Saludem ja al matí de Tarragona Ràdio,
Miguel Villalba. Miguel, molt bon dia.
Hola, bon dia. Gràcies per acompanyar-nos.
La sucessió Ariadna, la revista
en Deliròpolis, tiraran endavant un projecte
que la veritat és que, jo diria,
important per a la gent
aficionada al còmic.
La setmana del còmic a Tarragona,
el mes de maig, aplegarà exposicions,
tallers i conferències.
És la primera vegada que es fa
una setmana del còmic a Tarragona?
Sí, diguem, fa uns anys
per un dels col·laboradors de la revista
que es diu Google Prades, va haver
un tímid intent de fer una cosa
similar que no va...
Diguem... I vosaltres què feu
a Deliròpolis? Com us classifiqueu?
No, no dic que feu perquè és una revista prou coneguda,
ja sabem el que feu, però on us encabiu?
Perquè és molt, com es diu ara,
molt eclèctica, no? Sí, gràcies per dir
que és coneguda, eh?
Jo la conec, jo la conec
i com jo, doncs molta gent, suposo.
O alguna gent, ho deixem així? Sí, sí.
Tampoc no sigueu tan modestos, escoltes,
no es pot dir res.
Bé, aquesta revista va néixer amb l'esperit
simplement d'una finestra de comunicació
per a la gent que tenia ganes de dir coses, no?
I que veia el còmic com a un potencial vehicle
de cultura i d'art, no simplement com un producte
de consum ràpid o d'entreteniment relacionat
directament amb l'adolescència o una infància, no?
Perquè hi ha altres països on, doncs,
ja sempre ho dic això, però el còmic
té la mateixa dignitat que la literatura
i es troba amb les llibreries i els autors de còmics
tenen la mateixa...
I es fan novel·les gràfiques i s'utilitza
aquesta, diguem, aquesta modalitat artística,
doncs, també a nivell cultural
i té altres connotacions.
Aquí, en aquest país, doncs, no.
El còmic està bastant subdesenvolupat, encara.
I és estrany perquè, no sé la diferència
en quant a valoració artística,
que hi ha entre una bona novel·la
i un bon còmic, que hi ha un guió,
hi ha una història, a més, unes il·lustracions, no?
Sí, exacte, exacte.
A veure, són modalitats diferents
perquè ja tens, diguem,
suggerides les imatges
i definits els personatges a nivell gràfic,
però existeix la modalitat de la novel·la gràfica
que, bueno, té una dignitat artística i cultural tremenda.
El que passa és que en aquest país
no hi ha gaire gent que s'hi dediqui exactament a això.
I si hi ha gent, ha de marxar amb altres països
perquè aquí no...
Clar, molts oients que ens deuen estar escoltant
jo mateixa són de la generació del Víbora, del Tòtem.
En aquella època, aquell tipus de còmic
estava molt considerat i molt valorat
des del punt de vista artístic.
No sé si és que coincidia en un moment
en què hi havia com una mena d'efervescència cultural
i es valorava molt.
Grans revistes, grans dibuixants, grans històries.
Ha canviat aquesta percepció i aquesta valoració?
Totalment, ja no existeix.
Ha anat a menys?
Ha desaparegut la gent que s'hi dedicava
amb aquelles publicacions.
Ara són molt d'ells,
molts d'ells són mestres del còmic
i ara s'hi dediquen
i continuen dedicant-se
d'una manera diferent,
editats per editorials,
doncs, bueno, no direm nois editorials,
però, què vull dir,
i poblen també els salons del còmic i tal
i s'han convertit, doncs,
en estàndards de la cultura també.
En aquella època, aquelles revistes
tenien molt d'èxit també
perquè estaven englobades
en un moviment cultural més ample.
I més radical, també apostaven,
jo recordo que en alguns casos
apostaven per temes
que, malgrat que tothom era molt liberal,
era el tema del sexe
i apostaven fortament
i escandalitzaven droga, etcètera.
Sí, sí, formava part
d'un moviment més ample
que també afectava la música,
el cinema, etcètera, etcètera,
i tenia molta més força,
molt més interès també
entre les noves generacions
i a més a més tenia una modalitat
que era, doncs,
o mensual, fins i tot setmanal.
Aquestes que dius tu
eren més habitualment mensuals,
el víbor, el totem, el cairo, totes aquestes, no?
I en aquestes revistes, doncs,
van començar també
amb molts estandards ara
fins i tot del món de la il·lustració,
de la gràfica,
com el Mariscal o el Max
i tota aquesta gent
que en aquella època
eren considerats, doncs, pintamones,
com diu l'Ibanyet
quan parla de dibuixants de comis
en aquest país,
i ara, doncs,
estan guanyant milions de pel·les
dissenyant...
El nefario
de tot aquest grup
de dibuixants extraordinaris.
Des del punt de vista
que parlàvem
d'aquesta migradesa,
d'aquest poc reconeixement,
el manga ha fet molt de mal
als creadors d'aquí.
Home, eh...
Sense menystenir-lo, eh?
Sí, sí, sí.
Que tot el seu públic, lògicament.
A veure, el problema del manga,
la tradició del còmic japonès
és tan digna
com la del còmic europeu.
El que passa és que, desgraciadament,
les editorials han aprofitat,
doncs,
una estratègia comercial
que també està molt englobada
amb el món audiovisual,
amb les sèries de televisió i tal,
i han enganxat a un públic
des de molt jovenet
amb productes, doncs,
més aviat repetitius.
Diguem que el 90%
de tot el que arriba
en aquest país
a nivell de manga
és purament comercial
i està molt recolzat també
amb aquesta altra dimensió audiovisual
que diem.
Fins i tot avui dia
hi ha còmics
que surten de sèries de televisió,
no com abans,
que eren sèries de...
De la sèrie sortia el còmic.
Rollo Marco, Heidi,
que van ser els primers
que vam conèixer.
Exacte.
Llavors, s'ha creat tot un mercat,
diguem,
de caràcter purament lucratiu
i més aviat llunyar
de tot el que és
l'aprofitar
aquest llenguatge visual
del còmic
com una cosa artística
o cultural
i s'ha desviat
purament
a la vertent comercial.
Home,
ha fet mal
en el sentit
que la gent jove
està una mica
descol·locada,
està una mica
deslligada
a tot el que és
la tradició
del còmic europeu.
Clar, és que jo penso
que si es fa un saló
del còmic
i només hi ha manga,
està molt bé,
però els joves
perden l'oportunitat
de conèixer altres coses.
Clar,
perquè és que
el saló del còmic
de fet
i ho he comentat abans
també és
més aviat
un supermercat editorial.
És un Frankfurt,
és una fira de Frankfurt,
no?
Una fira de Frankfurt,
no Frankfurt.
Exacte.
I el més lamentable
és que existeix també
un saló del manga
ja
perquè saben
que això dona diners
i llavors han fet
específicament
un saló del manga
i tot i així
al saló del còmic
hi ha un espai
d'un 40%
dedicat al manga
perquè saben
que això
reportarà
sens dubte
beneficis econòmics,
no?
Llavors això
doncs
ens emburrona
una miqueta
tot el que és
l'esperit
de la promoció
del còmic
doncs com diem
sempre com a vehicle
com a art.
La setmana del còmic
de Tarragona
com serà?
Jo sense saber-ne res
hi ha el virus
que vosaltres
no guanyareu diners
com el saló del manga
ni de bon tros.
Què és el que
proposareu a la ciutat?
Jo sé que encara
queden moltes coses
per tancar
però la idea primitiva
el punt de partida
per fer aquesta setmana
al maig
quina és?
Què voleu oferir?
Tenim molt pocs mitjans
com podeu imaginar
i és la primera vegada
que ho fem
llavors anem
passet a passet
imagino que durarà
uns 4 o 5 dies
com a màxim
està previst
per la segona
quinzena de maig
i entre altres activitats
hi haurà
tallers
pels nens petits
de còmic
hi haurà
un parell d'exposicions
una sobre
els autors
de l'Iròpolis
els il·lustradors
de Tarragona
i també
els il·lustradors
estrangers
que hi participen
a la revista
perquè l'Iròpolis
és internacional
si ara en comentarem
alguna cosa
de l'Iròpolis
hi haurà també
una altra exposició
prevista al vestíbul
de l'Ultar d'Entitats
amb
gent amb problemes
de retras mental
relacionada
amb el món del còmic
un altre taller
paral·lel
que es portarà
aquests mesos amb ells
i el fruit
d'aquest taller
serà exposat
al vestíbul
de l'Ultar d'Entitats
hi haurà moltes xarles
sobre el món del còmic
i sobre
diferents aspectes
d'il·lustració
o de l'humor gràfic
no només
pels il·lustradors
de Tarragona
sinó per convidats
que s'hi dediquen
professionalment
també
noms ja tenim
però no estan confirmats encara
llavors és millor
no dir-los
perquè no s'hi derem
perquè quan estiguin
ja ho direu
i tampoc no ve d'aquí
no ve ni d'una setmana
ni d'un mes
clar
quan parlaves dels joves
dels nens
qui no ha escrit un poema
en plena adolescència
doncs jo m'atreviria a dir
qui no ha dibuixat un còmic
en un foli a casa seva
amb aquells inutets
jo crec que tots
alguna vegada
hem fet una vinyeta
un còmic
i per tant
també és un referent
dins del que és
el nostre aprenentatge cultural
clar
parlaves de l'Iròpolis
abans deies
amb aquesta modèstia
que us caracteritza
els dibuixants
que ja us coneixem
a uns quants
si no la coneix ningú
home
jo diria que la coneix
bastanta gent
perquè a més
qui la veu
per primera vegada
es repeteix
per allò que dèiem
és una revista
que pot arribar
a molt tipus de públic
perquè és molt heterogènia
perquè els autors
cadascú aneu d'un pal
i és molt diferent
explica'ns una miqueta
què és l'Iròpolis
explica
per a aquells
que no ho saben
bueno
és heterogènia
precisament
perquè va néixer
amb aquest esperit
de llibertat d'expressió
de dir
tenim ganes
de dir
alguna cosa
amb el llapis
que és el nostre mitjà
d'expressió
i les portes
no estan tancades
a ningú
sí que és veritat
que hi ha un cert esperit
general
és una revista
una miqueta
fosqueta
existencial
suposo que té a veure
amb el fet
que estadísticament
la gent qui participa
té una certa edat
gent més jove
no ha respost
amb aquesta iniciativa
però tu ets jove
tu ets deu ser dels més joves
doncs
jo soc
dels Tarragonins
soc el més jove
però ja tinc la meva
jo també
o sigui
no
i llavors curiosament
doncs
diguem que
les persones
que s'han interessat
en aquest projecte
doncs
han concordat molt
amb aquest tipus d'esperit
no?
i té aquest regust
així una mica
existencialista
nihilista
però
sobretot
tot es caracteritja
perquè és molt
de l'Iran
és molt
crítica
a Sida
sí
les literials
són bastant crítiques
i bastants còmics
que es fan
dins també
i bueno
però problemes
amb la justícia
no n'heu tingut mai
no?
no perquè
el que no és
és política
o sigui
a nosaltres
no ens interessa
ni parlar
de polítics
ni ficar noms
ni cares
ni caricatures
de gent
que s'hi dedica
ni gent
de l'Ajuntament
home
hi havia
alguns membres
de revista
que inicialment
estaven interessats
a fer això
però per això
ja hi ha el jueves
que ho fa molt bé
i aquí a Tarragona
no penso
i que se'n vagin ells
als tribunals
que l'únic que us faltava
haver de pagar
indemnitzacions a ningú
sí
de fet no
ens interessava
més aviat
la possibilitat
de crear històries
i de desenvolupar-les
amb aquestes 20 pàgines
com és la distribució
quina periodicitat té
donem dades
per si algú
que no la coneix
vol fer-se amb
algun exemplar
bueno
doncs a veure
és mensual
en principi
de tant en tant
els col·laboradors
que són
persones humanes
cauen en depressió
i llavors
això diuen que està
molt relacionat
amb la gent del còmic
les depressions aquestes
i les crisis
de creativitat
exacte
llavors si un mes
amb algú
li ha passat alguna cosa
doncs no surt
la revista
està molt bé això
eh
trobo que
que sí que sou delirants
realment
però en principi
és mensual
i en principi
està distribuïda
a Terracòmics
la Capona
i abans
a lo Raconet
però és que
ara la Raconet
ha desaparegut
i estem a la búsqueda
d'un altre punt
de distribució
però en principi
en teniu dos
la qual cosa
garanteixi
no cau algú
de vosaltres
en depressió
que a més
la tenim
a la nostra disposició
exacte
i què feu
els creadors
de còmics
aquest Arragona
dit d'una manera
plenera
i absolutament
respectuosa
com us busqueu
la vida
per publicar
més enllà
d'aquesta revista
home
cadascú fa el que pot
a dins
d'aquesta revista
hi ha persones
doncs que
part de la seva vida
la dediquen al dibuix
probablement
la part
que més
els estimula
i més
els fa viure
i després
doncs
ten
altra part
al seu treball
i tot això
després hi ha també
que són
els menys
els que s'hi dediquen
al 100%
al dibuix
que és molt difícil
en aquest país
és molt extremadament
difícil fer-ho
però cadascú
té les seves històries
doncs hi ha
aquí dins
hi ha professors
hi ha químics
hi ha psicòlegs
hi ha
gent de
o sigui
que s'hi diga moltes coses
però que té aquesta parcel·la
aquesta via de fuga
d'escape
que és aquesta revista
tot i que vens
en representació
de tot un col·lectiu
que tira endavant
doncs aquesta setmana
del còmic
a mi m'agradaria
Miguel
que expliquessis
quin tipus de còmic
fas tu
jo
bueno
jo
aquest escurrat
de venir aquí
i els altres
estan còmodament
a casa seva
doncs
anem a conèixer
una miqueta
la teva obra
home
n'hi ha que estan currant
per pagar-se el lloguer
i per poder pagar la setmana
que algun diner
ho haureu de deixar anar
n'hi ha que estan deprimits
també
i no publicaran
doncs
t'hem agafat en bon dia
tu?
estàs creatiu
o estàs també amb la depré?
no
estic una mica marejat
però bueno
això es passa
quan et toqui l'aire
i sortís al carrer
et passa
bueno
doncs el còmic que fa jo
fonamentalment
és bastant
té molt a veure
amb els problemes
amb la naturalesa humana
diguem
per exemple
a Drieròpolis
fonamentalment
estic publicant
o ha publicat
ara ja s'han acabat
aquestes sèries
dos còmics d'un personatge
que es diu
Alfons Solitari
i són
doncs
sempre relacionades
amb
amb la naturalesa humana
no?
n'hi havia un
que es deia
Alfons Solitari
i els sete pecats capitales
llavors eren les històries
diguem
oníriques
d'aquest personatge
que anava passant
per tots els pecats capitals
tot el que això comporta
en l'espírit humà
dins d'un ambient
molt
molt fosc
molt de malsom
no?
i després hi havia
un altre
que era Alfons Solitari
en el limbo
de los escépticos
que aquest era
tenia una
moral una mica
més positiva
perquè aquest el vaig dibuixar
quan vivia a Itàlia
i treballava
en un centre
de desintoxicació
llavors allà
no s'hi podies fotre
més de pressió
perquè si no
no sortien
el que faltava
dic mira
aquest ve a treballar aquí
i a sobre
ens deixa pitjor
de totes maneres
si és la condició humana
això que se'n diu
condició humana
una miqueta
al terreny
on et mous
deus fixar-te molt
en tot el que t'envolta
i en la gent
i en les cares
i les actituds
sí
és el més inspirador
de tot
sí
és una qüestió
d'observació
jo vaig estudiar
la carrera de psicologia
a Barcelona
i molta gent
m'hi diu
aquestes coses
les fas
perquè estàs influenciat
en totes les històries
de la carrera
i en realitat
no és així
no té res a veure
té a veure
simplement
a mi personalment
m'interessen
aquestes històries
que jo soc el primer
que estic
ara mateix
condicionat
i estic
com totes les persones
buscant
buscant a la vida
què és el que realment
és important
què és el que et preocupa
quins són els teus
més somnis
tot el que es dibuixa
al final
és un reflexe
del que et passa
per la ment
el que et preocupa
tant per a mi
com per als altres dibuixants
el Miguel confirma
allò que sempre hem intuït
que els psicòlegs
no estan més equilibrats
que qualsevol altre
dels mortals
diria més aviat
el contrari
Miguel Villalba
un plaer de veritat
esperem que torneu
quan tingueu
ja acabat de perfilar
aquesta setmana
del còmic a Tarragona
enhorabona sincerament
perquè tenia moltes ganes
que sortís
de la invisibilitat
que a vegades amaga
els creadors
en aquest cas del còmic
a la ciutat de Tarragona
i que en sou una bona colla
enhorabona sort
i ens ens retrobem
quan estigui tot enllestit
d'acord?
Moltes gràcies
Gràcies, bon dia
Gràcies
Gràcies
Gràcies