Seguim el matí de Tarragona Ràdio amb altres temes
i d'interès i d'actualitat d'aquesta setmana.
Joan Ferriol és el guanyador de la trentena edició del Premi DAUM.
Aquest guardó que atorga la companyia multinacional química
està destinat als alumnes de darrer curs d'enginyeria química
de la Universitat Rovira i Virgili.
El premi està dotat amb 10.000 euros
que el guanyador ha de destinar ara,
en el futur, a proseguir la seva formació.
Avui al matí de Tarragona Ràdio
ens acompanya el guanyador del premi, Joan Ferriol,
Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
I felicitats.
Gràcies.
I també ens acompanya Pitu Boronat, Josep Boronat,
que és el cap de relacions externes de DAU Chemical aquí a Tarragona.
Pitu, bon dia.
Bon dia a tots.
30 anys d'aquest premi.
Primer parlarem amb el guanyador.
Joan, estàs content?
Què suposa haver obtingut aquest premi?
Home, i tant.
Estic molt content i és una gran il·lusió
perquè, carai, el premi és una cosa que veus
que dona l'alumne d'últim curs
i ja quan comences per la repercussió que té
és una cosa que tens al cap
i que, evidentment, fa il·lusió i que sempre has pensat.
I bé, bé, és això.
Suposa una gran motivació i il·lusió.
Com has arribat a obtenir el premi?
En què has estat estudiant i treballant en els últims temps?
Bé, el premi, com tu has dit,
s'atorga als estudiants d'enginyeria química d'últim curs
que presenten el seu projecte de futur
i, bé, bàsicament avalua les competències
que Dau i l'escola consideren crítiques
que hem de tenir pel futur com a treballadors d'enginyeria química.
i, bé, per obtenir el premi hi ha dues entrevistes
amb personal de Dau i personal de l'escola
i que valuen el teu projecte i tu el defenses
i per les entrevistes i pel projecte
doncs es tria el guanyador.
T'hi vas presentar, allò, amb ganes
i amb l'objectiu de guanyar el premi?
Oh, i tant.
De fet, a part de la motivació que implica el propi premi
i la il·lusió de guanyar,
a més, personalment, estava als Estats Units
perquè estic fent un any d'intercanvi
i, a més, vaig haver de fer les entrevistes a les 6 del matí
i va ser, a més, una mica un liu, però...
És a dir, que ara estàs estudiant als Estats Units, aquest curs?
Sí, com d'intercanvi.
I què tal l'experiència? On estàs, exactament?
A Bagnell, és a Pensilvània,
que seria a 250 quilòmetres a l'oest de Nova York.
I què tal l'experiència?
Ah, doncs molt bé.
Està molt bé viure en un lloc que és diferent
i, bé, conèixer diferències culturals
i coses que no et trobaràs aquí,
que, per tant, de les que en pots aprendre.
Perquè, doncs molt bé l'experiència.
Quan acabaràs, aquest estat dels Estats Units?
Bé, d'aquí no gaire.
De fet, ara, demà tornaré
i d'aquí uns 10 dies més,
que són els exàmens i tal,
i ja estaré.
Ja hauràs acabat.
Sí, exacte.
Escolta, ja, amb el premi, amb aquests 10.000 euros,
què vols fer?
Què suposa tenir el premi,
a part de la dotació econòmica
i de reconeixement a la teva tasca acadèmica,
a partir d'ara,
de cara als propers mesos,
què et planteges?
Doncs, bé, del que suposa és,
encara més important que els 10.000 euros
és el prestigi
de que una empresa com d'eucàmica
te doni el seu suport
i, doncs, d'alguna manera,
inverteixi en el futur
que has presentat tu
com a la teva opció.
I bé, el que vull fer
és estudiar un màster
a l'Escola Nacional Superior
de Tècniques Avançades,
a París,
sobre optimització i disseny
de processos energètics.
I, bé, això ja començaria
en un futur molt pròxim.
El curs vinent?
Sí, sí.
Per què a París?
Perquè a aquesta universitat?
I per què a aquesta temàtica?
Doncs, bé, temàtica,
crec que sembla òbvi
que l'energia
és un dels grans reptes
que tenim
i no només pel fet
del que ara tothom parla
de la sostenibilitat,
de la contaminació,
de l'efecte hivernacle,
sinó perquè, vaja,
de l'energia
és una de les principals bases
del nostre sistema econòmic
i es necessita energia
i, per tant,
és un camp que genera reptes
i oportunitats
i en el que crec que puc tenir,
puc trobar opcions, vaja.
I París, per què?
I París, doncs,
perquè, bé,
aquesta escola
és una escola
amb molt de prestigi
dins de França
i dins d'Europa
i perquè
vaig mirar el programa,
m'agradava
i, bé, mira,
doncs,
vaig decidir
que tenia ganes d'anar-hi.
El Joan Ferrell, com dèiem,
és el guanyador
d'aquesta 30a edició
del Premi Daum.
Pitu Boronà,
30 anys,
són, no sé si dir-ne
una llarguíssima història,
però que fa que el Premi
estigui, en fi,
ja més que consolidat
i que, en fi,
sigui donant opcions
a joves estudiants
a les nostres comarques
perquè encara
milloni la seva formació.
Quina valoració feu des de Daum
d'aquesta trajectòria
tan llarga de 30 anys?
Nosaltres no ens cansem
de dir que aquest Premi
és fantàstic
i que passen els anys
i que realment
cada any que passa,
així com altres coses,
van decaient,
ens encoratja més
a fer, si més no,
cada vegada
un Premi
més bonic,
amb més relació
amb la universitat
i realment
és de prestigi.
Són tres dècades
importantíssimes
on realment
podem ja veure
el fruit
dels Premis Dau,
com és el president
i director general
de Dau Quémica,
el que va ser
el primer Premi Dau,
l'Anton Valero,
el propi rector
de la Universitat
Rovira i Virgili,
va ser l'any 81,
Premi Dau,
el secretari
del Consell Social,
el doctor Jordi Gavaldà,
Premi Dau,
Francesc Javier Ferrer,
també,
que ha sigut
un professor
i, a més,
un polític important
del govern
en temes de tecnologia,
Premi Dau,
vull dir,
realment és de prestigi
i quan veiem
aquestes persones joves
que sempre tenen
la mateixa edat
i nosaltres anem passant d'edat
perquè ells sempre tenen
entre 22, 23 i 24 anys,
veiem amb tota claretat
que són el relevo
i el futur.
I, doncs,
amb aquest acte
que vam tindre,
aquesta ponència tan interessant
del nostre director
de Sostenibilitat i Tecnologia,
el Russell Mills,
que va parlar
d'alguna cosa tan important
com és el canvi climàtic,
els reptes i oportunitats
que té la indústria química,
nosaltres pensem
i estem convençuts
que el canvi climàtic
passa sol i exclusivament
per la tecnologia química,
si volem realment
tindre aquest canvi
i substancial
de les nostres energies
perquè, doncs,
tinguin un impacte menor
a la nostra globo,
no?
I està en mans
d'aquestes persones,
doncs,
com el Joan,
que té aquesta inquietud
de poder trobar
noves energies,
energies renovables
i noves tecnologies,
igual que els finalistes
que van estar amb ell,
tres persones encantadores
que realment
puc dir,
perquè sóc membre del jurat,
que al Joan
no li ha sigut gens fàcil
ser Premi 10,
ho és,
però els seus rivals
van ser clarament
molt bons
i tal com ell,
d'una manera
molt honesta
i molt propera
va dir en el seu discurs
qualsevol dels quatre
s'ho mereixia
però en aquest cas
ha sigut ell.
I la filosofia,
Pitu,
la filosofia del Premi
30 anys després
continua sent la mateixa
o ha canviat?
Perquè els temps també han canviat.
Totalment,
vull dir,
ha canviat totalment.
Abans el Premi d'Au era,
doncs,
perquè es feia una mica la idea,
els primers Premis d'Au
que eren de l'extensió
de la Universitat de Barcelona
a Tarragona
d'Enginyeria Química,
ens enfocaven molt més
en les qualificacions,
diríem,
dels estudis.
Us puc dir que
l'últim que es mira
actualment
és les qualificacions
de l'estudiant.
Per això
va evolucionant
i en base
com es mou el món
i el món
tant empresarial
com universitari,
nosaltres
avaluem coses
tan interessants
com la iniciativa,
la versatibilitat,
el lideratge,
la competència
i responsabilitat,
la comunicació,
el treball en equip,
fonamental,
el treball en equip
i l'orientació
al client.
Aquestes són
les competències comuns
que nosaltres
hem trobat
entre l'excel·lent
universitat
que tenim
a Tarragona
i
Dow Chemical
perquè d'aquesta manera
nosaltres
podrem trobar
aquelles competències comuns
que s'acomodaran més
a el que nosaltres
voldríem que fos
el futur professional
a l'empresa.
Aquest senyor
que va parlar
del canvi climàtic
va dir
que el seu fill
ha decidit
estudiar enginyeria química
i no descarta
que ho faci aquí a Tarragona
perquè tenim
una escola superior
d'enginyeria química
d'escala mundial.
Cal dir-ho
perquè nosaltres
tal com ha dit
el conseller d'Economia
i Finances
creu que Dow Chemical
és una empresa catalana.
És la nostra
empresa catalana
que representa el món
i aquí nosaltres
el món
representem
l'empresa catalana.
I realment
podem dir
i ens sentim
molt còmodes
d'aquests estudiants
que s'incorporen
a la nostra plantilla
i que després
són estudiants
que estan a tot el món
perquè igual que
parlem de Premis d'Au
molt ben situats
parlem de professionals
actualment
amb la nostra plantilla
que estan
tenen responsabilitats globals
responsabilitats
realment interessants
dintre de la companyia
a nivell global.
i d'aquesta manera
nosaltres podem dir
que tenim
un excel·lent binomi
que és
la relació
universitat
d'empresa
és fonamental
i nosaltres
n'en gaudim
i d'aquesta manera
fem vindre
el nostre president europeu
i va quedar
gratament sorprès
de veure
com
aquest triangle
de la sostenibilitat
que també
podem dir
entre relació
universitat
empresa
societat
ben unida
dona uns resultats
excel·lents.
i nosaltres
en la indústria química
i concretament
en la d'au química
volem que hi hagi
professionals
que realment
hagin sigut formats
de la manera adequada
perquè puguin
desenvolupar
la seva tecnologia
d'una manera segura
i amb respecte
al medi ambient
que és el que nosaltres
intentem buscar
i que és el progrés
i el futur
de la indústria química
aquí i en el món.
I el Pitu Boronet
que és membre
del jurat
del Premi Down
i que comentava
que els finalistes
també tenien un gran nivell
dels finalistes
que havien arribat
amb el Joan Ferriol
com va tot l'engranatge
i tota l'organització
interior del Premi.
Teniu molts candidats
molts aspirants
com són
una mica
com és tot el procés
que porta
a que finalment
decidiu
que el Joan Ferriol
és el guanyador
del 30è Premi Down?
Nosaltres
al principi
el que fem
és presentar
a l'últim curs
les bases
del Premi Down
llavors ens incentivem
a la gent
que s'hi presenti
però a tots els nivells
perquè a vegades
els propis estudiants
excloïeixen
els 3 o 4 primers
de la classe
i no precisament
sempre són els 3
o els 4
que treuen millenotes
els que poden ser
un bon candidat
al Premi Down.
Una vegada
nosaltres tenim els candidats
aleshores
un dels canvis
principals
és que han fet
un jurat
d'aquells
que n'hi diem
de 360 graus
perquè hi ha
el director
hi ha professors
de la universitat
hi ha personal
administratiu
hi ha tècnics
de d'au quèmica
l'estiu jo
que soc el responsable
de comunicació
i després
molt important
representants
del primer
i de quart curs
són estudiants
que han sigut designats
perquè estiguin
dintre del jurat
i que realment
ells avalin
i el seu pes
és important
perquè no tan sols
avaluem
les qualificacions
sinó el comportament
i el treball en equip
hi ha un programa
que el Joan
no us en pot parlar
que és un programa
que anirem de primer
i quart
quan els estudiants
de quart
donen
com li diem això
coaching
donen una mica
de suport
en els projectes
que fan els de primer
així ja comencen
els de quart
a saber com donen suport
els estudiants
que comencen
perquè
acceleren moltíssim
la cultura
de progrés
d'un estudiant
quan saben
tota l'experiència
de quatre cursos
i al mateix temps
el de primer
ja s'està preparant
perquè quan arribi quart
fan el mateix
en els de primer
i això és part
de la nostra cultura
treballa amb equip
donar suport
al que comença
perquè tot allò
que hem après nosaltres
realment ho tinguin ells
i en base a això
en base a unes preguntes
que fem
que pobre Joan
va tindre que aixecar
molt aviat
perquè vam tindre que fer
per teleconferència
a les sis de la matí
perquè ella estava a Pensilvània
com havia dit
doncs anem agafant
preguntes estratègiques
que els fem
en cada un d'ells
i responen
d'una manera adequada
i anem puntuant
de manera que
el que allí es diu
és totalment secret
però tots sabem
com ha anat
i en total
transparència
i en total
honestitat
i una curiositat
després de concedir
el premi
deu fer un seguiment
de la seva tasca acadèmica
ell per exemple
ja denuncia
que se'n vol anar a París
el seguireu
d'alguna manera
teniu un interesse especial
en fi
observar-lo
de ben a prop
tota la seva formació
Mireu
això a part de ser
un premi
de molt de prestigi
lògicament
també
i es pot dir
i és públic
que nosaltres
una de les tècniques
més difícil
que té una empresa
és les tècniques
de reclutament
conèixer una persona
a l'hora
que tu
la tens que fitxar
doncs costa
i aquesta és una
de les millors maneres
que podem nosaltres
saber com és
o com serà un tècnic
per tant
al Joan
se li farà un seguiment
a l'igual
que se li faran
a les finalistes
puc dir que
últimament han entrat
en plantilla
més finalistes
que Premis Dau
perquè a Premis Dau
també n'han entrat
però bueno
cada un pren
la seva decisió
Dau lògicament
farà el seguiment
del premiat
i dels nominats
i inclús
de més estudiants
que estan a la classe
del Joan
però
cada un després
pren la seva determinació
perquè un es vol dedicar
a la recerca
l'altre es vol dedicar
a la producció
els altres vol dedicar
doncs no ho sé
al disseny
i construcció
etcètera
però sense cap dubte
anirem fent el seguiment
dels estudiants
tu Joan
ja saps a què et vols
dedicar més endavant
o de moment
ni t'ho planteges
de moment el que tens
és fer aquest màster
a París
i després ja es veurà
jo tinc més aviat
clar que vull anar
cap al sector
de les energies
i
bé
d'alguna manera
també m'agradaria
acabar
després de
després de guanyar
l'experiència necessària
doncs en una posició
de més gestió
i menys
com
disseny
i tal
però
això suposo que és
després d'adquirir
l'experiència
que necessites
t'agradaria treballar
però a Dau
o això
ni tu has
ni tu has plantejat
encara
home
evidentment que
Dau és una opció
molt atractiva
pel pes que té l'empresa
per lo gran que és
i pel que suposa
però el que passa
és que
bé
no m'he fixat res
perquè
pel mateix fet
de que ara
vaig a estudiar un màster
i tinc 23 anys
i bé
no em plantejaré
exactament cap on aniré
ja
en el marc
de la forta vinculació
entre Dau
i la universitat
hi ha hagut el curs
de les polítiques
de diversitat
i d'integració
en l'entorn
laboral globalitzat
i s'ha posat el model
de Dau
Chemical
en què consiste
aquest curs
Pitu
bé
el curs
que ara mateix té
el premi té 30 anys
i el curs
no té 22
que va vinculat
el premi
a un curs
diem
els temps canvien
tal com t'ho deia Ricard
i nosaltres
aquests curs
normalment
eren curs
tècnics
donàvem seguretat
medi ambient
qualitat
han pensat
que aquest any
dintre d'un vessant
social
i crec que
d'integració
han volgut explicar
les polítiques
de diversitat
i d'integració
en l'entorn
laboral
globalitzat
Dau Chemical
som aproximadament
ara 46.000 empleats
i som de religions
i som de colors
de pell diferent
i som tots diferents
però tenim un objectiu
comú
respecte a les persones
són dels nostres
valors importants
la societat de Tarragona
ha canviat
una mica
com en l'entorn
de Dau
som diferents
i ens uneix
Dau
un idioma comú
que és l'anglès
i el castellà
i llavors
hem volgut
desenvolupar
aquest curs
en els estudiants
jo concretament
hi puc dir
tenir les meves dubtes
que als estudiants
d'enginyeria química
els hi agradés
un curs
més orientat
a temes socials
però realment
el retorn
i a l'opinió
dels estudiants
ha sigut
francament bona
i es tracta
de la integració
social
perquè tinguem
un objectiu comú
siguem tots
de la manera
que hem de ser
i respectats
tots
d'una manera igual
i ha tingut
força èxit
i pensem
que pot ser
una bona experiència
el premi
que com dèiem
reiterem
arriba a la trentena edició
segurament
és el millor exponent
de la vinculació
de Daume
amb la societat
del seu entorn
amb la societat
d'aquestes comarques
i sobretot
amb el món
de la universitat
aquí no podem oblidar
la càtedra
d'excel·lència
d'un pionera
en aquestes característiques
de la qual
en fi
m'imagino
Pitu també
que hem fet
una valoració
positiva
molt bé
està anant molt bé
la persona
que s'encarrega
de la càtedra
que és el doctor
Oliveres
ho està fent
amb una il·lusió
increïble
el nostre objectiu
és sentar càtedra
sobre temes
de sostenibilitat
nosaltres entenem
que la formació
i la pedagogia
del tema
de sostenibilitat
i respecte
al medi ambient
és fonamental
perquè els futurs
professionals
actuals
i futurs
professionals
li posin
el que li hem de posar
perquè realment
nosaltres
progressar
d'una manera
digna
tot això
al redor
del factor
de l'element
humà
i precisament
és aquí
on nosaltres
tenim l'obligació
de tindre un contacte
continu
amb la societat
i basat
en aquell triangle
de la sostenibilitat
que parlem
dels resultats
econòmics
socials
i medi ambientals
en fi
com dèiem
aquesta setmana
ha estat notícia
el Premi Daum
que ha arribat
aquest aniversari
tan simbòlic
30 anys
recordem
ja ho deia
Pitu Boronat
que el primer premiat
va ser l'actual
president director general
Anton Valero
el director general
de Dow Chemical
aquí a Tarragona
veurem quin és el futur
del guanyador
de la trentena edició
que és el Joan
Joan Ferriol
Joan
un altre cop
la nostra enhorabona
la nostra felicitació
bon viatge
cap als Estats Units
que hi aniràs
aquests dies
i després
en fi
que vagi molt bé
tota la teva formació acadèmica
a París
o en fi
o allà on sigui
moltes gràcies
gràcies i que vagi molt bé
i gràcies també
a Pitu Boronat
el cap de relacions externes
de Dow Chemical
aquí a Tarragona
la nostra felicitació
també per aquest aniversari
tan especial
els 30 anys del premi
i per tota la col·laboració
que hi ha tan intensa
entre aquesta companyia
de petroquímica
i sobretot
el món de la universitat
de les nostres comarques
Pitu també gràcies
i bon dia
moltes gràcies