El govern el que ha de fer és prendre decisions de cara a una hipotètica situació en què s'agraugies la situació de sequia.
Llavors, entre les moltes possibilitats i les moltes previsions que s'estan fent, una d'aquestes consisteix a emportar aigua amb vaixell.
Des d'on, en aquest moment, no és una cosa que estigui ni tancada ni decidida.
El director dels Serveis Territorials de Medi Ambient, Josep Lluís Pau, fa aquestes declaracions del passat 10 de gener.
Ja fa mesos que Catalunya pateix una severa sequera, però poca gent pensa realment que l'abastiment a l'àrea metropolitana de Barcelona perilla.
Però les reserves dels pantans del Pirineu baixen fins a nivells alarmants i cal buscar més aigua, i es busca precisament a Tarragona.
L'estalvi i les restriccions són mesures insuficients per combatre la falta de pluges i es comença a pensar ja en l'explotació de nous pous i aquífers.
Ja el mes de febrer, el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, adverteix de la possibilitat d'enviar aquesta aigua amb vaixells cap a Barcelona.
El tema dels vaixells, la portada amb vaixells d'aquests tres llocs i fins i tot d'altres que en aquests moments estem negociant, és un últim recurs, ho hem dit i ho reiterarem constantment.
Aquesta possibilitat, però, finalment es confirma i l'Ajuntament de Tarragona aprova la cessió a Barcelona d'uns 4 hectòmetres cúbics d'aigua cada any.
La gestió de la saquera és a terme en un clima molt tens i l'oposició municipal mostra la seva disconformitat en més d'una ocasió.
Joan Arejo, de Convergència i Unió, i Alejandro Fernández, del Partit Popular, són els portaveus dels grups municipals de les dues formacions.
Ara ens trobem en una situació curiosa, perquè nosaltres estem agafant aigua de l'Ebre i la nostra l'enviem a Barcelona.
Potser la primera solidaritat que hauríem de tenir, la primera, és amb el nostre territori.
L'aigua que falta a Barcelona per una situació de saquera s'ha de solucionar amb els pous de Tarragona sense donar-nos cap tipus de garantia a nosaltres?
De debò aquesta és la solució? La nova cultura de l'aigua és el nou negoci de l'aigua?
Anar comprant i venent aigua d'un lloc a l'altre, intercanviant, aquest és l'abastament correcte?
Tothom, o gairebé tots, estan pendents d'aquest vaixell al port de Tarragona que ha de transportar aigua a Barcelona.
El primer carregament d'aigua per mirar de pal·liar la saquera a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Aquesta aigua que en principi s'està carregant, sembla, pel que estem veient des d'aquí nosaltres, sembla que estiguin fent el carregament en aquests moments de l'aigua,
perquè veiem una mena d'aquesta onada sospesa que cau per pendicular sobre el vaixell,
dona la impressió que, si més no, ho estan fent o estan a punt de fer-ho, de carregar aquests 20.000 litres d'aigua,
que, perquè es feia una idea, aquests 20.000 metres cúbics d'aigua equivaldrien a la capacitat de 8 piscines olímpiques.
Finalment, el primer vaixell marxa el 13 de maig, carregat amb 19.000 metres cúbics d'aigua,
la quantitat que consumeixen unes 130.000 persones en un sol dia.
Però, mentre els governs català i espanyol avancen noves mesures contra la saquera,
amb comptagotes, augmenten les veus discordants.
D'aquesta manera, la família responsable del pou Burnat posa novament a disposició de la ciutat aquest eqüífer,
però el Departament de Medi Ambient de la Generalitat ho descarta perquè la zona està catalogada com a sobreexplotada.
Joan Burnat és el portaveu de la família.
No tinc ganes, ni jo ni la família en general, d'entrar en una discussió de si aquest pou tindrà prou cabal o no el tindrà,
o si és prou bona o no és prou bona.
Nosaltres posem l'aigua a disposició, és un pou que durant 40 anys ha estat subministrant 500.000 litres hora
durant les 24 hores del dia i 365 dies l'any.
S'arriba a constituir fins i tot una plataforma ciutadana que sota el nom L'Aigua No Ens la Pendran
reclama més transparència a les administracions.
Aquesta plataforma i el Sindicat Unió de Pagesos es manifesten pel centre de Tarragona
en contra de l'extracció d'aigua dels pous.
Escoltem Josep Maria Coll, coordinador del Sindicat, i Pedro Sánchez, portaveu de la plataforma.
Si es fa això és que s'ha fet amb traïdoria, sense explicar les colles, sense posar els problemes reals damunt de la taula.
Nosaltres creiem que si no hi ha recursos hídrics per plover a créixer, s'ha de posar la gent al posto que hi hagi els recursos hídrics.
I s'ha de planificar el territori d'una altra manera.
Sí que volem que si s'ha de donar l'aigua, si en tenim, perquè diuen altra iniciativa que periódicament no saben si en tenim o no,
si hem de donar l'aigua volem saber com, quan, què és el que passa, i no és donar, sinó que es porti l'aigua, perquè l'aigua és de tots.
Que se n'entere tot, quisquis, som de les terres de l'Ebre, i avui no venim de bones, que venim ben emprenyats,
perquè uns parts dels que governen diu que ara han firmat un pla, i mos volen fotre l'aigua, i mos volen fotre l'aigua a lo del marxal.
Les protestes augmenten des de les terres de l'Ebre quan els governs de José Montilla i José Luis Rodríguez Zapatero
acorden allargar el mini-transbassament de l'Ebre fins a Barcelona.
L'acord contempla la construcció d'una canonada des dels dipòsits del Consorci d'Aigües a Tarragona fins a Vilafranca del Penedès.
D'aquesta manera, doncs, els partits que havien protestat uns anys abans enèrgicament en contra del Pla Hidrològic Nacional
aposten ara pel transbassament com la millor solució per mitigar els efectes de la sequera.
Això reactiva i emforisme la plataforma en defensa de l'Ebre. Manolo Tomàs n'és el seu portaveu.
Demanem als ajuntaments, a les poblacions, als col·lectius socials, des de Tarragona fins a Vilafranca,
per on passarà la canonada, que ens ajudin, que s'impliquen en la lluita.
Necessitem la lluita, el suport institucional per tirar cap endavant la lluita jurídica en defensa de l'Ebre.
Les protestes continuen arribant en l'àmbit polític.
El diputat del Parlament i exalcalde, Joan Miquel Nadal,
sorprèn tothom en explicar el motiu de les seves pregàries de primavera.
Jo reso a la verge perquè no plogui, perquè a veure si...
És que si plogui estarà solucionat, eh?
A veure si som capaços de solucionar el tema.
I dona la estranya sensació que en aquest país solament s'arregla una cosa quan el problema és gruixut.
Les primeres pluges arriben el mes de maig i es rebaixa la situació d'excepcionalitat a Barcelona.
Tot i això, l'ampliació del transbassament continua en marxa i els vaixells carregats d'aigua continuen salpant del port de Tarragona.
Això provoca que l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros adverteixi que l'esforç hídric de Tarragona no pot servir per omplir piscines.
He enviat a EMAXA una carta dient que a partir de demà l'aigua de pols de Tarragona i Reus
només seria utilitzable en casos d'extrema sequera com el que havíem patit en anterioritat.
El govern català accepta la petició de l'Ajuntament i manté les restriccions.
José Montilla, president de la Generalitat.
És obvi que té poc sentit aixecar determinades mesures quan igual, si no plou,
dintre de tres setmanes es tornen, es tenen que tornar a posar en marxa.
Agua cero y mayo, déjalo caer.
Agua cero y mayo, déjalo caer.
A mitjans de maig les pluges arriben, els pantans s'omplen i s'atura l'enviament de vaixells
i la construcció de la canonada.
Si en els propers anys es repeteix un episodi de sequera tan extrem,
l'entrada en funcionament d'un seguit de desaladores ha d'evitar teòricament
que no es repeteixi la situació d'incertesa també extrema que s'ha viscut aquesta primavera.
Quin és l'estat de la Tarragona d'avui?
Doncs molt senzill, senyor alcalde, aturat.
Amb una barreja de perplexitat i de desencís dels que vàrem pensar, jo no, evidentment,
que vostès eren capaços de governar i de prendre decisions en moments difícils.
Cap gran projecte està aturat i si algun no va a la velocitat que tots voldríem
és perquè en el seu moment no es van acabar de fer bé les coses.
Govern municipal i oposició han debatut en diferents ocasions
sobre els avenços dels grans projectes de ciutat i dels usos dels diferents equipaments.
Alguns projectes han fructificat, d'altres es troben a mitges i d'altres continuen encallats.
Un dels que avançant notablement aquest 2008 és el POUM, el Pla d'Ordenació Urbana Municipal.
Aquesta tardor s'ha aprovat per segona vegada inicialment aquest document
sobre el planejament urbanístic de la ciutat.
A més, el POUM s'aprova amb el vot positiu de tots els grups municipals.
El tinent d'alcalde de Territori, Xavier Terrés, ha dessecat aquest consens.
El que crec que en tot moment es destil·la d'aquest Pla d'Ordenació Urbana,
que és un document de ciutat, que crec que ha de passar per davant del que són els colors,
crec que així sí que s'ha portat a terme, crec que així s'ha hagut una realitat.
I en aquest aspecte vull transmetre'ls a tots vostès la necessitat i també l'oportunitat
que, com va descriure una vegada el meu antecessor, en Josep Gisner Barro,
hem de fer treure la ciutat de la seva sona.
El nou POUM incorpora els acords assolits durant tot l'any amb els veïns afectats.
D'aquesta manera s'ha arribat a un consens per corregir alguns dels aspectes més polèmics de l'anterior document.
El portaveu dels veïns, Santiago Blanco, ha celebrat que s'hagi canviat el planejament inicial.
Era, en fi, incomprensible el plantejament inicial.
Un pot entendre que es vulgui millorar la ciutat, que es vulguin fer coses dins de la ciutat
i que, en fi, que es vol canviar el que sigui.
Això pot ser discutible i pot ser raonat en un sentit o en un altre.
El que és totalment incomprensible és que es pretengui fer unes coses d'aquesta magnitud,
com es pretenien aquí, és a dir, 1.500 habitatges en l'aire,
sense que els veïns, és a dir, els afectats d'aquests 1.500 habitatges,
haguessin pogut estar dient res amb tot això.
Una mica, digue, allò que em comentaves, no?
Quants treballadors hi poden haver i quines tasques es fan?
Compte, en principi, que hi puguin haver entre de 3 a 8 treballadors, com a molt.
I les tasques seran això de coordinament, que no es derribin peces que no es volen derribar.
Juanjo Rodríguez explicava d'aquesta manera a Tarragona Ràdio
com serien els treballs en derroc del Fortí de la Reina just quan entraven els primers operaris.
Aquest 2008 s'ha posat punt i final a un llarg procés judicial
que ha donat, finalment, la raó a l'endebandant, Rosa Lies,
per considerar que la construcció del restaurant va ser irregular.
El juny, tanca el restaurant i els treballs en derroc s'allargaran fins al mes de febrer del 2009.
Molta gent ha expressat la seva disconformitat amb la sentència judicial
i, entre ells, l'expresident de la plataforma Salvem el Fortí, Jaume Fontanet.
Personalment, i crec que bastants tarragonins, per no dir la majoria, estem tristors.
Sempre és discutible que un restaurant sigui...
Bé, és un establiment privat, però que dona un servei públic.
Però aquest és un restaurant característic de la ciutat
i perdre un lloc emblemàtic com és el restaurant del Fortí, és trist, és trist.
Un altre equipament que s'enderrocarà com a mínim al seu interior
és el pàrquing de Jaume I.
Després de molts mesos amb dubtes sobre la seva viabilitat,
l'equip de govern ha decidit descartar l'aparcament robotitzat
i opta per fer-lo convencional.
Aquest pàrquing tindrà 350 places
i suposarà una inversió adicional de 5 milions d'euros.
L'alcalde Ballesteros ha lamentat al llarg de l'any
la gestió realitzada per l'anterior equip de govern.
Jo sé que hi ha veïns que el que voldria és passar pàgina,
passar pàgina, deixar un forat allà com homenatge a la ineficàcia
i començar una història nova.
Però no podem, per responsabilitat política,
dir a la ciutat de Tarragona
que s'han dilapidat 25,7 milions d'euros
i que no hauran servit per res.
Però la polèmica encara no s'ha acabat,
ja que Sistema Asalem,
l'empresa encarregada d'elaborar el pàrquing robotitzat,
creu que es podria mantenir el projecte inicial.
Rafael León és el responsable de l'empresa.
Nosotros hemos cobrado 3.200.000.
Hasta 30.000, no lo entiendo.
Le ofrecemos ese diálogo sin ninguna condicionante.
Sin nada, a cambio.
Si solamente queremos ver qué es lo que han hecho
para poder valorar lo que se puede hacer
y si se puede inventar.
Els barris també han experimentat canvis aquest 2008.
Després d'anys de reivindicacions,
s'han enderrocat dos blocs polèmics,
degradats i punts de conflictivitat social.
Es tracta del bloc Riba i Garcia, Aicumar,
i dels edificis afectats de Luminós
i a la plaça Primer de Maig de Torreforta.
Els veïns d'aquestes dues zones
han celebrat els enderrocaments.
Cuando ya empezamos a marchar un poco la gente bien,
empezó a venir,
se marchaba un bueno y venía uno mediano,
marchaba uno bueno y venía uno peor.
Ya nos, ya marchamos todos.
Porque estábamos viviendo de una manera muy dolenta,
con pudor, con gatos, con colom.
Mira, el estado de abandono que tenía la plaça,
aunque la gente lo ha neteja dos veces y lo ha dejado bastante bien,
hemos pasado una angustia aquí,
porque los veíns no podían ni abrir la finestra.
Uns altres veïns han tirat enredat de moment
un projecte de remodelació urbanística
en un altre punt de la ciutat.
La Càmera de Comerç de Tarragona
pretén convertir l'últim tram de la Rambla Nova,
el del Balcó del Mediterrani,
en una plaça allargada i peatonal.
L'objectiu és potenciar la restauració
per dinàmits així el comerç de la zona.
La proposta, però, ha quedat de moment aparcada
perquè, segons els veïns de la zona,
aquest canvi els suposaria molèsties.
L'escriptora Olga Xirinax
s'ha convertit en la portaveu dels veïns.
Aquest tram no ha estat mai un tram comercial,
ni ho serà,
perquè és un tram de passeig i tranquil·litat.
La Rambla enllaça amb el passeig de les Palmeres.
La gent ve tranquil·lament aquí
si ha de prendre alguna cosa
amb les terrasses que ja l'apren.
I la resta de temes,
sobretot a l'hivern,
degut als aires de mar,
el que sigui aquí a la nit,
no hi passa a ningú.
Per tant, és difícil que això es pogués dinamitzar
d'una manera o altra.
Els que no es cansen de fer canvis,
enranjament i millores
són els integrants de la Brigada d'Intervenció Ràpida.
Aquest mes de juliol s'ha posat en marxa aquesta unitat
encarregada de fer actuacions d'urgència
a la via pública i al mobiliari urbà.
La mitjana d'actuacions d'aquest 2008
ha estat d'unes set per dia.
El director de la brigada, Marc Antillac,
ha explicat que les prioritats
són aquelles que representen un perill important.
Les més prioritàries sempre són aquelles
que poden representar un perill per ciutadà,
un clot que hi hagi, que pugui haver una persona
que entrampussi,
un altre clot d'una clavegueta, per exemple,
que es pugui enfonsar.
Vull dir, sempre, sobretot,
dins de les actuacions molt urgents
que s'han de resoldre en 24 hores,
doncs, primer de tot, sempre solucionar aquestes.
La brigada municipal era una promesa electoral
de l'equip de govern
que finalment enguany ha vist la llum.
Altres, com la posada en marxa de la façana marítima
o la sessió del Banc d'Espanya,
continuen pendents.
En qualsevol cas,
l'alcalde Josep Fèlix Vallès-Seros
ha dit que no vol que aquests grans projectes
s'eternitzin.
Jo el que no vull tenir és temes eterns.
N'he heretat masses de temes eterns.
La façana marítima,
la tabacalega,
el pla d'ordenació urbana municipal,
el fortí de la reina,
aquest tema del nàstic,
el tema del parc que en deixeu el primer,
i vull tancar tots aquests temes,
perquè és una vergonya
que, com deia algun mitjà d'aquí,
Tarragona és la ciutat
dels eterns projectes mai acabats.
La candidatura de Tarragona
per acollir els Jocs del Mediterrani de 2017
ha patit diversos alt i baixos
al llarg d'aquest 2008.
En la part positiva s'ha de destacar
l'obertura d'una oficina d'informació,
així com de la consecució
de diversos suports
i de la implicació
de centenars de voluntaris.
A més,
l'equip de la candidatura
s'ha reforçat
amb la incorporació
de Vicent Anyó,
que va ser directiu
dels Jocs Olímpics de Barcelona,
o conseller delegat
dels Jocs del Mediterrani
del Maria,
entre d'altres.
Anyó ha assegurat
que treballarà
perquè Tarragona
es doni a conèixer
com a potència
organitzadora
d'esdeveniments esportius.
Una de les maneres
millors
de promocionar
la candidatura
s'organitzar esdeveniments.
El primer examen,
diguem,
la primera avaluació
de la candidatura a Tarragona
serà el Comitè Olímpic Espanyol.
Qui forma part
del Comitè Olímpic Espanyol?
Les federacions esportives.
En la mesura
que tu vas fent
d'alguns campionats,
les federacions
te van coneixent,
i van agraint,
inclús,
moltes d'elles,
que tu montes activitats.
I a l'octubre
les aspiracions
de la ciutat
reben un suport
molt important.
És del president
del Comitè Olímpic Espanyol,
Alejandro Blanco,
que qualifica
la candidatura tarragonina
com a potent
i guanyadora.
Tenemos que esperar
a que salguen al concurso,
pero yo siempre opino lo mismo,
tenemos candidatura ganadora,
y eso es muy importante.
Hay otras veces
que va a ser un concurso
y la ciudad
no presenta
lo mínimo para ganar.
Aquí tenemos
no lo mínimo,
lo máximo.
Pero las votaciones
son las que son.
Lo que hay que intentar
es convencer
a los miembros que votan
de que esta ciudad
es la mejor.
Y yo creo que
para ganar la Tarragona
hay que hacer muchas cosas
y más que Tarragona
no va a hacer nadie.
Però Tarragona 2017
també s'ha vist esquitxat
per un presumpte escàndol
que de moment
ha costat
la unitat política municipal.
El president executiu
de la candidatura,
Mario Rigau,
ha hagut de desmentir
diverses informacions
que apuntaven irregularitats
en la gestió
dels diners del projecte.
L'oposició municipal
ha demanat
la dimissió
del mateix Rigau
i de l'alcalde Ballesteros,
però la crisi
s'ha donat
per acabada
amb el nomenament
d'un gerent
per la candidatura
que és Ramon Quadrat.
Rigau ha desmentit
sempre les acusacions
i ha assegurat
que no pensa plegar.
Si aquests arguments
han quedat demostrats
que no són veritat,
archidemostrats
i tinc la confiança
de la Junta Directiva
i de l'alcalde,
en fi,
ho trobo una bastiós.
És com si jo pensés
que no pot haver candidatura
amb un cap de l'oposició
com el senyor Erechio
i demanés la seva dimissió
de cap d'oposició.
És la mateixa barbaritat.
També ha patit entrebancs
la construcció
del nou estadi
del Nàssic
a Camp Clar.
L'Ajuntament
ha rescindit
el contracte
amb l'empresa
constructora Pai
perquè no es posaven d'acord
sobre el finançament
del projecte.
L'Ajuntament
ha hagut de pagar
un milió d'euros
per desfer el compromís,
però, segons l'alcalde,
aquesta és la millor opció
per no eternitzar
la construcció
del nou camp.
El president
de l'estadi del Nàssic,
Xavier Salvador,
també ha donat suport
d'aquesta decisió.
I si hagués calgut
arribar a la rescissió
unilateral
també ho haguéssim fet.
El que passa
és que això
ens hauria abocat
molt probablement,
per no dir segur,
a un pleit civil
o contenciós administratiu
i, depèn del jutge,
hauria pogut
ordenar la suspensió
cautelar
de tot concurs.
Com a mínim,
ara l'Ajuntament
el que fa és recuperar
una mica
quin és
o quina serà
la decisió final
del que s'ha de prendre
envers el camp.
Al moment que ell
agafa tota l'adjudicació
i es treu l'empresa
que s'ha adjudicat
aquest espai,
en aquests moments
l'Ajuntament
és el que té
el 100%
de la decisió
de prendre
a partir d'aquests moments.
Més clar sembla
el futur
del complex esportiu
Sant Jordi.
Després de set diversos
anys tancat,
finalment en guany
s'ha conegut
com seran
les noves instal·lacions
que han d'entrar
en funcionament
el 2011.
El complex
disposarà
d'una pista
poliesportiva,
una piscina,
a més de sales
de fitness,
spa i un aparcament.
El vicepresident
del Govern català,
Josep Lluís Cretor Vira,
creu que el nou projecte
compensa la llarga espera
que s'ha patit.
Crec que ara ja
s'ha d'acabar el temps
de mirar enrere
i de queixar-nos
i dir que no hi ha manera
que això s'arregli.
Això s'arregla,
avui anunciem
que això s'arregla,
que hi ha una solució
i que és una
molt bona solució
i que ara només
cal que passi en aviat
d'aquests mesos
inevitables
de construcció
d'aquest complex esportiu.
Precisament
el complex Sant Jordi
ha estat una
de les ubicacions
on s'havia especulat
amb la ubicació
de l'hotel
de 5 estrelles
que des de fa tant temps
persegueix
la ciutat de Tarragona.
També s'ha especulat
amb la construcció
d'un hotel de luxe
en els terrenys
de l'edifici
de l'autoritat portuària
que ha d'anar a terra
a causa
de deficiències estructurals.
Però de moment
l'únic projecte
que tira endavant
és el de l'antica
rectoria del Pla de la Seu.
La tinent d'alcaldar
de Patrimoni,
Rosa Rossell,
ha explicat
que hi ha el compromís
de conservar
la façana original
i que l'hotel
serà respectuós
amb l'entorn.
El projecte
fins i tot
d'utilització
dels murs romans
que hi ha
al subsol
com a parets
de la part del restaurant
jo crec que és
un projecte
molt, molt respectuós
amb l'edifici,
amb l'entorn
i amb el subsol.
Aquest futur hotel
ha de servir
per potenciar
el turisme
de la ciutat
com també ho ha de fer
el Pla de Competitivitat
de la Tarracor Romana.
Aquesta tardor
s'ha conegut
que la ciutat
rebrà més de 4 milions
d'euros
per desenvolupar
el model turístic
de la ciutat.
El president
del Patronat Municipal
de Turisme,
Sergi de los Rios,
ha destacat
que aquesta injecció
econòmica
permetrà convertir
la ciutat
en un referent
del turisme urbà.
L'objectiu és
que després
d'aquestos 3 anys
d'aplicació
d'aquest pla
tinguem model
i que aquesta ciutat
deixi de dir
allò que fins ara
està dient
que és
tenim un potencial enorme
i no el sabem aprofitar.
Doncs bé,
el Pla de Competitivitat Turística
està per fer model
perquè Tarragona
sigui referent
en turisme urbà
i per poder aprofitar
al 100%
tot el gran potencial
patrimonial
que té la nostra ciutat.
El món comercial
ha viscut enguany
diversos canvis
i sempre pensant
en l'arribada
del Corte Inglés.
La via T
s'ha renovat
amb l'arribada
d'una nova junta
mentre que la divisió
del comerç local
s'ha accentuat
amb la creació
de la Confederació
de Comerç
de les Comarques Tarragonines.
Mentrestant,
les obres del Corte Inglés
continuen a bon ritme
amb la vista posada
en la seva obertura
prevista per a la tarda vinent.
El màxim responsable
del Corte Inglés
de Catalunya,
Àngel Montesinos,
ha insistit
en que els grans magatems
reportaran beneficis
per a tot el sector.
Hacer que un hueco
produce algún dolor
pero nunca
de forma intencionada
sino adecuándonos
a lo que es
la demanda
de la zona.
Bueno,
esto no sucede
solo en Tarragona.
Si a los años
que estamos ahora cumpliendo
hemos abierto
en cinco ciudades diferentes.
Y bueno,
al principio siempre
hay algún temor
o alguna cosa
pero al final
va en beneficio
de la propia ciudadanía.
Precisament,
la preparació
per l'arribada
del Corte Inglés
era una de les sasques
que desenvolupava
Rafael Tatay
que va perdre la vida
el mes d'octubre
víctima d'un atac de cor.
S'han de reactivar
i ràpid.
Vull dir,
tenim poc temps
i hem de fer molta feina.
Tenim,
jo diria,
un any,
però durant aquest any
nosaltres
s'han d'espavilar
i hem de posar
la cosa
com sigui
per preparar-nos
pel que ens vindrà.
doncs,
home,
primer de tot
hi ha d'haver unitat
i nosaltres
el que hem sortit
és en defensa
una mica
de tot el comerç
de la ciutat
perquè veiem
que aquí
les coses
no van
com haurien d'anar.
M'ha fet molta allusió
perquè una mica
és com
que reconeixen
el meu treball
com a atleta
que s'interessa molt
la meva experiència
i la veritat
és que
és una cosa
que em ple de satisfacció.
És una bona iniciativa
en el fet
que té raó
l'alcalde
quan diu
que sovint
aquests llocs de poder
es converteixen
en torres de marfil
on tens
tota la teva cort
els teus cortesans
que et diuen
el que tu vols sentir
però no tens
la veu de...
No sé si
aquí som una representació
del poble
tampoc, eh?
Però en tot cas
jo tindré
un esperit crític
i no seré
gens compleix.
Aquestes són
les opinions
de Natàlia Rodríguez
i Oriol Grau
dues
de les 36
personalitats
escollides
per formar part
del Senat
Tarragoní.
Enguany
s'ha constituït
formalment
aquest òrgan
que ha de servir
per assessorar
l'alcalde
gràcies a l'experiència
de professionals
d'àmbits ben diferents.
A partir de l'any vinent
els ciutadans
podrem recórrer
els senadors
per expressar
les nostres crítiques
però també
podrem adreçar-nos
al síndic
de Greuges
a Tarragona.
Francesc Ferrer
ocuparà
el càrrec
a partir del proper
gener.
Hola
som els nens
de Tarragona
des d'alergia
tot hora
els més petits
els més petits
però
no estan
per queixer
sinó
per jugar
i passar-s'ho bé
i des d'aquesta primavera
poden fer aquestes activitats
en el marc
del Club dels Tarragonins
el club infantil
de la ciutat
impulsat
per l'Ajuntament.
Prost de 5.000 nens
a la ciutat
ja formen part
d'aquest club
que ja té
carnet
telepròpia
i fins i tot
un disc.
Com a la ciutat
és per dir
tothom els carrers
unis
d'espec i xerí
i volem cantar
tothom els carrers
unis
pura
aquest revís
i volem
i de fa
ballar
l'úrgol d'Ester
per a canyar
tot passejant
per la ramplar
alçar la llula
per talcar
que blau
Sant Salvador
res pot més pot
que una cançó
plena de ganes
per fer una ciutat
molt millor
som els carrers
unis
d'espec i xerí
i volem cantar
som els carrers
unes
de la ciutat
i volem
i demà
de la ciutat
i volem cantar
som els carrers
unes
de la ciutat
i volem cantar
som els carrers
unes
de la ciutat
i volem cantar
som els carrers
som els carrers
unis
despec i xerí
i volem cantar
som els carrers
unes
unes
i trevits
i volem cridar
som els carrers
unes
despec i xerí
i volem platà
som els carrers
unes
despec i xerí
i volem cridar
i volem plantà
i volem cridar
com
Fins demà!