Dos quarts i mitja d'una, continuem en directe des de la Casa de la Festa,
una Casa de la Festa, insistim, oberta, una Casa de la Festa avui més viva que mai.
S'està produint el muntatge d'aquesta exposició del bestiari popular europeu.
En parlarem d'aquí uns instants després del botlletí de la una
amb el seu responsable, en Ramon Saumell, que ja ens acompanya.
De fet, s'acaben de supervisar aquest procés de muntatge.
És una casa casa oberta, venen diferents visitants,
venen també diferents responsables de les entitats del seguici popular
a controlar els últims detalls.
I ara, com hem comentat, tenim ganes de parlar uns minuts exclusivament de la Vibria.
Ens acompanya encara en Rafael Lluís i et saludem l'Ivan Luna.
Ivan, què tal? Bon dia.
Bon dia.
L'Ivan és el cap de colla, de fet, dels Diables Bonamar.
Bé, més de la part de Vibria que no de Diables,
però bé, estem integrats a la mateixa entitat.
I ens comentaves que, com a ser,
i ens feia la senyal de fins al capdamunt de feina, no?
Sí, la veritat és que portem unes setmanetes que anem bastant de bòlit.
Ja la majoria dels membres que estem allà preparant tot
i muntant les diferents coses i diferents actes que portem,
ja estem quasi sense ungles,
perquè portem una sèrie d'actes que, per a nosaltres, potser és innovador,
i de cara a la ciutat també.
Llavors, intentem que tot surti allò el màxim perfecte possible.
Escolta'm, si et sembla, ho anem tractant aquests actes novetats.
Després també vull saber quin és el dia a dia, la preparació,
perquè moltes vegades la gent mirem la participació de la Vibria,
la Sarcavila, que bonica,
i poques vegades som conscients de les setmanes o dels mesos de feina
que hi ha al darrere, feina desinteressada,
que du a terme cada entitat.
Però segurament ara el vostre principal objectiu,
el dia D, l'hora A, que és diumenge,
a partir de tres quarts de vuit del vespre,
amb la inauguració d'aquesta exposició dels 15 anys de la Vibria,
la presentació de la restauració.
D'aquí uns anys ens saludarem telefònicament la Dolors Sanz,
l'escultora, però de l'exposició, què en podem destacar?
Bé, primer de tot, m'agradaria fer extensiva l'enhorabona,
i a part l'eficàcia i el bon saber fer de la resta de companys
d'una petita comissió que hem creat per tot el tema del 15 aniversari.
Vam estar fins ahir, tot s'ha de dir, fins ahir,
triant fotos amb el senyor Rafael Lluís també,
per aquí al mig, allò donant el bisbó i fotent-nos canya,
perquè, clar, ell volia unes, nosaltres volíem altres.
Està difícil el procés d'alguna negociació?
Sí, perquè hi havia moltíssimes fotografies,
i, clar, cadascú tenim un paret diferent,
i al haver tantes fotografies,
jo soc bastant punyetero i mirava més que estigués ben enquadrada,
que no hi hagués fum, que la bèstia es veigués bé,
i coses d'aquestes, però al final la tria ha sigut molt positiva.
Hi ha hagut acord al final?
Sí, sí, sempre hi ha d'acord, que vam barallats,
però al final sempre hi ha d'acord.
Algú que va, vaja, al final es tindrien unes fotografies,
o sigui que al final l'exposició està en dança.
Com són aquestes fotografies?
Què s'hi reflecteix?
Doncs a veure, hem intentat reflectir
tota la trajectòria de la bèstia,
des dels començaments,
les primeres plantilles,
els primers tratges,
els primers tipus de pirotècnica que es portava,
i després ja, doncs, mica en mica hem anat fent l'evolució,
fins a arribar, doncs, a detalls puntuals,
com són el tema dels picarols de la cua,
que molta gent ens pregunta,
oh, per què porta els picarols, tal i qual,
clar, és allò que intenta reflexar el detall,
perquè la gent se'n recordi que els picarols aquests
van per un motiu en concret.
Pots explicar-ho, si et sembla.
És pel tema de les associacions,
per reflectir tot el que és el tema
de cohesionar el que seria la ciutat, no?
Cada barri té la seva associació de veïns,
tot això, doncs, cada part de la ciutat,
llavors seria un picarol per cada entitat,
per dir-ho d'alguna forma.
La pibria ho aglutina tot, també.
Efectivament.
És una peça que des del primer moment,
com bé ens ha intentat inculcar el perpetuador,
és una peça que és per la ciutat,
o sigui, és una peça que nosaltres la portem
i disfrutem molt portant-la,
però és una peça de la ciutat,
o sigui, forma part de la ciutat
i ens engloba una miqueta a tots.
És allò que té el sentit de canalla,
dels pits, tal i qual,
però també barreja el tema de parurpes,
allò de protecció,
o sigui, és una mena de cohesió per tota la ciutat.
Tu ho saves fa 15 anys?
No, no vaig tindre la sort,
vaig incorporar-me més tard,
però, bueno...
Has estat seguint de molt de prop,
durant molts anys.
Sí, diguem que des de petit
el seguir sí ha sigut una de les meves inquietuds principals
i des d'haver petit
he estat per aquí tombant i tot això
i la veritat és que l'evolució ha sigut impressionant.
El Rafael ens comentava abans
com havia estat una miqueta el procés de naixement de la víbria,
perquè la gent dels Diables Bonamar la va crear,
la va impulsar.
Recordes però exactament
com va ser la sortida,
l'estrena oficial de la víbria l'any 93?
Sí, va ser amb molts de nervis, indiscutiblement.
Hi ha coses que no canvien, eh?
De 15 anys en saps.
Sí, perquè hi havia tot el projecte, tot molt bé,
però l'artista que la va crear a l'hora de pintar-la
la va pintar com un animal molt mitològic
i quan va vindre, ja sabeu que quan se fa una peça
l'assessora del Seguici Popular de Tarragona
la segueix molt directament,
doncs el dia abans quan vam anar a donar el vestit blau
no els va agradar,
perquè allò era com un animal mitològic
amb colors blavosos i verdosos
i quan vam veure allò es va dir
això, la peça en si és una peça molt original i molt maca
i aquests colors no són adients per aquella peça.
24 hores abans del dia 21 de setembre de l'any 93
se va pintar completament de nou tal com està a l'actualitat.
O sigui, es va pintar el dia abans?
El dia abans, perquè estava completament diferent de lo que és.
Ja sabem com són els artistes,
tenen una visió de la peça i la van pintar amb aquella visió
perquè el que era el projecte no anava als colors que tenia que pintar
i ell ho va veure d'aquella manera i la va pintar d'aquella manera.
Quan vam anar 24 hores abans ja per agafar-la i per deixar-ho
amb tot el que era la comissió no els va agradar
i es va haver de repintar el dia abans a la nit.
Ara t'explico l'anècdota.
O sigui, se presenta, tot molt bé.
El primer any que va ploure va ser l'any de la presentació de la nit.
Sí, l'any 93, Santa Teva, l'any 93 va caure una aigua espectacular.
Quan vam treure i va començar a ploure,
va marxar tota la pintura.
Clar, perquè encara no s'havia assecat.
Ah, clar.
Jo vaig trucar dintre del seguissi, vaig trucar a l'escultor.
Que no hi havia telèfons mòbils a les hores?
No, no, no.
Vaig trucar i vaig dir, mira, pas, sobretot no truqueu-la.
Sobretot no truqueu-la.
Que això, quan s'assequi, tornarà una altra vegada tal com estava abans.
Perquè des de l'Ego, eh?
Quan vaig veure allò que era tot com una silicona,
em va caure el món damunt.
No, no, si en Raú parlava de nervis,
en Rafael Lluís aquí no ho estaria, de nervis.
No, per tot el que més han sigut 15 anys molt positius,
han tingut moltes sortides i gràcies a Déu estem molt contents amb tot.
En aquests 15 anys, ara parlem de més anècdotes, de més batalletes,
que de ben segur que n'heu viscut a Santa Tecla,
amb d'altres poblacions, però la bèstia en si ha evolucionat al llarg de 15 anys.
Ara ens parla, l'Ivan, d'aquesta incorporació d'aquests picarols a la cua.
S'han incorporat d'altres elements?
Bé, de fet, més que res, on s'ha notat més l'evolució
ha sigut en el tema de plantilles
i sobretot del tema del canvi de tratges que es va fer
i després sobretot en el tema de la pirotècnia.
El que ha sigut la peça en si no,
perquè com ha estat el tema del protocol, de l'assessora i tot això,
en principi no podem modificar res sense el seu permís.
Llavors, clar, nosaltres en principi amb la peça que tenim ja estem prou contents
i no necessitem tampoc fer cap modificació.
I per què tocava restaurar-la?
Bé, diguem que es va fer una petita neteja de cara,
un repintat tal i qual, però tot el que era el tema de la fibra
i sobretot punts claus on la pirotècnia afecta més,
doncs ja estaven bastant cascats, la veritat.
Doncs això m'ha preguntat-li a la Dolors Sanz,
que la tenim a l'altra banda del fil telefònic,
com ha anat aquest procés de restauració.
La Dolors és l'escultora.
Dolors, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal com ha anat aquest procés de restauració de la víbria?
Molt bé, bueno, he tingut una miqueta feina d'això,
amb coses tècniques,
de l'encaix de les ales,
de fixar les potes que abans es podien treure
i ara són fixes,
l'habitat que es moguin i tal,
i, bueno, hi ha algunes qüestions tècniques
de les espumes,
de restaurar certes cremades,
que hi havia el pit,
i, bueno, i repintar-la, netejar-la
i repintar-la tota un altre cop,
seguint l'estil.
En total, pots calcular,
tens calculat, Dolors, més o menys,
quantes setmanes, quantes hores de feina
has dedicat en aquesta restauració?
Bueno, en aquesta restauració,
una setmana.
Una setmana intensa, eh?
Sí.
Ens acompanyen, si voleu, us podeu saludar,
ens acompanyen ara mateix a la Casa de la Festa de Tarragona,
l'Ivan Luna, el cap de Colla dels Diables Boramar,
en Rafel Lluís, un dels impulsors de la víbria.
Abans comentàvem, home,
el tema va una mica contra rellotge,
perquè aquest cap de setmana, diumenge,
ha d'estar a la víbria.
Han de patir a l'Ivan o al Rafel
o han d'estar tranquils?
Arribarà tot a temps?
Sí, sí, ja està feta, eh?
El dia va recollir-la i ja està.
De fet, si em permets,
ja que la tenim a l'altre costat
i encén tota la gent de Tarragona,
volíem agrair-li la feina feta
perquè la veritat és que
li hem apretat una miqueta
per tindre la temps
i l'hem allò collat una miqueta,
però sabem que és un tros d'artista
i ens ho deixarà tot ben quadrat.
S'han portat bé, Dolors,
o t'han apretat massa?
Sí, no.
Bé, perquè, diguem,
que estava en període de semivacances
i ens avui hem queixat en premits
i per això, però molt bé.
Veus, el Rafel no hauràs de patir
tant com fa 15 anys.
Bon dia, Dolors.
Bon dia.
Soc Rafel,
soc membre de la víbria
per petó de les festes Santa Tecla 2008
i espero veure't el diumenge
a la crida, no cal viu,
i després a tres quarts de vuit
quan farem la presentació
de la restauració de la bèstia
espero poder-te saludar
i que estiguis allà present
per donar-te l'enhorabona
de la fenya que has fet.
D'acord, gràcies.
L'únic és que no podré estar-hi
perquè tinc el bitllet d'avió,
com que estic amb curiositat així
de vacances, m'enganxa.
Realment ha anat tot molt just, eh?
Just.
Realment ha anat tot molt just.
Dolors, ja per acabar,
abans l'Ivan ens deia
aquesta restauració
l'hem dut a terme
perquè, home,
la pirotècnia afectava
algunes zones en especial.
Ara, amb aquesta restauració
es pot prevenir
que hi hagi més desperfectes
a la víbria,
que aquest manteniment
no s'hagi de dur a terme
de manera tan constant?
Home, ara ja
pot tenir
una vigència
d'uns tres anys
o quatre
sense intervenir-hi, eh?
Per aquí demanen,
si poden ser uns quants anys més
que si no,
que escolta,
que les restauracions aquestes
són una miqueta cares.
No, però això són...
Bé, perquè
sempre hi ha alguna espurna
que pot...
Però bé, no.
Perfecte, doncs Dolors,
veurem diumenge el resultat
de la teva feina.
Merci novament
per atendre'ns
i que vagin bé
aquestes vacances, d'acord?
Gràcies, gràcies.
A reveure.
Adéu.
Llavors, Ivan,
vosaltres heu tingut l'oportunitat
ara de pujar,
de veure com està quedant?
Bueno, de fet,
hem tingut l'oportunitat
de veure alguna foto
que ens ha passat l'artista
i la veritat és que...
A veure, es nota,
es nota,
perquè ja et dic
que hi havia parts
com, per exemple,
els pits que...
Diguem que l'any passat
ja vam començar
una miqueta
a fer proves
de gran guany
amb muntatges pirotècnics,
d'allò una miqueta
innovadors
i diguem que
van sortir bé
però al mateix temps
van afectar
una miqueta la fibra.
Llavors, pues clar,
tenies parts
que estaven molt deteriorades.
Amb amants parlàvem,
portem 15 anys de trajectòria,
15 anys recollits
en aquesta exposició,
parlàvem d'aquesta anècdota,
d'aquest patir
a última hora
el dia de l'estrena.
15 anys és molt de temps,
no sé si recordeu
algun altre moment divertit,
alguna altra anècdota,
alguna Santa Tegla especial
que hagueu viscut
en aquests 15 anys.
Ivan, per exemple.
Bueno, directament
Santa Tegla,
jo per mi
me quedo
una miqueta més
amb la de l'any passat
que vam tindre
que si sí,
que si no,
que si sortíem
amb la pluja,
amb la pluja,
llavors, clar,
nosaltres portàvem
la il·lusió,
com te deia,
de provar els muntatges
d'aquests nous pirotecnics
que havíem fet,
tal o igual,
que si sí,
que si no,
que si sí,
que si no,
llavors,
doncs clar,
nervis,
que llavors no podem provar,
perquè, clar,
ja no és el mateix
cercàvil
que processó,
llavors allà no podem
provar tantes coses.
ja és anar una miqueta
més encaminat
al pla sèrio,
diguem-ne,
i llavors,
clar,
però d'anècdotes
i de curiositats,
doncs,
un munt.
Vinga,
alguna de les
que es pugui explicar
en un horari infantil,
va.
Doncs jo recordo
l'instància
de la víbria
a la noche de los oceanos,
a Lisboa,
a Portugal,
que van fer
amb la col·laboració
dels comedians,
va ser
una cosa
molt entranyable
i anècdotes
moltíssimes,
perquè nosaltres
vam arribar
a Lisboa
i el que era
els materials
que portaven
i la víbria,
doncs,
s'han equivocat
de trajectòria
i si havien d'arribar,
doncs,
a les 10 del matí
com vam arribar
nosaltres,
doncs,
van arribar
som demà
quasi a la tarda.
Sort que
hi vam estar
sis dies allà,
invitats
per el que és
la ciutat de Lisboa
i per,
clar,
els nervis
d'aquelles hores
que no sabíem
on tenen
ni el camión
ni la pirotènia,
a part de nosaltres,
i anava
el drac
de Sant Pere
de Ribes
que vam agafar
un camión
conjuntament,
escolta,
aquells dies
amb les reunions
que ja tenies
que fer allí
amb comedians
per intentar...
Clar,
era un espectacle
res podria fallar
i tu no sabies
on estava la bíblia.
Jo no sabia
on estava la bíblia.
Tu no tenies
perduda per a Espanya?
Exacte.
A part,
després,
el dia
que teníem
que fer la propaganda
a Lisboa
perquè a la nit
se feia
aquest espectacle,
resulta que
ho vam haver
que fer
unes hores
sense la bíblia,
després
se van posar
davant
de los jerónimos
que es allimia
un alternatori,
cada vegada
que entrava
un furgó
teníem
caparà,
o sigui,
unes anècdotes...
Escolta'm,
Rafel,
amb el cas petit,
el títol de Perpetador
és poc.
El títol de Perpetador
és poc,
te veritat.
Són molts anys
amb moltes anècdotes
tant amb la bíblia
com amb els diables
vora mar,
però gràcies a Déu
anècdotes positives
que no hi ha hagut mai,
a part del petit percàncer
que vaig tindre allà
l'any passat,
però d'aquí allà
no hi ha hagut cap
cap d'això.
Com la moveu,
per cert,
la bíblia?
Perquè, vaja,
té una gran embargadura,
té un gran volum,
són 83 quilos,
com molt bé sap el Rafel,
bueno,
sap el primer dia
que se la va posar
i que a més,
quan l'heu de moure,
quan heu de fer això,
grans mogudes,
com la moveu?
Bé,
tenim un transportista
que ens ajuda
a tenir una furgoneta
ideal,
amb la mida justa,
entre ni pintada,
l'únic que té el problema
és que per alçada,
diguem que el que és
la part de la cresta
i la dada de tot del cap
té que anar descoberta,
però, bueno,
el tot el tirem cap endavant
i ja passa tranquil·lament.
O sigui que,
per tant,
que el vostre mig
no es canviï la furgoneta mai.
No,
de fet,
ha canviat la furgoneta
perquè la que tenia
era l'antiga,
però, bueno,
ha conservat el calaix
de darrere,
ja ens va dir
que ja intentaria
fer el favor
de conservar-ho
i de poder
no intentar
fer grans canvis
a la furgoneta
perquè poguéssim anar
tots als llocs.
diumenge tenim
aquest acte,
aquesta exposició,
insistim al patir
de rei Jaume I,
veurem com ha quedat
la víbria
després d'aquesta restauració,
però la setmana,
al llarg de la setmana
feu un acte,
un acte força singular
al qual vosaltres
li teniu molta il·lusió.
Què hem de fer
amb el xumet,
amb la víbria?
Explica'ns una miqueta,
Bé, de fet,
a veure,
és un acte,
com molt bé dius,
innovador,
que ho portem preparant
fa molt de temps,
diguem que
ho hem trobat
o sabem
que d'altres poblacions
de Catalunya
es fa,
nosaltres vam
tindre la sort
d'anar a una sortida
i veure la idea
i vam pensar,
per què no ho apliquem
a Tarraona,
que podria ser un acte
que podria ser curiós
i alhora graciós,
també.
Llavors,
doncs clar,
és allò
que a la plaça
de les Cols
ens trobarem
tots allà.
Dimecres a dos quarts
de vuit,
eh,
dimecres a set,
perquè la gent
se situïa.
Efectivament,
dimecres a dos quarts
de vuit.
Farem un petit ball
perquè la canalla
estigui allò
entretinguda
i vegi
que no passa res,
que la víbria
només és una miqueta
dolenta
quan va amb foc,
aquell dia
no portarem res
de foc.
Llavors,
després,
amb l'ajuda
dels pares,
cada nen
que vulgui
entregar el seu xumet
perquè la víbria
li guardi,
doncs,
amb l'ajuda
dels pares
i d'algun membre
de la nostra entitat,
es depositarà
el xumet,
es deixarà
les varilles
de la víbria,
llavors la víbria,
un cop que tingui
tots els xumets,
farà un ball
amb tots els xumets
i tot seguit
farem una mena
de mini cercavila
cap a la plaça
dels Sadasos,
que hi haurà
un acte
també així
per la canalla
i tot això
amb les tacletes,
si no recordo malament
què són.
Sí,
això mateix.
I llavors,
farem allò
com una miqueta
d'enlace,
portarem els crios
cap allà
perquè disfrutin
també més
de la festa.
A tots els crios
que deixin el xumet
els farà
un diploma,
una certificació
conforme
amb el seu nom,
conforme
han deixat
el xumet
a la víbria,
per la part
de davant
hi haurà
el nom
i el cognom
i per darrere
el que és
la cançó
o la història
del xumet
a la víbria.
O sigui,
que cada nen
que vingui a deixar el xumet
tindrà la certificació
conforme ha deixat el xumet
a la víbria
i a les festes
de Santa Tecla
de 2008.
Esperem
que aquest acte
continua
cada any.
Volem que sigui
un acte
que s'introdui
cada any
dintre de les festes
de Santa Tecla
i indiscutiblement
amb la víbria.
Des d'aquí
ja anima
directament els pares
perquè
pugin
amb els peques
i s'animin
a entregar-li
el xumet
a la víbria
que la víbria
els guardarà
amb molta cura.
O sigui,
que des d'aquí
ja podem reclamar
una nova sala
a la casa de la festa
només per la víbria
i la col·lació
de les xumets.
Directament per els xumets,
sí, sí.
O sigui,
tenim l'exposició,
tenim la restauració,
tenim els xumets
i a banda
el que
el dia a dia
és habitual
de Santa Tecla,
Santa Tecla
de les escoles,
Cercavila,
Processó,
Diables Bona Mar...
I a part
el dia
i el dia 20
sobretot
recalcar-ho
perquè és una cosa
que aquesta sí que
anem amb molts nervis
perquè encara no
està la cosa
allò mig bullint.
El dia 20
fem un espectacle
tot seguit del Retaula,
un cop acabat el Retaula,
a la mateixa plaça
de les Colts,
on només puc
deixar anar-hi
que és un acte
similar,
diguem-hi,
a l'exposició fotogràfica,
on intentarem
reflectir
els primers anys
fins a arribar
a lo màxim
o a com
estem en guany.
Doncs oneu gaire's
pieces,
perquè el programa
només diu
espectacle commemoratiu
dels 15 anys
de la víbria,
tu ara tampoc
no t'expliques gaire,
o sigui,
que anem amb la incògnita.
Sí, sí,
és un espectacle
que, a veure...
Jo més vull
que sàpiguen
que la gent
de Tarragona,
que quan
Diables Bona Mar
i Vibria
de Tarragona
fa alguna cosa
fora de lo normal,
és una cosa
que se'n parla
a la ciutat.
Un exemple,
el dia del bateig
de la Vibrieta Petita,
que va ser un acte
que dintre de...
amb respecte
a totes les entitats,
doncs va ser un acte
completament diferent
a lo que és
una presentació
d'un element.
Jo us puc dir
que serà,
per el que sé,
que també hi ha coses
que me les amaguen,
que serà un acte
completament espectacular.
Vaja,
que quan us hi poseu,
us hi poseu.
Rafel Lluís,
Ivan Luna,
arriben les notícies
a la una,
no hi ha temps per més,
en qualsevol cas,
gràcies per acompanyar-nos,
felicitats normalment,
Rafel,
felicitats per aquests
15 anys de la Vibria
i bona santa tecla.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
A reveure,
bon dia.