Dos quarts de dotze del migdia, en vuit minuts i mig, matí de Tarragona Ràdio
i una previsió cara al cap de setmana.
Ja la coneixem o, si més no, estem molt ben acostumats
que quan arriben aquestes dates del gener
podem gaudir de les pinzellades musicals.
És un projecte conduït per l'Ajuntament
amb la col·laboració de l'Escola de Música
i el Conservatori de la Diputació de Tarragona.
Comença aquest diumenges perllongarà al llarg de les properes setmanes
i és bo conèixer els detalls d'aquesta iniciativa
en la que prenen part molts joves músics, estudiants de música
i molts professors de la nostra ciutat.
Saludem Àngels Torres, ella és la tècnica d'ensenyaments musicals
de l'Escola Municipal de Música. Àngels, bon dia.
Bon dia.
Benvinguda. Ens acompanya Martí Ferrer, director d'orquestra
del Conservatori de la Diputació. Martí, bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut. Xavier Pied, bon dia.
El Xavier Pied ja el coneix moltíssima gent, per no dir tothom a Tarragona,
saxofonista, però en aquest cas diguem-ne que ben qualitat
de professor de música de l'Escola Municipal de Música.
Comencen les Pinzellades, Àngel, ja aquest diumenge és la setena edició.
Sí.
Per tant, la cosa va anar bé i es pot perllongar en el temps.
A més, hi ha moltíssima gent que estudia música a Tarragona, curiosament.
Sí, però...
Com a curiosament.
Però les Pinzellades no només és un projecte de ciutat, eh?
Les Pinzellades és un projecte que inclou a tota la província de Tarragona.
És a dir que generalment venen, per exemple, els de la banda de Tortosa,
venen alumnes de Reus...
O sigui, és un projecte que està obert a totes les escoles de música de la ciutat,
però també a tots els col·legis de primària i a tots els instituts de la ciutat de Tarragona.
A més, de totes les escoles de música, siguin municipals o el que sigui,
de tota la província.
Joves menors de 16 anys que estiguin cursant qualsevol estudi de música.
I és més, per exemple, a nivell de col·legis de primària,
al començament hi havia molts pocs centres,
però ara, per exemple, els que hi participen ja des de fa molt de temps
són els del col·legi de primària i el Pau del Clos,
després també hi participen el col·legi de Saavedra,
aquest any per primera vegada vindran els a Bona Vista també,
llavors és treure una mica la música que també fan aquests nens i nenes
a l'escola pública i treure-la en un ambient de concert.
Per tant, quan pugen a l'escenari cadascun dels diumenges,
ens podem trobar amb un panorama diferent cada diumenge.
Sí, generalment el concert inaugural, per dir-ho d'alguna manera,
que les pinzellades van del gener al juny.
Bé, al juny és quan es fa la cloenda i generalment es fa l'últim diumenge de cada mes,
exceptuant si hi ha algun diumenge, doncs,
que aquest any dèiem que era l'abril,
que no cau en l'últim diumenge de mes per qüestions de la sala.
Però generalment és l'últim diumenge de mes
i llavors, clar, s'intenta fer una mica de programa, doncs,
que hi hagi davant un CEIP, o sigui, diferents nivells, no?
Que no sigui, per exemple, totes escoles de música
o totes escoles de primària, que es barregin una mica.
Entre altres coses també perquè és bo que els uns es vegin els altres,
els diferents nivells i que es coneguin, no?
I després, en aquest concert inaugural,
sempre generalment hi ha el conservatori, l'escola de música
i generalment sempre hi ha també els de l'estudi
que aquest any, per qüestions seves, no han pogut ser-hi, no?
Però, de fet, en guany, el concert de diumenge
és conservatori i escola municipal de música.
Sí, sí.
Hi ha moltíssims joves que estudien música a Tarragona,
a les diferents escoles.
Jo no sé si és perquè ha canviat moltíssim, també,
l'ensenyament de la música.
Abans, doncs, el noi i la noia anava a fer aquell solfeig
que tots tenien en la memòria,
que això ja està més que superat.
Triaven un instrument.
Avui en dia, i el Martí també ens ho confirmarà,
doncs, el jove que està estudiant música
no només fa el seu instrument, les classes de llenguatge musical,
sinó que té oportunitat de posar en pràctica
tot allò que aprèn a través d'un conjunt instrumental,
a través de col·laborar i participar amb altres companys
que estudien un altre instrument.
Probablement, aquest canvi en la pedagogia
de l'ensenyament musical ha facilitat
que hi hagi tants joves que estudien música?
No sé, Javier Martí, si voleu, comentem una miqueta
aquesta qüestió, que és interessant.
Home, és cert que arran de la LOCSE,
o coincidint amb la LOCSE,
molts ajuntaments es van posar a les piles
i van començar a tenir inquietuds,
es van convertir en públics centres d'ensenyament
que potser eren de gaire més privat,
i altres van engegar noves iniciatives d'escoles de música.
Va coincidir bastant amb la LOCSE,
però crec que també la pedagogia
que introduïa la LOCSE
facilitava aquest nou concepte d'escola de música,
nou conservatori,
no tan reglat,
que obre moltes més portes
i molts més camins,
que no és només la música clàssica,
possiblement, encara que no, per exemple,
la nostra conservadora sí que estem molt acotats
pels ensenyaments arreglats,
però escoles municipals,
per regla general,
tenen un ventall molt més ampli
d'ensenyaments i d'ofertes,
que fa que tothom trobi el seu lloc,
tant el que es vol professionalitzar,
com el que vol ser un amateur,
un dilatant,
que busca, doncs,
obrir horitzons intel·lectuals
i artístics.
Un gaudi de la música,
de tocar un instrument, digues, Angel.
I a part d'això de l'Alocse,
de l'obrir escoles de música,
un fet molt important
és que es va potenciar molt
la música en grup.
Abans, doncs,
generalment,
el que feia música
era gairebé un instrument solista,
vull dir,
tocava,
feia la seva classe
i arran de l'Alocse
es van potenciar molt
els grups,
orquestres,
conjunts instrumentals
i això
implica, doncs,
que la canalla
tenen uns altres interessos,
el fet de tocar en grup,
de col·laborar amb els altres,
de trobar-se,
del que la música
ha de sortir entre tots.
No és el mateix
que, de dir,
vaig estudiar aquest repertori
i l'he de tocar
perquè tinc un examen, no?
Això també és un fet important.
A veure, Javi.
Jo no es vull fer grans
ni de bon tros,
el Martí és més jove
que nosaltres tres
i jo recordo
que quan vosaltres
vau fer els estudis musicals
segurament era allò
tan monolític, no?
Ui, el Javi
jo vam estudiar junts.
Vau patir molt, vosaltres?
I mira,
vau estudiar junts, no?
Amb el Solfeo de los Solfeos
i el Bach Javera aquell
amb els canvis de claus, bueno...
Clar, i feies els exàmens,
allò que havies...
Aquells exàmens eren terribles,
semblaven oposicions a notari, no?
Gairebé.
Sí, però també estava bé.
Bé, això de penes
com ho ens ho prenia, no?
Però realment ha canviat moltíssim,
no, Javier?
Sí, ha canviat molt
i el fet de començar
amb edats tan primerenques
dona l'oportunitat
de provar-ho,
de conèixer-ho.
Abans havies de tenir molt clar
on t'hi posaves
i ara, clar,
la majoria de crios
a la nostra escola
comencen als quatre anys
no saben ni que comencen música
fins que ja són a dins
i a poc a poc
es van sensibilitzant
i iniciant vers la matèria.
Llavors, bueno,
el fet de tocar amb agrupacions,
clar, és un incentiu molt important
perquè aprenen a compartir,
a treballar,
a tenir unes obligacions
i voler tant dels companys
com ells
s'estan disposats a donar
i amb això s'ha obert
l'oportunitat
d'ampliar molt
el perfil
dels nens i nenes
que comencen.
Després,
qui segueix amb els estudis
ja té molt més clar
el que
i ja ha començat
i sense donar-se a compte
ja ha tingut
l'assoliment
d'un bagatge
tant a nivell teòric
com a pràctica
amb l'instrument.
Hi poden tenir també
un criteri
a l'hora de triar repertori.
Home,
sempre hi ha
aquell professor
que més o menys
els orienta
però en determinats moments
davant de determinades actuacions
que es puguin fer
doncs també que ells
participin a l'hora de triar
aquell repertori
i aquella peça
una peça que els faci més il·lusió.
Això també,
ara que es busca tant
que qualsevol activitat acadèmica
doncs tingui també
la seva vessant de valors
un aspecte que has comentat
tant quan a que es toca en grup
és aquesta responsabilitat.
No tinc ganes
d'anar avui a l'assaig
però si falto jo
que toco aquest instrument
estic fent la guitsa a tots,
no Martí?
Sí, sí.
Això també té aquest aspecte.
És un discurs
que els que ens cuidem
de grups
i així sempre
els hi hem d'inculcar
i de repetir.
Si sona bé
tothom es posa les medalles
menys el director
per regla general
que no li toca mai
res de bo
diguéssim
i si va malament
i si va malament
la primera culpa
sempre és del director
però deixant de banda
l'anècdota
clar, només que un
vagi malament
el grup sona malament
i això
fa que s'ho sentin
molt seu.
Aquest diumenge passat
vam anar
a tocar el vendrell
i un alumne
va arribar tard.
Esclar,
això vol dir
que tota l'orquestra
va arribar tard
vam poder assajar
menys estona
la sensació del grup
era d'això no està bé
a part de la individual
de la persona
que va arribar tard
per els motius que fos.
Jo crec que això
sí que és un treball important
que es corresponsabilitza
a tothom
no és responsabilitat
ni de l'entrenador
per dir-ho així
ni del pub
ni de l'afició
diguéssim
ja cada un
és un element important
i imprescindible
sobretot en grups
com més petits
més, no?
I encara hi falta
potser
com si diguéssim
que els pares
s'ho creguin això
perquè si tu tens
un fill
que juga molt bé
al futbol
o que és un crac
amb el bàsquet
o així
si té un partit
el dissabte
els pares
bueno
sí, sí
o anulant
tot per anar-hi
perden l'uremus
i no van a aquell bateig
o no van a aquella comunió
o el que sigui
clar
si tenen un concert
doncs mira
com que sou tants
no es notarà
si falta un
si falta un
això que sembla un acudit
i sembla inversament
és cert
i llavors
jo la comparació
que faria
és de dir
si per exemple
si els castellers
per exemple
hi ha dues enxanetes
una sabem que no hi va
i n'hi ha una
i aquell dia
aquella li surt
doncs un
jo què sé
un casament
un bateig
i diu
ah doncs no hi vaig
el castell no es munta
falta aquella enxaneta
si per exemple
els terços
un diu
dos no sé què
no sé quantos
el castell tremola
llavors clar
què passa
amb les agrupacions
instrumentals
que els alumnes
han de tenir
molta consciència
d'estudi
que han de col·laborar
moltíssim
amb els altres
i que han de saber
que la música surt
perquè tots hi col·laboren
però els pares
també han de possibilitar
això
li han de donar
la importància que té
i de vegades
això jo penso
eh Javi
que falta una mica
o no
es va entenent
sobre la marxa
ja més predisposats
que altres
a entendre
clar evidentment
no és una cosa
de tothom
però que costa
és molt més fàcil
hi ha nens
i nenes que tenen
molt clar
que els agrada
la música
que volen estudiar
però us sabeu
vosaltres millor
que jo
per experiència
que quan arriben
a alguna determinada edat
coincideix
amb l'ESO
l'adolescència
uf
és que se'ls fa
tot molt gros
i el primer
que sembla
que hi ha temptació
d'abandonar
és la música
i aquí
els pares
no obliga
però en tot cas
sí que orientar
juntament el professor
a veure
l'Àngels
ho ha començat
a dir
el paper
dels pares
ja no és
només
de portar
els nens
als assajos
i als concerts
sinó
és que
en tot el procés
des del primer dia
és fonamental
o sigui
si els pares
no entenen
que formen
equip
juntament
amb el professor
i amb
el seu fill
que és l'alumne
aquell nen
haurà de sacrificar
molt
i li costarà
molt més
que amb un altre
que té
l'ajut dels pares
l'ajut dels pares
se tradueix
en moltíssimes coses
tant en afavorir
l'estona diària
de treball
de l'instrument
d'estudi
tant en facilitar-li
un espai
a la casa
i deixar
que aquell espai
sigui
per l'alumne
que a vegades
és molt dur
vas a dir
a veure
recordem anècdotes
de fa anys
recordem aquell nen
que feia saxo
o violí
no sé què feia
em sembla que feia saxo
i que els seus pares
per estudiar
el feien al lavabo
per fer molt de soroll
llavors
sort que no feia percussió
perquè és molt dur
tenir una bateria a casa
evidentment
la cultura ha canviat
moltíssim
però això que diu el Javi
és impercindible
parlant de forma clara
i llana
per dir-ho d'alguna manera
si el nen
prou feina
que els costa
als nens
posar
sí que han d'alternar
els estudis musicals
amb els estudis
del col·legi
amb mil i una coses
i amb la seva estona
de joc
que és tan important
com l'altre
si es troba
que a casa
el fan callar
o el nen
ara no
que vull veure la televisió
o nen
que pensa en els veïns
clar
canvia molt la cosa
d'un nen
que té el seu espai
té el seu horari
és que
a veure
els pares
han d'ajudar
conjuntament amb el professor
però els pares
són els que tenen
el dia a dia
solir un ritme de treball
uns hàbits
uns costums
una miqueta
hi ha una part
de ritual
de disciplina
amb l'aprenentatge
de l'instrument
i això al conservatori
vaja
ens ho pot dir
ens ho pot dir
el Martí
clar
ens trobem
en una
en una etapa
que la canalla
a l'ESO
tenen una mà
de deures
una mà
de feina
i clar
semblava ser
que amb l'Aloc
si amb el batxillerat
artístic
solucionaríem els problemes
i no
al contrari
continua igual
continua igual
clar
llavors et trobes
amb una colla
de canalla
que són els que serveixen
per tot
que clar
que han d'estirar
tot allò de l'institut
la feina del conservatori
i és això també
que deia el Javi
han de jugar
han de tenir els seus amics
i se'ls fa molt difícil
aquí només
almenys tal com es respira
i s'interpreta
des del conservatori
i jo personalment
en tot cas
només hi ha una solució
tot això passa
per una solució
que és la conciliació
dels estudis
ordinaris
amb els estudis musicals
que només pot passar
per la integració
del centre
que el centre
tingui uns
és a dir
que el conservatori
tingui uns horaris racionals
integrats
dins de l'institut
que no sigui
és a dir
que no calgui
que el nen comenci a les 8
acabi a les 5
que a les 5 i mitja
comenci el conservatori
acabi a les 9
perquè al conservatori
hi ha una dedicació
horària important
no és anar-hi un dia
a la setmana
a fer una classe d'instrument
hi ha totes les classes
de llenguatge
les classes col·lectives
de conjunts
de cors
d'orquestres
tot això
fa que
ja gairebé
el nen se'n va a dormir
sense tenir temps
de fer els deures
de l'institut
ni els del conservatori
ni estudiar
i a més a més
hi ha un altre element important
i és que
anem contracorrent
a part de tenir
tots aquests inconvenients
i és que
el discurs del conservatori
és d'inversió a llarg termini
i ara que les borses
estan tan malament
i tothom tremola
i avui el titular
que deia
recomanava la calma
que ningú es posi
però aquest patrimoni
no és per mai
el de l'aprenentatge
això ho tens per tota la vida
és cert però
és una inversió a llarg termini
i això
i de rendiments
a llarg termini
i això els pares
de segons quins instruments
més que d'altres
sabeu que als començaments
allò
és insuportable
i no veus
no veus l'evolució
i és insuportable
molt de temps
diguéssim
fins que un dia
comences a dir
ostres això
fa goig
comença sonar
el que passa
que això que dèieu
els batxillerats artístics
que molta gent esperava
no s'han desenvolupat
com s'esperava
diguem-ne
que no han queixat
no han acabat d'encaixar
amb els altres estudis
saps què passa
que també hi ha
com una cultura
de la immediatesa
vull dir
llavors clar
pensa que si tu fas
un batxillerat artístic
representa
nosaltres vam tenir
al començament
un alumne
i li vam potenciar això
que després
jo gairebé
me'n vaig arrepentir
perquè clar
aquesta noia
era una noia
que tocava el violí
molt bé
i bé
ella estava estudiant
a l'institut
i li vam dir
fes l'artístic
però clar
quan tots els seus companys
van acabar
tot el batxiller
ella
no va poder tenir
el títol
perquè encara
no havia acabat
els estudis de violí
clar
llavors els estudis
de violí
els estudis d'instrument
són molts més anys
hi ha moltes assignatures
clar
llavors aquesta noia
es va trobar
doncs que
que bueno
fins que no acabés
l'últim curs de violí
no podia tenir
el títol de batxiller
és que és
llavors ara què passa
que els pares
doncs miren i diuen
mira tu si vols fer música
en fas
però paral·lelament
sigues una persona
de profit
home és la pregunta eterna
tu què estudies música
i què estudies
i què n'és
i què n'hi ha de divertir-te
que pot passar algú
i sí que és diversió
i és plaer
i és una sensació extraordinària
tocar un instrument
perquè és un esforç
i disciplina
que només ho coneixen
aquells que ho practiquen
les coses com siguin
breument
el director
per què us enfadeu tant?
perquè jo he estat
algun assaig
i encara he de veure
un director
que no s'enfadi
que em sembla molt bé
perquè se'ls ha de posar firmes
hi ha la part del mite
perquè hi ha un caràcter
que déu-n'hi-do
hi ha la part del mite
el director Toscanini
és un director
que ja no està de moda
pràcticament
el director Tirà
és una cosa
que està en perill d'extinció
és el que es porta ara?
no, no
està en perill d'extinció
pràcticament
sobretot en el terreny professional
el professor Tirà
també és un professor
que està en perill d'extinció
però és veritat
que hi ha
hi ha diferents components
i el primer
és que tens un grup
que
si som petits
tens uns problemes
i si som grans
en tens uns altres
si som petits
tens uns problemes
més instrumentals
que de cap altra manera
i això et pot obligar
a cridar
perquè has d'aixecar
el volum de la veu
perquè si no
com que no controlen molt bé
els seus decibels instrumentals
doncs
no et senten
però no us ho tenen en compte
no, no
ens estimen igual
això els espectadors
sí però la canalla
ja els hi està bé
i quan es fan més grans
doncs hi ha tot un problema hormonal
que és el que ens obliga
a ser una mica més sabers
que
que
que
que el que
que caldria
també és veritat que
tots sabem que
que cridar no s'aconsegueix gran cosa
que s'ha de buscar
la
la
la
la implicació
i la complicitat dels alumnes
i tot això està molt bé
quan la cosa
quan la cosa va bé
i quan
doncs hi ha moments de pànic
doncs s'ha de
s'ha de cridar
però normalment el problema és que tenim davant molta gent
amb moltes ganes de fer moltes coses
i que confien moltíssim en aquella figura del director
per tant
independentment dels crits del moment
que han vist els assajos
després escolta
tots fan pinya al voltant del director
és una cosa
es crea
sí
hi ha excepcions lògicament
no
el concert per regla general
treballant amb nens i amb adolescents
a diferència per exemple
de quan he treballat amb cors d'adults
en el moment del concert
un nen o un adolescent
es posa
al 100%
i millora
molt per damunt de l'assaig
per contra
l'adult
per regla general
quan estan a l'assaig
doncs
tot va molt bé
quan està al concert
potser es posa una mica nerviosa
fins i tot en grups
i llavors la cosa pot anar una mica pitjor
diguéssim
per això també és important
per això és important
iniciatives com aquestes
de les pinzellades músiques
ens ha passat el temps
com a mínim
fer una referència
del que fareu
tenim no res
tres minutets
justets
però era interessant
també conèixer
i donar a conèixer
els oients
què hi ha darrere
i una miqueta la motivació
també de presentar en societat
allò que es treballa a les aules
clar
a veure
la idea de les pinzellades musicals
que és la setena edició
ara
doncs
es va començar a gestar
el 2000
i la idea era aquesta
de veure
estem fent música
s'està fent música
a les escoles de música
s'està fent música
a les escoles
de primària
però aquesta música
es queda dins
de les parets
de les aules
i no
hauríem de poder fer
que la música
sortís a fora
i que tota la ciutat
la pogués disfrutar
llavors va sortir
la idea aquesta
no ha costat
de muntar
un nivell d'escoles
de música
perquè ja et dic
venen de tota la província
sempre
cada any
venen molta gent
de fora
però el que costa
és engegar
com si diguéssim
les escoles
de primària
a l'institut
per exemple
el Martí Franqués
ha col·laborat
des del primer moment
sempre
l'orquestra del Martí Franqués
hi ha una tradició
sí
és la tradició
home
és que clar
és que també depèn
de la persona
que sigui davant
per exemple
ja tenim la Remei Tell
que des del començament
ella ja va començar
a muntar orquestres
i tot això
llavors el que és
com interessant
és això
és veure
què s'està fent
de música
dintre
d'unes parets
que no veu ningú
i treure-ho fora
i ja està
què treureu aquest diumenge
que és el primer concert
perquè clar
no només poden anar
els pares
i les mares
i les àvies
dels músics
anar a tothom
qui vulgui
a les 12 del migdia
a l'antiga audiència
els concerts es fan sempre
a l'antiga audiència
exceptuant el de Cluenda
i estan tots programats
ja per l'últim diumenge
cada mes
aquest primer concert
hi ha
el conjunt de guitarras
del Conservatori
també hi ha
el concert amb Re Menor
que fa de solista
l'Adrià
l'Ignasi Güell
que bueno
l'Ignasi Güell
ja va quedar seleccionat
a la mostra de guitarras
també per dues vegades
és un elementillo
també l'Ignasi
i després tenim
l'orquestra
de cambra
del Conservatori
i de l'Escola Municipal de Música
tenim el grup de vent
perquè clar
es tracta
que sigui un concert
que duri una horeta
i tampoc
es tracta
la mesura justa
que sempre ens passem
perquè ja volem que duri una hora
però
home ja han d'entrar
han de sortir
entre les cadires
i penseu que estem
amb canalla
petita
que costa també
però això ja forma part
del ritual
de les pinzellades
vindreu un altre dia
perquè com que hi ha
molts concerts
ja anirem parlant
i anirem explicant
més coses
de moment
si no han anat mai
sí perquè sempre
es parla de futbol
i de coses
i de pedagogia musical
i de coses
d'aquestes
se n'hauria de parlar
quan vulgueu
és molt important
escoltar música
però també parlar
de música
Javier Pier
Martí Ferrer
Àngels Torres
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i fins la propera ocasió
que quan vulgueu
tornem a parlar de música
només faltaria
gràcies
les dotze
les notícies
tornem
després de repassar
l'actualitat
nacional i internacional
molti
peraig
prendre
十
que
esti