Les 10 del matí i 38 minuts, canviem de tema, canviem de registre
i fins i tot canviem d'escenari.
Deixem els estudis de Tarragona Ràdio a l'Avinguda Roma
i ens anem fins al centre que la Fundació Topromi té al barri de Bonavista,
concretament a l'Avinguda Manel Carrasco i Formiguera.
Avui volem visitar aquest centre Topromi
perquè justament avui fan una jornada de portes obertes
per explicar, per mostrar la feina que fan els seus treballadors,
que són discapacitats intel·lectuals.
Així que agafem la unitat mòbil, de fet l'ha agafat el nostre company Josep Sunyer
i ens anem fins al barri de Bonavista.
Josep, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Com va aquesta jornada de portes obertes?
Doncs mira, amb l'estona que portem aquí nosaltres, molt bé,
perquè no paren d'entrar pares i mares amb infants,
estan en aquests moments a fer algun tomb per l'interior de les instal·lacions,
que d'entrada marxar a explicar on som exactament,
per qui no ho conegui, la Fundació Topromi
em dedica justament a la zona que conflueix entre la Canonga i Bonavista.
Nosaltres som físicament a Bonavista,
però pràcticament al carrer on som ara,
que és l'Avinguda Manuel Carrasco i Formiguera,
és just el carrer que, si continuéssim a baix, farien cap a la Canonga.
Per més referències, una mica més amunt d'on som nosaltres,
hi ha el dipòsit d'aigua de Bonavista, que això es veu de lluny,
vull dir, que és la part més alta del barri,
si baixeu cap aquí trobareu un edifici d'obra vista,
així que es veu de lluny, i això és la Fundació Topromi.
Intentarem explicar-vos que, bé, fan jornada de portes obertes,
però també les activitats que es dona DERM aquí, que són moltes i molt variades,
i també fer una crida a empreses.
Qui vulgui tenir interès, per exemple, a aquest material que fabriquen aquí,
que és molt variat i molt diferent, ara en parlarem,
doncs qui vulgui adquirir-lo, per exemple, a una empresa que tingui interès,
també pot venir fins aquí, informar-se,
i comprar material d'aquest que el fan infants,
que aquí alguns d'ells porten molts i molts anys,
perquè és un centre que té pràcticament tres dècades d'història, diríem gairebé.
És el que us ho explicarem a partir d'ara,
i mira, ens acompanya molts convidats.
D'una banda, saludem la directora de la Fundació,
que és Maripau Baena. Maripau, bon dia.
Hola, bon dia, encantada.
Ja vam ser aquí l'any passat, me'n recordo que estàveu d'enhorabona,
en fi, tornem a ser aquí, i veig que l'activitat no s'atura aquí.
Molt agraïda, sí, sí, mai s'atura, treballem.
També s'acompanya Maria Victòria Pellegrin,
que és la regidora responsable de serveis a la persona
de l'Ajuntament de Tarragona. Maria Victòria, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I Javier Bas, que és director de la Bar Social de Caixa de Tarragona.
Javier, bon dia. Bon dia, gràcies.
D'aquí no sona, per cert, parlarem també amb Maria Mateu.
Ella és la mare del Sergi.
Ella també ens explicarà la seva experiència amb el seu fill, el Sergi,
els amics que ha fet aquí en aquesta fundació, l'activitat que fa.
Ella també és, per cert, membre del Consell Assessor de Pares
i també és per aquí a la UARC, ens explicarà una mica la seva experiència.
Però d'entrada, expliquem què fan aquí, exactament,
a la Fundació Tutupromi, per qui no ho conegui,
i li preguntem, òbviament, a la directora, a Maripau,
què és el que feu exactament aquí dintre?
Jo abans he vist unes bosses d'aquestes que fan servir per cap d'any.
Hi ha confetis, una mica de tot, però, en fi, punts de llibre,
amecatacions, una mica de tot, eh?
Sí, sí, sí, per supost.
Això són manipulats.
Manipulem productes per acabar-los o per trobar-los festuosos.
Aleshores, manipulem tot tipus de productes.
però el que és el fort de Tutupromi és l'enquadernació i la digitalització.
Aquí escaneixem documents i enquadernem llibres.
Això és el plat fort de la Fundació, al que s'hi dedica, veritablement,
i derivats.
Però també hi ha un grup de nois discapacitats que manipulen,
manipulen els productes i són susceptibles de venda.
I aquests productes són on van a parar,
és a dir, on els poden comprar.
si hi ha algun empresari ens escolta i necessiten coordinacions,
què ha de fer?
És a dir, que pot venir aquí a comprar-los o com va això?
Que vingui a Fundació Tutupromi,
que estem, com has dit abans, al barri de Bonavista.
També ara tenim pàgina web.
I en la pàgina web tenim una possibilitat
de posar-se en contacte amb nosaltres,
una possibilitat de venda.
Això és un futur immediat de comandes online, també, o no?
Segurament, segurament.
Això ens avancem amb el temps, eh?
Però en qualsevol cas, www.topromi.com
és l'enllaç per accedir a la web
i aquí veuran part del material que fan aquí
i també la satisfacció amb el que ho fan, no?
Per això també és important.
Aquí molts d'ells porten molts anys junts, són amics,
en fi, es troben més enllà d'aquest lloc, no?, de Tepromi?
Sí, per suposat.
Hi ha una dinàmica més enllà del treball.
És una dinàmica de grup,
és una dinàmica d'amics,
de companys, de família, en definitiva.
Ara podreu observar, no?
Com els nois aquí fan més que treballar.
Abans ens ha obert la porta en Santi Jaume.
Ell és l'amu de les claus, eh?
Que cada any ens ha obert la porta,
per cert, que no deixa anar les claus,
no les deixa anar de cap manera.
Encebeu la porta i ell m'ha explicat
que ella és un veterà de la Fundació.
Sí, hi ha nois al centre que porten més de 30 anys
perquè, to promi, l'any passat vam fer 25 anys,
però en origen i un embrió funcionava
en uns baixos del barri de Bonavista,
eren menys, però 15 o 16 nois d'aquí
ja funcionaven allà i ja treballaven allà
per empreses de les rodalies de Tarragona.
Va començar amb la industrialització de Tarragona,
to promi.
Molt bé.
Maria Victoria Pellegrin,
escolti, iniciatives com aquesta,
com aquesta fundació,
són molt lluables, no?
En farim falta potser més, fins i tot, no?
Evidentment, evidentment que sí.
Està claríssim que to promi en aquest aspecte
va estar pionera en el treball,
en el concepte de centre ocupacional
i, per tant, en un intent d'inserció laboral
de persones amb discapacitat.
I la veritat és que per avui continua sent
una de les màximes a les quals hem d'arribar
a la igualtat d'oportunitats per tothom,
que passa moltíssimes vegades per aconseguir tenir una feina
i que aquestes persones es puguin sentir útils
i això els ajuda moltíssim amb la seva vida diària.
I també un missatge pels empresaris.
Són persones productives.
És a dir, aquí, en fi, no sé si fan moltíssimes hores,
però vaja, les que fan són productives i són un producte
i, per tant, això també un equilibrat als empresaris,
que contractin persones.
Evidentment que sí.
Vull dir, tenim un escolt és que complir
i crec que en aquest aspecte ens hem de posar totes les piles.
És cert que potser tenen un ritme de treball diferent,
però sí, després jo vaig visitar el centre l'any passat
i ho vaig poder comprovar.
Són persones que quan assumeixen i saben perfectament
quins són els rols i quines són les pautes que han de seguir,
són persones que són capaces de portar una tasca completament,
per exemple, sobretot tasques rutinàries
que possiblement per la majoria de nosaltres
serien molt difícils a realitzar.
Elles les realitzen sense cap mena d'esforç.
Vull dir, realment, hi ha tota una sèrie de tasques,
de treballs que aquestes persones poden realitzar.
I crec que és una qüestió d'anar obrint
i hi ha seten camps diferents.
Vull dir, crec que en aquest aspecte tenim molt, molt, molt que fer,
però hi ha moltes cases també per fer.
És un exemple, Mari Pau.
Com s'estructura una mica la feina?
Com es distribueix? Cadascú està en un apartat diferent?
Hi ha algun supervisor? Com va?
Sí, sí, naturalment la feina està estructurada.
Hi ha un cap de compres que es dedica als clients i als proveïdors.
Hi ha una administració, un departament d'administració,
un departament de dos psicòlogues, contem de psicologia.
I després, cada taller té un monitor,
un monitor encarregat de distribuir i donar als nois la feina.
Treballeu en preus competitius?
És inevitable, s'ha de fer així, perquè si no, estem al mercat.
O sigui, el mercat és combra, aquí no és competitiu.
Ara plou en comandes per tot arreu, ja ho veuràs.
Tant de bo, tant de bo, estic desitjant.
Tota aquesta feina, clar, això es tradueix en una aposta clara i decidida
de l'obra social de Caixa Tarragona.
Ja fa molts anys que van apostar per vosaltres, Javier,
i l'aposta continua, no? És així.
Sí, efectivament, fa 26 anys que es va crear la Fundació Topromi.
ja en aquell moment sota l'empara de l'obra social de Caixa Tarragona.
També els anys previs, en aquell embrió que abans comentava la Maria Pau,
ja hi havia la implicació de l'obra social.
Bé, però això va ser en el passat i durant tot aquest temps
aquí hi ha hagut una implicació de l'obra social que continua sent
i que continuarà sent, perquè continua tenint tot el sentit per l'obra social,
l'aposta pel camp social, concretament per la promoció de les persones
amb discapacitats per la seva promoció laboral.
Per tant, té tot el sentit actualment també la implicació de l'obra social
amb la Fundació Topromi, donant el suport, donant aquest impuls
i aquest suport que li permeti anar endavant.
Per això sempre, contínuament, estem mirant que siguin més competitius,
que treballin millor, que estiguin en unes millors condicions
i al mateix temps també que augmenti la seva capacitat productiva
perquè d'aquesta manera està assegurant-se el seu futur.
Això també implica tecnificar la instal·lació perquè cada cop hi hagi més rendiment.
Sí, sí, significa moltes coses.
Significa anar fent les inversions necessàries per mantenir la competitivitat,
per anar augmentant aquesta competitivitat, el món va canviant,
l'enquadernació mateix no es fa igual ara que fa 25 anys.
Digitalització fa 25 anys que era això i en canvi ara és una realitat.
Això vol dir que hem d'anar contínuament, el Topromi ha d'anar contínuament
mirant quines inversions ha d'anar fent i a partir d'aquí,
a base dels plans anuals i pressupostos anuals
i amb el suport d'Acaixa Terraona anar aconseguint aquestes fites a poc a poc.
Jo no sé si la Mari Pau vol aprofitar que hi ha el GBI aquí
per fer la llista de la compra,
si hi ha alguna cosa que convingui últimament, com està?
Es porta molt bé, de moment es compra tot.
Hi ha alguna assignatura pendent,
s'ha de caminar cap a algun sentit específic de...
o si compren una impressora nova, en fi, no ho sé.
Sense dubtar, Topromi té objectius i té que pensar en el seu futur, no?
I és donar... optimitzar totalment el servei per una part assistencial,
perquè no s'ha d'oblidar que hi ha una part assistencial que és molt gran.
En Topromi són 67 persones ocupacionals.
Quantes, quantes?
67 ocupacionals i 21 centres especials de treball.
O sigui, que són els professionals.
Són professionals de l'enquadernació.
I d'aquí surten llibres com en qualsevol empresa.
I cada vegada més, no?
I què de diferència hi ha per ells?
És a dir, els que estan en un cantó o l'altre.
Què implica això?
La implicació és que el treball està adaptat segons les seves capacitat.
És a dir, hi ha uns nois que tenen un sou, són productius,
i altres no arriben a ser productius.
Però fan un treball i no se'ls remunera, sinó se'ls gratifica.
És a dir, perquè no poden atendre tot el temps necessari per ser productius.
Totalment i absolutament.
I si ara vingués una empresa i volgués a contratar algun d'aquests nois,
què passaria?
Ara que diuen que el cort anglès vindrà i s'emportarà la malògara qualificada,
què passaria?
Doncs es tractaria d'inserir aquests nois en l'empresa ordinària,
perquè aquest és el sentit final dels centres especials de treball.
El sentit final és que els nois, capacitar-los, ensenyar-los,
perquè en el futur siguin capaços d'inserir-los en l'empresa ordinària.
Aleshores, hi ha uns recursos, per això ja treballen aquí psicòlogues,
assistents social, que es dedicarien a acompanyar-los,
a fer un acompanyament a l'empresa ordinària.
i a tractar que siguin ells qui busquessin els recursos suficients
per estar en un lloc de treball ordinari, com qualsevol persona normal.
I s'ho porten bé això, és a dir, els que han anat fora a treballar,
per l'experiència que tenen en aquests anys, en tots aquests anys, com ho valoren?
Nosaltres tenim experiència poca en el món de la inserció,
perquè generalment les famílies es troben a oi i no volen expusar els seus fills
a l'aboràgin de l'empresa ordinària.
O sigui, tenim dos o tres casos que han estat bé,
però normalment són les famílies les que no volen que els seus nois
estiguin en el món de la no discapacitat, no?
No poden ser discriminats.
És un entorn molt adequat, molt preparat, amb persones sensibles...
Sí, sí, sí, és molt important aquest aspecte.
Hem d'explicar que, bueno, avui hi ha portes obertes,
vull dir que tothom que vulgui venir fins a l'una té temps, eh?
Tothom, tothom.
I també hi ha llista d'esperes, és a dir, que si algun pare està interessat,
pare o mare, hi ha una llista d'esperes.
De fet, hi ha vingut una família,
s'ha enterat per les mitjans de comunicació, per vosaltres,
i hi han vingut a interessar-se i a veure el centre per un familiar,
un familiar de Tarragona, sí, sí.
Xavier, vas, no sé, una mica al futur immediat d'aquest centre,
d'aquesta fundació, però on passa?
A veure, el més important és que el centre existeix i continua.
Per això és important, diguem-ne, garantir el present,
però també garantir el futur.
A veure, el repte és intentar optimitzar al màxim les instal·lacions i els recursos.
Això vol dir que si en aquests moments estem atenent 80 persones,
entre ocupacionals i especials, l'aspiració, especials de treball,
l'aspiració seria de poder ampliar aquesta capacitat de places.
Per poder-ho fer, això està directament vinculat també a la capacitat productiva.
Bé, més noves màquines, nous espais, tenim una mica de problema de saturació d'espais.
i estem pensant en augmentar la capacitat d'algunes parts de la cadena productiva.
Bé, tot això són projectes que hi ha damunt de la taula,
però crec que el més important és manifestar que to promi té un passat,
té un present i té un futur, el tindrà, segur.
O sigui que veurem aquest centre més gran?
Ja ho veurem, o més ben aprofitat, o organitzat d'una altra manera.
Més gran en persones, esperem que sí.
Més gran en espai, no té per què.
Les coses actualment, les millores, no crec que no s'han de medir
en quants metres quadrats estem ocupant,
sinó en com ens organitzem i quins són els resultats.
Veig que la Mari Pau somriu, vol dir que hi ha bona sintonia.
Vull dir que això li satisfà, eh, Mari Pau, aquest compromís.
Sí, sí, per suposat.
Esperem...
Bé, i sabem que serà així.
No sé si Maria Víctora Pellín ve l'afegim a una altra cosa,
però en qualsevol cas això que hem dit al començament, no?
L'enhorabona per aquesta iniciativa de tants anys i continuar així, no?
Evidentment que sí.
Sobretot felicitar-los perquè 26 anys no es fan cada dia
i des de les administracions també, doncs,
reconeixem que tenim moltíssima feina per fer.
En aquests moments hi ha una sensibilitat
que ens ve donada des de l'àmbit de la llei de dependència,
des dels àmbits dels drets personals, individuals de les persones
i des d'aquest punt de vista hem de començar a treballar
per la inserció de les persones,
per treballar per la igualtat d'oportunitats per a tothom
i creiem que una gran part d'aquesta inserció social
passa també per la seva inserció laboral.
Crec que ara la portarà a fer un tom per aquí a les instal·lacions, eh?
Maria Pau, la portarà a un tomet, no?
I tant, i tant, sí,
veurà tot el procés productiu del centre,
veurà els nois treballant.
Ells estan avui molt il·lusionats, no?
Perquè veure's treballar és molt instructiu, no?
Perquè la gent no s'imagina de quina forma tan professionalitzada
i tan compromesa els nois i les noies són capaces de treballar.
O sigui, és impressionant.
Aquí també saludem el Santi Jaume,
que ja hem saludat al començament,
la modula esclaves per també la resta de companys
que estan a l'interior en aquest moment,
no estan aquí a la ràdio amb nosaltres,
però estan treballant a l'interior
i també saludem des d'aquí, des dels micrófons de Tarragona Ràdio.
Maria Vitoria Belabrin, Maria Pau, Baena, Javier Bas,
gràcies.
Ara parlem, escoltarem l'experiència de Maria Mateu.
Gràcies.
A vosaltres.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies, bon dia.
La Maria Mateu, encara que sigui breument,
ens explicarà l'experiència.
Ella és mare del Sergi,
que porta molts anys aquí a la Fundació,
però a més a més és membre del Consell Asassor de Pares.
Maria Mateu, bon dia.
Hola, bon dia.
Quina és l'experiència vostra en el cas del Sergi?
Com ha anat aquests anys?
Perquè ja són uns quants, no?, aquí, a tu promi.
Porta sis anys, el Sergi a tu promi, sí.
I, bueno, primer va entrar amb una mica de rancants,
a veure que tenia una mica de por,
venia de l'escola sol i no sabia si es trobaria algun amic.
I aquí es va trobar amb una noia i un noi de l'escola sol
i després van venir d'altres,
però, bueno, els nois i noies que viien aquí,
doncs, s'hi va trobar molt bé.
I amb els anys que porta aquí s'hi troba molt bé,
està molt a gust amb els monitors
i les coses que fan, doncs, les fa molta il·lusió.
Quan hi ha alguna cosa, com ara avui,
l'any passat que vam semblar dels 25 anys,
doncs, content i emocionant
i que ell fes menys temps i, bueno, i bé, molt bé.
I les colònies, ells ho passen molt bé.
Cada any se'n van de colònies.
Sí, cada any se'n van de colònies, sí.
Aquest any hem anat a l'Expo.
A Saragossa, eh?
A Saragossa, sí.
Molt bé, s'ho han passat molt bé.
I les encodernacions de casa, qui les fa?
No, ell no fa encodernacions.
Doncs, ell fa una cosa dels metgeros.
Dels encenadors, sí.
Sí, perquè per les mans, la poca habilitat que té,
doncs, amb ells ja, amb els que tenen poca habilitat a les mans,
ja els hi busquen una fenya que ells puguin fer més bé.
I ell, doncs, fa això.
Sobretot els amics que té aquí, no?
Sí, sobretot els...
Els amics, molt, molt.
Perquè ni després molts d'aquests amics també ja els dissabtes
se'n reunim i anem al cint i anem a la colla.
Sí, això fa molt.
És una gran família, eh?
Sí, sí, molt.
Maria Mateu, gràcies.
De res, a vosaltres.
I recosa el Sergi.
Gràcies, adéu.
Doncs, és el que us expliquem des d'aquí,
des de la Fundació Autopromi,
aquesta fundació que recordem aquí a Bona Vista,
però que balla entre Bona Vista i la Canonga.
Si ara continuéssim una mica més a vall,
no re a pocs metres,
trobaríem la Canonga,
és el punt de referència perquè qui vulgui venir aquí
en aquesta jornada de portes obertes pugui conèixer
aquesta tasca, aquesta feina.
També fer comandes,
perquè hi ha moltíssimes coses que es poden adquirir aquí,
que fan aquests nois,
que les fan, com molt bé explicàvem,
de la professionalitat,
és a dir, que ho fan amb molt d'interès i amb moltes ganes.
Això és el que us expliquem des d'aquí,
recordem, jornada de portes obertes fins a l'1 a la migdia,
som al carrer, a l'Avinguda,
amb Manuel Carrasco i Formiguera, número 14,
i si volen més informació,
www.topromi.com.
Molt bé, doncs, Josep Sonia,
moltes gràcies per aquesta informació
i per aquesta passejada, podríem dir,
a través de les zones per aquest centre de la Fundació Autopromi
en un dia com avui,
tan especial per ells,
amb aquesta jornada de portes obertes.
Un altre tema, doncs, d'actualitat
i d'interès de la ciutat de Tarragona
que volíem recollir des del matí de Tarragona Ràdio.