Les 10 del matí i 12 minuts.
Estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
parlant de política i parlant de la situació interna
d'Esquerra Republicana de Catalunya
després del Congrés Nacional celebrat el passat dissabte.
Ara, en el termini de tres mesos,
s'haurà de convocar el Congrés Regional
d'aquesta formació política aquí al camp de Tarragona.
Per aquesta raó, per analitzar la situació interna del partit
i per parlar d'aquestes expectatives de futur,
més o menys immediates,
avui hem convidat al matí de Tarragona Ràdio
el president regional d'Esquerra al camp de Tarragona,
el senyor Lluís Aragonès.
Senyor Aragonès, bon dia.
Hola, bon dia.
Parlarem del Congrés Nacional d'Esquerra Republicana de dissabte.
Recordem que l'executiva,
la direcció que va sortir del Congrés d'Esquerra,
ens deixa com a president Joan Puigcercós,
com a secretari general Joan Enridau,
que ja s'havien escollit la setmana anterior
en votació a través dels militants del partit,
i deixa també una executiva pràcticament monocolor,
tot i que en l'executiva nacional
hi ha persones com Lluís Aragonès,
que per la seva condició de president regional del camp de Tarragona
formen part de l'executiva nacional.
Com queda el partit?
Quina sensació li deixa a Lluís Aragonès
el fet que tinguem,
que Esquerra Republicana tingui una executiva
formada bàsicament només per persones
del grup que encapçalen Joan Puigcercós i Joan Enridau,
i per tant no en formin part altres grups,
com els que havien encapçalat Ernest Banach,
Joan Carretero i també Oriol Bertran.
Bé, doncs,
malguts de boca, no?
Jo crec que
altra consideració
o buscar eufemismes
en una situació que no és
la situació ideal,
i serien enganyants a nosaltres mateixos,
per tant,
el dissabte va ser un congrés
que es va tancar en fals,
o que, bueno,
aquesta és una expressió també d'aquelles,
molt tòpica,
jo diria que les coses quan es tanquen en fals
és que no es tanquen,
i la situació d'Esquerra Republicana,
la situació interna,
de desavinences,
no està tancada, no?
No està tancada.
L'executiva que va sortir
fruit del congrés de dissabte
és una executiva
que no representa
en el conjunt del partit,
en el conjunt dels militants
d'Esquerra Republicana,
i que ha deixat
molt mal gust de boca,
com deia abans,
i una certa preocupació,
no només amb els qui
no en formen part,
o amb els sectors
que no hi estan representats,
perquè no és una qüestió,
diguem-ne,
d'allò de quotes i personal i així,
sinó que també ha deixat
molt mal gust de boca,
i ho ha constatat així,
doncs,
els mateixos que,
d'una altra forma,
en part de l'entorn
d'en Joan Puigercós,
tampoc no volien
que la qüestió
s'acabés així.
L'executiva nacional,
a més,
no és especialment representativa
del sentiment,
segurament majoritari,
dels militants
i dels quadres dirigents
del camp de Tarragona,
tenint en compte
que en les votacions
del dissabte 7 de juny
va guanyar clarament
la candidatura
d'Ernest Banach
i la segona va ser
la de Joan Carretero.
No només del camp de Tarragona,
sinó de tota la demarcació
de Tarragona,
excepte els qui formem
part de l'executiva,
doncs,
per càrrec territorial,
com és el cas meu,
o el cas d'en Gervasi Aspa,
doncs,
pràcticament no hi ha ningú més
del camp de Tarragona
i de les Terres de l'Ebre
representant amb aquesta
executiva,
representant el partit,
no?,
i que, per tant,
doncs,
aquesta és una situació
que històricament
no s'havia adonat mai,
que la potència
de la demarcació
d'Esquerra Republicana,
la demarcació
de Tarragona,
doncs,
és forta,
i és una de les
importants del país,
no?,
i en el seu conjunt,
Esquerra Republicana
en el seu conjunt,
i, per tant,
és una situació,
doncs,
que deixa perplexa,
més enllà ja
de la militància,
diria que
el conjunt
dels analistes polítics
que,
doncs,
de la demarcació
de Tarragona,
doncs,
no hi hagi pràcticament
ningú
amb aquesta
executiva,
quan sempre hi ha tingut
un pes
en representatiu
important,
no?,
per tant,
són situacions
d'aquelles
que jo les vull
qualificar també
d'anòmales
i de curtes
en la temporalitat,
no?,
i que això
reclama
una correcció
urgent,
i penso que,
no només penso
que hi ha de ser,
sinó penso que hi serà.
Una correcció urgent,
tot i que s'ha parlat
des de la direcció
del partit,
des de la presidència
i la secretaria general
del partit,
s'ha parlat
d'un termini d'un any
per mirar de recompondre
ponts entre tots els sectors,
i que aquests sectors,
tots estiguin representats
en la direcció
nacional d'ERC.
Un any és massa temps
per vostè?
Per mi un any
és massa temps.
Quan hauria de ser?
Per mi un any
és massa temps.
Jo penso que,
doncs,
durant el període
estiueng,
doncs,
hem d'intentar
reconsiderar
determinades
situacions
perquè,
passat l'estiu,
doncs,
es comencin a trobar
els primers,
es comencin a
construir els primers ponts
perquè,
abans que finalitzi
aquest any,
no?,
tot plegat,
doncs,
torni amb una certa
normalitat
i que,
doncs,
no només tothom
treballi colze a colze,
que entenc que Esquerra Republicana,
doncs,
tot ho fa,
sobretot des de l'àmbit
que li toca fer-ho,
sinó que es treballi
amb unitat d'acció
i que,
doncs,
el màxim òrgan
del partit,
que és l'executiva
nacional,
el màxim òrgan
executiu,
doncs,
estigui representat
de manera
molt més
plural
i molt més,
que sembli molt més
la realitat del partit
que no pas ara,
no?
I això és
imprescindible
per Esquerra Republicana
i pel futur
d'Esquerra Republicana
perquè és que,
si no,
doncs,
l'experiència,
els que ja portem
bastant de temps
en política,
ens diu que,
quan es tira
per aquests camins
del tot o res
o de...
En final,
sempre,
qui surt perdent
és el partit
i a mi
és l'únic
que m'interessa,
no?
El partit,
la seva cohesió,
el seu creixement,
perquè,
doncs,
bueno,
tots plegats
tenim una missió
i la missió aquesta
ens la creiem
i ens la creiem
amb la mateixa intensitat
tots els militants
Esquerra Republicana,
siguin del sector
que siguin,
que és,
doncs,
buscar les cotes
més altes
de sobirania
pel nostre país,
les cotes més altes
de benestar
pel nostre país
i, per tant,
doncs,
necessitem un partit
que tingui credibilitat
en aquests moments.
Si Esquerra Republicana
cotitzés a borsa,
doncs,
francament,
tothom vendria
o tothom
hi hauria vengut
fa dies,
no?
A dia d'avui,
Lluís Aragonès,
president regional
d'Esquerra Republicana
al camp de Tarragona,
se sent mínimament optimista
per recompondre
aquests ponts
que creu que
s'haurien de recompondre
en el termini
de pocs mesos,
allò entre l'estiu
i la tarda d'enguany?
És difícil,
és difícil
i és complicat,
però, doncs,
jo penso que
aquesta sempre ha estat
una d'àrea meva,
no?,
i una de les meves missions.
No sempre
me n'he sortit
a nivell territorial
i també he participat
a nivell nacional
en el sentit aquest
de posar
posar vaselina
i mirar
i mirar
de cohesionar,
no?,
i diferents
punts de vista.
Jo tinc
molt bona relació,
doncs,
tot i que,
en fi,
a ningú se li escapa
que,
doncs,
més enllà
de la meva funció
de president regional,
com cadascun
dels militants
d'Esquerra Republicana
he pres opció
per una determinada,
per un determinat sector,
no?,
però això no vol dir,
doncs,
que no tingui excel·lents
relacions
amb els altres sectors,
sobretot en el sector
d'en Joan Puigercós,
perquè,
doncs,
hem treballat
i estem treballant
colze a colze
amb el que és
la direcció
del partit
des de fa molts anys,
des de fa molts anys
i ens coneixem tots
i som companys
de partit
i que,
doncs,
hem discrepat,
oi tant,
si hem discrepat,
no?,
jo cada dia
a casa meva,
un moment o altre,
discrepo amb la meva dona
i els meus fills,
no?,
però formem part
d'una mateixa família
i al final
sempre ens entenem.
Per què?
Perquè el que ens interessa
és el conjunt de la família.
Doncs Esquerra Republicana
igualment,
no?,
igualment.
Vostè s'ha identificat
en els últims mesos
clarament per l'opció
d'Ernest Benach,
que és la majoritària
al Camp de Tarragona
i a les Terres de l'Ebre,
es va demostrar
en les votacions
el dia 7 de juny.
Curiosament,
i precisament Esquerra Republicana,
recordem,
aporten la segona
i la tercera representació
institucional del país,
el president del Parlament,
Ernest Benach,
i el vicepresident
del Govern de la Generalitat,
Josep Lluís Carot de Rovira.
Dues persones,
dues personalitats
dins d'Esquerra Republicana
que han quedat desautoritzades
i al marge
en aquest Congrés
d'Esquerra Republicana.
Creuen que la seva
representació institucional
queda d'alguna manera
també en segon terme
pels resultats interns
que han tingut
Esquerra Republicana
Ernest Benach
i Carot de Rovira?
No,
haurem d'entrada
una correcció,
no?,
i que no han quedat
ni desautoritzades
ni al marge.
En primer lloc,
perquè en Carot de Rovira
no es presentava
sinó que donava suport
amb una opció.
En segon lloc,
perquè Ernest Benach
ha fet uns resultats
prou dignes,
representa més del 25%
de la militància del partit,
quan la candidatura guanyadora,
la d'en Joan Puigercós,
representa només el 37%,
i per tant aquí
ningú ha quedat desautoritzat.
En fi,
del 25,
el 26,
el 27,
el 37,
que són els resultats
allà ens han mogut,
les tres candidatures
que d'una manera o altra
representen una part
d'Esquerra,
una part important
d'Esquerra Republicana,
jo penso que no queda
ningú desautoritzat,
no?,
que ha quedat segon,
ha quedat tercer,
en fi,
jo diria que això,
hi ha uns marges tan petits,
hi ha dècimes
percentuals,
percentuals,
no?,
i que per tant,
a més a més,
deixin que li digui una cosa,
la candidatura d'Ernest Benach,
estic convençut,
i no perquè, doncs,
m'hi sentia prop,
sinó perquè,
realment,
penso que les coses
han d'anar per aquí,
estic convençut que,
en definitiva,
és la qui,
d'una manera o altra,
ha de conduir
aquesta recomposició
i unificació
de les diferents sensibilitats
que hi ha dins
d'Esquerra Republicana.
El discurs
d'Ernest Benach
i del conjunt
de la gent
que li donava suport
sempre ha anat
en aquesta línia,
no?,
de la unitat d'acció,
del consens,
del pacte
de superar,
doncs,
les diferències
i posar les coincidències
per davant de les diferències,
d'arribar amb acords,
i aquest és l'únic camí,
no?,
i per tant,
jo crec que això
li dona una autoritat moral
molt gran,
molt gran,
no?,
molt gran
perquè,
d'una manera o altra,
situa les altres opcions,
doncs,
amb els extrems,
no?,
què passa?
Que,
doncs,
bueno,
certament,
hi ha molta militànsia
descontenta
i ha manifestat
el seu
descontentament,
doncs,
no en la candidatura
d'Ernest Benach,
no en la candidatura
d'en Joan Puig Arcos,
perquè,
d'una manera o altra,
uns més que altres,
però,
doncs,
estaven vinculats
en la direcció del partit,
sinó que,
doncs,
ho ha manifestat
amb la candidatura
d'en Joan Carretero,
perquè,
d'una manera o altra,
representava claríssimament
l'oposició,
no?,
i per tant,
doncs,
en fi,
això ja ho veiem
en la vida municipal,
no?,
quan un alcalde
ja porta massa temps
governant,
quan el que sigui,
doncs,
i l'oposició
és emergent,
el vot de càstig
que es canalitza
cap aquí,
no?,
i jo entenc
que la direcció
del partit,
Joan Puig Arcos,
de manera molt clara,
ha rebut un vot
de càstig important
en dues fases,
la primera fase
el dia 7
i la segona fase
el dia 9,
el dia 9,
doncs,
Joan Puig Arcos,
al vespre,
no estava gens content,
però,
doncs,
Ernest Benach
també
ha participat
de la direcció
i,
per tant,
el descontentament
en Joan Puig Arcos
no l'ha recollit
Ernest Benach
sinó que l'ha recollit
Joan Carretero,
però,
una cosa està clara,
que aquesta candidatura,
Esquerra futur,
sí que marca
la centralitat del partit
i que busca
els ponts d'unió,
no?,
i això és un valor
molt provat,
sobretot en moments
d'anit i fícils com ara.
Enrere que,
doncs,
el Congrés Nacional
d'Esquerra Republicana,
ara sobre un període,
amb un termini
de tres mesos,
en què s'han de convocar
els congressos regionals
del partit,
per tant,
també el Congrés
de Tarragona.
És una potestat
del president regional,
per tant,
és una potestat
que té el senyor
Lluís Aragonès.
Quan pensa convocar,
ha decidit ja
quan pensa convocar
aquest congrés?
Bé,
jo em sembla que
el primer que s'ha de fer
és deixar refredar
situacions,
no?,
perquè les anàlisis,
doncs,
si es fan amb el cap fred,
sempre són molt més,
són molt més potents,
no?,
i més assimilades
a la realitat,
que no pas si es fan,
doncs,
després de sortir
d'una situació
traumàtica
que fa molt de temps
que dura més a més,
perquè ha estat molt llarga,
i justament l'endemà
de les eleccions espanyoles,
traumàtiques ja de per si,
no?,
i doncs jo en soc
un exponent ben clar,
l'endemà ja va començar
tot aquest procés
que va finalitzar
dissabte passat,
o de fet no ha finalitzat
perquè hem dit abans
que no ha estat tancat encara,
no?
S'ha tancat en fals
o no està tancat.
Per tant,
ha estat un procés
llarguíssim,
un procés traumàtic,
un procés que no ha acabat bé,
i que per tant,
doncs,
jo penso que la primera missió
que tenim
els dirigents del partit
és deixar refredar situacions,
no?
amb la situació
més refredada,
llavors tindrem,
podrem ser molt més objectius
i després,
doncs,
ja plantejar convocatòries
i plantejar,
doncs,
en fi,
noves propostes
pel Camp de Tarragona
i pel conjunt del país,
perquè em sembla
que el Camp de Tarragona
no està
exempt
de lo que passa
en la resta del país
i que s'ha d'anar
una mica
d'acord,
no?,
amb tota aquesta
situació
d'embastar,
de refer ponts
i de tot això, no?
I Camp de Tarragona,
doncs,
és molt representatiu
d'una determinada sensibilitat
i,
per tant,
doncs,
jo penso que ha de participar
de manera molt activa
en el que és
el futur d'Esquerra Republicana
a nivell nacional,
no només a nivell territorial.
Tenim un paper clau
i aquest paper clau
el pensem jugar a fons.
Aquest refredament
del que parla,
de totes maneres,
té una limitació,
si no vaig equivocat,
perquè els estatuts marquen
que els congressos regionals
s'han de fer
en el termini de tres mesos.
Per això,
això ens aboca
a un màxim
d'arribar al mes de setembre.
Sí,
està clar.
Tenint en compte
que tenim el període d'estiu
i, per tant,
de vacances pel mig.
Més enllà del mes de setembre
no es pot convocar,
però entengui'm
el que li vull dir amb això.
Jo ja el podia haver convocat
al Congrés Regional
i l'endemà,
l'endemà mateix del Congrés Nacional.
I el que se'n diu
un Congrés Express,
la majoria que tenim aquí,
doncs,
pim, pam,
convoques, guanyes
i s'ha acabat la història,
però penso que no ha d'anar així.
Penso que tot plegat
ha de fer xup-xup,
perquè,
com els bons aflicandors,
com les bones cassoletes,
se'ls ha de deixar fer xup-xup,
perquè,
si ho poses al microones,
doncs fas via,
però mai és tan bo
i mai és tan convenient.
I amb aquest xup-xup,
seguint la metàfora,
es presentarà Lluís Aragonès
a la reelecció en el càrrec
després de les votacions,
per exemple,
que va haver-hi el dissabte 7 de juny
tan clarament favorables
a les opcions d'Ernest Banach?
Bé,
aquesta és una qüestió
que no la decidiré jo individualment,
sinó que,
doncs,
és una qüestió
que s'ha de decidir
col·lectivament,
i que més enllà,
i quan dic col·lectivament,
vull dir fins i tot
més enllà
de el que és
la meva posició
dins el partit
i el cercle
en el qual m'hi sento
més ben representat,
no?
I que són qüestions
d'aquelles que
en aquest moment
i vista la magnitud
de la tragèdia
passen a ser
consideracions
molt secundàries,
molt subordinades,
en les quals,
doncs,
penso que es prioritzen
altres qüestions,
no?
I que són qüestions
més de buscar
consensos,
unitats,
o, doncs,
els màxims consensos
per damunt
d'individualitats
i pugnes
entre persones.
Més enllà,
doncs,
per tant,
de les persones,
el que sí que entenc
de les seves paraules
d'abans
és que el que penys
el camp de Tarragona
de ser decisiu
i serà clau
també per recompondre
d'alguna manera
la unitat interna
dins del partit
a nivell nacional,
és a dir,
que la postura expressada
pels militants
d'Esquerra al camp de Tarragona
expressada fa uns dies
s'ha de veure reflectida
en el futur del partit.
Sí, sí,
indiscutiblement.
Més enllà
que vostè presideixi
la regió del camp de Tarragona
o no?
Que jo la tinc molt clara
i la defensaré
i aquesta sí que no és
ni secundària
ni subordinada
a res.
I el camp de Tarragona,
Esquerra Republicana
al camp de Tarragona
té una veu pròpia,
una veu potent
i que, doncs,
vol continuar influint
i sobretot
en el futur més immediat
en tot el que és
el conjunt d'Esquerra Republicana
a nivell nacional
i ho farem,
i tant,
si ho farem.
El debat segurament continuarà,
ja dèiem des del principi
de l'entrevista
que el debat intern
no s'ha tancat en fals,
però a més tindrem
en perspectives
d'aquí uns mesos
el debat sobre
la candidatura
a la presidència
de la Generalitat
per part d'Esquerra Republicana.
Creu que Carot Rovira
hauria de repetir
com a candidat?
Bé, aquesta és una qüestió
que ara no forma part
de l'agenda
i que si barregem carpetes
ens equivoquem.
Una a una.
Una a una.
Primer es tanquen a carpet
i després se n'obre a una altra.
Probablement
l'error més gran
i no només
d'en Joan Puigcercós,
i no només d'en Joan Puigcercós
està barrejar carpetes.
Barrejar carpetes
ens ha portat
en aquesta situació.
Jo soc un home d'empresa
i tinc molt clar
quan s'ha d'obrir
una secció
i se n'ha de tancar
una altra
i quan se't barregen
conceptes
al final
no entens res.
I una mica
és el que ens ha passat.
Aquí hem barrejat carpetes,
hem volgut obrir carpetes
abans de deixar tancades
les altres
i ara
ens trobem
amb una situació
que
han d'intervenir
persones
amb molt de seny
per
saber
tornar
a posar
cada cosa
al seu lloc.
I posar
cada cosa
al seu lloc
a vegades
no és difícil.
sobretot
quan
més enllà
d'estratègies
col·lectives
hi ha estratègies
individuals
que pesen molt.
En fi,
doncs esperem
que acabi
aquesta carpeta
i que s'obrin
d'altres noves
i li tornarem
a preguntar
més endavant
a Lluís Araonés
per qüestions
com les que plantejaven
més de cara al futur
a mitjà
i llarg termini.
Lluís Araonés,
president regional
d'Esquerra Republicana
al Camp de Tarragona.
Gràcies per venir
aquest matí en directe
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
i que vagin molt bé.
Fins la propera.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Bon dia.