logo

Arxiu/ARXIU 2008/ENTREVISTES 2008/


Transcribed podcasts: 102
Time transcribed: 17d 11h 24m 11s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Les 10 del matí, 12 minuts.
Seguim parlant al matí de Tarragona Ràdio del barri de Camp Clar.
Ja dèiem que a la tertúlia havíem parlat molt del projecte
de moment aturat de l'estadi del nàstic a Camp Clar.
I la veritat és que portem dies i setmanes parlant molt
de diverses qüestions relacionades amb el barri de Camp Clar
per projectes d'equipaments o també pel pla integral de Camp Clar.
El passat dilluns, per exemple, ens acompanyava
el regidor responsable d'aquest pla, Joan Saneú,
ja sí, comentàvem, algunes de les iniciatives
que ja s'han posat en marxa o que s'han de posar en marxa
en les properes setmanes i mesos.
En el marc, precisament, del pla integral del barri de Camp Clar
i en un moment en què es comencen a aplicar
i es comencen a veure ja les primeres mesures,
avui volem parlar dels blocs de pisos de protecció oficial
que gestiona l'empresa pública de la Generalitat a Dixa.
I per això hem convidat al matí de Tarragona Ràdio
el delegat de Dixa a Tarragona, el senyor Jordi Navarro.
Jordi Navarro, bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que res, per marcar l'entrevista,
expliquem als ciutadans en general que ens estan escoltant
quins són els blocs de pisos,
què és el que gestiona a Dixa al barri de Camp Clar,
perquè hi ha unes quantes promocions.
Sí, i de fet val la pena explicar-ho,
perquè hi ha molta confusió.
Per entendre'ns, a Dixa gestionaria,
ara explicaré, virtualment,
ara explicaré per què dic això virtualment,
vora 1.100 llestatges habitatges
que corresponen, diguéssim, a el que és el carrer Llobregat.
La gent del barri entén els blocs roses, verds, blaus i vermells.
Però dic virtualment perquè, clar, d'aquests n'hi ha 370 i pico,
que és lloguer,
que diguéssim sí que és el que Dixa administra,
òbviament al 100%,
i bona part d'aquests són de compravenda,
amb la qual cosa, diguéssim,
la responsabilitat dels habitatges de compravenda
és dels propis propietaris.
I d'aquests de compravenda comencen a desqualificar-se ja algunes.
Per exemple, en guany s'ha desqualificat
els pisos de compravenda de Sant Magí i Santa Tecla.
Quan dic desqualificat,
vol dir que estan ja fora de protecció oficial,
vol dir que el promotor va ser públic,
però per entendre's és com si se l'hagués comprat
amb el pis, pot fer el que consideris
dintre les marges que diu la llei
i les ordenances municipals.
Però per entendre's estem parlant d'això,
d'uns mil i escaig habitatges,
dels quals 370 i alguna cosa són de lloguer.
Aleshores, amb tots aquests pisos,
amb tot aquest panorama d'habitatges
que hi ha al barri de Can Clar,
quines són les coses que s'han fet últimament?
Perquè sempre s'aconseguen que eren uns pisos
que necessitaven moltes millores i reformes.
Bueno, clar, diguéssim,
jo sempre comento que Can Clar
té dos grans blocs d'intervenció.
Una és tota la part urbanística
de tot, xupar-ho,
i així vulgarment, i en aquest sentit
sembla que pràcticament tothom reconeix
que des del punt de vista urbanístic
els habitatges estan en molt bones condicions,
són habitatges grans, estan rehabilitats.
Tot així hem anat fent
algun tipus d'intervencions en façanes,
en pintura,
en quartos de comptadors
per mantenir el patrimoni,
en aquest cas de la Generalitat,
amb més qualitat possible.
Però especialment el problema de Can Clar,
almenys de la part gestionada per a Dixan,
no és tan urbanístic, sinó més social.
I sempre estem comentant
que si les mesures urbanístiques
no van acompanyades de mesures socials,
doncs d'alguna manera,
i ho diu la pròpia gent del barri,
més crítica internament
és llançar els diners,
arreglar alguna escala,
perquè demà,
per vandalisme,
per incivisme,
pel que sigui,
es torni a destrossar,
doncs aquesta obra
no llueix ni mica.
Per tant,
el capítol urbanístic
el podríem donar pràcticament
per tancat
o com a mínim l'essencial
amb totes les obres que s'han fet
de rehabilitació de façanes,
pintura...
Bé,
queda una cosa pendent
molt important.
El capítol urbanístic
el donem per tancat
pel tema de façanes,
com deies,
i pintura.
L'altre ja vam anunciar
una obra
que s'ha d'acabar
més més llescats,
que és el canvi de finestres
d'un parell de zones
de Can Clar
que eren de ferro,
i s'hi canvien
pel que ja diu la normativa,
per la finestra d'alumini.
I ens queda pendent
la cosa per nosaltres
més important,
que és l'arranjament
que li hem posat a cero
de les escales de lloguer,
on hi ha magia de lloguer
que són aquestes escales
que de tant en tant
és la imatge
més estigmatitzada
que pot tenir d'algú,
que per sort
no són totes les escales de lloguer,
però n'hi ha tres o quatre
o cinc
que realment
estan molt vandalitzades.
I ens queda això,
hi ha un compromís firmat
amb l'Ajuntament
i amb l'Ajuntament
de fer l'arranjament integral
de les escales
de la baix,
per dir així,
és a dir,
pintura,
bústies,
les portes d'entrada,
de vidres,
etcètera,
però aquest projecte
està condicionat
d'acord amb l'Ajuntament
del programa de mediació
que suposo que comentàveu
del pla integral de Can Clà,
que el que pretén
és classificar les escales
en quatre nivells,
per entendre'ns,
les que estan més organitzades
i amb més bona convivència
i les que estan pitjor
i conforme les escales
vagin entrant
en el nivell
d'escales normalitzades,
la idea és que dic-se
per rematar,
diguéssim,
la intervenció,
poder arreglar-les d'all a baix
com a exemple
en positiu,
dir, bueno,
per què arreglem aquesta
i l'altre no,
perquè aquí hi ha un grup
de veïns
que assumeixen
els seus drets
i els seus deures,
també, no?
Aquesta és la idea, no?
Per tant,
això ens portaria
a vincular la feina
i la gestió
que fa a Dixa
també en el marc
del pla integral de Can Clà,
és a dir,
que a Dixa també
hi participa d'alguna manera
amb les coses
que està fent.
Sí, sí,
bueno,
des de Dixa
estem dins del pla integral
de Can Clà,
treballem molt colza a colza
i amb un conveni
que ens siguin
el mes de març
específic entre Dixa
i l'Ajuntament
justament per això
que dèiem abans,
perquè per entendre'ns
Can Clà
en el sentit estricte
supera
la pròpia administració
tan de Dixa
en el sentit estricte,
no?
Nosaltres som els administradors
de finques,
però si hi ha problemes
d'incivisme
o hi ha problemes
d'inseguretat
per dir alguna cosa,
no és competència de Dixa,
però a l'Ajuntament
també ens consta
que també el supera
la seva pròpia competència
municipal
i qui diu això
doncs diu a interior
o pot dir
a ensenyament.
I justament per això
és molt important
el treball integral
i que totes les administracions
treballin
alguna per entendre'ns,
si nosaltres fóssim
estrictament rigorosos
amb els impagats,
és a dir,
la gent que té lloguer
que no paga
i més en una època
com ara la de crisi,
ja hi ha mals
que podrien fer fora
per desnonament,
però clar,
òbviament això suposaria
un gust de gent
que aniria
per entendre'ns
segurament
als serveis socials
a dir que
clar,
si no fem un treball integral,
doncs no,
Can Clà
difícilment
es podrà transformar
cap a la normalitat.
Per tant,
aquestes intervencions
que comentàvem
amb diferents escales,
allò de fer un canvi
total
de la imatge
de les escales
s'anirà fent progressivament
i en funció també
de com avancin
aquell programa
de mediació
que també fa uns dies
comentàvem en directe
en aquest programa
mediació
perquè els veïns
de cada escala
s'autoorganitzin
i gestionin
els espais públics
de les escales.
Sí, exactament.
Això li diem
post a cero
perquè entenem
que és un nom
així simbòlic
com dir
el fiquem a cero
i la deixem perfecta
i a partir d'aquí
us toca a vosaltres
la vostra parida
la nostra
com toqui
i la idea aquesta
és fonamental.
Estem parlant
simplement
que hi hagi
una junta administradora
que és el nom
tècnic que té
és a dir
que hi hagi
un president
o president
d'escala
un llibre d'actes
que la gent
pagui les quotes
comunitàries
com una escala
entre cometes
normal i corrent
amb la qual
ara com a
administradors
ens toca
perquè és una escala pública
ens toca
tindrà l'arreglada
però si no
si ho arregléssim avui
ho hauríem
per entendre'ns
de repercutir
si ens costa
canviar una porta
d'entrada
com passen
algunes 3.000 euros
voldria dir
que ho hem de repartir
amb el rebut de lloguer
de cada un dels llogaters
quan potser l'ha trencat
m'ho invento
no sé ni el del tercer primera
o algú que passava pel carrer
clar la idea és
arreglem això
és tot un procés
aquestes intervencions
aquest procés
quin termini
s'ha posat
a dixar
o quant calcula
de temps
que ho podran fer
i quants diners
en general
calculen que suposarà
tota aquesta intervenció
nosaltres ho tenim
pressupostat
per el 2009
confiem en que
al llarg del 2009
perquè confiem molt
en aquestes mesures
segurament
a partir de febre i març
si tot va
com sembla
que ha d'anar
per el que ens donen
els mediadors
hi haurà
les primeres escales
arreglades
i confiem molt
des del punt de vista educatiu
en que quan una comunitat
vegi una escala
que està arreglada
perquè la volem arreglar
de primera
justament per provocar
aquest efecte
la gent s'anirà apuntant
a això
efecte dominó
efecte dominó
clar
també és veritat
que algunes escales
van associades
a temes complicats
i aquí sí que no pot intervenir
a Dixa directament
sinó que
en fi
són altres factors
i altres elements
que treballen
dins el plan integral
de Can Pla
per entendre el tema
de la integralitat
si tenim un quart
de comptadors de llum
on hi ha veïns
que tenen enganxada llum
de manera il·legal
òbviament
això és un directe
que fan
contra la companya de llum
perquè estan defraudant
la companya de llum
no de Dixa
però com hem de arreglar
un quart de comptadors
posar la porta estàndard
amb una clau
si estan enganxats
vol dir que l'endemà
o a la nit
rebentarà la porta
per tornar-se a connectar
il·legalment
per entendre'n
és tot un treball
molt integral
però sí que confiem
que igual
queden residualment
una escala o dos
però que la gran majoria
estan arreglades
per tant
podríem
treballar amb l'objectiu
que d'aquí a un any
si és possible
hagi canviat molt
a través d'aquestes accions
una mica
fins i tot la imatge
que té Camp Cla
a la resta de la ciutat
sí, sí
nosaltres estem amb aquesta idea
i clar
hi ha un dels tres mediadors
del pla integral
que han d'ajudar a això
perquè si no és un país
que es mossega la cua
molta gent
és millor
ens ho diuen
i és cert
clar
jo començaré a pagar
o encararé l'escala
quan a Dixa
com que és tot
que cometes
des de l'òptica
ben culpada a Dixa
quan a Dixa
m'arregla l'escala
és clar
però
és un país
que es mossega la cua
clar
a Dixa no arregla l'escala
ara
perquè les ha estat arreglant
durant molt de temps
per provocar un punt d'inflexió
perquè si no
sempre ho dic
són diners públics
a Dixa és una empresa pública
que va tirant diners
entre cometes
que no llueixen
i que els veïns
justament com que va a Dixa
ho arregla
clar
l'idea és intentar provocar
un cert canvi
tornant al principi de l'entrevista
quan explicàvem una mica
què és el que fa
què és el que gestiona
a Dixa Camp Cla
fora de Camp Cla
gestiona altres coses
a Dixa
l'empresa pública de la Generalitat
dedicada a aquests habitatges
de protecció oficial
a Tarragona
municipi
Tarragona municipi
el que deia virtualment
gestionem el barri
Riu Clars-en-Cel
el seu origen
és un barri de protecció oficial
però virtualment
per això
perquè està fora de qualificació
però bueno
sempre tens aquella mirada
i gestionem
la part de Torreforta
avui
els famosos
blocs
de la plaça
primer maig
afectats per
l'aluminosi
tant els remodelats
i els que hem de tirar
com
els que hi ha
al voltant
de l'antiga obra sindical
que s'estan fent
de manera sistemàtica
cates
i diguéssim
garantint que no estan
afectats per l'aluminosi
i que no tots els blocs
d'aquells anys
estan afectats per l'aluminosi
la gent de Torreforta
ho té de la imatge
que tots seran iguals
però afectats per l'aluminosi
són els que es van remodelar
i els que s'han d'acabar
de tirar a terra
la resta
des de Dixa
i la Generalitat
s'estan fent
comprovacions
anuals
sistemàtiques
per veure que no
estiguin afectats
per l'aluminosi
els que s'han d'enderrocar
com està el procés
perquè s'havia
teòricament aturat
havia de començar
l'estiu
si no recordo malament
o s'havia anunciat
que s'enderrocarien
que són els que estan
al costat de la plaça
primer de maig
i s'ha començat
l'enderroc
encara està paralitzat tot
jo vaig anunciar
que vaig ser jo
que la idea era tirar-ho
abans
i començés
el curs escolar
i el que vam anunciar
és que s'iniciarien
els treballs previs
a l'enderroc
perquè clar
l'enderroc
òbviament
la gent el que considera
el dia de l'enderroc
és el dia que vegin
que els blus van a terra
però per arribar aquest dia
hi ha tot un treball previ
el treball previ
es va començar a fer el juliol
diguéssim
el que es diu
vandalització
buidar els habitatges per dins
perquè els habitatges
s'havien quedat
per complir
l'anomàtia ambiental
s'havien d'anar a separar
els diferents materials
el fibrociment
l'oralita
per entendre
tot això es va fer
i en el mes de juliol
la companyia de llum
hi ha un transformador
al costat dels blocs
que per entendre
es dona llum
a l'anomà públic
l'opció inicial
que es van plantejar
des de FEXA
era anul·lar aquest transformador
en ple procés
van canviar
el criteri tècnic
i van dir que no
que anul·lar el transformador
no podia ser
i que aleshores
per entendre'ns
col·localment
havíem de posar els pals de fusta
que la gent
deu tindre la imatge
i penjar els cables
o sigui
les façanes dels pisos
de luminòsis
tenen uns cables
que donen llum
a l'anyumenat
que la idea
és ficar-lo
en aquests pals
de fusta
o sigui
són els cables aèris
que penjen des de l'anyum
o sigui
si avui tirem els blocs
es queden sense llum
perquè penjen els cables
la idea
és retirar aquests cables
això va suposar
fer un projecte
per part de FEXA
i demanar
una llicència d'obres
municipal
perquè era un projecte
sobrevingut
a l'enderroc
aquest dillum
abans de dir
m'hi va comunicar
a l'Ajuntament
que manteníem
els permisos d'obra
no nosaltres
sinó FEXA
perquè ara és FEXA
que ha de fer
aquest trasllat
de les línies aèries
aquests pals provisionals
i a partir d'aquí
ja podem tirar
si a Madrid
ja tens pisos
buits per dins
ja tens
diguéssim
ara
si s'entrés dins
seria un esquelet
pendent de que FEXA
primer estàvem pendents
del permís
va arribar aquest dilluns
vull dir
ara ja
està el permís municipal
i ara queda això
que FEXA
tregui les línies aèries
i a partir d'aquí
quan FEXA
ens digui
que ja està fet
podem tirar
podem calcular el temps
o clar
com que depèn de FEXA
doncs com que he donat
diverses dates
i això
no depèn estrictament
de Dixen
ara sí que FEXA
ens va dir
que en unes setmanes
fiqui a treballar
i ho faria
i realment
no hi ha insalubritat
vull dir
jo no té cap sentit
que estigui de peu
no té cap
ni cap administració
ni la companyia
de llum
cap tipus d'interès
en retardar això
de quants pisos
estem parlant
de l'enderroc
o quants pisos
ha afectat?
estem parlant
de tres blocs
encès
doncs d'uns 80
90
sí uns 80 habitatges
a banda d'això
però hi ha altres pisos
que
es continua gestionant
a Dixa
en aquella mateixa zona

doncs ara estem
al voltant
de memòria
140-150 habitatges
en quina situació
es troben?
no
els altres
és sobre nova
no no dic
aquests són els substituïts
vull dir sobre nova
per entendre's
són pisos
que no tenen
més de 5-6 anys
i són de compra-venta
algú de lloguer
hi ha una figura
que també tenim
que és ús i habitació
vol dir que és per gent gran
de 65 anys
que si li deixa l'habitatge
doncs això amb aquest nom
d'ús i habitació
en el moment que mori
torna a passar a l'administració
a banda d'això
perquè la gent no ho coneix
també tenim uns blocs
a prop de la Renfe
que són
la
que en Gasset
tota una part de
què li diem Gasset
que eren de compra
de fa molts anys
d'Incasol
i ara
a partir de l'obertura
de l'oficina
local d'habitatge
doncs
tenim diferents habitatges
en dos programes
en el programa de sessió
que són propietaris
que s'hi deixen habitatges
directament a la Generalitat
que ara això
doncs
es comença
a animar
bastant
i a pisos intermediats
vull dir que ara
a Dixa
ja no és l'estereotip aquest
de barri de Can Clà
barris sencers
barris d'Adixa
sinó
i amb aquests pisos
que s'hi deixen
propietaris a la Generalitat
què fan?
és a dir
quin és el paper
que fa la Generalitat
a Dixa
en aquest cas
en aquest cas
a Dixa
assumeix el risc
o sigui
aquell propietari
ens dona el pis
li paguem
el cànon mensual pactat
i el llogatel busquem nosaltres
en aquest cas
ho fem conveniat
amb l'Ajuntament
a través de la Borsa d'Habitatge
vol dir que
nosaltres li hem de pagar
cada mes al propietari
si aquest llogatel
no ens paga
o deixe de pagar
és el nostre problema
i aquest pis
l'assegurem
durant els cinc anys
que dura el contracte
d'arrendament
i amb el compromís
de fer obres
i és el cas
per tornar
l'habitatge
al propietari
en les mateixes condicions
que ens el va deixar
i té molts casos així
hi ha molts casos així
han pogut
assumir molts pisos
a data d'ahir
estàvem
amb una vintena
d'habitatges
però justament
ara ens consta
que comença a entrar
molta més
pisos cedits
la Generalitat
després hi ha
l'altre producte
que el gestionen
en conveni
a la Borsa Municipal
que és d'intermediació
un propietari
i un llogatel
es fiquen d'acord
pactant el cànon
i d'acord
que aquí en tenim
una altra vintena
i aleshores
això creu que pot anar més
precisament
amb la situació
de crisi econòmica
i que afecta
especialment
amb el sector immobiliari

perquè una de les opcions
que tenen
el sector immobiliari
que no ha venut pisos
és a dir
que els va construir
i se'ls ha quedat
sense vendre
una opció que té
a l'hora de moment
no en tenim cap així
però en d'altres
municipis sí
és justament
passar-lo al programa
de cessió de la Generalitat
i comencem a tindre
comencem
algun promotor
que ens cedeix pisos
a lloguer
aquests dos programes
que comentàvem
d'alguna manera
més enllà de gestionar
els pisos
que hi ha a Camp Clau
al barri de Torrefort
són una mica
les línies de futur
de Dixa
com a empresa pública
de la Generalitat
és a dir
obrir horitzons
més enllà del que
ha fet històricament
l'empresa

a veure
l'horitzó fonamental
que està publicat
és que es va prendre
una llei d'habitatge
que diu
que abans de que acabi
el 2008
i estem en terminis
vull dir
que em consta
que s'arribarà
al Parlament
ha d'entrar
la creació
de l'Agència
de l'Habitatge
de Catalunya
que d'entrada
significarà
una fusió
tal qual
automàtica
entre la plantilla
actual de Dixa
més la plantilla
actual
dels serveis
territorials d'habitatge
perquè s'entengui
la gent
el que està
a la plaça dels carros
perquè porten ascensors
rehabilitacions
cèdules d'habitabilitat
i clar
anem cap a un model
d'ofici
de finestreta única
d'habitatge
és a dir
a Dixa
si no passa res
d'aquí un any
segurament
si em tornem a entrevistar
a mi
no serà pas
com a director
de Dixa
si no passa res
per això ja s'ha dit
com a responsable
de l'Agència Catalana
de l'Habitatge
que sumarà
totes les competències
d'habitatge
i que a més
anem aquí molt a prop
estem fent obres
anem a Ramon i Cajal
a un local
que inaugurarem
d'aquí dos mesos
perquè passarem
a portar
tot junts
tot habitatge
igual que estem
intentant
que hi hagi
oficines locals
d'habitatge
on la ciutadana
de Tarragona
tot el que li són
habitatge
vagi a l'oficina local
de l'Ajuntament
com a Generalitat
també ho hem d'unificar tot
de moment
Jordi Navarro
és el director
de Dixa
a Tarragona
amb aquestes perspectives
de canvi
de cara a l'any vinent
de cara al 2009
nen acabant
avui Jordi Navarro
d'alguna manera
també és notícia
perquè Jordi Navarro
és el president
de la Fundació
Casal Amic
i precisament
aquesta tarda
a les 7
hi ha un acte
de commemoració
dels 25 anys
d'aquesta
d'aquesta entitat
que ha treballat
històricament
durant aquest quart de segle
precisament
a la zona de Ponena
al barri de Camp Clar
de Tarragona
què suposa
per Jordi Navarro
presidir aquesta fundació
que arriba
als 25 anys?
per mi
personalment
suposar
és de les coses
que més il·lusió
em fan
perquè des de la meva
òptica personal
és una opció
de voluntariat
d'una entitat
sense llum de lucre
que aposta
en aquest cas
per l'infància en risc
per la gent
que té més problemes
i veure com
d'això
que fa 25 anys
es va començar
al barri de Camp Clar
un grup de 7 persones
des de l'òptica
de voluntariat
sense cap tipus
de professionalització
i com 25 anys després
la casa
ja treballa
amb vores 50 persones
si segueix apostant
per aquesta línia
i com també
des d'una ciutat
com Tarragona
la importància
que tenen
i just en el moment
de crisi
i en d'altres
les entitats
del que es diu
el tercer sector
de l'economia
que són empreses
com és el cas
de l'Amèrica
és una empresa
però sense llum de lucre
amb la qual cosa
diguéssim
l'agilitat
que pot prestar
els serveis
el grau de motivació
que té el personal
la flexibilitat
doncs és molt
molt important
i aquí també
hem fet una evolució
de començar
el barri de Camp Clar
que fa 25 anys
el barri de Camp Clar
a banda
la gent recorda
el barri de l'Esperança
és la zona més marginal
per sort
per Camp Clar
no és sol
Camp Clar
per dir així
però per desgràcia
vol dir que també
les situacions de pobresa
de marginalitat
s'han anat estenent
per la ciutat
sense que hi ha alarmisme
no pretenc pas això
però vull dir que
fer opció
per infància en risc
a Tarragona
ja no passa sol
pel barri de Camp Clar
passa per moltes altres
barris
i altres situacions
he sentit
el propi
casalàmic
s'ha anat
ha anat sortint
de Camp Clar
que manté
és la seva seu
i és una opció
i de l'entitat
el vincle profund
amb el barri de Camp Clar
però justament
s'ha anat treballant
a barris de Ponent
portem projectes
d'absentisme
al Comte Rius
per exemple
la gent que
acaba donat els estudis
portem una web
vull dir que la idea
és treballar això
per infància en risc
a Tarragona
és aquesta opció
s'ha sent orgullós
de la feina feta

continua vinculat
en el dia a dia
o poc
bueno faig la broma
jo soc el president
com has dit
però bueno
és una presidència honorífica
realment els responsables
que porten el dia a dia
a la casa
són la gent que està
treballant
però bueno
suposo que
tenim un patonat
és aquesta manera
de garantir
que la gent
que pugui entrar
cosa que estem molt contents
no perverteixi
per dir-ho així
els objectius inicials
no
perquè vam és que
estem absolutament
confiats
amb la gent
que està en el dia a dia
treballant
amb voluntariat
i amb nòmina
no
aprofitem doncs
per recordar
que aquesta tarda
a les 7
a la delegació
territorial del govern
de la Generalitat
al carrer Sant Francesc
número 3
hi haurà
aquest acte
de commemoració
dels 25 anys
de la Fundació
Casal Amic
intervindrà
Jordi Navarro
president de la Fundació
però també
intervindran
entre d'altres
Ismael Palacín
que és el director
del Casal d'Infants
del Raval
de Barcelona
això serà
aquesta tarda
a les 7
Jordi Navarro
president de la Fundació
Casal Amic
i Jordi Navarro
director de Dixa
a Tarragona
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
molt bé a vosaltres
gràcies
bon dia