Al matí de Tarragona Ràdio apuntem una previsió destacada.
Aquest vespre, dos quarts s'han d'avui,
concretament al Museu d'Art Modern de la Diputació,
acollirà la presentació del llibre Contes Menestrals
de Josep Anton Baixeres.
És una obra editada per Cosetània Edicions
dins de la col·lecció La gent del Llamp
amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona.
La presentació anirà a càrrec de l'escriptora Lourdes Malgrat
i de l'escriptor i també membre de la gent del Llamp, Magí Sunyer.
Magí, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut a aquest llibre de Josep Anton Baixeres.
De fet, diguem-ne que estava previst que es presentés.
Josep Anton Baixeres ens va deixar el passat mes d'agost
i justament estava treballant en aquest llibre que es presenta avui, no?
Sí, de fet, el llibre estava fet.
Estava previst que el llibre sortís el mes de juny.
I es va dir que el juny és una mala època i el traiem després.
I aleshores, doncs mira, entre mitjans va morir.
L'última vegada que jo vaig veure el Josep Anton Baixeres
precisament va ser dos o tres dies abans que es morís
per fer l'última correcció de proves.
No és una obra de recent creació?
Són uns contes inédits que no sé si els va anar fent
al llarg de la seva trajectòria força irregular
des del punt de vista literari,
amb grans parèntesi de creatius al llarg de la seva vida
perquè va dedicar el seu potencial a exercir com a advocat,
que era la seva professió, no?
Sí.
I com a polític.
i després com a polític una temporada relativament llarga, diríem, no?
Sí.
A veure, aquests contes jo no sé exactament de quan estan escrits.
El que sí que puc dir és que fa com a mínim 10 anys que estan acabats,
perquè a mi em va demanar un paròleg pels contes,
que és el que hi ha aquí en aquell moment,
i el vaig fer, doncs que ni tan sols ja sabia en quin ordinador el tenia,
ja, en quin deixa de pensar que el dia ha perdut.
A veure, Josep Anton Baixeres,
això és freqüent en l'obra de Josep Anton Baixeres.
És un escriptor que no va tenir mai pressa a publicar.
Ell va tenir un moment realment molt brillant,
a finals dels anys 50, a començaments dels 60,
en poc temps va guanyar el Premi Víctor Català
i va quedar finalista del Sant Jordi,
i després hi va haver un parèntesi relativament llarg
durant el qual, doncs, no va publicar.
Bàsicament, suposo que va ser per aquestes qüestions, no?,
la dedicació a l'ofici d'advocat
i després, els anys 70, sobretot, doncs, la política.
Recordem que va ser senador, que va ser regidor de l'Ajuntament,
va ser diputat provincial
i això el va ocupar uns quants anys.
Després s'hi va tornar a posar, a publicar.
Va entrar a formar part, li vam demanar,
i ell ho va fer amb molt d'entusiasme,
a formar part de la gent del Llam, també,
i a partir d'aquell moment ha tornat a publicar regularment.
Dins de l'obra de Baixeres és una obra, diguem-ne, singular,
o molt heterogènia, hi ha teatre, hi ha contes, hi ha articles,
com a traductor també va exercir durant un quant temps,
per tant, és una obra irregular des d'aquest punt de vista, no?,
en quant a la cronologia de les seves publicacions,
de la seva creació,
i en quant a les diferents àrees de la creació literària que conrea.
Jo penso que per a les persones que no els agrada
que un escriptor escrigui sempre una cosa previsible,
a molta gent li agrada això,
vull dir que quan agafen un escriptor,
doncs ja sàpiguen que sortirà més o menys,
amb poques variacions.
Per a les persones que no els agrada això,
Josep Pantón Baixeres és un autor ideal.
Ell té un estil, jo penso que molt definit,
molt diferent de la resta d'escriptors que he llegit jo,
no sempre fàcil, tampoc,
però al mateix temps,
ell escrivia del que li venia de gust,
per exemple, en els últims temps,
sé, perquè havia llegit originals que no estan publicats,
que havia escrit dues tragèdies,
a imitació de tragèdies gregues,
que fins i tot tenien noms de personatges de tragèdies gregues.
La seva gran afició, obsessió, diríem,
era el món de la literatura alemanya,
concret, Goethe, Heine, sobretot,
i ell va traduir Goethe, per exemple,
té una traducció inèdita, per cert,
de Goethe, de l'Ecmont de Goethe,
havia publicat contes,
havia guanyat el Premi Víctor Català,
ja ho he dit abans,
i aquests són uns contes inèdits,
no sé si n'hi ha gaires més d'inèdits,
potser no, potser no, no ho crec,
i després s'havia dedicat a la novel·la,
però no en un primer moment,
sinó que fa uns deu anys,
doncs aproximadament,
Columna li va publicar aquesta novel·la,
jo penso que és el millor
que va escriure Josep Anton Baixeres,
que és Les Mares.
És el que, d'entrada,
també tu el recomana si algú es vol acostar a la seva obra,
perquè realment es trobarà
amb una gran obra literària, no?
Sí, sí, sí, sí.
Jo ho recomano en general,
sense més coses, diríem, no?
Qui vulgui llegir el que jo crec que és una gran novel·la,
així.
Després, en concret,
ja que som a Tarragona pels tarragonins,
té un interès enorme,
perquè és que s'ocupa d'un moment concret
que és el moment de la gran transformació de Tarragona.
Més encara, encara més interessant,
s'ocupa del moment immediatament previ.
El protagonista de les dues novel·les,
Josep Anton Baixeres,
de fet,
és un enginyer tarragoní
que cap al final de la segona novel·la
serà l'encarregat de portar
la indústria química a Tarragona,
però que encara no arriba dintre de les novel·les.
No hi ha...
Si n'hi ha poquets retrats,
des del punt de vista de la creació literària,
ha marcat en aquesta època la ciutat de Tarragona.
Sí.
A mi no em sona que n'hi ha així gaire.
A mi tampoc no em sona,
tampoc no ho has llegit tot, no?
Però en aquest moment concret, diríem,
i en aquesta intensitat...
A més a més, des d'un enfocament molt interessant,
perquè és l'enfocament, per dir-ho d'alguna manera,
des de fora, diríem, no?
La indústria ha de venir,
però aquest personatge,
que és un d'aquests treballadors a l'executiu,
diríem avui en dia,
d'una multinacional,
i que en les novel·les
se'n va al mitjà orient,
se'n va a llocs molt diferents,
transita per llocs molt diferents...
Esclar, es mira l'avinguda de la Química
com un projecte més, diríem,
d'una multinacional,
que de la mateixa manera que va venir a Tarragona
doncs hauria pogut fer cap,
doncs jo què sé,
a qualsevol altre lloc,
a Nàpols o a qualsevol altre lloc, no?
Ah, doncs aquesta és molt...
Les Mares es titula, eh?
Les Mares, les Mares, sí.
Per si algú té curiositat.
Si m'equivoco, per això estàs tu,
el primer llibre que es va publicar
de Josana Pantón Baixeres
ja fa molts anys
també era un llibre de recull de contes, no?
Sí.
És a dir, que va començar
la seva publicació amb un llibre de contes
i pòstumament també la seva darrera publicació
és un llibre de contes.
Sí.
Vaja, és una anècdota
però que fa pensar
que el conte, el relat breu
carregat d'ironia,
probablement devia ser com un lloc
on ell de tant en tant li agradava
deixar-se anar, no?
Sí.
Jo crec que la peça curta
anava molt bé
amb la manera de fer
de desenvolupar en Baixeres.
Tant el conte
com les peces de teatre curtes.
El monòleg,
aquest tipus de...
Per què veure?
Abans he dit que és un autor
molt...
molt complex, eh?
Baixeres.
Llegint una obra
no en tenim prou
per entendre'l,
ni pensaments.
Tot i que en les novel·les
evidentment hi ha moltes més coses
i se recull molta diversitat,
doncs els contes
donen una altra visió.
Per començar,
una cosa que tu has dit,
la ironia.
Només hi ha els títols
dels dos primers llibres, no?
El primer es diu
perquè sí
i l'altre es diu
perquè no.
Per exemple, no?
Només amb això.
El fet que tingui un gust especial
per...
que això també afecta
en aquests contes d'aquí, eh?
Tinguin un gust especial
per fonamentar
tot el discurs del conte
en el que acaba sent
un acudit, en realitat.
Ahà.
L'acudit no és el més important,
però és el que acaba donant
la sortida del conte,
diríem, no?
En el d'això.
Per exemple,
aquí en aquest...
ens recull el dels contes menestrals,
doncs un dels contes,
l'últim,
penso que és l'últim,
sí, els adeus,
doncs acaba
amb una frase dialectal
ja,
doncs que
arriba a sorprendre del tot
el d'això, no?
O per exemple,
el primer dels contes,
La influència.
Us puc explicar una mica?
Sí, sí, i tant.
I així fem una miqueta
la idea, diríem.
Doncs sí, perquè a més això
atreu a la lectura.
Ah, doncs pot atreure.
La influència és un conte
d'estructura, en principi,
bastant senzilla.
Doncs és senzillament,
doncs està situat
en un ambient
d'alta mitjana
burguesia
i un personatge,
doncs que rep
l'encàrrec
de la seva dona
d'intercedir
a favor del seu germà.
El seu germà
és un cràpola.
És un cràpola
que ha fet
una mica de tot.
Això és allò
que es diu
del que hay de lo mío,
no?
Exacte.
És exactament això.
És exactament això.
I per intercedir
ha d'anar a veure
un conseller
de la Generalitat
que és un antic company
amb el qual
el lliga, diríem,
o no sap ben bé
si el deslliga,
doncs un afer morós
que no sap ben bé
si ha estat notat
per aquest antic company
seu o no.
Mentre tenen
l'entrevista,
ell,
el personatge
que va a demanar,
diríem,
aquesta intercessió
i l'altre
es van anar embrancant
en la conversa
amb coses molt diverses
i al mateix temps
ell va anar recordant
aquesta aventura
sentimental
que ha tingut
de manera que
estan molt contents
d'haver-se retrobat
després de molt de temps
i quan arriba
a casa seva
s'adona
que ni tan sols
no s'han recordat
del seu cunyat, diríem.
És a dir,
que ha passat una tarda estupenda
però no ha demanat el favor, no?
Sí, sí, sí.
A més a més
han rememorat això
i hi ha històries
amb flashback
i tot el que vulguem
però
doncs
quan li diu això
diu
i el d'això?
Diu
i el de mon germà?
Ton germà?
Diu
què passava amb ton germà, no?
Jo ja
dona una indicació
del punt aquest
d'ironia
i de retrat social, no?
Que sempre va
en bona part
de la seva obra
cap a aquestes classes
benestants
de la burguesia
no oblidem
que el seu origen
justament
de Josepant Don Baixeres
ve d'una família
benestant
de la ciutat de Tarragona
i jo m'imagino
que aquesta trajectòria vital
també ha marcat
el seu ambient
diuen que els escriptors
a banda d'afabular
d'inventar
d'investigar
tenen les seves referències
sempre molt arrelades
no?
A l'hora de fer
la seva obra literària
sí
ja diria que els focus
són dos
un aquest
afectaria les novel·les
afectaria per exemple
aquest conte
i altres contes
que hi ha
i d'això
i després
un altre
són les referències
més directament literàries
a veure
per exemple
ell té una obra
de teatre
que es diu
Narcís els llims
que és una cosa
absolutament
boja
diríem
però absolutament boja
perquè és senzillament
Narcís Uller
que s'ha mort
i fa cap
al cel
i aleshores resulta
que allí al cel
doncs hi ha classes
hi ha nivells
i Narcís Uller
està molt preocupat
per passar uns exàmens
perquè l'enviïn
al nivell important
dels escriptors
i això és tota la novel·la
que és molt
que hi ha tota la obra de teatre
que és molt divertida
aquí també passa això
aquí hi ha un conte
que es diu
Pols enamorada
que és terrible
és un conte molt dur
que és el conte
de la mort
de l'escriptor
Francisco de Quevedo
és això
és curiós
i és un conte
sense cap mena
de compassió
perquè és el conte
amb tots els detalls
d'una agonia
llarga
i terrible
per això
d'aquí ve el títol
Pols enamorada
que és un fragment
d'un sonet
famós
de d'això
de Quevedo
d'aquí ve el títol
i d'això
jo penso
que aquesta
qüestió
precisament
és la que
aquest penso
que és un llibre
molt barroc
molt barroc
i això
hi ha un altre títol
que es diu
l'alcalde de Zalamea
encara que no tingui
gran cosa a veure
en principi
amb l'alcalde de Zalamea
jo estava mirant
la influència
el Ben i la Boira
l'alcalde de Zalamea
dic home
no sé si
exactament
no sé com ubicar-ho
dins de l'obra de Baixera
és un títol així
l'alcalde de Zalamea
és un conte
d'ambientació
de postguerra
d'immediata
postguerra
el que passa
que és un conte
podríem dir
d'honor
i ara suposo
que per això
agafa
el títol
que és un paradigma
de tot aquest tipus
de coses
d'un acudit
sobre l'honor
també és més pròpiament
d'un acudit
sobre l'honor
és l'alcalde de Zalamea
jo crec
que aquesta és
la justificació
com a mínim
jo ho he escrit
en el paròleg
d'aquesta manera
i l'autor
no m'ho va desmentir
i va tenir
molt de temps
per desmentir-m'ho
10 anys no?
per dir
Magí rectifica el pròleg
que no va per aquí
la cosa
jo crec que la justificació
del títol
contes menestrals
que és un títol
una mica estrany
contes menestrals
i no sé si
molt atractiu
com a títol
la veritat
d'entrada no dona
cap pista
del que t'has de trobar
el llibre
això és cert
contes menestrals
poden ser contes
no sé
de qualsevol temàtica
i ubicats
a qualsevol lloc
no?
no determina exactament
quin tipus de relat
trobarem
és això
allò que s'espera
de vegades
d'un títol
de dir que
el lector
vagi a comprar-lo
ja perquè no pugui
suportar
de no llegir
no
això no ho provoca
aquest títol
de veritat
però és el que tu apuntaves
en la línia de baixeres
jo vaig escrivint
vaig fent
jo no tinc aquestes
ambicions
entre cometes
que poden tenir
d'altres escriptors
que s'hi dediquen plenament
i al 100%
de la seva vida
a publicar llibres
no?
ell anava fent
i això
determina molt
la seva personalitat
són cinc narracions
en total
no Magí?
cinc narracions
sí
sarcasme
ironia
però per la que expliques
molta
és a dir
amb aquell punt
d'amargor
que a vegades
ens deixa la ironia
no?
sí
sí
realment
aquest llibre
ho és especialment
això
aquesta
aquesta amargor
ja és molt
jo crec que això
és el que justifica
en definitiva
el títol
com si diguéssim
aquella
antiga acusació
que ja té més
d'un segle
que diu
que els catalans
en realitat
no han arribat
a ser mai
burgesos
els burgesos catalans
sinó
menestrals
pervinguts
diríem
no?
doncs aquí passa el mateix
les grans passions
les grans il·lusions
i totes aquestes coses
sempre queden decebudes
en aquest
en aquest llibre
crec que és la justificació
del conte
i si no ho és
doncs mira
m'he d'equivocar
de totes maneres
amb aquest llibre
diguem-ne que
l'obra de
de Baixeres
ja queda publicada
tota ella
i és present
no
i queda molta obra
encara inèdita
no?
no
a veure
queda molta obra inèdita
i hi ha una part important
de l'obra
que és com si ho fos
d'inèdita
sí perquè es va publicant
al seu dia
i s'ha perdut
clar
a veure
de l'any 59
si un llibre
no s'ha tornat a publicar
és com si no hi fos
és com si no hi fos
i la majoria de llibres
són d'aquesta manera
i aquest projecte
que ja veurem
si el realitzarà o no
aquest projecte
de l'Ajuntament de Tarragona
de publicar
les obres completes
va ser anunciat
pel regidor de Cultura
no l'actual regidora
sinó l'anterior
no aquest Sant Jordi
sinó el de l'any passat
ah, per bellbé
sí
en teoria
el Sant Jordi passat
havia de sortir un volum
però de moment
jo sé que hi ha un interès
per fer això
però és un interès
que s'hauria de concretar
clar
perquè de vegades
l'interès en els cercles polítics
doncs pot arribar
a entretenir-se molts anys
i de vegades eternament
no diríem
amb això
amb això treballem una mica ara
no?
intentar que aquesta obra
es conegui
i que es pugui llegir
perquè si no
és com si no s'hagués escrit
és clar
home, i probablement
retrobar-se
o trobar-se per primera vegada
amb l'obra de Baixeres
aquest sigui un bon camí
un llibre
una publicació
de relats breus
que doncs
ti poden acostar
a la seva manera de fer
i a la seva personalitat
sí
jo crec que
aquest llibre
a més a més
és el que
més fàcilment es trobarà ara
i això ja és evident
és absolutament evident
i després
per qui vulgui entrar
al teatre
doncs
alguns dels dos llibres
de teatre
que va publicat
en els últims anys
mireu
la gent del Llam
som unes edicions
modestres
però que tenim una qualitat
que és que no trinxem els llibres
això vol dir
que es poden trobar
com que tampoc
no són llibres
que s'exhaureixin
molt ràpidament
doncs
no hi ha cues
a les llibreries
no
és així
ho dic perquè
si algú vol anar a buscar
les mares
és possible
que ja no el trobi
i és possible que vosaltres
la gent del Llam
en tingueu algun exemplar
no
de les mares
de les mares no
perquè les mares
ho va publicar Columna
però ja sabem
que aquestes editorials
doncs
quan fa mig any
o un any
que
t'envien una carteta
en què diuen
que si en vols exemplars
perquè els trinxaran
exacte
Déu-n'hi-do
de moment aquest
com diu Magí Sunyer
autor del pròleg
presentarà el llibre
aquest vespre
al Museu d'Art Modern
juntament amb l'Urdès
a Malgrat
es pot trobar
Cossetan Edicions
la Diputació de Tarragona
i la gent del Llam
una marca
un segell
que porteu molts anys
fent coses
discretament
allò de la cursa
del corredor de fons
anar fent
i que no ho teniu fàcil
com a col·lectiu
literari
i creatiu
amb els temps que corren
i més en el món editorial
no?
Bé
ha passat una mica de tot
perquè
rient rient
són 25 anys
per això
doncs
ha passat una miqueta de tot
des de canvi de gent
evidentment
alguns
s'han mort
darrerament
s'han mort
amb una velocitat
que esgarrifa una mica
els que hi som
doncs
els altres
doncs
han plegat
per raons diverses
alguns han marxat
de Tarragona
alguns altres
s'han incorporat
vull dir
que hi ha hagut
moltes variacions
també nosaltres
també nosaltres hem passat
per vicissituds
editorials
diverses
però jo diria
que continuem fent
una mica
el mateix que fèiem
o sigui
publicar
allò que ens agrada
no ens podem permetre
grans empreses
habitualment
no podem permetre
els llibres
de 300 pàgines
nosaltres
perquè no tenim els diners
i
amb una especial
atenció
doncs
pels escriptors
d'aquí
però
sense
limitar-se
amb això
no ens hi limitem
però
amb una especial atenció
i em penso
que amb això
han fet un
un servei
important
i després
quan vas
per llocs
t'adones
que els llibres
en realitat
són molt més coneguts
del que et pensaves
no fa gaire
per exemple
a Barcelona
vam presentar
el llibre
de poesies
de l'Adrià Targa
que és un escriptor
molt jove
molt jove
han sorgit
de l'escola de lletres
de l'escola de lletres
exacte
hi va una presentació
a Barcelona
i la presentació
la va fer
el Jordi Llobet
que és una persona
amb molt de prestigi
i jo li vaig dir
que se li interessava
algunes de les traduccions
perquè ella sobretot
és traductor
diu no no
les conec perfectament
i les tinc
vull dir que
si no ho feu vosaltres
aquest tipus de publicacions
qui les ha de fer
seria
hi ha un relat
que tanca el llibre
que es titula
Els adeus
és un relat
de comiat també
no no no
doncs ho deixi
com que has donat
alguna pista
d'un parell
de narracions
que jo crec
que poden atreure
moltíssim
no expliquem
res més
de les narracions
que vagin
aquesta tarda
al Museu d'Art Modern
perquè serà una trobada
també entre totes
aquelles persones
que a banda
de la seva vessant literària
doncs van sentir
un gran apressi
per aquesta personalitat
baixeres
que era
a banda de moltes altres coses
l'amabilitat
i la cortesia
personificada
això sí que
també
la gent que no ha llegit
la seva obra
de ben segur
que recorda
el seu perfil
Magí Sunyer
moltíssimes gràcies
per venir
com sempre
a la ràdio
i un breu apunt
perquè encara és recent
va anar bé
al Congrés de Jaume I
aquest cap de setmana
a Salou?
va anar molt bé
la ruta
què tal?
sí, va anar molt bé
sorprenentment
sorprenentment
perquè hi havia
un programa
molt atapeït
amb uns estudiants
que n'hi havia molt
n'hi havia un centenar
que és moltíssim
d'Alacant
de Mallorca
i d'aquí
doncs
hi va anar molt bé
vull dir
sortien de nits
però venien a primera hora
del dematí
a sentir les conferències
ja té mèrit
i la ruta
no és fàcil
moure 100 persones
amb dos autocars
jo crec que la ruta
va funcionar
amb una puntualitat
amb una tensió
exemplars
crec jo
molt bé
doncs es tracta
de repetir l'experiència
i tenim pendent
una conversa
al voltant de Jaume I
quan tinguem una estoneta
tu i nosaltres
doncs
quedem béns a la ràdio
i recreem una mica
la figura del rei Jaume
gràcies Magí
gràcies a tu
bon dia