir un joc de màgia
a Borràs
no és infringir cap norma,
no?
No, no,
la màgia a Borràs
i tot el que sigui
fomentar
l'afició
o l'il·lusionisme
és bona, no?
Llavors,
a mi m'agrada,
jo per exemple
he fet un llibre
de màgia per nens
perquè m'interessa
que la màgia
sigui una afició,
té una afició
a més a més molt bonica
intentar fer jocs de mans
i sorprendre
els teus amics
o la família.
Llavors,
evidentment,
no explicaràs uns jocs de mans
molt elaborats
o de gran impacte
o professionals,
però sí que dones claus
perquè si algú li agrada
la màgia
que comenci per baix
i mica en mica
vagi prosperant.
De fet,
m'ha semblat
llegir en algun lloc
que tu vas descobrir
la màgia també una mica
a través d'un llibre.
És possible?
Sí, sí,
jo quan tenia 14 anys
ja em van regalar
els meus pares per Sant Jordi
un llibre d'Alta Marís
i clar,
si la lectura
ja dóna satisfacció,
si descobreixes
una afició
com la màgia
a través de la lectura,
jo crec que és
supergratificant,
perquè et sents
molt orgullós
de tu mateix
d'haver arribat
a solucionar
un joc de mans,
que ja en si mateix
és un problema,
a veure com ho faig
per poder sorprendre la gent
i llavors et trenques
les banyades
amb el llibre
i quan el treus
estàs superfeliç
i ets content.
I és els secrets
del Marc Lari
és el llibre
que has fet tu,
no?
Sí, sí, sí.
Jo ja em mira,
ja penso en els secrets
aquests
de fer-li un cop d'ull.
Parlaves del pla
i de la lectura,
si no ho tinc malentès,
tu ets llicenciat
en Filologia Catalana.
Sí.
Per tant,
diguem-ne que
també pots fer màgia
amb les paraules
si t'ho proposes.
Sí,
vaig estudiar a la carrera
i jo tenia clar
que volia fer màgia
el que passa
és que a l'edat
que et fan decidir
a què t'has de dedicar
ets tan jove
que moltes vegades
jo crec que la gent
tria una carrera
sense tenir
la vocació molt clara.
Jo no tinc vocació
de Filòleg
que és una carrera
que ara m'ho vaig passar
molt bé fent-la
i ho agraeixo
però tampoc aporta
coses molt directament
a la meva professió.
Hi ha gent que diu
ah, tu has parlat molt bé
o...
No,
no crec que tingui res a veure.
Home,
però la paraula
dins dels teus espectacles
té un gran valor
perquè també poden servir
determinades postes en escena
una miqueta
per facilitar
que la mirada
de l'espectador
no sigui tan ràpida
com les teves mans.
Clar,
home,
penso que jo els intento
enganyar
amb l'espressió corporal
amb el moviment
de les mans
i amb la paraula
i amb jocs de llum
tot el que siguin
eines per intentar
dissimular
el que jo no vull
que es vegi
és una ajuda.
Jo et preguntaria
de què va l'espectacle
però no sé si és una pregunta
oportuna per un mag
i a més per la ràdio.
No,
jo t'ho explico.
Sí?
A més a més,
la gent es queda molt parada
a vegades quan dic
diguem quatre coses
de l'espectacle
i quan els explico
com que no s'ho acaben de creure,
no?
Però mira,
jo et dic,
per exemple,
que un dels efectes
que farem
serà fer
una sessió d'espiritisme
per intentar
invocar un fantasma
a veure si apareix
o no al escenari.
Ui!
Un altre efecte
que fem
és agafar una persona
que és un dels meus ajudants
i el partim
amb vuit trossos.
No en dos,
a l'U tradicional,
amb vuit?
Amb vuit trossos.
I,
a més a més,
fem desaparèixer
un nen
o una nena del públic.
Home,
això podeu demanar
voluntaris,
no els nens,
els pares.
El meu,
el meu,
que desaparegui el meu.
No, no,
podies creure
la quantitat
de mans
que s'aixequen
tant de nens
com de grans.
Ja m'ho penso ja.
Mira,
ara que has dit
l'ho d'aixecar mans,
a mi hi ha una cosa
que em crida molt l'atenció.
Quan traieu
algun voluntari,
els teniu ja clitxats
abans de començar
l'espectacle
i sabeu
que donarà joc
o realment
és a l'atzar
que traieu algú?
No, no,
no dic que estigui preparat,
sinó que vosaltres
ja observeu
només sortir a escena.
És a l'atzar,
és a l'atzar,
però sempre
hi compta
l'experiència,
no?
És a dir,
jo quan estic actuant
ja surto,
fins i tot
quan la gent entra a sala
jo ja els estic mirant
i no em puc arriscar
que una persona
m'espatlli un número
o trenqui
l'harmonia
de l'espectacle.
Llavors,
tinc bastanta
traça
a l'hora de treure
els voluntaris
i sempre em responen
com jo tinc pensat.
Jo penso que
és màgia,
no hi ha la quarta paret,
jo estic mirant
el públic
tota l'estona
em dirigeixo amb ells
i els vaig mirant,
mirant, mirant
i ja mentre estic fent
un número
jo estic pensant
que hi treurem
el número següent,
no?
Llavors,
com que moltes vegades
em diuen que sí,
doncs ja està.
Doncs jo mira
que sempre
m'hagués agradat
i quan vaig a una cosa així
aixeco el coll
com una tortuga
però mai, mai
em treuen.
i jo seria una voluntària
molt obedient,
faria tot el que em diguessin
però no he tingut sort
fins ara.
A veure si aquest dissabte
en tinc, eh?
A veure.
Aixecaré molt el cap
a veure si puc fer
de voluntària.
Molt bé,
m'aglari,
de veritat que serà un plaer
tenir-te aquí a Tarragona.
Hem tingut altres ocasions
de veure't al teatre
naturalment
a la televisió
i sempre ens sorprèn
amb els teus secrets.
Moltíssimes gràcies
per atendre la trucada.
Jo estic molt content
de venir
perquè estava en programes
del Teatre Matzopold
em sembla que deu fer 3 anys
i em va agafar un atac de pedra
i ho vam haver de suspendre
i havia quedat pendent.
Vull dir que jo també
tinc moltes ganes
de venir a Tarragona.
Doncs ens veurem
les cares aquest dissabte
al teatre.
Gràcies.
Molt bé, a vosaltres.
Molt bon dia.
Adéu-siau.
Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.