Les 10 del matí, pràcticament 39 minuts.
Aquest matí, en els informatius del matí de Tarragona Ràdio,
ja us explicàvem que l'Ajuntament de Tarragona
ha anunciat que posa el seu servei jurídic
a disposició del professor tarragoní
de la Universitat de Rovira i Vergili, Manel Sant Romà,
que recordareu, va ser detingut aviat a farà un mes
pels Mossos d'Esquadra.
Va ser una detenció molt polèmica de pràcticament 30 hores
per una suma d'errors policials i judicials.
Avui, ara que ja ha passat un temps
i tot segurament es pot veure amb una certa fredor
o més fredor que no pas en el moment
o en les hores posteriors a la detenció.
Avui hem convidat Manel Sant Romà,
professor, insistim, de la Universitat Rovira i Vergili.
Ja saben que els oients al matí de Tarragona Ràdio,
que també és un dels habituals contartulis d'aquest programa.
Manel Sant Romà, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Què li sembla, primer, aquest anunci de l'Ajuntament?
Home, aquest anunci de l'Ajuntament,
a mi la veritat és que m'omple de gratitud
cap a l'alcalde en particular i cap a l'Ajuntament.
Francament, diu a l'Evangeli allò
que el que és fidel en el poc és fidel en el molt.
I un alcalde que es preocupa
que un ciutadà injustament detingut
i injustament tractat,
doncs, es posar-li el seu suport,
jo francament, me sento al·legat
i és allò que diuen que nadie es profeta en su tierra,
doncs jo en aquest cas he sigut profeta a la meva terra.
Estic molt agraït a l'alcalde i a l'Ajuntament.
Haurà d'utilitzar o vol utilitzar
algun dels serveis d'assessorament,
si pot ser jurídic de l'Ajuntament?
Jo no, o sigui, jo ho agraeixo,
però crec que, vull dir, el meu deure és,
jo soc una persona que, doncs,
que no, diguem, no puc permetre'm
el pagar-me uns advocats
i jo crec que no haig de carregar la ciutat,
simplement jo crec que el que han fet
és un detall que els honora.
Crec que és un detall
que el fan amb un ciutadà,
amb un ciutadà, doncs, que humilment
ha fet el que ha pogut per la seva ciutat,
però vull dir que no, jo ho agraeixo,
però en principi jo tiraré endavant
els meus advocats que ja estan treballant
per aclarir tots aquests temes que m'han passat a mi.
Abans d'aquest anunci, però,
d'aquest anunci públic per part de l'Ajuntament de Tarragona,
Manel Sant Romà,
hi ha rebut alguna ajuda d'alguna manera
fins ara no coneguda per part de l'Ajuntament?
Bé, l'Ajuntament, l'alcalde,
l'alcalde des del primer moment em va trucar
i es va posar a la meva disposició
i va fer una sèrie de gestions
que jo no diré aquí ara
perquè no vull comprometre'l públicament,
però una sèrie de gestions
que van, que demostren això,
demostren que és una persona
que es preocupa pels ciutadans.
A veure, no ho haig d'amagar, som amics,
però no ho ha fet des de l'amistat,
jo crec que ho ha fet des de la posició d'un alcalde
en què protegeix un ciutadà de la seva ciutat,
un ciutadà que, ja dic, humilment
ha fet el que ha pogut per la seva ciutat
i realment ha sigut extraordinari.
És a dir, jo en aquests moments, per mi,
ja l'apreciava molt, el Josep Félix Ballesteros,
però ja era el meu alcalde, evidentment,
democràticament escollits,
però a partir d'aquest moment,
per mi és una figura que s'ha engrandit,
però moltíssim.
Al marge de les actuacions municipals.
Anem al cas, aviat farà un mes
d'aquesta detenció polèmica.
Ara mateix, on es troba tot el procés
i tota la feina?
En què està destinant els seus esforços?
Manil Sant Romà com a ciutadà?
Jo intento normalitzar les coses,
intento que siguin els advocats els que treballin,
però, evidentment, s'hi ha d'estar a sobre.
En aquests moments,
hi ha els dos fronts que són independents,
el front, diguem-ne, contra la jutgessa,
que no contra la justícia,
perquè la justícia no va actuar malament
i va haver-hi una sèrie de procediments
que es van fer bé.
Va haver un jutjat de guàrdia de Lleida
que va fer la seva feina
i que li va comunicar a la jutgessa
de guàrdia de Cornellà
que no sabia del que estava parlant.
I, malgrat tot, aquesta senyora,
amb la seva dèria, va tirar endavant.
Llavors, les actuacions contra la jutgessa,
ja he estat parlant els seus advocats,
segurament que l'única que descartem
és la penal,
perquè, malgrat que, presumptament,
ha comès una sèrie de delictes
que la podríem portar a la presó, fins i tot,
estem parlant d'una persona de 61 anys,
entre que vas i vens i no sé què,
i passen això,
ens gastaríem un munt de diners,
segurament que al final per no res.
bé, i a més jo en aquests moments
no tinc cap ànim de revenja,
haig de reconèixer que la primera setmana
estava molt afectat
i tenia ànim de revenja personal,
en aquests moments no tinc cap ànim de revenja,
vull dir, és una senyora que crec
que és un perill públic,
com a jutgessa,
i que se l'ha d'apartar,
i amb això sí que hi treballarem.
O sigui, estan a punt de sortir
cengles escrits
al Consell General del Poder Judicial,
que perquè ho sàpiguen els nostres oïdors
és el màxim òrgan Judicial,
és l'òrgan de govern de la justícia,
perquè obri una investigació,
que l'obrirà,
lògicament, suposo que l'obrirà,
perquè els fets són bastant clars,
i d'aquí esperem que es derivi
la inhabilitació de la jutgessa
per una sèrie de faltes claríssimes,
si no delictes comèsos.
Aquest és el front obert judicial,
i després tenim el front policial.
I després, evidentment,
també la part contenciós administrativa
pels danys i prejudicis
causats per l'actuació d'aquesta jutgessa.
I després hi ha el front policial,
que és més complex,
perquè aquí hi ha un bativull
que fa esgarrifar.
O sigui, jo no vull posar la por
als nostres oïdors,
però si algú del que ens està sentint
en aquests moments
mai ha posat una denúncia
per robatori
en una comissaria dels Mossos d'Esquadra,
doncs que es tenti els seus vestits,
perquè li comunico
que està en el mateix fitxer
que els delinqüents.
I per tant,
i això és el que em va passar a mi,
una errada d'un numeret
amunt i avall
converteix en un denunciant,
com jo vaig denunciant
al seu dia d'un robatori,
en denunciat
o bé en imputat
per un greu delicte,
com era el meu cas.
I per tant,
això és una cosa
que no es pot tolerar
i s'ha d'arreglar.
Llavors, com ho arreglarem?
ho estem mirant,
perquè, esclar,
els Mossos han passat
tres setmanes
i només han dit
que ho lamentaven
i que ja estava solucionat.
El què han solucionat?
Que m'han tret a mi
com a delinqüent?
Home, no, no.
El que han de solucionar
és que aquest fitxer
que és una veritable ruleta russa
ha de canviar això.
Hi ha d'haver un fitxer
pels que denuncien coses
per guardar-ho administrativament
i un fitxer
pels que són denunciats
per guardar-ho administrativament.
També fes que no es provi
el contrari
i un fitxer
pels convictes,
confessos
i condemnats.
Home,
per la mort de Déu,
no?
I llavors això
jo crec que serà difícil
d'arreglar
perquè no ha tingut
ni la decència
la conselleria,
així com la consellera
Montserrat Tura,
que li tocava poc
perquè la conselleria
de Justícia
amb aquest tema
hi té molt poc,
a veure,
però tot i la poca responsabilitat
que tenia política
va tenir
l'amabilitat
i la,
diguem-ne,
la decència política
de trucar-me
per demanar-me disculpes,
jo li vaig dir
que no era,
que gràcies
però que molt agraït
i que crec que
això li donava valor
com a responsable polític
però que era un tema
dels Mossos
em va dir per cert
no, no,
això ja ara ja no ho toco,
no?
Els màxims responsables
dels Mossos
no han tingut la decència,
la decència
de trucar
per disculpar-se,
ja no parlo
de donar explicacions
perquè segurament
ni ells saben
el que ha passat,
és una vergonya,
però una veritable vergonya.
Responsables polítics
del Departament d'Interior
de la Generalitat.
Ah, efectivament,
efectivament,
van enviar,
van enviar,
o sigui,
el dijous,
el dijous,
jo vaig ser detingut
el diumenge,
vaig sortir en llibertat
el dilluns al migdia
i el dijous
van enviar,
entre cometes,
per telèfon
amb un subdirector
de no sé què
dels Mossos
que no sabien
ni del que anava,
li devien dir
truca'm aquest,
a veure si cola,
per demanar-me disculpes,
i aquest senyor
no sabia ni
de què anava.
Home,
això és indescent,
vull dir que el senyor Saura,
el senyor Saura
potser hauria de tenir
la decència,
no?,
de trucar amb un ciutadà
no injustament detingut,
que s'ho han muntat ells,
que ho van muntar tots ells,
no és que jo passés
per un lloc,
no és que em confonguessin,
no, no, no,
ells amb els seus
sistemes informàtics,
bueno, en fi,
de la senyorita Pepis
van muntar un cas
contra mi
i no té ni la decència
de trucar-me,
vull dir que facin el favor,
en tot cas,
com que serà un tema
llarg,
però vull dir,
el construirem.
Llarg i complex,
deia, no?
I complex,
perquè clar,
la policia és la policia
i es blindarà,
i com que els responsables
polítics es veu
que no assumeixen
responsabilitats,
doncs serà un tema
llarg i complex,
però el guanyarem
perquè és que és un tema
claríssim,
és a dir,
és un tema
que no hi ha discussió.
I és un problema,
Manel,
del sistema informàtic?
És un problema,
són dos problemes,
el més gros,
el de la jutgessa,
a banda,
el de la jutgessa
és un problema
d'una senyora.
Parlem dels Mossos,
ara.
El problema dels Mossos,
simplificant,
són dos problemes.
Un,
un problema de sistemes
d'informació
mal concebuts,
en els quals
la dinamita
i els mistos
estan en la mateixa habitació,
perquè ens entenguem,
o la gasolina,
escolta,
quan vas amb una gasolinera
posa prohibit de fumar.
Doncs com és possible
que un fitxer
en el qual hi ha
els delinqüents,
els delinqüents
que han sigut jutjats
per assassinat
i condemnats,
per violació
i condemnats,
per robatori
i condemnats,
en aquell mateix fitxer
i amb uns números similars
estiguin els ciutadans
que han anat a denunciar
robatoris,
violacions,
agressions.
Com és possible això?
Això és un escàndol
nacional,
és un escàndol.
Aquest és un tema.
I un altre tema menor,
però no despreciable,
és el tema
de procediments.
Els Mossos
que em detenen,
al cap d'una hora,
se'n donen compte
que allò,
allí hi ha hagut un error,
perquè aquells Mossos
són conscients
que aquell ordre
de recerca i captura
que hi havia contra mi,
la Guàrdia Civil
i la Policia
ho van mirar
i no hi era.
Com és que no es pregunten
un ordre de recerca i captura
perquè ens entenguin
els nostres oïdors,
és un ordre
a nivell estatal,
s'emet a totes les policies
i com que jo
m'havien confós,
els Mossos
amb un perillós delinqüent
figura que totes les policies
havien de tenir
la meva ordre de recerca i captura.
Com és que sabent
que la Guàrdia Civil
i la Policia Nacional
no ho tenien,
com és que no paren
tot allò.
No, no, no, no ho paren.
Aquell senyor fa l'atestat,
ell segueix els procediments
i la vergonya
és que hi ha sentit a dir
que els senyors Mossos
volen fer una ISO,
volen passar
un control de qualitat.
Però quin escàndol és aquest?
Un control de qualitat
de processos?
Si aquests processos
són una desgràcia.
Quins processos?
Ah, ho ha fet molt bé,
esclar, esclar.
Aquell senyor ho va fer molt bé,
va fer l'atestat perfecte
sense faltes d'ortografia
i amb un català rodó.
Després un altre
va fer,
em va portar
emmanillat
a la jutgessa
amb uns procediments
perfectes
i ningú va mirar
que allò no tenia
cap ni peus.
Per tant, estem parlant
per la policia d'aquest país,
per la policia catalana,
estrictament per la policia catalana,
no per la policia en general,
per la policia catalana,
d'uns sistemes d'informació
corruptes
en el sentit més ample
de la paraula,
o sigui,
que sembla que els hagin de llançar,
i uns procediments
que no passen
la més mínima lògica.
Perquè, d'una altra manera,
d'una manera clara,
en fi, ja ho ha dit,
però per tornar a insistir,
tot i produir-se
aquest error en la detenció,
al cap de pocs minuts
o d'una hora,
de dues hores,
es podia haver solucionat
l'error
per aquesta qüestió bàsica
que ni la policia estatal espanyola
ni la Guàrdia Civil
tenien aquesta ordre de recerca.
Ja no dic que em creguin a mi,
perquè, bueno, sí,
el delinqüent sempre nega la...
Jo era un delinqüent
i negava la meva d'això.
No em creguin a mi,
però des de les 5 del matí
que em detenen,
que em venen a detenir
i que li peguen el susto de mort
a la meva dona
que encara no s'ha recuperat,
fins a les 10
que m'entreguen a la jutgessa,
amb una jutgessa
que ja n'hem parlat
com és aquesta jutgessa,
des de les 5 a les 10
hi ha una dotació
de Mossos d'Esquadra
que és conscient
que allí està passant
alguna cosa
que no té cap sentit
i no fan res.
I no fan res.
Jo no els acuso amb ells
perquè segueixen
un procediment
viciat d'origen.
Ells segueixen els procediments,
però és que aquests procediments
estan equivocats.
Per tant,
aquells Mossos
no són responsables,
però els que han creat
aquests procediments
i els que els han beneït
sí que són responsables.
I contra aquests actuarem.
Contra aquests actuarem civilment,
contra aquests actuarem
pel que faci falta.
Però sobretot,
jo el que vull de tot això
és que això,
jo no vull,
no haig de netejar el meu honor
perquè el meu honor
ha quedat,
vull dir,
tot i que em van fer passejar
per davant d'un ambulatori
amb Ciutadans Honestos de Cornellà
que alguns,
ara no m'assenten
perquè això és una ràdio local,
però que m'amiraven
com si fos un delinqüent
que és de fet el que era,
hem manillat allí,
però jo el meu honor
està salvat
perquè és que aquí
no hi ha hagut,
no hi ha cap dubte,
el mal que m'han fet
ja el pagaran,
però jo el que vull
és que això no torni a passar
i perquè això no torni a passar
aquesta jutgessa
se l'ha d'inhabilitar
i s'han de canviar
aquests sistemes d'informació
i aquests procediments dels Mossos
i no pararé
fins que ho aconsegueixi.
O bé,
que algú m'expliqui
el contrari,
que estic equivocat,
que no,
que no,
que algú m'expliqui
que efectivament
en el mateix lloc
on es guarda la dinamita
es poden guardar els mistos,
que algú m'expliqui
i que algú m'expliqui
que no, no,
que cadascú fa la seva part
del treball
encara que el conjunt
del treball
sigui una desgràcia.
Això no té cap mena de sentit
i això s'ha de canviar
en aquest país.
I mira,
m'ha tocat a mi
com que tinc mitjans
i doncs resulta que
no mitjans econòmics
que sóc un assalariat
però sí que tinc
mitjans intel·lectuals
doncs aniré fins al final.
I al marge
d'aquesta voluntat
d'anar fins al final
en els dos fronts,
en el policial
i en el judicial,
gairebé ara
que ha passat un mes
a nivell personal
i pel que va viure,
com està Manel Sant Roman?
Home, a veure,
jo estic en aquests moments
estic francament bé
per diverses raons.
A veure,
l'única cosa
que em fa estar malament
és que la meva dona
està molt afectada encara.
La meva dona
ha quedat tocada.
A veure,
no únicament per això,
però bueno,
esclar,
s'ajunten altres
problemes familiars greus
d'una mort d'un germà
fa uns mesos
i d'una malaltia greu
d'un membre de la família
en aquests moments.
I la meva dona
això ha sigut
la gota
que ha fet vessar el bàsic.
La meva dona
està molt malament.
Bueno,
no està molt malament.
a veure,
està tocada.
Jo em sento perfectament bé.
Sobretot per tres raons.
Una,
perquè m'ha tocat a mi
i assumeixo
la responsabilitat
de tirar-ho endavant.
És a dir,
penso que això
li toca a una altra persona
el pobre s'ho menja
o no té els mitjans
de desigualtat.
I s'hagués quedat a casa
i no ho hagués dit a ningú.
Per tant,
m'ha caigut una feina ciutadana.
Ja n'hi he fet diverses
de feines ciutadanes.
He creat un servidor públic
d'internet,
he ajudat a crear el Puncat,
he ajudat a crear
una colla de castells
i ara quan jo em pensava
que ja anava a jubilar-me,
ara m'ha tocat una altra feina
que és intentar
que la policia
i la justícia
en el meu país
funcionin una miqueta millor.
No ho magnifico.
Per tant,
estic satisfet per això.
Segon,
estic satisfet
per l'onada de solidaritat.
Vull dir,
és espectacular.
A part dels amics
que és evident
i dels coneguts
que és evident,
gent que mai tu haguessis pensat
que es posi a la teva disposició
i tot un ajuntament
encamçalat per un alcalde
que et dona el seu suport.
I tercer,
perquè la setmana passada
em vaig agafar
una setmaneta de tranquil·litat
i vaig anar a fer
un tros del Camino Santiago
de la Gruña Burgos
que em va sentar
com una meravella.
La llàstima és que la meva dona
no va poder venir
perquè a ella també
l'hagués sentat bé.
Per tant,
jo em trobo en aquests moments fresc
amb ganes d'anar a Por ellos
oé, oé, oé.
I molt bé,
però també he afectat
perquè a la meva família
li ha afectat el tema.
Encara que només sigui un minut,
recordar el que va passar
aquella nit de dissabte-diumenge
del mes d'abril
en un hotel de Cornellà.
És on passa?
És un hotel de Sant Joan d'Espil,
que és a TV3,
però és corresponent
a la comissaria de Cornellà.
És on es produeix la detenció
i després,
durant gairebé 30 hores,
no?
30 hores, sí, sí.
En mans dels Mossos,
per on passa?
Des de l'hotel va?
A comissaria?
Doncs de l'hotel vaig a comissaria,
de comissaria em porten el jutjat,
el jutjat m'aprorroga en la detenció,
tot i saber que no hi havia res contra mi,
torno a comissaria,
passo 24 hores al calabós
i a l'endemà tornen a portar els jutjats
i a les 9 del dematí,
a les 9 i 10 ja se sap totalment
que no hi ha res
i tot això me manté la jutgessa
encara 3 hores més al calabós,
compartint calabós
amb un acusat d'atracament amarmada
i finalment soc portat ammanillat
davant de la jutgessa
i aquella senyora em diu
què, ja sap què ha passat, no?
Doncs no, jo no ho sabia en aquell moment,
ho sé ara, no?
I el que va passar
és un pitàfi monumental
dels Mossos d'Esquadra
que hauran de pagar
hauran de pagar amb danys i prejudicis
i hauran de solucionar
perquè no li torni a passar a ningú més
i una jutgessa
que se l'ha d'inhabilitar
perquè és un veritable perill públic.
I durant aquelles 30 hores
va poder parlar amb qui?
No, absolutament.
Amb ningú?
Comunicat, sí, sí, sí.
Amb un calabós, vull dir,
no explico ara,
segur que afortunadament
els que ens assenten
no n'estan mai en un calabós.
Però vull dir,
un calabós és un lloc molt tètric,
amb un forat al racó
per fer les necessitats
i amb un catre d'obra,
no de fusta,
i una manta,
sense saber per què,
sense saber per què, no?
Doncs jo vaig recordar,
m'he fet soci d'Amnistia Internacional,
doncs em dedicaré també
alguns esforços a la gent
que està detinguda sense motiu,
vull dir,
ho he viscut
i ho intentaré,
ho estic intentant viure en positiu,
no?,
perquè va ser una experiència
molt negativa, evidentment.
En qualsevol cas,
ens alegrem que hagi pogut recuperar
bàsicament el ritme normal
de la vida quotidiana
amb el Sant Romà
i que,
mentrestant,
mentre va fent la seva feina habitual,
doncs,
continuï amb aquesta
recerca
de proves
que vagi acumulant
tota la informació
per actuar en aquests dos fronts
que ens comentava,
el front judicial
i el front policial
per denunciar aquesta cadena d'errors
que es van produir
en el seu cas,
aviat farà un mes.
Li agraïm a Manel Sant Romà,
el professor de la Universitat
de Rubí i Vergili
que hagi vingut en directe
aquest matí a Tarragona Ràdio
i també el convidarem,
això sí,
que es reincorpori ja de seguida
quan vulgui a les tertúlies.
Sí, però no per parlar d'això, ja.
No per parlar del seu cas,
en tot cas,
del seu cas,
a mesura que es vagi passant...
Anirem sabent notícies,
suposo que tardarà el seu temps,
però no ho penso deixar,
no ho penso deixar.
Doncs,
ens n'alegrem que hagi recuperat,
com dèiem,
en bona part aquest ritme habitual
de la seva vida quotidiana.
Manel Sant Romà,
professor de la Universitat,
moltes gràcies per venir
aquest matí en directe a Tarragona Ràdio
i molta sort amb aquesta feina
que porta ara entre mans.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Bon dia.