Les 7.10 del matí, 37 minuts.
Hem estat parlant de la televisió del futur en els últims minuts.
Hem parlat de la televisió digital terrestre,
de les noves tecnologies,
de com la televisió es podrà veure a través de nous sistemes,
de nous canals, a través també d'internet.
I d'alguna manera ara també seguim parlant de noves tecnologies
aplicades en un altre àmbit ben diferent.
Perquè ara volem parlar de la recepta electrònica
i del projecte que ha dut a terme
i que encara manté el Col·legi de Farmacèutics de Tarragona
per fer possible que totes les farmàcies
de les nostres comarques estiguin a punt,
estiguin preparades abans que s'acabi aquest any 2008
per atendre, per dispensar el que s'anomena
com a recepta electrònica.
El president del Col·legi de Farmacèutics, Andreu Suriol,
ens acompanya aquest matí en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Senyor Suriol, bon dia.
Bon dia.
Expliquem primer que res què és això de la recepta electrònica
que potser més d'un oient que ens està escoltant està dient.
Però de què estan parlant aquesta gent?
Bé, que no s'espanti ningú.
La recepta electrònica no és una cosa que piqui.
No s'ha de tenir precaucions especials.
És una facilitat que les noves tecnologies
posen a l'abast, en aquest cas, dels pacients,
perquè puguin no haver d'anar tantes vegades
al centre d'assistència primària,
renovar receptes, sobretot els crònics,
i perquè el metge tingui més temps per diagnosticar qui ho necessiti
i no dedicar-se a tasques burocràtiques.
Per altra banda, la farmàcia també ens permet de racionalitzar més el treball
i, en la mida de lo possible en què el Servei Català de la Salut
ho decideixi així, poder intervenir en la fitxa farmacoterapèutica del pacient
per poder-li controlar millor la seva medicació.
Perquè ara, quin és el grau d'implantació d'aquest tipus de recepta?
Bé, a les comarques de les Terres de l'Ebre
hi ha farmàcies que estan amb un 70% de recepta electrònica,
de totes les que abans dispensava,
però hem de pensar que van ser una mica cap d'atur
perquè van ser els del programa pilot
i ho van passar prou malament als començaments
perquè és un projecte complex,
és una aventura inexplorada
i els va tocar els de Terres de l'Ebre,
als quals des d'aquí vull agrair la seva col·laboració
que ha fet que totes les altres farmàcies
de la demarcació de Tarragona
ho tinguem una mica més fàcil.
Diu que es va passar malament
perquè això vol dir que realment
quan t'has d'adaptar a nous sistemes,
en aquest cas a les noves tecnologies,
és un període complicat que ha de passar el mateix farmacèutic, no?
Sí, sí, clar, és una cosa en la qual, evidentment,
el farmacèutic no ha estat sol.
Des del Consell Català de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya
hem fet tot el possible per facilitar-los la tasca,
però a l'hora de posar-ho en pràctica,
clar, hi ha problemes, per això es fan proves pilot.
Amb això estan treballant ja des de fa temps, no?
Sí, ja fa un parell d'anys,
o sigui, no és una cosa nova,
el que passa és que la implantació posterior
en tot el territori és una mica més complicada
perquè, bé, sembla que estem en un país del primer món
i en algunes coses estem en un país del tercer.
Hi ha llocs del priorat en els quals l'ADCL,
per dir-ho d'una manera que tothom ho entengui, no arriba.
Hi ha llocs on sí que arriba, però no hi ha forat on connectar
i, bé, sobre aquests imponderables no s'hi pot lluitar.
Pel professional de la farmàcia canviarà molt
o canvia molt això de dispensar receptes electròniques?
Sí, però també t'haig de dir que quan hem fet un canvi,
al cap de tres mesos d'haver-nos-hi adaptat,
ens seria completament impossible tornar enrere
i fer el que fèiem abans perquè...
Ja ni se'n recorden.
Clar, ni te'n recordes i, a més a més,
t'han facilitat molt les tasques, no?
Esclar, avui en dia haver de signar una per una
totes les receptes a mà,
és una cosa que no s'entén, no?
Continuarem fent tonteries de tipus pre-tecnològic,
com és treure els cartronets de la capsa
perquè la gent se'n vagi amb les capses allà tocades i d'això.
Però és l'únic sistema que diu el CatSalut
que entén que aquell medicament ha estat dispensat.
Això pel que fa al professional i pel que fa a l'usuari,
també li costarà adaptar-se una mica?
No, en absolut, en absolut.
L'usuari sortirà del centre d'assistència primària
perquè recordem que això només s'aplicarà
a les receptes prescrites pel metge de capçalera,
no pel metge especialista.
Doncs bé, l'usuari sortirà del centre d'assistència primària
amb el que se'n diu un pla de medicació,
que serà un full amb un codi de barres,
que juntament amb la targeta sanitària
haurà d'exhibir a la farmàcia,
i la farmàcia, amb aquests dos documents,
comprovarà que té una medicació activada,
o sigui, pendent de ser dispensada per aquell pacient,
la farmàcia li dispensarà,
i aquella medicació ja no es podrà tornar a dispensar
fins que passin els dies que el metge ha establert
perquè pugui tenir accés a una altra tanda de medicació.
Però el pacient, en guardar el pla de medicació activa
i la targeta sanitària ho té tot arreglat.
Per tant, val la pena remarcar,
insistir en que la recepta electrònica
és només per les visites al metge de capçalera,
estem parlant de l'atenció primària
i no de l'atenció especialitzada.
Això a vostè sí que aleshores els comporta un problema,
perquè és mantenir d'alguna manera els dos sistemes.
Sí, evidentment, el procés pel qual aquestes receptes
s'envien al CatSalut,
doncs clar, són dos processos paral·lels,
però que no tenen res a veure.
L'una és processar unes receptes físiques manualment
i l'altra és fer-ho electrònicament.
Però bé, haurem de compatibilitzar els dos sistemes
fins que tota la prescripció que vingui del metge
pugui ser electrònica.
A dia d'avui, quantes farmàcies ja estan a punt?
Suposo que moltes, perquè, en fi,
si l'objectiu és acabar l'any
i només falta un mes i mig perquè acabi l'any
i l'objectiu és tenir-les totes a punt
per dispensar aquest tipus de receptes,
suposo que ja està molt avançat, no?
Nosaltres hem anat fent les coses de mica en mica
preveient els colls de botella que es poden formar
quan totes les farmàcies de Tarragona
demanin alhora la connexió telefònica.
Perquè això és un altre aspecte,
que és l'aspecte que no es veu.
Les farmàcies tindran a partir d'ara una xarxa privada virtual
com per entendre'ns, com la que tenen les caixes.
Llavors, clar, hem de demanar la connexió, la línia.
I, clar, si la demanem tots alhora,
telefònica no donaria abans, no?
Llavors nosaltres ja portem mesos
dient-ho a la gent i a les farmàcies,
els farmacèutics,
i ells han anat fent els passos
perquè ara ja pràcticament
tota la demarcació de Tarragona està connectada.
Això, senyor Soriol, s'està fent a nivell de tot Catalunya
i de la resta de l'Estat o no?
O és una cosa molt pròpia d'aquí?
Aquí hi ha una altra...
Com deia, aquell m'agrada que m'hagi fet aquesta pregunta
perquè tinc una espina clavada.
Nosaltres hem començat a Tarragona i a Girona.
Ara venen Lleida i Barcelona.
Barcelona, esclar, és un monstre i...
I costarà més.
Hem de pensar que a Tarragona 315 farmàcies,
Barcelona 2.000.
Clar, els problemes es multipliquen per bastant.
Llavors, bé, el desplegament es farà
al llarg de l'any 2009 a Barcelona
i tindrem pràcticament tot Catalunya fet.
Ara bé, l'altra part, tot Espanya, sí,
però tenim un règim autonòmic
en el qual cada comunitat autònoma
és duanya i senyora dels seus actes.
i llavors, cada comunitat autònoma
ha desenvolupat el seu programa de recepta electrònica
i el Ministeri, poc sensible a les necessitats dels ciutadans,
o almenys molt atrafegat per moltes altres coses,
no ha pensat en harmonitzar aquests sistemes.
En el qual ens trobem gent que venen
de la comunitat autonòmica d'Andalusia
a passar les vacances a Salou
o a Lloret o allà on sigui
o a Montblanc, que també és lloc turístic,
i no poden fer servir les seves receptes electròniques.
i altrament el senyor de Montblanc
que se'n va a matar les canyes
tampoc pot fer servir.
Llavors, quan arriba una persona així
se li ha de dir,
escolti'm, no, vagi al cap d'aquí
que li faran les receptes a mà.
Amb la qual cosa ja es desvirtua
tot el sistema pel qual està creada la recepta.
Quina llestima.
En fi, són 315 farmàcies, deia.
Vostès han calculat quantes receptes fan a l'any
i quantes, per tant, d'aquestes d'atenció primària
de receptes electròniques
poden fer, per exemple, l'any que ve, el 2009,
a aquesta raó?
Això ja és més difícil de saber
quantes receptes hi ha d'un tipus i de l'altre
de les que són d'assistència primària
i de les que són d'atenció especialitzada.
Però bé, el nombre de receptes que es fan
a Tarragona
és fàcil de consultar l'agenda electrònica
que un porta sempre al damunt.
Que té l'edat d'aquí, eh?
Sí, sí, sí.
I llavors, doncs, no ho sé,
el...
perdonareu perquè...
És igual, eh?
Tampoc era...
Està aquí consultant la seva...
A Tarragona venim a fer
un milió 200.000 receptes...
En un any?
No, no, mensuals.
Mensuals.
Un milió 200.000, entre 350.000.
Pensem que som un munt de gent, eh?
Que són una recepta i mitja per persona...
I que, bé, una recepta i mitja per persona tampoc és...
No és molt?
No és excessiu.
No, no, sí.
A més a més, estem dins de les comunitats autònomes
amb menys consum de medicaments i de serveis mèdics.
Aquesta xifra, aquest volum,
que a mi realment m'ha sorprès,
un milió 200.000 receptes al mes
a les comarques terrenines.
Això em porta a preguntar-li
per aquest tema recurrent,
que a més la consellera Gili
ha tornat a posar damunt de la taula en els últims dies,
del tema del copagament.
És a dir, que d'alguna manera
hi ha alguns medicaments en concrets,
o, sí, per alguns medicaments en concret
i per alguns serveis de la sanitat pública
l'usuari pagui, pagui una part.
Vostè és favorable
a que s'introduixin sistemes de copagament d'algun tipus?
Bé, avui és el meu dia
i avui m'estàs fent les preguntes que a mi m'agraden
perquè, aviam,
jo suposo que com la majoria de la gent que viu a Catalunya
deus tenir una mutua privada,
jo també,
i, evidentment, ja que ho paguem
perquè si deixéssim de tenir aquesta mutua privada
col·lapsaríem tot el sistema català de la salut.
Catalunya és una de les comunitats autònomes
que més sanitat privada hi ha
i és un problema, seria, enorme
que això es trasladés a la sanitat pública.
Per tant, copagament a Catalunya,
home, ja potser ja cou una mica massa, no?
Clar, el copagament està bé
que la gent sàpiga
el que valen els serveis,
els serveis mèdics, els hospitals i tot això,
però, esclar, parlar de copagament
en aquesta època que estem vivint
i amb la que està caient,
doncs, francament, no em sembla massa oportú.
La consellera ha posat el tema damunt la taula,
però, de moment, no hi ha un consens
ni de bon tros sobre aquesta qüestió.
En fi, així acabem aquest repàs,
aquesta entrevista que avui volíem fer
amb el president del Col·legi de Farmaceutics
perquè ens expliqués això de la recepta electrònica,
en fi, que sona tan tecnològic,
tan del segle XXI,
un fet que, en fi,
molts usuaris ja de la sanitat
ho podran veure i comprovar
i ho tastaran els propers mesos
i ho podran comprovar també
a través de les seves farmàcies
perquè, de fet,
totes les del Camp de Tarragona
estaran a punt per dispensar
aquest tipus de receptes
a principis de l'any 20.
Després caldrà veure
si tot això es pot aplicar.
Ja ho hem dit,
que només és pels metges de capçalera,
atenció primària
i no per l'atenció especialitzada.
Senyor Andreu Surya,
el president del Col·legi,
felicitats per la iniciativa,
pel projecte,
per haver-ho engegat
amb ganes i amb força
i, en fi,
que vagi molt bé,
que sigui tot un èxit.
Moltes gràcies
i, si em permeteu,
avui és el dia de la diabetes
i ja en deveu haver parlat també
i, si no en parlareu,
no ho sé,
estar al costat
de tots els diabètics de Tarragona
que són una important part
dels nostres pacients habituals.
Avui, en un dia com avui,
i aprofitant això que diu,
recordem que hi haurà un acte
a partir de les 7 de la tarda
a l'Ajuntament de Tarragona,
al Palau Municipal.
Senyor Surya,
gràcies i fins la propera.
Adéu-siau.
Gràcies, adéu-siau.